22-05-10, el Gerard i jo, camí de St. Climent
22 Maig 2010
Avui el Gerard i jo hem fet un altre ruta, molt divertida, però més dura. Amb el cotxe hem anat fins a La Rectoria, a Begues. Allà l'hem aparcat i hem començat la ruta. Abans de res, hem comprat una ampolla d'aigua amb taronjada, a la benzinera. Un cop llestos, hem iniciat la baixada fins a Olesa de Bonesvalls. Fins a la desviació que ens entrés al Parc del Garraf, hi ha 12 quilòmetres de baixada per la carretera. Son uns minuts divertits, perquè es en baixada i encara que anàvem per carretera, a aquella hora passaven pocs cotxes que ens molestessin. Al arribar a Olesa, hem dubtat una mica, perquè es la primera vegada que fem aquesta ruta. Només portàvem un escrit que he tret per Internet, d'una gent que fa sortides en BTT per el Garraf, però molt general, que no ajuda gaire, amb mínims detalls per anar-te guiant.
arribant a Olesa de Bonesvalls
No obstant, hem tingut la sort de cara, al encertar-la quan hem agafat un camí a ma esquerra, seguint les instruccions de l'escrit que portava, ja que al preguntar-ho a un pagès, ens ha dit que anàvem be. A partir d'aquí, i després d'una estona d'anar més o menys plans, hem començat una llarga pujada. Hauríem d'haver vist un avenc (una mena de cova), que es diu de l'Esquerrà, però no l'hem trobat, potser perquè anàvem molt concentrats en la pujada que estàvem assolint. Ens hem hagut d'aturar un parell de vegades, fins que hem arribat a dalt de la carena, on hem planejat força estona.
A partir d'alguns minuts anant pla, ha vingut una baixada bastant pronunciada, per una pista asfaltada, que finalment, ens ha portat fins a Can Grau.
una aturada per descansar
A partir d'alguns minuts anant pla, ha vingut una baixada bastant pronunciada, per una pista asfaltada, que finalment, ens ha portat fins a Can Grau.
idem que anterior
A Can Grau, després de dubtar una mica, hem preguntat a uns excursionistes, i ens han indicat el camí correcte cap a La Plana Novella, on hem arribat també després d'una bona pujada. Podíem haver seguit per el GR5, el que fa la ruta Sitges - Montserrat - Arenys, que també ens hi hagués portat, però era massa ferèstec per fer-lo en bici. En aquest moment estàvem ja molt cansats, per l'esforç, per la calor i per la gana que teníem. Al bar del Monestir, ens hem menjat un entrepà de formatge amb bacó, que estava molt bo, encara que potser un pel fred.
Tot i això, no son barats. L'esmorzar ens ha costat 12 euros, (dos entrepans i dues begudes) i després, una ampolla d'aigua de litre i mig ens ha costat 1,50 euros. Mentre menjàvem, un gat ens ha vingut a demanar que li donéssim un tros del nostre entrepà, exactament igual que ens fa la gossa a casa. Tots son iguals.
esmorzant al bar del Monestir budista de Plana Novella
Aquest bar el porten voluntaris del mateix recinte budista. Per cert, a acomiadar-me, l'he dit a la cambrera el típic "adeu", i clar, al ser un Monestir budista, no se si li hauria d'haver dit " abuda". Ella no m'ha contestat.
ostres,! que bo que està l'entrepa!!!
Tot i això, no son barats. L'esmorzar ens ha costat 12 euros, (dos entrepans i dues begudes) i després, una ampolla d'aigua de litre i mig ens ha costat 1,50 euros. Mentre menjàvem, un gat ens ha vingut a demanar que li donéssim un tros del nostre entrepà, exactament igual que ens fa la gossa a casa. Tots son iguals.
aquest estava esperant a veure si li queia alguna part de l'entrepà
Després, hem reiniciat la marxa, ja en direcció a Sitges. Com sempre, hem anat tirant força be, fins que arriba la pujada als “Caçadors”, difícil com sempre, i potser més avui, amb el cansament que portàvem.
Aquesta darrera pujada, han sigut 17 minuts intensos, contant des de la riera, que hem d'assolir com a esforç final, fins que arribem a l'altre banda i comença ja la baixada cap a Sitges.
Son uns darrers quilòmetres que els agafem amb molt de relax, pensant en que els esforços ja estan fets, que ja no hi ha més pujades i que arribar a l'estació ja només es una passejada tranquil·la, primer sortint del parc natural del Garraf i després travessant per els carrers de Sitges, fins a l'estació del tren. Val, relax, però no del tot; els braços i la ment segueixen en tensió, vigilant la conducció, els cotxes, els forats del camí. El que no hi ha es esforç físic de cames, clar.
Hem tingut també la sort d'agafar el tren cap a Viladecans als pocs minuts d'arribar a l'estació. Després, com sempre, ens queda el tros des de l'estació de Viladecans fins a casa, uns últims 6 quilòmetres.
Algunes estadístiques que he fet:
concepte quilòmetres temps
rectoria – olesa 12,20 qms i 29,00 minuts
rectoria – palau 25,84 qms i 1h 38 minuts
(olesa – palau) (13,64 qms) i (1h, 09mint)
rectoria – renfe sitges 37,84 qms i 2h 27 minuts
(palau – renfe sitges) (12,00 qms) i (49,00 mint) històric: 11,93 qms i 51,00 mint
rectoria – casa 43,82 qms i 2h, 57 minuts
(renfe viladec – casa) (06,00 qms) i (30,00 mint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada