12 d'Octubre 2007
Avui he tornat a fer la ruta de Collserola amb la bicicleta, però aquesta vegada des de més lluny.
A les 07,08 del matí, he agafat un tren de rodalies que m'ha portat fins a l'estació de Sants, i allà, a les 07,39, n'he agafat un altre, fins a l'estació de Montcada - Manresa.
Ales 08,05 he començat la ruta que surt des de l'estació mateix. Des del primer moment, la pujada es bastant forta, i com que feia quasi tres setmanes que no agafava la bicicleta, m'ha costat molt. De fet, una gran part d'aquests primers moments, els he fet caminant, arrossegant la bicicleta. He passat pel cementiri de Montcada i després pel costat d'un gran dipòsit d'aigua.
Més endavant he passat per un corriol molt irregular, on m'he punxat amb les plantes que envaïen el camí, molt feixuc, aquesta banda del camí.
Després he arribat fins a una zona industrial, al costat mateix de la carretera c-58, on davant mateix hi ha un altre carretera, que es la que porta al cementiri de Cerdanyola. Com que estava molt cansat, he preferit, a partir d'aquest punt, seguir per la carretera. Es que no es pot decidir alegrement passar per camins, en bicicleta, que no coneixes, perquè es molt emprenyador haver de baixar contínuament i arrossegar-la. Es millor, primer anar-hi caminant, i després decidir si el nivell de dificultats es assumible o no.
Seguint aquesta carretera, he arribat fins a les portes mateix del cementiri, fins que, més endavant, he arribat a la carretera on em va deixar l'Elvira fa tres diumenges.
Mes endavant s'arriba al Portell de Valldaura, lloc on es deixa la carretera, que ens portaria fins a Cerdanyola, i he girat a l'esquerra, pel camí que segueix la muntanya en direcció al Tibidabo. El gr92 es desvia a la dreta al cap d'una estona, però ja tenia decidit que seguiria pel mateix camí que ja conec, el qual et porta fins al Revol de la Paella, la carretera que venint de Barcelona, arriba al Tibidabo. Abans, he passat per un centre d'acollida de gossos, on, com l'altre vegada, m'he trobat amb molt nois i noies passejant-los.
Sobre les 10,00, he arribat al Pla dels Pins de Vista Rica, un lloc al costat mateix d'unes cases, per la banda del darrera de la carretera, on hi ha una font, i on he esmorzat l'entrepà que portava de casa. Aquell es un lloc d'aturada dels ciclistes que passem per allà.
A les 11,00 en punt he arribat al Tibidabo, des d'on he trucat a l'Elvira. La vista que es contempla des de allà, es espectacular, tant per la banda de Barcelona, com per la del Vallès, amb Montserrat i Sant Llorenç de Munt al fons.
A partir d'aquí, seguint la carretera, he seguit fins a Vallvidrera, per agafar la carretera de Molins de Rei. Es una distància de 12 quilòmetres, la qual he fet en 50 minuts.
A Molins de Rei, he vist que hi havia un accés, amb el distintiu del gr92, que he seguit i m'ha portat fins a un camí, en sentit paral·lel al riu Llobregat. Primer m'ha alegrat, però a mida que passava el temps, m'he adonat que no hi havia manera de creuar fins a l'altre costat del riu, i he seguit fins a Sant Boi, on per fi l'he pogut traspassar i seguir.
Al Tibidabo li havia dit a l'Elvira que potser la trucaria per demanar-li que em vingués a buscar, però he anat seguint, poc a poc perquè realment estava molt cansat.
La carretera de pujada des de Sant Boi fins a l'estret de Roques ha sigut un suplici. He alternat anar caminant i amb bicicleta, perquè en prou feines podia seguir. La velocitat era més ràpida si caminava que si la muntava.
Per fi, a partir de l'estret de Roques, m'he deixat anar fins a St. Climent. Des de la plaça del poble, he arribat fins a casa caminant.
Ha sigut una sortida molt forta, però m'he posat molt content per la gran distancia recorreguda. Entrava a casa a les 13,45 aproximadament.
He fet uns 50 quilòmetres i unes 4,5 hores paladejant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada