flamencs al delta de l'Ebre

SORTIDES AMB LA BICICLETA DURANT LES VACANCES A LES CASES D'ALCANAR

04-08-10 (amb rodes noves)

Avui he sortit per primer cop amb la bicicleta. Des que vaig portar-la al decathlon a repassar-la (on per cert, em van canviar les cobertes de les rodes per la cara), a meitats de Juny, no l'havia agafat.

Lo primer que he fet ha sigut anar a inflar la roda del darrere a la benzinera, i després ja he enfilat aquell camí que em porta fins a can Naudí i després agafo aquella pujada que sempre faig caminant, arrossegant la bicicleta. Ja de baixada, abans d'agafar el camí de l'esquerra, he pujat per un que hi ha asfaltat, a ma dreta. Després he continuat i he anat tirant fins a l'ermita de la Pietat.

Aquest es el cim del camí de la Revertera ( can Naudí)

façana de l'ermita de Remei, al terme d'Ulldecona

Gràfic del camí de la Revertera (can Naudi). També dit camí de Carro.

A l'ermita m'he pres un acuarius i he seguit cap avall. Després de passar per Ulldecona, he agafat el lateral de l'autopista, per anar a buscar una pista que en una estona em porta fins a Alcanar. Aquí, m'he desviat per aquell camí a l'esquerra que porta fins a can Naudí i després ja cap a Les Cases. En total he fet 45 quilòmetres.

05-08-10

Bassa camí de Benicassim, per la platja

urbanitzacions al fons de la riera de Benicassim

platja a Benicarló

passeig marítim, filera de palmeres, a Benicarló

avui he agafat el camí del càmping, en direcció sud, passant per Vinaròs i Benicarló, fins a les portes de Peníscola. En total he fet 49 quilòmetres.

07-08-10

aquest mati he fet la ruta d'Alcanar, Ulldecona per la banda d'aquella petita pista de l'esquerra que et porta fins al lateral de l'autopista, i tornada per el mateix camí, pujant, a la tornada, per la pista que puja fins a can Naudí. En total, 42 quilòmetres.

08-08-10

avui m'he anat amb la bici fins el parc natural del delta de l'Ebre. Quan he enfilat la carretera de Poblenou de l'Ebre, de seguida he entrat en un camí de terra, a l'esquerra, que es diu Camí de la Rabosa, i he anat tirant, a dreta i esquerra, fins que al final m'ha portat fins al lloc conegut com La Casa de Fusta. Aquí m'he estat una estona, a la torre de vigia d'aus, fent fotografies.

entrant al parc del delta

m'agraden les cases del delta, envoltades d'arbres que les aïllen del fort sol de l'estiu

palmeres, també caraterístiques del delta

la flor típica del delta, amb la catifa d'arròs al darrere

una imtge del delta i els aiguamolls, amb els ànecs gaudint del seu entorn

la casa de fusta

vista del campanar de l'església de Poble Nou del Delta

dues palmeres i dues figueres, presidint un camp d'arròs

un camp d'arròs al delta

Després m'he anat fins a Poblenou del Delta i ja des d'aquí, he anat tornant cap a casa. En total he fet 48 quilòmetres.

Aquesta casa es realment de fusta. La van portar des del Canadà, amb un cost de 350.000 pessetes, uns personatges de Barcelona que, atrets per la quantitat d'aus i caça d'aquesta zona, van fundar una societat de caça, amb una validesa de 10 anys. Aquesta provisionalitat els va fer pensar en una casa desmuntable.

10-08-10

espai protegit a Sol de Riu, un lloc encara verge

costa "trencada" a Sol de Riu. Estem a Vinaròs. Quan destruiran el paisatge amb urbanitzacions?

la planta típica d'aquesta zona

platja de Vinaròs. Grup de gabines

El castell de Peníscola

avui volia tornar a visitar el parc natural del Delta, però el cel amenaçava pluja, i m'he estimat més anar cap el sud. El que passa es, com sempre, que m'he anat animant i m'he anat fins a Peníscola. Primer he passat un altre cop per aquella zona que es diu Sol de Riu, i després ja, directament cap a Peníscola, fins quasi a tocar amb el seu castell i la zona emmurallada. En total, 62 quilòmetres.


11-08-10

un carrer de Poble Nou del Delta

un grup de tres palmeres, al delta

un gran arbre al peu de la carretera del delta

a Poble Nou del Delta, hi ha infinitat de palmeres que guarneixen els seus carrers

en primer terme, el camp d'arròs; al fons, Poble Nou

avui he anat fins al mar, al final del parc natural del Delta. He donat voltes per aquells camins i després he passat de llarg Poblenou del Delta, fins arribar al mar. Bona sortida. En total he fet 59 quilòmetres.

12-08-10

allà dalt està el castell d'Ulldecona

part del castell

part del castell

una torra del castell d'Ulldecona

davant de l'entrada del castell

avui he arribat fins el castell d'Ulldecona. Mai, fins ara, havia arribat fins allà dalt. L'última pujada et deixa sense respiració. En total he fet 44 quilòmetres. Per fer casa – final carril bici, he estat 8 minuts i 10 segons. L'any 2008, eren 11 minuts.

15-08-10

avui he fet una ruta petita, perquè he notat una mica de fred, no em trobava còmode.

Ha anat per al camí del carril bici del càmping (7,52 minuts, record), fins a creuar la carretera. He seguit en direcció sud, i al poc de passar la desviació de Vinaròs per la costa, he agafat aquell camí de terra que sur a la dreta. Es el que vaig agafar l'altre dia quan vaig anar fins al castell d'Ulldecona. Quan he arribat a la carretera d'Alcanar, he girat cap a la dreta, fins arribar al poble. Allà he agafat el camí que m'ha portat, després d'una bona pujada, fins a un petit nucli d'habitatges que es diu La Selleta, un lloc on viuen molts alemanys. La pujada, deu ni do. Després de baixar, encara he agafat el camí de can Naudí, també de bona pujada, i ja des d'allà, he enfilat el camí cap a Les Cases. Total, 23 quilòmetres.

17-08-10

barca típica del delta

un altre carrer de Poble Nou del Delta

una caseta típica dels pagesos del Delta

aiguamolls del delta

flamencs a la llacuna de La Tancada

caseta del garrapinyaires. n'hi caben 25.000

avui he tornat a la zona del Delta. Primer he anat fins a Poblenou del Delta, perquè volia prendre nota d'uns telèfons d'uns restaurants, per anar-hi el proper divendres, amb el Yuri. Després he continuat avall, fins a la platja del Trabucador, girant a l'esquerra, fins a arribar a La Tancada, on he agafat el carril bici que puja fins a la casa de fusta. En aquesta bassa, he vist un bon grup de flamencs blancs.

En total he fet 68 qms, el segon record, després d'aquella etapa que vam fer el Gerard i jo a la Via de la Plata.

18-08-10

avui m'he anat fins a St. Jaume d'Enveja. Ha sigut una sortida massa llarga per res, perquè com a poble, al menys la part que he vist, no m'ha agradat gens. A més, m'emprenya quan intentes seguir les indicacions d'algun cartell i no trobes el que busques. Ho dic perquè he estat seguint un cartell que, segons deia, em portaria a la oficina de turisme, per demanar informació sobre el poble i les possibles sortides des d'aquí, però no l'he trobat. Tampoc he volgut preguntar a ningú, perquè m'he estimat més deixar-ho córrer i tornar cap a Les Cases, perquè amenaçava pluja. A la tornada he creuat literalment el parc en diagonal, anant cap a Poblenou del Delta, sense arribar-hi, perquè he agafat la desviació de la casa de fusta. A diferència d'ahir, que també vaig tornar per el mateix camí, quan s'ha acabat el camí de terra, en lloc d'agafar la via asfaltada,que dona més volta, he seguit per un altre camí de terra, no tant bo com el primer, per anar tallant camí. A St. Carles m'he pres un acuarius i m'he comprat una ampolla d'aigua per substituir la que portava als bidons, com faig quasi sempre que passo per aquest poble acabant la sortida.

la pluja, quan va arribar, es va fer notar...

En total he fet 66 quilòmetres.

20-08-10

avui he anat fins a Peníscola, però seguint la nacional 340. Es una mica més llarg que quan vaig seguint la costa, però volia anar per aquí per anar per un camí nou.

Només d'arribar a Peníscola, ja he agafat un desviament cap a Benicarló, es a dir, el camí de tornada. En aquest cas, sí he seguit el camí que ja conec de la costa.

En total he fet 62 quilòmetres.

22-08-10

aquest mati he agafat aquell camí que surt de la n340, passat el riu Sènia, de terra, que va pujant fins aquell camp de tarongers, anant cap a Ulldecona des de la banda de Castelló. Després d'Ulldecona,he seguit per la carretera que porta en direcció Sta. Bàrbara, Amposta i Tortosa. M'he desviat a Freginals, agafant el denominat “camí de St. Carles”, que s'interna per la banda baixa del Montsià.

el poble de Freginals

aquest camí es diu: camí de Freginals a St. Carles

Es un bon camí, que et deixa a la n340, molt a la vora d'Amposta, però ja de camí a St. Carles. Seguint per la carretera, he passat per aquella desviació del lligallo de no se què, que vaig agafar una vegada per seguir el gr92. Aquest tros, des de l'arribada a la n340, fins a casa, es fa una mica llarg, però val, lo important es que avui he donat la volta al Montsià (Les Cases, Ulldecona, Freginals, quasi Amposta, St. Carles i Les Cases). He fet 61 quilòmetres.

23-08-10

sortida per els voltants de Les Cases, passant per Ulldecona, Alcanar i Cases. En total, 41 quilòmetres.

25-08-10

he tornat al Delta, passejant per aquells camins envoltats de plantacions d'arròs. Abans, he passat per St. Carles, i he saludat a la Pepa Noll. He fet 42 qms.

i fins aquí les sortides en bicicleta per la zona de Les Cases d'Alcanar.

VIA DE LA PLATA, (Sevilla – Càceres), estiu 2010




Com saben els meus amics i familiars, soc un entusiasta del camí de Santiago. Aquest estiu he acabat el meu segon camí. I parlant a casa de la meva afició a caminar, en Gerard, el meu fill de 18 anys, em deia que a ell això de caminar, res, que no, però que, si un cas, li agradaria fer el camí de Santiago en bicicleta.

Ostres! Dit i fet. Li agafo la paraula al moment. Penso “no sigui que es tiri enrere!!”. Quina joia poder fer una bona travessa en bicicleta, i fer-la, a més, amb el Gerard!!

Res, que amb la col·laboració i l'ànim de l'Elvira, ens posem en marxa.

Lo primer de tot, l'hem de fer aquest mes de Juliol (quina calor...), perquè necessitem 9-10 dies, i només els podem trobar a l'estiu. En segon lloc, decidim que faríem la VIA DE LA PLATA, començant a Sevilla i acabant, en aquesta primera fase, a Càceres. Tercer tema, anem amb les nostres bicis, o les lloguem? Resposta: en aquest primer viatge, les lloguem a veure què; si ens agrada, si ens fascina (algú pot dubtar-ho?), si ens torna bojos pedalar per aquests mons de Déu, si voldrem repetir, potser posarem a punt les nostres..

Ja només ens queda treure els bitllets.

En quatre dies ho resolem tot, així que el dia 21 de Juliol....

21- Juliol 2010
Només arribar a Sevilla, començarem a entendre què vol dir la calor d'Andalusia. L'aire del carrer, es com el que surt de l'assecador del cabell. Vaja calor!

Després de baixar de l'autobús que ens porta al centre de la ciutat, ens anem a conèixer els seus principals monuments.

Sobre les 18,00 hores ens porten les bicicletes i en aquell mateix moment les muntem (hem de posar els pedals, girar el manillar i col·locar les alforges). Després, un tomb per Sevilla, per prendre contacte amb les bicis.



22 Juliol 2010, SEVILLA – CASTILBLANCO DE LOS ARROYOS. 40 quilòmetres.

Sortim ven aviat. Els del bar del costat de l'hostal es mostren desconfiats, com podem fer una ruta en bicicleta tant llarga amb aquesta calor? Només s'ho creuen, quan ens veuen marxar, a les 08,00 del mati. Deien que estàvem bojos. Potser si, una mica, però..... aquesta bogeria, m'agrada!

Després de pedalar per la vora de polígons industrials i travessar la tira de cruïlles de carreteres, arribem a Santiponce i fem algunes fotografies a les restes romanes de Itàlica.

Primera parada per reposar forces, a Guillena. Donuts i acuarius. També canviem l'aigua dels bidons per aigua fresca. El sol escalfa molt aviat l'aigua i es torna dolenta.

Comença a fer molta calor. A setze quilòmetres de Castilblanco tenim la bona sort de trobar-nos amb un reg automàtic, d'un camp d'oliveres, del que s'ha desprès un sortidor i l'aigua surt com en una dutxa, freda, boníssima. Bona estona dutxant-nos al mig del camp.

Més enllà de les tanques de filferro, un grup de toros s'està tranquil·lament sota l'ombra dels arbres. Ells, els animals, a l'ombra, nosaltres, els humans, en bicicleta a ple sol, suant, amb sed, cansats. Qui dius que son els animals?.

Quan només falten 500 metres per arribar a Castilblanco, no podem més i ens aturem a descansar al banc d'una parada d'autobús. Aquells darrers metres s'estan convertint en un autèntic infern. I aleshores, un altre cop la bona sort. Entro a una urbanització que està davant la parada i a la primera casa que trobo, demano aigua als propietaris. Foren uns àngels. Ens van donar dos litres d'aigua amb glaçons, que ens van saber a glòria. Aigua freda a quarts de dues de la tarda!!

Gràcies a aquella aigua salva vides, vam arribar aviat a la nostre destinació Dutxa, bugada i descans d'aquest primer dia de ruta.



23 Juliol 2010, CASTILBLANCO – EL REAL DE LA JARA, 46 quilòmetres.

Es el que te viatjar, que sempre aprens coses noves. El propietari de l'hostal ens va donar la millor idea que ens serviria per tots els dies; al vespre posem dues ampolles d'aigua al congelador. D'aquesta manera, l'endemà sortim amb aigua freda als bidons i aigua congelada a les alforges, de manera que quan aquesta es vagi descongelant, anirem bevent i posant-ne de nova, que s'anirà refrescant amb el gel que vagi quedant. El gel, ens durava pràcticament fins a la nostre destinació, o sigui que fent-lo cada dia, ens vam assegurar de tenir aigua freda durant tota la ruta.

En la primera part de la ruta d'avui, quasi arribant a Almadén de la Plata, ens espera una sorpresa bestial. La pujada al “cerro del Calvario”. El nom ho diu tot. Quasi teníem que arrossegar cada bici entre els dos, de lo empinat que estava. Això si, dalt del “cerro del Calvario”, una vista magnífica.

Lògicament la venjança va venir a l'hora d'esmorzar. A Almadén vam menjar-nos un entrepà de pernil d'aglà, boníssim.

Gràcies a aquest suculent menjar, vam recuperar les forces suficients com per dirigir-nos cap a la nostra destinació, El Real de la Jara, un poble petit, bonic, amb dos castells preciosos; el primer, te'l trobes només d'entrar al poble, dalt d'un turó, presidint la població. Aquest castell fou ocupat per els Cavallers de la Ordre de Santiago, a partir del segle XIII. L'altre, es el castell de Torres, sortint del poble, a la frontera entre Andalusia i Extremadura.

Per trobar-li la part positiva de la molta calor que feia, dir que la bugada s'assecava de seguida. Com sempre em passa, portàvem massa roba, perquè rentant la samarreta i el culot cada dia, el teníem net per l'endemà. Però en fi, sempre es igual, no n'aprendré mai.



24 Juliol 2010, EL REAL DE LA JARA – FUENTE DE CANTOS, 42 quilòmetres.

Amb la lliçó apresa, i l'aigua congelada a les alforges, seguim la nostra Via de la Plata. Els primers 12 quilòmetres de la ruta d'avui, es per un camí de terra preciós, ample, fàcil. Ens aturem a contemplar bons ramats d'ovelles, de vaques, de bous. Fem fotografies, fem bromes, ens trobem de conya, cada dia, millor.

A partir d'aquests 12 qms, hem de continuar per carretera, més emprenyador, més avorrit.

A Monesterio esmorzem un altre entrepà de bon pernil. Que bo, llàstima que no saben què es el bon pa amb tomàquet. Estic per muntar un bar al mig de la plaça de qualsevol d'aquests pobles; ells posen el pernil, i jo el pa amb tomàquet.


Seguim. A més, ara ve baixada, i els 21 quilòmetres fins a Fuente de Cantos, el fem en un tres i no res. En aquest tros, trobem una escena que segur el mateix Fèlix Rodríguez de la Fuente hagués volgut filmar. Al vell mig del camp, una vaca morta, grossa, inflada, amb les potes rígides, i a uns quants metres de distància, uns voltors que s'he la miren, esperant el millor moment de començar el seu festí.

A Fuente Cantos ens expliquen que a l'església del poble, a les 19,00, es celebra un casament, amb 350 convidats. El Gerard i jo ens hi acostem, a veure la pinta dels convidats, barrejant-nos amb ells. Nosaltres, amb samarretes arrugades (rentem, però no planxem), pantaló curt que comença a estar atrotinat, vambes plenes de fang. Elles, amb vestits de seda, blondes franceses, pedreries. Ells, vestits d'Emidio Tucci, (el corte inglés), amb corbates que no lliguen i amb els cabells plens de brillantina i un excés de gomina. Sempre penso igual, els agrada aquesta pinta de gansters americans, amb aquests cabells?. En fi..

abans de la retirada, volem visitar el museu del pintor Zurbarán, però no podem, està tancat perquè els responsables estan al casament. (això ens ho diu un guàrdia del poble).

Per cert, i per acabar amb Fuente de Cantos, a la plaça del poble, encara hi ha, ven gran, un escut d'Espanya de la època franquista, amb el jou franquista, les àligues, les fletxes, uiiii, quina por. Anem, anem.



25 Juliol 2010, FUENTE DE CANTOS – MERIDA, 90 quilòmetres.

Tot i la forta calor que fa durant el dia, sempre els primers quilòmetres els fem ven aviat, gaudint, fins i tot, d'una bona estona d'una fresca deliciosa.

Anem tirant, travessant reixats, entrant i sortint de propietats, finques enormes, amb tanques de filferro a banda i banda, contemplant més bèsties, més toros, més porcs. Fins a Zafra, quasi tot recte. Seguim, i ens aturem a esmorzar a un poble que es diu Los Santos de Maimona.

Canviem l'aigua dels bidons, sempre l'hem de portar freda, l'invent de l'aigua congelada segueix funcionant.

Entrem a Almendralejo, passem per el costat de la plaça de toros. Ens aturem a refrescar-nos i seguim. Ens trobem be, així que anem tirant cap a Torremegia. Potser ens hi quedarem, però...

a Torremegia busquem un lloc per dinar i al acabar, decidim seguir. Continuem trobant-nos be, o sigui que seguim fins a Mérida. Hem fet 90 quilòmetres, la vegada que n'hem fet més de sempre, mai havíem fet tants quilòmetres. Que bons que som!!

A Mérida, després de la corresponent bugada, sortim, a partir de les 19,00, a conèixer alguns dels monuments romans que guarden en aquesta vila. Travessem el pont romà de 2000 anys. Passegem per la Alcazaba, visitem el teatre i el temple de Diana. Que bons arquitectes eren aquests romans!. Una meravella.



26 Juliol 2010, MÉRIDA – ALDEA DEL CANO, 55 quilòmetres.

Després del que hem vist a Mérida, el llistó en quan a monuments, està molt alt. Només ens sorprendrà Càceres, però ja hi arribarem.

Al poc de sortir de Mérida, passem per l'embassament de Proserpina, també una obra romana. Feien arribar l'aigua des d'aquest embassament fins a Mérida, a 7 quilòmetres, a través d'un aqüeducte.

Per bons camins de terra arribem a Aljucen, on esmorzem en un petit bar, reposem aigua i seguim. Estem cansats de la quilometrada d'ahir, per lo que, a partir d'aquí, seguim per la carretera, molt a la vora del camí original, però que ens permet avançar amb més facilitat.

No obstant, la carretera també puja, i fort. Deixem enrere Badajoz i entrem a la província de Càceres. Tenim molta calor i estem molt cansats, però seguim, no ens podem permetre estar pedalant més tard de les 13,00, la calor seria insuportable.

Al final de la pujada, trobem un bar de carretera que ens torna a salvar. Ens bevem un acuarius d'un litre cada un i reposem l'aigua dels bidons.

Ara toca bona baixada, espectacular, ens vam divertir d'allò més, i més en aquesta carretera, que tot i ser una nacional, porta poc trànsit, perquè la gent va per l'autovia (gratis, clar).

Arribem a Aldea del Cano a les 13,00. una refrescant dutxa i la bugada, abans de dinar. A la tarda, una bona migdiada que ens permet recuperar forces.



27 Juliol 2010, ALDEA DEL CANO – CÀCERES, 24 quilòmetres.

Últim dia de ruta. Pocs quilòmetres, per lo que hem sortir sobre les 09,00. hem segellat al restaurant, perquè l'ajuntament estava tancat. Lo curiós ha sigut que el segell del bar era el de l'ajuntament. Ja veus, ja ni es molesten a posar el segell. Què fan tot el dia els funcionaris dels ajuntaments?

A mitja ruta, passem per l'aeròdrom de Càceres, pel mig d'una pista de terra on aterren avionetes. I jo em pregunto, què passa si s'acosta una avioneta que vol aterrar, i un ciclista, o un caminant està per la pista?

A Valdesalor ens incorporem a la carretera, perquè ja només falten 12 quilòmetres i tenim ganes d'arribar a Càceres. Després d'assolir el port de les Camelles, ja tot es baixada, fins l'entrada mateix de la ciutat. Entrem a la Caixa i ens diem: “estem com en l'ambaixada de Catalunya”.

Tenim sort, perquè els de SEUR venen de seguida a endur-se les bicis. Nosaltres traspassem totes les coses a les motxilles, i a partir d'aquell moment, ens transformem en un parell de motxillers. Trobem el nostre hostal, ens dutxem, rentem la roba i descans. Després, visita a una de les ciutats més monumentals que he vist.

I fins aquí la nostra aventura. Esperem seguir ben aviat. Fins la propera.

Jordi Vilajuan Gimeno

12-06-10, Garraf al fons

12 Juny 2010

Aquest mati he tornat a sortir amb la bici. Ha matinat amb uns quants núvols, però finalment s'ha arreglat el dia i ha sortit el sol, que per cert, per les dates que estem, i està fent un temps de fortes pluges i bona baixada de temperatures. Per que després posin en dubte el canvi climàtic.

Com que he sortit tard de casa, he pensat en anar fins a Sitges per les costes. Es un bon entrenament, encara que cada dia que ens acostem a l'estiu, hi ha més trànsit, però val, he anat tirant força be, sense ensurts.

Aquesta vegada he anat directament, ja que l'anterior vaig fer alguns metres de més perquè vaig voler passar per el centre de Gavà. Des de casa, he agafat la carretera que porta fins a Viladecans, i allà ja he agafat la que es diu “la creu de Calafell”, que es la carretera que porta a Castelldefels per l'interior.

M'he aturat al restaurant Los 2 Caballeros, per prendre nota del temps i també a la rotonda just abans de començar les costes, per el mateix motiu. A partir d'aquí, ja he enfilat les costes, cap a Sitges. He anat força be, sense aturar-me  per descansar, amb les típiques pujades en les que “vaig tirant”, i les baixades, que em permeten respirar i descansar, al temps que agafar bona velocitat.

Quan arribava a Sitges he pensat que a l'estació em prendria un entrepà, perquè ja notava certa gana, però com que el tren ha arribat només d'entrar a l'andana, l'he agafat directament, inclòs sense saber, a priori, si s'aturaria a Viladecans. En aquells pocs segons en que pensava on s'aturaria, mentre pujava al tren, també he pensat que en cas de dubte, baixaria a Gavà.

Ja he explicat alguna vegada, que no puc arribar a Barcelona, (hi ha trens que després de Gavà ja no s'aturen fins a l'estació de Sants, a Barcelona), perquè agafo el tren amb la T-10 que val només per viatjar per la zona 1 de rodalies, i en canvi, Sitges està a la zona 2, per lo que si arribés a l'estació de Sants, em farien pagar una multa.

En fi. No obstant, per sort, només de pujar-hi he vist a la pantalla que la propera parada era l'estació de El Garraf, lo qual volia dir que s'aturava a totes les estacions. Dubte resolt.

Com en un altre ocasió, quan he arribat a l'estació de Viladecans, he vist que tenia prou temps i forces per continuar pedalant, i m'he anat a fer la volta que em porta, primer a St. Boi, puja per una avinguda que em porta, després d'una pujada, fins a la cruïlla amb la carretera de St. Climent, i a l'estret de roques he agafat aquell camí que em porta fins a les creus.

En aquest tros, m'he trobat amb dos moros, probablement pare i fill, amb bosses plenes, possiblement, de cireres. I dic això, perquè quan m'han vist, que he aprofitat per descansar una mica, han amagat les bosses.

Després ja m'he dirigit cap a les creus. Allà després de prendre nota dels temps, ja m'he dirigit directament cap a casa.

Ha sigut una bona sortida.

Les estadístiques, son:

                                   avui                       dia 02-05

concepte                qms.      Temps         qms                temps

casa-los 2 cab      09,88    24,56 min,     10,50          20,00 min,

casa-costes           14,75    36,40 min,     15,30         42,00 min,

casa-renfe sitges    30,28    1h 23 min,     30,80          1h 23 min,

casa-bar crta sc     36,62    1h 44 min,

casa-creus             40,60    2h 14 min,

casa-casa              42,82     2h 22 min,     43,60          2h 42 min,

renfe-vila-bar crt  06,34      21,00 min,

bar-creu               04,03      30,00 min,

creu-casa             02,17       08,00 min,

08 Juny 2010

Aquesta tarda he tornat a sortir amb la bicicleta.

Ja fa dies que estic pensant en que m'agradaria fer algunes etapes del camí de St. Jaume en bici, però més concretament a la Ruta de la Plata (la que comença a Sevilla), encara que em fa certa por d'anar tant lluny i assumir 8-10 ( no més), dies de bici. Ja veurem, en tot cas es un objectiu que tinc i que m'agradaria fer algun dia.

Mentre arriba, continuo sortint. M'he anat per el mateix camí de quasi sempre, es a dir, cap a Begues. Avui em costava molt, no se si era degut a que he sortit a les 16,00, amb calor i potser poc temps de repòs després de dinar, però ja dic, notava que em costava, però després m'he endut una bona sorpresa, perquè quan he arribat a la benzinera, he vist que he avançat un parell de minuts respecte al temps del passat dissabte. Això ha sigut així perquè a partir de la darrera costa, que puja molt cap a la dreta, m'he trobat amb forces per tirar be, i fin i tot he posat el pinyó 3 durant una estona.

En fi, no se, però ja dic, molt be de temps. Això si, estic pensant que això de cronometrar es negatiu, perquè t'obliga a estar pendent del temps. Em sembla que aviat deixaré de prendre aquestes notes.

A la benzinera, m'he comprat una llauna d'acuarius i una ampolla de font vella amb sabor a llimona, i he continuat la marxa. M'he dirigit cap el parc del Garraf, agafant el mateix camí de quan vaig a Sitges, però quan he arribat al turó on està la gossera, m'he donat la volta. En un primer moment he estat temptat a seguir fins a Sitges, ja que anava be de temps, però també he pensat amb la vaga de funcionaris que es desenvolupa avui, i clar, i si estic a Sitges i no hi ha tren per tornar, o aquest pot trigar hores? Així que ja dic, mitja volta.

Tornant, en lloc de pedalar per la carretera, amb el conseqüent perill que suposen els cotxes, he anat fins a la cruïlla de la Rectoria per un petit camí que seguia la carretera i que després s'ha ficat per el mig del bosc, fins pràcticament arribar a l'alçada de la benzinera.

Aquest camí l'havia agafat fa anys.

Per tornar, aquest cop ho he fet per el mateix camí que a l'anada, es a dir, 2 quilòmetres carretera avall (més perill dels cotxes), i gir per el camí que en el quilòmetre 6 apareix a l'esquerra (baixant). També feia anys que no agafava aquest camí de baixada. Baixant, m'he adonat de l'important desnivell d'aquest camí. Quan l'agafo d'anada, em costa i vaig molt lent, i clar, baixant es quan veus realment la dificultat que te. Es tracta d'una baixada molt pronunciada, on vaig molt inclinat. Fins i tot m'han agafat ganes de baixar-me el selló.

Les estadístiques, son:

concepte         qms temps          general temps

casa-bori     03,65 16,40 min,        16,52 min,

casa-cruïlla   04,61 23,18 min,        23,41 min,

casa-dreta    06,00 31,39 min,        32,48 min,

casa-crta,     06,91 37,12 min,        38,25 min,

casa-benz     09,26 51,11 min,        53,45 min,

casa-gosos    12,80 1h 08 min,

casa-casa      25,82 1h 59 min,

gosos-casa    13,02 47,00 min,

A partir de mitjans de l'any 2008 vaig anar prenent nota del temps i dels quilòmetres en aquesta ruta, i cada vegada que la feia, ho anava anotant, fins que va arribar un moment, potser en la 8ª o 9ª vegada, que vaig treure la mitja, ara fa poques setmanes, i a partir d'aleshores, sempre he anat incorporant les dades més actuals.

05-06-10, pujant per el Garraf

05 Juny 2010

Avui he fet la sortida en bicicleta més forta.

A les 08,15 del mati ja estava al carrer. M'he anat com sempre, per el mateix camí que agafo per anar a Sitges. Fins a la benzinera, la mitja de temps ha sigut la millor de totes (es nota l'entrenament, amb perdó), i això que en el tros que agafo just abans d'arribar a la carretera, he tingut que posar el peu al terra i seguir caminant una mica, perquè un noi davant meu s'ha quedat clavat, lo qual ha fet que jo també m'hagués d'aturar.

A la benzinera m'he comprat una ampolla d'acuarius i un altre de font vella, amb sabor a llimona.

També aquí, m'he decidit a inflar les rodes, perquè, sobretot la del davant, estava una mica desinflada. He tingut algun problema amb la roda del darrere, perquè se'm desinflava, però val, al final ho he solucionat.

Ja tenia decidit que aniria a Olesa, però he volgut trobar el camí de terra que evita una bona quilometrada sobre l'asfalt, però he donat unes quantes voltes, i no l'he trobat.

Finalment, m'he posat en marxa, carretera avall. No he tingut cap ensurt amb els cotxes. Quan he arribat a Olesa, ja he anat directament al camí que em portaria a La Plana Novella i a Sitges. Aquesta vegada la pujada m'ha costat bastant, suposo que perquè venia des de St. Climent. M'he aturat un parell de cops, abans d'arribar a l'avenc de l'Esquerrà. Després d'una forta pujada, s'arriba dalt de la carena, el que permet anar tirant una bona estona, primer en pla i després en forta baixada, fins a arribar a Can Grau.

can Grau

Només m'he aturat a fer una fotografia, i he continuat. La sortida d'avui era la més llarga, i havia d'anar per feina.

Després de Can Grau, venen uns quilòmetres de forta baixada, per una petita pista asfaltada, fins que al final es torna a enfilar, per dirigir-nos a La Plana Novella. Aquí tampoc m'he aturat, només el temps necessari per prendre nota dels temps i quilòmetres. També he aprofitat per trucar a l'Elvira, per preguntar-li si renfe feia vaga avui (havia de tornar en tren des de Sitges), però no, es per el proper dia 08.

una torre al Monestir

Seguidament he continuat, pensant que ja només em quedava la part última, els 15 minuts de pujada des de la riera de Jafre fins al final de la pujada. En aquest tros també m'he aturat una vegada, perquè les forces ja començaven a fallar. Això si, abans aquesta pujada em suposaven 20 minuts, després 17, i avui, 15.

Quan arribo aquí dalt, ja se'm passa tot el cansament, perquè ja només em queden uns quilòmetres, tots de baixada, amb atenció, això si, perquè es una baixada forta i a més, venen cotxes, però sense esforços de cames. Només de dits, per controlar els frens.

On he de vigilar es per els carrers de Sitges, perquè, com deia l'altre dia, ara hi ha molta més gent, perquè venen a la platja, i hi ha molt de trànsit.

Com sempre, he anat directament a l'estació. L'altre dia li deia al Gerard que un dia d'aquets podem arribar-nos fins a la platja a donar-nos un bon bany.

Als pocs minuts, ha arribat el meu tren. Al veure que s'aturava a El Garraf, ja he respirat tranquil, en el sentit que també s'aturaria a l'estació de Viladecans, i no hauria de baixar a Gavà, (més distància fins a casa).

Passant per Viladecans, he vist que un carrer estava engalanat per la festivitat del Corpus, fent aquells dibuixos al terra, amb flors i pedretes de diferents colors. Fa molts anys, també ho vaig veure a Sitges.

carrer a Viladecans

Estadístiques d'avui:

concepte           qms            temps

casa-bori       03,65 qms    16,05 min

casa-cruilla     04,62 qms    22,46 min

casa-dreta      06,01 qms     31,44 min

casa-crta        06,94 qms     37,31 min

casa-benzi      09,33 qms      53,25 min

casa-olesa      24,93 qms       1h 46 min (voltes per trobar un camí)

casa-grau       32,40 qms        2h 25 min

casa-buda       37,13 qms       2h 47 min

casa-sitges       49,00 qms       3h 36 min

casa-casa         54,70 qms       4h 01 min

altres:

benzinera – Olesa,       15,60 qms i 53 minuts

Olesa – can Grau,        07,47 qms i 39 minuts

can Grau – Monestir     04,73 qms i 22 minuts

Olesa – Monestir          12,20 qms i 1h 01 min

Monestir – renfe Sitges 11,87 qms i 49 minuts

renfe Viladecans – casa 05,70 qms i 25 minuts

alçades, segons google earth:

St. Climent, 080 mts.

Can Bori,      131 mts,    en 03,65 qms

cruïlla            180 mts,    en 04,62 qms

camí dreta     240 mts,     en 06,01 qms

crta Begues   283 mts,     en 06,94 qms

benzinera       411 mts,     en 09,33 qms

desv. a Olesa 259 mts,     en 24,93 qms

avenc Esquerrà 350 mts,

can Grau         320 mts,     en 32,40 qms

Monestir          288 mts,    en 37,13 qms

riera Jafre        149 mts,

Els caçadors    244 mts,

cim camí Fita    190 mts,

Renfe Sitges 022 mts, en 49,00 qms

I fins aquí una nova sortida.