06 D'Agost 2009

LES CASES

Avui es l'aniversari del papa.

Aquest mati he fet la sortida més llarga en bicicleta d'aquests últims anys, més de 46 quilòmetres. He anat per el camí de la costa fins a Vinaròs. Volia fer fotografies del barranc del riu Cérvol, perquè vaig veure unes fotografies que em van agradar, però un cop allà, no he trobat el lloc prou interessant per aturar-me a fotografiar-lo. El que si he fet es una foto d'un pont romà. Després ja he seguit per el mateix camí, i he anat tirant en direcció a Ulldecona. Aquest tros se'm ha fet un pèl llarg, massa pla i avorrit.

Finalment he arribat a Ulldecona i des d'allà ha agafat la carretera fins a Alcanar. He fet el mateix que en aquests darrers dies, anar a agafar el camí de can Naudí, de forta pujada, per així poder fer els darrers quilòmetres fins a casa, de baixada.

En total, 46 quilòmetres.

02 d'Agost 2009

LES CASES

Avui he anat per el carril bici (confirmo 3,60 quilòmetres des de casa) i he anat a buscar el camí de les Eugues, i he anat tirant amunt, travessant dues carreteres. Al final, quan anava per aquells camins entre tarongers, m'han sortit dos gossos bastant emprenyadors. Tenia por que em fessin caure, de tant a la vora que els tenia. Estava per la carretera que porta a St. Rafael del Rio, a Castelló.

He anat tirant fins a la cruïlla de carreteres que van de Ulldecona a Alcanar. Allà m'he trobat amb un grup de ciclistes, de bici de carretera, de Vinaròs, i els he seguit una estona, fins que han marxat. Més que marxar, m'han deixat enrere.

A Alcanar he tornat a agafar aquell camí que porta fins a can Naudí. Des de'l cartell anunciador fins a la cruïlla on tombo cap a Les Cases, hi ha 1,1 quilòmetre. Avui semblava que superaria el temps d'ahir, de 8 minuts (fa molta pujada), però una caiguda de la bicicleta m'ha impedit millorar el temps, cosa que estava a punt de fer. Ha sigut quan he volgut reduir els plats i pinyons, per pujar millor, que la cadena s'ha encallat i no he tingut temps de treure el peu del pedal i ja dic, he caigut, aquesta vegada cap a la meva dreta.

Un cop al cartell, ja tot es baixada fins les Cases, excepte un petit tros, que l'he fet aixecat de la bici, (escalant). Estic fent el que també faig a St. Climent; m'agrada organitzar les sortides de manera que la tornada cap a casa sigui de baixada.

En total, 40 quilòmetres, com ahir. No m'he comprat begudes.

01 d'Agost 2009

LES CASES

Avui he tornat a fer el camí que vam fer l'altre dia el Gerard i jo. D'entrada, bona pujada fins a can Naudí, també dit Mas de la Revertera, situat a 140 metres s.n.m. Després he continuat per el PR, fins a la cruïlla de camins, on he arribat sobre les 09,50 h. en aquell moment en que jo m'estava canviant les botes, la dona que viu en aquella caseta destartalada, estava penjant la roba acabada de rentar, al renta robes, amb un nadó al coll.

Així que m'he posat les bambes per caminar, m'he posat en marxar, cap el cim. Al poc de començar la caminada, m'ha trucat el Jordi, per dir-me que havia cobrat la mensualitat.

Aquest camí, que va de Can Naudí, al Mas Mulet, es conegut amb el nom de Camí de Carro, encara que oficialment es diu Camí dels Montes, i te una distància de 4.050 metres. És conegut amb aquest nom, perquè era utilitzat als segles passats, per carros, i l'exemple més clar que es veu caminant per ell, son les senyals a les roques, que indiquen petjades de carro. Son carrils fets a la roca, de tants i tants carros que deuen haver passat per allà en tants anys.

A les 10,22 he arribat al cim, al costat del xiprer. Unes coves que es veuen a l'altre banda de la vall, pujant, es diuen coves de Bartomeu. Les xifres d'aquesta petita ruta, son: distància del Mas Mulet fins a Can Naudí (Mas de la Revertera), 4.050 metres. Alçada Mas de Mulet, 250 metres. Alçada màxima, 290 metres. Alçada Can Naudí, 140 metres.

Després he continuat cap avall, fins a trobar el GR92. Seguidament, he agafat la desviació cap a la dreta, que m'ha portat fins a l'ermita de la Pietat.

Cim, 10,22 hores; ermita de la Pietat, 11,22 hores.

Només sortir del GR92, ve una bona recta que fa baixada. Allà he posat el màxim de velocitat amb la bicicleta: 47 qm/hora. No està malament.

Els últims metres abans d'arribar a l'ermita son bastant difícils, ja que el desnivell es deixa notar. He arribat amb el plat 1. allà m'he estat una bona estona, ja que m'he pres 2 llaunes d'acuarius. Estava molt bo i a més, han baixat el preu a 1,50 euros, molt més normal del que em va costar l'any passat una llauna de coca cola, 2,50 euros.

La dona del bar m'ha dit que m'enviaria un correu amb una direcció de correu electrònic d'una associació que fa rutes. (me'l ha enviat)

Mentre estava allà, ha entrat un home i s'ha interessat en llogar algunes taules per fer una “paelleta” per uns amics (18). li han demanat 100 euros de dipòsit i 3,50 euros per persona. Això inclou la taula i el dret a cuinar. Si volen vaixella, els costa 1,50 euros més.

De casa a l'ermita, 16,41 quilòmetres.

Després del meu refresc he continuat cap a Ulldecona. Els primers 3 quilòmetres son tots de baixada, sense necessitat de pedalar. He passat per el poble i he continuat, sense aturar-me, anant a buscar la carretera d'Alcanar.

En aquest moment he trobat a faltar provar la glucosa que vaig comprar l'altre dia a cicles Miquel. A veure si me'n recordo de posar-lo a la motxilla la propera vegada.

La pujada des de Ulldecona fins Alcanar es emprenyadora, perquè es per la carretera i fa pujada, però be, quan comences a estar emprenyat de debò, ja has arribat dalt la cresta, i comença la baixada cap Alcanar. Aquesta vegada, he passat de llarg l'ermita del Remei.

Des d'Alcanar, encara m'he complicat una mica, perquè abans de tornar a Les Cases, he anat a buscar aquell camí que porta fins a la cruïlla de camins que, si girés a l'esquerra, quan arribo dalt de tot, arribaria un altre cop a can Naudí. Aquest tram, des de la cruïlla a Alcanar, fins al cartell de can Naudí, de forta pujada, dura 8 minuts. Des d'aquest cartell, fins a travessar la carretera nacional i entrar a les Cases, necessito 11 minuts (quasi al 100% de baixada).

En total, avui he fet 39,54 quilòmetres, en quasi quatre hores.

Algunes estadístiques:

espais l'any 2008 avui 01-08

casa-naudi 4,79 qm 4,93 qm

casa-xiprer 6,86 qm 7,39 qm

27 Juliol 2009

LES CASES

Avui hem sortit en Gerard i jo amb les bicicletes. Ell portava l'antiga bicicleta meva, que ara es d'ell, i ben content que està. Al sortir de les Cases ens hem comprat una ampolla de 1,5 litres d'aigua fresca, per estar preparats, perquè avui es veia que seria un dia de molta calor.

Com que teníem ganes de donar-li canya, hem anat pujant fins a can naudi. Aquí ens hem aturat una estona a descansar i a veure aigua. Després hem continuat pujant, fins que arriba un punt on el camí es divideix en dos. Nosaltres hem agafat el de la dreta. Abans de seguir, m'he tret les botes dels pedals automàtics i m'he posat les bambes, perquè aquest camí, ja fins dalt de tot, es de forta pujada, per lo que l'hem fet caminant. Per això m'he portat les bambes, per no caminar amb les botes de la bici, ja que podria espatllar-les.

Durant la pujada hem patit molta calor i molta suor. A mitja pujada, m'he tret la samarreta i m'he l'he posat al cap, per evitar en lo possible la caiguda de suor als ulls.

Un cop d'alt, al costat mateix d'un xiprer que indica que hem arribat dalt, m'he tornat a canviar les botes i m'he posat la samarreta. En aquest moment he notat molt de fred, perquè es que estava mullada del tot.

A partir d'aquí ja comença una bona baixada, on el Gerard s'ho ha passat molt be, encara que crec que ha sigut en aquest moment de la baixada que s'ha refredat, i es normal, perquè ja dic, la samarreta la portàvem tota xopa de suor, i ell ha baixat a 42 quilòmetres a la hora, per fer-me una foto, i potser aquesta velocitat l'ha perjudicat (la força del vent sobre la roba mullada de suor).

La qüestió es que de seguida he vist que no tenia massa ganes d'anar més lluny, i hem iniciat la tornada. Hem anat baixant per el camí de les oliveres (el tram final del gr92), fins a trobar-nos amb la carretera d'Alcanar. L'hem seguit fins dalt de tot, on hem aprofitat que estàvem al costat de l'ermita del remei, per anar-hi i prendre'ns un bon refresc. Després, ja tot seguit fins a casa. En total hem fet 30,00 quilòmetres.

26 Juliol 2009

LES CASES

Al mati he anat cap a can Naudí, Alcanar i l'ermita del Remei. Després, ja tornant, ha passat per el camí de les Eugues, carretera i Les Cases. Tota l'estona he anat amb els peus enganxats als pedals. Sempre tinc a punt el peu dret, que es el primer que trec. La bicicleta funciona molt be. En aquesta sortida he fet 38 quilòmetres. A la tarda he sortit amb el Gerard, deixant que ell agafi la bicicleta nova, perquè s'animi una mica, ja que no te cap amic i s'avorreix una mica. Hem fet 11 quilòmetres, per lo que en total, avui he fet 49 quilòmetres. No està malament.

25 Juliol 2009

LES CASES

Avui he estrenat la bicicleta nova. Primer al mati, quan he fet el trajecte des de casa fins a l'estació de Viladecans. Després, a la tarda, he anat a donar una volta, perquè també, amb la nova bici, he estrenat els pedals automàtics, i necessitava entrenar. Els pedals automàtics van be, perquè les cames t'ajuden també quan s'eleven per agafar impuls, cosa que no passa en els pedals normals, però tenen un problema; tens el peu enganxat al pedal, per lo que has d'anar molt en compte, perquè, o tens molt clar com treus el peu abans d'aturar-te, o et caus segur. El que he fet ha sigut, primer anar amb un peu enganxat, tenint l'altre lliure, per poder reaccionar per posar-lo al terra en cas de necessitat. Però després ja m'he llençat i m'he atrevit amb els dos peus enganxats, i, efectivament, notes que la pedalada es diferent, perquè pedaleges també quan la direcció de la cama es ascendent. En fi, que he fet, en total, 26 quilòmetres en tot el dia.

25 Gener 2009

Després de més de dos mesos d'inactivitat ciclista, avui he tornat a fer un altre sortida amb la bicicleta, acompanyat pel meu estimat Gerard. En primer lloc hem anat pedalejant per pla, per escalfar-nos una mica. Ens hem acostat ven be fins l'aeroport, per els camins rurals més enllà de les vies del tren.

Ja de tornada, quan ens acostàvem a St. Climent, pensant que portàvem 28 quilòmetres i que ja estava be per ser el primer dia, hem vist com, a causa de la tempesta de vent d'ahir, la carretera que segueix cap a Sant Boi estava tallada, i clar, ens ha picat la curiositat de què deu haver passat perquè tallessin la carretera, quines destrosses podríem trobar-nos. I clar, com que a més, portàvem els telèfons, ideals per fer fotografies, hem decidit seguir, carretera amunt.

De seguida hem comprovat la magnitud de la ventada i el mal que ha provocat. Quantitats immenses d'arbres tombats, sobre la carretera i sobre les cases. Les imatges eren impressionants. Durant la pujada per la carretera, ens hem trobat amb quantitat d'homes, amb serradores, que anaven serrant els troncs caiguts al mig de la carretera, o tombats sobre les cases, i màquines excavadores, per retirar els troncs i situar-los sobre els camions. Passar per allà era certament complicat. Fins i tot pujant un ciclista que baixava, ens havia avisat que no es podia seguir endavant. Nosaltres, no obstant, picats per l'aventura de saber què hi hauria més amunt, hem decidit seguir i pujar. Dalt de tot, a un lloc nomenat l'estret de roques, ens hem desviat a l'esquerra per un camí que hem agafat moltes vegades, que en uns trenta minuts ens porta fins a les creus de Querol, molt a la vora ja de casa. Doncs entre aquest lloc i les creus, ens hem trobat molts moments difícils, on ja pensava en que no sabia si era millor seguir o recular. Quantitat i quantitat d'arbres caiguts al mig del camí, els quals havíem de passar per sota, o per sobre, o donant un rodeig, perquè eren pins grans que ocupaven tot el camí. Avançar era prou difícil, perquè les bicicletes ens eren un obstacle afegit que ens complicava d'allò més anar seguint.

En un moment donat, hem arribat a un lloc tant impossible de travessar, que hem decidit donar-li la volta, però l'única possibilitat era baixar una pendent bastant pronunciada, que ens feia relliscar, per lo que han sigut els moments amb més dificultats.

Finalment, i després de molt d'esforç, hem arribat a les creus, però ei!, no es veien. Quantitat de pins dels seus voltants, caiguts, les havien atrapat, sense deixar que es veiessin.

En fi, una primera sortida envoltada d'aventura.

Hem fet 35 quilòmetres, hem consumit 402 cal, en 2h i 38 minuts sobre la bicicleta.