dilluns, 14 de novembre del 2011

11-11-2011, PEDALADA ECOLÒGICA DE BARCELONA


11-11-11
PEDALADA ECOLÒGICA. BARCELONA -SITGES EN BICICLETA

avui he participat a la Pedalada Ecològica de Barcelona, fent el trajecte Barcelona (nou camp) fins a Sitges.
En aquesta ocasió, per participar-hi, primer m'he anat amb el cotxe fins a Sitges, per la tornada. Perquè clar, si vull tornar a casa amb tren, com quan arribo a Sitges en les meves sortides, serà la conya marinera, perquè serem centenars de persones, amb les seves bicis, intentant entrar als trens. Quants trens hauria de deixar passar, abans d'accedir-hi?
Tampoc valia la possibilitat de tornar per el mateix camí que d'anada, perquè estaria cansat, com per fer la mateixa quilometrada, en sentit contrari.
I tampoc era qüestió que l'Elvira em vingués a buscar, perquè a ella li trencaria el dia per l'hora del dinar, i a més, també faríem l'anada i tornada en cotxe, a Sitges.
Així que a primera hora, lo primer ha sigut anar-me'n a Sitges, buscar un bon lloc on aparcar el cotxe, i tot seguit, anar a l'estació del tren, a agafar-lo, perquè em portés a Barcelona.
He agafat el tren de les 08,17, i ja anava bastant ple de ciclistes, lo qual vol dir que no he sigut l'únic en tenir aquesta idea. No crec que tota la gent que ha pujat a Sitges, visqui en aquesta ciutat.
Ha sigut divertit, també, a l'estació de Sants, quan tanta gent pujàvem amb les bicis per les escales mecàniques.
Un cop al carrer, ja m'he anat fins a les instal·lacions del FCB, des d'on sortia la pedalada. Un cop feta la inscripció, ha sigut quan m'he decidit a anar a comprar-me un bon entrepà, ja que a aquella hora, sobre les 9,30 del mati, ja tenia força gana. Com diu el crac de la muntanya, en Maaskarell, lo primer de tot, fem un bon mosset!.
A les 10,00 en punt, han donat la sortida, després de llegir el manifest de sempre, en favor dels drets dels ciclistes.
El moment de la sortida, un caos, en el sentit que volen que tots passem per sota de l'arc que indica “sortida”, el que vol dir que es produeix un embut acollonant.
Sort que aquesta vegada ja estaven fetes les obres de la carretera de Sants, perquè l'any anterior que vaig participar-hi, l'embut encara era més estret.
Per sortir de Barcelona, hem fet el mateix camí de sempre, carretera de Sants amunt, fins anar a travessa Esplugues i entrar per Cornellà, per anar a trobar la carretera de Sta. Creu d'Olèrdola.
Per portar a terme aquesta macro pedalada, ens acompanyen els mossos i els guàrdies urbans de les poblacions per on passem, tancant el pas als cotxes a les cruïlles i rotondes. Es una sensació estranya, poder travessar carrers i avingudes, sense haver d'estar pendent dels cotxes.
També separen els dos sentits de la marxa, amb cons, però som tants que envaïm el carril de l'esquerra, obligant als cotxes a aturar-se i deixar-nos passar, de tants que anem. Ells, els cotxes, ho fan de gust, perquè els veia la seva mirada, que per ells allò era un espectacle que veien des de primera fila.


En alguna ocasió, fins i tot pensava que també m'hagués agradat ser espectador, perquè veure passar una caravana composta de 2000 ciclistes, tots vestits diferents i sempre amb colors lluents, ha de ser un espectacle.
El pilot, de vegades anàvem ràpid, com pràcticament ens aturàvem, segons l'amplada de la carretera. Un dels moments més emprenyadors fou quan vàrem passar per Castelldefels, perquè no vam poder pedalar per el carril del costat, a causa dels molts autobusos que circulaven.
Fins que va arribar el millor moment, quan a l'alçada del Rat Penat, vam entrar a pujar per les Costes del Garraf. Es un espectacle immens poder pedalar per l'altre carril de la carretera. La organització, de 11,00 a 11,30 del mati, tanca la circulació de vehicles, per lo que tota la carretera queda per nosaltres. Es una sensació nova, i quan s'acosta una de les moltes costes que hi ha, sempre tens aquella por que t'aparegui un cotxe de cara en qualsevol moment.
Abans d'arribar a Sitges, un parell de ciclistes van tenir un accident, suposo que entre ells, i potser un d'ells estava ferit, perquè estava al terra, potser esperant l'ambulància. Els mossos ens feien desviar i l'envoltaven, perquè no es produïssin més accidents.
A les 12,12 vaig arribar a la meta, situada als afores de Sitges. Vaig celebrar l'arribada, perquè a més, vaig fer tot el trajecte seguit. Només em vaig aturar un moment, ja a mitja pujada, per veure una mica d'aigua.
A la meta, ens van donar una samarreta del Barça de record, amb el lema “CAMPEONES”..
Avui he fet 40 qms, per tant porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests pinyons-cadena
2516 qms 5390 qms 1644 qms


diumenge, 30 d’octubre del 2011

30-11-2011, RAT PENAT i LA MORELLA



30-10-11
avui es el primer dia després del canvi d'horari. Els rellotges s'han endarrerit una hora.
Sobre les 09,00, m'he posat en marxa amb la bicicleta. D'entrada no tenia massa clar on aniria. No volia agafar els camins de terra, perquè aquests darrers dies ha plogut molt i estaran enfangats. Primer he pensat en anar fins al Port Ginesta i després anar tornant, per la platja de Castelldefels i El Prat. Però mentre m'acostava al punt d'inici, al costat mateix del Rat Penat, he canviat d'opinió, i m'he decidit a fer un altre cop aquesta forta pujada. Es la tercera vegada que el pujo, i segueix costant-me la tira. De fet, durant la pujada m'he aturat diverses vegades a descansar i a agafar aire, perquè hi havia moments en que no podia ni respirar. L'any passat, en una de les etapes de la VUELTA CICLISTA A ESPAÑA, va passar per aquí.
Potser un dia llogaré una bicicleta de carretera al Valbuena, per veure quina diferència hi ha entre pujar amb una bicicleta de muntanya (rodes molt més amples) i una de carretera.
He sortit de casa amb la jaqueta de màniga llarga, però a mida que pujava, m'agafava molta calor, així que m'he l'he tret i he continuat amb la samarreta de màniga curta, la mateixa que portava a la Via de la Plata.
Després de diversos descansos, he arribat a La Pleta, ja molt a la vora del cim. Aquí he omplert els bidons d'aigua, perquè un ja estava vuit i l'altre a la meitat.
Mentre continuava la pujada, anava pensant en què faria quan arribes dalt de tot, a un lloc que es diu El Pla de'n Pitxot, i finalment m'he decidit continuar pujant, per arribar fins a La Morella, que es el cim del Garraf.
Durant la pujada, m'he creuat amb un excursionista que m'ha avisat que no podria pujar fins dalt amb la bici, per la extrema dificultat que representaria fer-ho, així que allà mateix, quan només faltaven uns 100 metres, l'he deixat arraconada i he continuat caminant. Home, tant a la vora no era qüestió de no arribar, encara que sigui caminant, fins el mateix cim del Garraf!!.


La propera setmana participo en la MARXA DEL GARRAF, proba organitzada per la UME, de 45 qms caminant, i La Morella es un dels punt per on es passa. Tant de bo faci bon temps, com el d'avui.
Després de les fotos corresponents, ja he iniciat el retorn a casa. He fet el mateix camí que a l'anada, es a dir, que he baixat per el Rat Penat, i no vegis quin acolloniment!
Mentre puges, només penses en la gran dificultat d'anar avançant, d'aturar-te a descansar i agafar aire, però mai penses en com seria la baixada.
Doncs avui ho he comprovat. Es tant fort el desnivell, que el algun moment he pensat en que podria caure'm per davant, o que no podia córrer, perquè podria tenir problemes a l'hora d'aturar-me. A més, de vegades semblava que podria sortir volant, com un ala delta. Quan estic per les muntanyes, encara que el desnivell sigui fort, no es nota tant com aquí, perquè clar, a l'altre banda no hi ha res. Tot es un gran precipici, amb el mar allà al fons.
Si una cosa has de tenir ven revisada, son els frens, perquè els utilitzes contínuament.
A més, i per acabar-ho d'adobar, hi ha que vigilar molt amb els cotxes, perquè com que la carretera es molt estreta, van bastant per el mig mateix, donant-te algun ensurt a la sortida d'algun revolt.
Un cop abaix, ja només es qüestió d'anar seguint la carretera, ja més normal i ampla, fins arribar a casa.
En total de fet 42 qms. Per tant porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquests pinyons-cadena
2439 qms 5313 qms 1610 qms.

divendres, 21 d’octubre del 2011

12-10-2011, GARRAF - LA DESFETA




12-10-11
avui he tornat a sortir amb la bici. I també he escollit sortir en direcció al Garraf, agafant el carrer de Les Comes, sortint de casa, a la dreta.
Encara que aquests dies d'octubre està fent molta més calor de lo normal, a primera hora del mati (per mi, les 09,00), fa bastant fresca, sobretot pedalant per la muntanya en zones d'ombra. Al poc de sortir, m'he tret la jaqueta de màniga llarga, perquè estava tenint molta calor, però després, al entrar en zones d'ombra, al fons de la vall, he passat una mica de fred. Desitjava que arribés a una zona de sol, una mica coma l'estiu, quan vam fer la via de la Plata el Gerard i jo, que a primera hora, feia fresca.
He seguit la mateixa ruta de l'altre dia, anar a buscar el trac que em vaig baixar. Això significa baixar per uns camins que de vegades es fan molt complicats, perquè hi ha ha molt desnivell i a més, estan molt trencats per la pluja.
Avui, en aquella granja on vaig veure galls dindis l'altre dia, hi havia gent, suposo que a donar de menjar a les bèsties.
Quan he passat per can Bruguera, m'he aturat a fer una foto a les runes, mentre em passaven uns quants ciclistes.
Tot seguit, he arribat a la Roca del Barret. Aquesta vegada, com que m'he “picat” una mica amb un biker, m'he fet el valent i he pedalat bastant al principi del camí aquest tant complicat, que puja fins a la carretera que va de La Rectoria, a Torrelles.
Tot i així, de seguida he continuat caminant, perquè m'ha sigut impossible continuar pedalant. El tema no es només el molt desnivell, sinó que també perjudica molt el pis, es un terra de pedretes, que fa que la roda rellisqui, i així es impossible pedalar.
Aquest mateix camí, més o menys a la meitat, desapareixen les pedretes i es transforma en un camí de terra vermella, que s'adhereix molt millor a les rodes, molt més fàcil, aleshores, per pedelar.
En tot cas, avui, he pedalat més que l'altre dia, en aquest camí.
Després, m'he dirigit a la benzinera, a comprar-me una ampolla d'aigua, i ja he seguit un altre cop el pateix trac, per entrar al parc del Garraf. No obstant, a diferència dels altres dies, avui m'he decidit per anar a La Desfeta, als peus de la torre de vigilància. Justament quan arribava, marxava el vigilant, baixant caminant per el corriol que porta fins a la carretera i a l'ermita del Brugés.
El Castell de Brugés, des de La Desfeta
Després ja he tornat enrere, cap a casa. Al baixar, m'he decidit per agafar un camí de terra que surt a l'alçada de La Rectoria, pensant-me que aquest camí també em portaria a la cruïlla del camí que baixa fins a la Roca del Barret, però no. Ha sigut un fiasco total, perquè aquest petit i cada vegada més estret i empinat corriol, portava justament cap a la banda contrària on volia anar. I això que porto gps, però no me'n he sortit. També es cert que quan aquest camí girava a la dreta, en direcció Torrelles, que ja m'anava be, aleshores m'he trobat amb una porta tancada, i he girat cua.
Total, que aquí he perdut molt de temps i quan he recuperat el camí bo, es a dir, la carretereta, ja he abandonat la idea d'anar un altre cop a la torre de vigilància del Mont Tabor.
He baixat per el camí difícil de la Roca, i aquesta vegada, al baixar-lo molt poc a poc, l'he baixat sencer muntat en la bici, sense posar els peus al terra.
Un cop abaix, he fet un canvi en relació a l'altre dia, i es que m'he decidit tornar a St. Climent, per el camí del cementiri. Aquest es un bon camí, ja que a banda d'una baixada molt pronunciada, es un camí ample i d'una baixada tranquil·la i agradable, que en molt poc temps em porta fins al poble.
En total he fet 28,9 qms.
En total, porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests punyons- cadena
2333 qms 5207 qms 1504 qms
i m'he gastat 0,99 euros al bar de la benzinera.


dilluns, 17 d’octubre del 2011

15-10-2011, VOLTA PER LES ERMITES ST. CLIMENT




15-10-11
avui he fet aquella volta a St. Climent, que portava pensant des de feia dies.
Es tracta de donar una volta al perímetre del poble, tenint com a denominador comú, tot una sèrie d'ermites i construccions religioses. Son, la Creu vora el cementiri, l'ermita del Roser, l'oratori de St. Martí de Porres, les Creus de Querol i l'ermita de St. Ramon.
Primer de tot, he pujat per el camí nou cap al cementiri. Un cop allà, al costat mateix d'una creu, (es diu el coll de la creu), he girat a l'esquerra, per un camí de terra que puja força empinat, fent diverses giravoltes de tipus ferradura, fins a arribar a l'ermita del Roser.
l'ermita del Roser


Quan formàvem part del grup del Fèlix i companyia, veníem aquí a fer unes bones calçotades. Ara, les fem igual, a casa.
Després de les fotos corresponents, he continuat cap amunt, pedalant per el que es coneix com el Camí Ral, també conegut com La Carrerada.
En aquesta volta, St. Climent sempre em queda a la meva dreta.
Quan aquest camí gira 45 graus a la dreta, com si tornéssim a St. Climent, agafem el camí de Les Comes, que després d'uns quants quilòmetres pujant i baixant, ens porta fins al Mont Tabor, on estan les antenes i 100 mts més enllà, la torre de vigilància contra incendis.
                                         petit oratori de St. Martí de Porres.


Recordo com l'àvia Conxita, tenia una especial devoció per St. Martin de Porres. Tenia una estampa, amb una petita reliquia, que un dia, quan me'n vaig anar a la mili, me la va donar, perquè em cuidés, i a partir d'aquell moment, sempre l'he tingut a la vora meu.
Després ve un bon tros també de forts desnivells, que en alguna ocasió m'obliga a caminar una estona, fins que arribem a La Creu de Querol.
En aquest lloc, si volem anar cap a St. Climent, només cal seguir el camí del GR92, que en una bona baixada d'uns 3 qms, ens porta fins el poble.
No obstant, avui encara no tocava tornar. He continuat recte, passant per un bonic (a la primavera) camp de cirerers. A més, m'ha agradat com l'han arreglat, posant unes baranes de fusta, molt rústiques.
Seguidament, he arribat fins la carretera de St. Boi, que m'ha portat en forta baixada, fins al barri de Marianao, d'on surt el camí que puja fins a l'ermita de Sant Ramon.
Aquí, també, després d'unes quantes giravoltes i en forta pujada, finalment he arribat a dalt l'ermita.
 l'ermita de St. Ramon
Després d'un petit descans, ja he iniciat la baixada cap a St. Climent, per un camí de fort desnivell, que m'ha portat fins l'estret de Roques, on he agafat la carretera fins al poble. De fet, però, l'he passat de llarg, perquè per donar la volta complerta al poble, he continuat fins agafar el camí de can Bori, fins la masia de can Riera Nou, on he agafat un camí que surt a la dreta, que puja fins el cementiri, justament on he començat la sortida d'avui.
D'aquí, en un moment ja m'he plantat a cada.
En total, avui he fet 22,00 qms i porto:
amb aquestes rodes              amb aquesta bici                 amb aquests pinyons – cadena
         2355 qms                      5229 qms                                   1526 qms


divendres, 14 d’octubre del 2011

09-10-2011, TRAVESSA DEL GARRAF, Part III




09-10-11
avui he fet la tercera part d'aquesta ruta que estic seguint aquests dies.
El primer dia, vaig anar fins a Gavà, pujar per la Sentiu, entrar per el gr92, en direcció a Can Amat, passar per el costat de l'ermita del Bruguers, i tornar a St. Climent seguint el camí de les Comes, pujar al Tabor i baixar des de la Creu de Querol.
El segon dia, vaig sortir de casa per el carrer Les Comes, per anar a buscar el trac, deixat l'altre dia més amunt, seguir-lo, passar per la masia de Can Bruguera, La Roca del Barret, la Rectoria i pedalar fins a Les Agulles.
Avui, per tal d'anar a buscar un altre cop el trac que vaig seguint, he fet, d'entrada, el camí que fem quan anem a Sitges travessant el Garraf, es a dir, he pujat per Can Bori i he anat seguint el camí, la serra de roca Galena, que finalment, em porta fins al quilòmetre 6 de la carretera de Gavà a Begues. Seguidament, he continuat carretera amunt, fins arribar a La Rectoria, on una mica més enllà, ja he localitzat el trac, per anar-lo seguint ja fins el final.




Des d'aquí, de moment el que faig es repetir la mateixa ruta de l'altre dia, fins arribar a Les Agulles, on avui he seguit endavant.
Quan sortia de Les Agulles, he vist com un ciclista estava pujant la muntanya, en direcció a La Morella. A banda que la ruta m'indicava un altre camí, també he pensat que ja es tenir ganes pujar amb la bici fins a La Morella. Potser aquest noi no ha passat mai per aquí, perquè es realment difícil, arribar-hi en bici.

Com deia, justament abans de pujar a La Morella, m'he desviat per un camí que surt a la dreta. Primer m'he equivocat de camí. El trac et marca la direcció a seguir, però si dona la casualitat que n'hi han dos molt junts, arriba un moment en que no saps quin dels dos es el bo. T'hi has de ficar una petita estona, per veure si vas be, o no.


Ja seguint el camí correcte, de seguida agafa bona pujada, de manera que m'ha obligat a seguir caminant. Ha sigut en aquest moment quan m'ha agafat el ciclista de La Morella. M'ha explicat que la seva intenció era arribar a la bola meteorològica, però que el camí s'ha tornat impracticable, fent-lo en bici. De seguida m'ha deixat, perquè poc després ha vingut una baixada, tant pronunciada, que en moltes ocasions m'he estimat més baixar de la bici i seguir caminant. Aquest camí, a banda del desnivell, es complicat perquè te moltes pedres, grans i petites, soltes, per lo que la bici em rellisca bastant. Aquest camí circula per l'anomenada Serra de la Guàrdia.
Finalment, el camí m'ha portat fins aquell que agafem quan fem la Sant Climent – Sitges, el que ve de Begues, molt més ample i fàcil, perquè a més, a banda d'alguna pujada, es quasi sempre de baixada. Aquest camí va seguint la Riera de Carxol.
Justament abans d'entrar a La Plana Novella, el trac es desvia a l'esquerra i torna a entrar a les entranyes del parc, cosa que no he seguit. M'he estimat més continuar per el camí que portava, que ja conec, i seguir la ruta original més endavant, a l'alçada de La Fita. 
 
A partir d'aquí, es qüestió d'anar-lo seguint. Passat La Plana Novella, es fa molt més divertit, perquè es de baixada, però assequible i agafo bones velocitats, sobretot quan passem i deixem enrere les runes de Jafre.
Quan s'arriba a l'alçada de Can Marcer, comença una forta pujada. Dura uns 15 minuts, però t'has d'esforçar de valent, perquè el desnivell es fort. Dalt de tot, poc abans de La Fita, hem recuperat el trac original, per la nostra esquerra, i ja l'he anat seguint fins el final.
Mentre m'acostava a La Fita, dubtava si oblidar-me del trac i seguir després cap a Sitges, o continuar-lo. Finalment, m'he decidit en continuar-lo i arribar fins a Vilanova.


Aquesta part final, ja no es tan atractiva, com es lògic, perquè travessem urbanitzacions, entrem a St. Pere de Ribes i finalment, seguim durant 5 quilòmetres, una carretera, que fa pesada aquesta part fina. Però val, després, quan he arribat a Vilanova i a la seva estació de tren, m'he oblidat de tot i m'he alegrat d'haver-hi arribat i acabat amb aquella ruta que finalment, l'he hagut de fer en tres jornades.
Aquesta es diu la Torre del Veguer


Avui he fet 53 qms.
En total, porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests pinyons-cadena
2304 qms 5178 qms 1475 qms


diumenge, 9 d’octubre del 2011

04-10-2011, TRAVESSA DEL GARRAF. Part II



04-10-11
avui he volgut continuar i culminar la sortida del passat dia 02, però al poc de sortir, m'he adonat que no portava diners, per lo que era impossible arribar fins a Vilanova, sense possibilitats d'agafar el tren de tornada.
Per tal de seguir la ruta, lògicament lo primer de tot es desplaçar-me fins el mateix lloc on la vaig deixar l'altre dia, quan, donada la hora, vaig decidir tornar cap a casa i deixar-la per un altre moment.
La sortida es molt bona. Comença a la mateixa porta de casa, agafant el carrer de les Comes cap a la dreta, i començant a pujar. Feia temps que no agafava aquest camí per sortir amb la bicicleta. Lo primer que ens trobem, es el Mas de Can Colomer dels Escarabats. Aquesta es una masia molt gran. Un dia, algú de St. Climent, em va dir que pertany a dos germans, que com que estan enfadats, la van partir per la meitat, i cada un d'ells te la seva part.
Recordo quan al principi d'agafar la bici i pujava per aquest camí, que m'aturava moltes vegades a descansar. Avui ho he fet una, he pujat força be.
Quan s'arriba dalt de tot d'aquest camí, se'n agafa un altre que surt a l'esquerra, on als 300 metres coincideix amb el lloc on vaig deixar el trac l'altre dia. Així que de fet, es en aquest lloc on realment seguia amb la ruta. Comença amb una llarga i pronunciada baixada. Aquí estem per un camí que crec no havia fet mai en la seva totalitat. Aquesta baixada, finalment dona, a baix de tot de la fondalada, on hi ha una petita granja de galls d'indi. A partir d'aquí, comença un pujada, no massa complicada, perquè es llarga, o sigui que es va fent de manera constant.
Aquí me'n vaig adonar que no portava el moneder, res de res, cap euro, o sigui que, ni podria comprar-me beguda, ni podria tornar de Vilanova, per tant, no hi havia més remei que canviar de plans. Vagi on vagi, hauria de tornar en bici a casa, es a dir, impossible acabar la ruta. Així que val, seguim i ja veurem fins on arribem.
Sortint del bosc on em trobava, bastant exuberant, el primer que trobo es Can Bruguera, una masia en runes, per on he passat moltes vegades per el seu costat, sense entrar a fer-li una ullada. Avui sí, he entrat i l'he observat detingudament.
                                 La famosa Roca del Barret
Després, he arribat a un lloc molt bonic, que es diu, La Roca del Barret, on hi ha una gran roca vermella, d'aquesta típica de la zona, per on puja un camí que, al menys al principi, es tant empinat que no he tingut més remei que pujar-hi caminant. Aquest camí, que l'he agafat moltes vegades, de baixada, quasi sempre l'acabo fent, caminant, també en baixada, perquè em fa por de caure. En canvi, avui, mentre pujava, uns ciclistes han baixat a tota canya. Clar que ells tenien els voltants de 24 anys. Així, qualsevol, no?

Aquest camí, porta fins a una carretereta, molt estreta i molt empinada, que seguint-la cap a la dreta, de baixada, porta fins a Torrelles de Llobregat, i cap a l'esquerra, de pujada, que era la meva opció, m'ha portat fins al barri de La Rectoria, a Begues, on hi ha la benzinera on sempre ens aturem per comprar begudes.

Aquí, travessant la carretera de Gavà – Begues, he entrat ja al bosc limítrof amb el Parc Natural del Garraf. Al poc d'entrar-hi, m'he menjat l'entrepà que portava de casa. Estava en un paratge preciós, verge.
Seguidament, i continuant el trac que portava al GPS, he continuat Garraf a munt, assolint bones pujades, passant primer per La Clota, i arribant després al Puig de les Agulles.
                      Les Agulles, dalt del Massís del Garraf
Aquí es on he donat per acabada la progressió d'aquest trac. El deixaré per continuar-lo un altre dia. No obstant, abans d'agafar el camí de tornada, aturant davant l'espectacle que tenia davant meu, les muntanyes del Garraf, el Baix Llobregat i la Mar Mediterrània, he fet una proclama nacionalista, exigint, com es lògic la independència de Catalunya, i ha sigut curiós qua, ja de tornada, a La Clota, hi havia dos camions de l'exèrcit i una pila de soldats, que suposo estaven fent alguna mena d'instrucció. I dic mira, la Carme Chacón, ministra de Defensa, ha sentit la meva proclama nacionalista, i m'ha enviat els soldats, per avisar-me que “no ens deixaran independitzar-nos”. En fi, ha sigut divertit.


Per la tornada, en lloc de seguir per el mateix camí, quan he arribat a la carretera de Gavà, l'he agafat, seguint per ella fins a trobar-me amb la Serra de Roca Galena, on m'he desviat, per tornar cap a casa.
Aquesta sortida m'ha agradat molt. Per mi potser es massa forta, sobretot intentar fer-la en un sol dia, però això si, es preciosa, perquè passem per boscos i camins, obviant quasi sempre l'asfalt. Per altre banda, inclòs per fer només el que volia avui, hauria d'haver sortit molt abans de casa, s'ha de sortir a les 07,00 del matí, per arribar, aproximadament a les 13,00 a Vilanova.
En total, i mira quina casualitat, he fet 30 quilòmetres, exactament el mateix que l'altre dia.
En total porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquests pinyons-cadena
2251 qms 5125 qms 1422 qms

02-10-2011, TRAVESSA DEL GARRAF. Part I



02-10-11
avui he seguit durant uns quants quilòmetres, un trac d'una travessa per el Garraf, que organitza una botiga de bicicletes de Viladecans.
M'he aixecat aviat, sobre les 08,00 h, per lo que podia pensar en fer una sortida important. M'he preparat l'entrepà i totes les meves coses, però quan ja estava al carrer i sense poder tornar a entrar a casa, m'he adonat que m'havia deixat el mòbil, i clar, no he tingut més remei que trucar el timbre, perquè l'Elvira me'l portés.
Per anar a buscar l'inici de la ruta, m'he desplaçat fins a Gavà, davant mateix de la fàbrica Roca.
Aquí he anat pujant fins a trobar el camí a La Sentiu. Per aquí pugem els de la UME quan fem la travessa des de Gavà fins a Montserrat.

La sortida m'ha semblat francament molt dura, no em pensava que una ruta d'aquestes característiques, on hi va molta gent, i segur que molts sense entreno previ, tingués aquesta dificultat. Això si, he conegut camins nous i molt bons. Es justament això, el poder conèixer nous camins el que em permet el GPS, perquè segueixo rutes que em baixo de Wikilocs.
                                                            Torrelles de Lobregat


He seguit el trac original, fins una mica més enllà de les 12,00 del migdia. A aquesta hora, passàvem per el camí que arriba fins al carrer de Les Comes i el trac marxava cap el Garraf (el seu destí era Vilanova),així que he decidit seguir per el meu compte. Un altre dia, el seguiré des d'aquí, perquè tot i la seva duresa, em porta per camins nous, i això es bo.
                           La Torre de vigilància contra incendis, al Mont Tabor
Quan he arribat a la cruïlla on el Gerard es va trobar 2000 pessetes, m'he decidit seguir cap a les antenes de St. Climent, i després cap a la torre de vigilància, al Mont Taro. Es molt més assequible pujar a la torre, seguint per el carrer Les Comes, que fer-ho per l'altre banda. Aquí, només he baixat de la bici perquè m'enfrontava a baixades molt fortes (el que en el sentit contrari, signifiquen pujades bestials).
Finalment, he arribat fins a Les Creus de Querol, i tot i que he estat temptat de seguir fins a l'ermita de St. Ramon, al final s'ha imposat el seny i he baixat cap a casa. Es aquella arribada que tant m'agrada, perquè arribo a casa en bona baixada, sense cap esforç. Ara, això si, fins al mateix St. Climent, he estat pensant en girar cua i pujar a St. Ramon. Sort que ja dic, el seny català m'ha portat directament a casa. En total, avui he fet 30 qms.
En total, porto:
amb aquestes rodes     amb aquesta bici          amb aquests plat – pinyons


      2221 qms                   5095 qms 1392 qms

dissabte, 8 d’octubre del 2011

23-09-2011, PER LA ROCA DE'N BENET

 aquesta es la Masia de Can Riera Nou

23-09-11
avui he fet una petita sortida per els voltants de casa.
Lo primer de tot ha sigut anar fins a la benzinera de Viladecans, però un cop allà he vist que no calia inflar les rodes. Fa un parell de dies que vaig portar la bici al decathlon, a que li fessin una repassada, perquè la roda del darrera perd aire massa aviat. Em van canviar la vàlvula i també el cable del desviador. Com que només fa 2 anys que la tinc, encara que ja he superat els 24 mesos, aquesta reparació m'ha entrat a la garantia. M'han dit que si em torna a fallar, primer repassarem la llanta, no sigui que tingui algun defecte, i si no, sempre podem posar-li una càmera.
Aquest sempre ha sigut un problema que m'està arrossegant amb aquesta bici, la pèrdua d'aire, sobretot de la roda del darrere.
Després de la benzinera, m'he anat cap a Gavà, i des d'allà ja m'he dirigit cap a Begues. Abans d'entrar a la carretera, he fet aquella pujada tant bestial, per el Carrer de Pep Ventura. Ha sigut curiós que quan he arribat dalt de tot i he descansat una mica, he vist que he fet la pujada amb el plat 2. Millor, així m'entreno més.
Durant la pujada, força dura encara que sigui per la carretera, m'he aturat un parell de vegades. També compta que feia 13 dies que no l'agafava.
A la benzinera de La Rectoria, m'he comprat un acuarius de llimona i una ampolla d'aigua ensucrada, molt bona.
Després ja he enfilat la tornada, anant a buscar aquell corriol que dona a la carretereta de Torrelles. Aquesta baixada, avui l'he feta muntat a la bici, excepte els darrers 150 metres, que son de molta pendent i sempre, o quasi sempre, m'agafa por i la baixo caminant, encara que ja dic, depèn, perquè també hi ha dies que la faig muntat. Tot està en funció de l'estat anímic en el que em trobi. També hi compte que abans, per subjectar el la tija del selló, utilitzava aquella abraçadera de tancament ràpid, com el que porten les rodes, però al posar-me el porta equipatges, me'l van sustituir per el cargol i clar, quan arribava a aquest sender, simplement el que feia era baixar el selló el màxim possible, anava més baix i controlava millor amb els peus. Ara no, perquè no moc el selló de la seva alçada, i per baixar aquestes pendents tant pronunciades, m'agafa una mica de "yu-yu".
la famosa Roque del Barret
Un cop abaix, he enfilat el camí que en un primer moment va pujant, fins que finalment arriba a aquell camí que va des de cada, fins a l'ermita del Roser. Sortint de la Roca de'n Barret, es passa per una masia en runes, que es diu Can Bruguera.
De fet, un cop et trobes en aquest lloc de la Roca, que per cert, es un lloc preciós, hi ha diverses possibilitats per tornar a casa. Una, agafar un camí que surt a la dreta, molt bo també, que finalment passa per el cementiri. I l'altre, que es el que he agafat, potser me´s costerut al principi, però que després et porta a casa en una bona baixada.
Avui m'ha fallat el GPS. Ahir vaig carregar unes piles que vam trobar l'Elvira i jo, però per el que sembla, potser estan gastades, i tot i que el GPS senyalava càrrega a tope, de seguida s'han esgotat. I sort que m'ha passat aquí, perquè si no m'hagués adormit, hagués fet la primera etapa del camí català de Sant Jaume, que va des de El Port de la Selva fins a Figueres, i aquí sí m'hagués emprenyat quedar-me sense poder gravar el recorregut.
En total he fet 25 qms.
En total porto:
amb aquestes rodes    amb aquesta bici      amb aquesta cadena – pinyons
        2149 qms                5023 qms                             1320 qms.


dilluns, 12 de setembre del 2011

10-09-2011, COSTA BRAVA



10-09-11
LLANÇÀ - EL PORT DE LA SELVA -CADAQUÉS - ROSES - FIGUERES
Es un gran avantatge tenir el gps, perquè m'ha obert molts camins nous per fer amb la bici. Ara puc anar on vulgui, perquè un cop posada la ruta, només es qüestió de anar seguint la senyal. Això si, hi ha un petit problema i es que no se ven be què em trobaré. Se els quilòmetres que faré, i per el perfil puc veure les pujades i baixades que m'esperen, però tot canvia un cop estic en ruta. Puc trobar-me una travessa molt més complicada del que a priori m'esperava, com ha sigut per exemple el cas d'avui, o d'altres vegades.
Però en fi, lo important es gaudir de la natura, del paisatge, de la bicicleta i lo més important, anar fent exercici i acumulant quilòmetres.
Avui he fet Llançà – Port de la Selva – Cadaqués – Roses i Figueres. Lo important d'aquesta sortida, a banda, lògicament dels esplèndids paisatges per els que he passat, ha sigut que he fet una ruta, diguem-ne circular, perquè he arribat en tren al punt de sortida (Llançà), i he acabat en un altre estació de tren, (Figueres).
Feia molt de temps que no visitava aquests llocs (des de quan vam venir, l'Elvira i jo, caminant amb els de la UME, fent etapes del gr92), però m'ha semblat igual de bonic, fantàstic. Quina sort tenim de poder gaudir tant a la vora de casa, d'un lloc tant bonic com la Costa Brava, i també, que be, que ens l'hagin preservat tant ben cuidada, amb aquestes casetes blanques de Port de la Selva, o Cadaqués.
Per arribar a Cadaqués, en lloc de seguir per el camí que m'indicava el gps, que s'endinsava per la muntanya, m'he estimat més anar tirant per la carretera GI 613. Recordo que el GR92, per aquest tros s'enfila molt, a través de corriols, que fan molt difícil avançar arrossegant la bici.
Al principi, la carretera pujava força be, però després s'enfila per el Coll de Perafita, fins dalt, uns 8 qms, on se'ns plantegen dues possibilitats, cap a l'esquerra, direcció Cadaqués, i cap a la dreta, Roses. Lògicament, he escollit baixar fins a Cadaqués, per no perdre'm l'espectacle de gaudir amb aquest poble tant bonic i típic de la Costa Brava.
A Cadaqués, en una benzinera, he inflat les rodes (crec que la del darrera te algun problema a la vàlvula)),i m'he comprat dues ampolles d'acuarius, per anar tirant. En aquest poble hi havia molta animació, perquè encara es ple de turistes, i excursionistes de cap de setmana.
Ha sigut curiós, i divertit, quan a un guàrdia municipal, l'he preguntat si anava be per Reus. Encara s'estarà rient. No se el per què l'he dit Reus, en lloc de Roses.
Això si, es tant dur fer aquestes etapes caminant, com en bicicleta. A partir de Cadaqués m'ha costat molt seguir el gr 92. tant, que fins i tot en algun moment he baixat de la bici i he caminat una estona, per tal de descansar les cames.
Aquest tros, de Cadaqués a Roses ha sigut molt difícil. I sort que en un moment donat, m'he decidit a agafar un camí a la dreta, que es desviava del gr 92, i que també obviava el trac del gps, i repeteixo lo de la sort, perquè aquell camí, pedregós i molt empinat, que m'obligava a posar el peu a terra, m'hagués portat a la Cala Jòncols, això si, preciosa, però que m'hagués suposat també, enfilar la pujada per l'altre banda de la cala. Aquest camí que he escollit, te una mena de baranes, que impossibilita el pas de cotxes i de motos. Només estant permesos els caminants i els ciclistes. Per aquí es passa per la Font de la Regullosa, on he omplert el bidó, per si un cas.
En aquest moment, pedalant cap a Roses, m'he trobat infinitat de desviacions, que portaven a unes cales, a quina més bonica; la cala Canadell, la cala Calitjàs.
De fet, el camí que finalment he agafat, ve de Roses i només està asfaltat des de Roses, fins a la cala Monjoi, al costat mateix del restaurant El Bulli, on lògicament, m'he fet una foto. Podríem dir que l'asfalt només arriba a aquest restaurant, a partir d'aquí, tot es camí sense asfaltar, el que li dona un plus d'aventura i diversió, encara que t'has d'empassar la pols que provoquen els cotxes que et passen en un sentit i un altre.
Cala Monjoi, un altre meravella, encara que penso en que hi ha massa vaixells ancorats a les seves aigües. Això si, es nota la zona que estem, l'exclusiva Costa Brava, amb grans mansions i espatarrants vaixells.
Abans d'enfilar la propera pujada, que ja la veia allà dalt, m'he pres l'altre acuarius. I ha sigut curiós, però m'ha semblat que un cotxe s'aturava, molt a la vora meu, vigilant què feia amb la llauna. Perquè quan l'he acabat, que lògicament l'he guardat a la bossa, ja que mai la llenço al terra, al veure que la guardava, s'ha anat.
A partir de El Bulli, el camí, que ara es asfaltat, comença a enfilar-se un altre cop. Es el que te la Costa Brava, que en tot moment, o estàs pujant, o estàs baixant. I jo sense veure Roses per enlloc. Abans d'arribar a “l'altre banda”, he passat per el Mas de la Torre del Satre.
Només al final d'aquesta pujada, quan estàs dalt de tot, es quan veus les primeres urbanitzacions de Roses. Aquí el gps l'indicava seguir per un camí de terra, que es dirigia cap a Roses tot vorejant la costa, però com que ja era una mica tard, m'he estimat més seguir per la carretera per on venia (rectifico, camí asfaltat), per dirigir-me a Roses.
Finalment, sobre les 13,45 he arribat a Roses, des d'on he trucat a l'Elvira i on m'he comprat dues llaunes més d'acuarius i una ampolla d'aigua.
Després ja he enfilat la carretera c620 en direcció Figueres. La sorpresa agradable ha vingut quan he vist que només em faltaven 15 quilòmetres, ja que me'n esperava 20-25, per el quilometratge que marcava la ruta. Però no, eren 15, lo qual ja dic, de conya.
Sobre les 14,40 he entrat a Figueres i tot seguit m'he dirigit a l'estació de renfe, amb la gran sort que només he esperat al tren uns 5 minuts.
Ja al tren, he trucat a l'Elvira i m'he canviat de samarreta.
Potser, lo dolent d'aquesta sortida, es que he anat bastant lluny, ja que en aquest trens regionals, es triguen 2,30 hores. Més el rodalies, que per cert, igual que el regional, m'ha vingut encara més aviat, per lo que en lo referent a esperar trens, aquesta tornada ha sigut la conya.
Sobre les 17,30 he arribat a casa, això si,amb molt mal de cap.

En total, porto:
amb aquestes rodes  amb aquesta bicicleta  amb aquesta cadena pinyons
      2124 qms                   4998 qms                          1295 qms
en total he fet 62 qms.

dilluns, 5 de setembre del 2011

01-09-2011, GIRONA - ST. FELIU GUIXOLS-BLANES





01-09-11
avui finalment m'he aixecat aviat, a les 05,00 del mati i m'he anat a fer un altre ruta en bicicleta.
Tenia ganes de continuar la via verda que vaig acabar a Girona fa unes setmanes. Això doncs, avui es tractava de fer la via verda de Girona – St. Feliu de Guíxols, també coneguda com a la Via Verda del Carrilet.
A les 06,06 del mati agafava el tren de rodalies a Viladecans. Sobre les 06,43 he arribat a Sants, i tot seguit m'he dirigit a les taquilles, a comprar el bitllet cap a Girona. El tren sortia a les 07,05 h. Em pensava que tindria temps d'anar a prendre'm un tallat amb una pasta, com vaig fer en la sortida de Ripoll, però estant ja a la cua del bar, m'he desdit i m'he dirigit directament a l'andana. Després he vist que possiblement no m'hagués donat temps, perquè el tren ha vingut bastant aviat. Lògicament, s'ha estat aturat fins a l'hora de la sortida.
Aquest tren, després de l'estació de St. Andreu, ja no s'atura més fins arribar a St. Celoni, bastant a la vora ja de Girona. Es lògic, perquè aquest tren era un mitja distància, el que vol dir que només els rodalies s'aturen a totes les estacions.
A més, son trens còmodes d'anar amb bicicleta, perquè tenen un lloc especial per elles, molt assumible, a menys que coincideixin moltes, clar.
A les 08,03 hem arribat a Girona. Com que tenia el trac posat al navegador, de seguida hem trobat el camí correcte a seguir.
A diferència de l'anterior via verda, aquesta es més costeruda al principi. Però val, de seguida s'estabilitza, i comença una pedalada molt agradable, travessant camps de cultiu immensos, alguns ponts i llocs ombrívols, i per davant de totes les antigues estacions ferroviàries.
En unes tres hores m'he plantat a St. Feliu de Guíxols. Tot i que a Girona el cel estava mig ennuvolat, de seguida ha sortit el sol i el temps s'ha convertit en un dia clar, però a mida que ens acostàvem a la costa, han tornat els núvols, i veia possible que fins i tot plogués.
A St. Feliu m'he dirigit al port, perquè volia saber si podria agafar aquell vaixell que et porta fins a Blanes. Però no. Primer, perquè ara només fan el trajecte fins a Tossa de Mar, i segon, perquè el vaixell havia sortit a les 10,30, i el següent era per les 16,30, per lo que després de prendre'm un acuarius, ja he enfilat la carretera 682, en direcció a Tossa.
Li diuen la carretera de les costes, i amb tota la raó. La senyora que ven els tiquets del vaixell, m'ha avisat de la dificultat de la travessa, moltes costes i molta pujada, i jo, fent-me el valent, l'he dit que val, que tot el que puja, baixa, i cap allà que m'he anat.
Ostres si puja!. El trajecte St. Feliu – Tossa, m'ha costat molt. M'he hagut d'aturar un parell de vegades a descansar, perquè no podia. Son uns 20 qms, però deu ni do.
A Tossa, a una màquina de begudes, m'he comprat 3 acuarius i una ampolla d'aigua, per la següent travessa, que era anar fins a Blanes, passant per Lloret.
Aquest tros també puja, i molt al principi, però es molt més suportable que el d'abans.
També m'he aturat, a beure'm les begudes, però ja dic, molt més descansat.
Sobre les 13,45 he arribat a l'estació de Blanes, i a les 14,15 ha sortit el meu tren, aquest cop de rodalies, el que vol dir que aturant-se a totes les estacions. Però el viatge també ha sigut agradable, perquè hem passat per totes les poblacions costaneres, amb platges amples, encara que amb poca gent. Ja es nota que avui es el dia 01 de Setembre, el que vol dir que molta gent ha acabat les vacances.
Sobre les 16,30 he arribat a casa, molt cansat, però content, després d'haver fet 85 qms.
Despeses:
trens, 15,395 euros
bars, 12,000 euros
totals, 27,395 euros.


dimarts, 30 d’agost del 2011

15-08-2011, VOLTES PER EL MOTSIÀ


Agost 2011
diverses sortides de les Les Cases d'Alcanar, per la zona del Montsià. He donat la volta a aquest massís diverses vegades, començant per la banda del sud, Alcanar, ermita del Remei, camps de tarongers, Ulldecona, ermita de la Pietat, Godall, Freginals, camí antic de St. Carles, La Ràpita, etc.

També he entrat al Montsià, seguint un track que em vaig baixar, que pasa per darrera de la fàbrica de ciment i puja per el camí de Mata Redona, fins arribar al GR92, molt a la vora de la Font del Burgar, i baixar cap a Amposta, per finalment, tornar a Les Cases seguint la n340.

25-08-2011, VIA VERDE BAIX EBRE I TERRA ALTA


25-08-11
avui hem tornat a fer la VIA VERDA DE LA TERRA ALTA - BAIX EBRE.
Aquesta sortida la vam fer per primera vegada el mes de Maig de l'any 2005, quan el Gerard tenia 13 anys. Vam venir a passar un parell de dies a Horta de Sant Joan, emportant-nos, a més, uns quants coets de focs artificials, confiant, com així va ser, que el FCB guanyés aquell any la lliga.
A partir d'aquell any, hem vingut altres vegades, i ja es va convertint en una cita obligada al mes d'Agost de cada any. Fa un parell d'anys, vam venir-hi la tira de gent, des de Les Cases D'Alcanar, amb amics del Gerard.
Avui, com sempre, l'Elvira ens ha acompanyat fins la sortida, deixant-nos al costat mateix de l'estació d'Arnés Lledó.
Com sempre, aquesta pedalada es molt divertida, perquè travessem quantitat de tunels i aquaductes. Enguany, hem notat que els tunels estan molt ben il·luminats, a diferència d'altres anys, en que pràcticament padalàvem a les fosques, guiats només per les nostres lots.
Al final, l'Elvira ens esperava a l'estació de Xerta, i des d'aquí hem anat a dinar a Benifallet, a Can Miquel, un restaurant que fan un molt bon menjar, a bons preus.
Veieu el video, que us agradarà-.