30-10-11
avui es el primer dia després del canvi d'horari. Els rellotges s'han endarrerit una hora.
Sobre les 09,00, m'he posat en marxa amb la bicicleta. D'entrada no tenia massa clar on aniria. No volia agafar els camins de terra, perquè aquests darrers dies ha plogut molt i estaran enfangats. Primer he pensat en anar fins al Port Ginesta i després anar tornant, per la platja de Castelldefels i El Prat. Però mentre m'acostava al punt d'inici, al costat mateix del Rat Penat, he canviat d'opinió, i m'he decidit a fer un altre cop aquesta forta pujada. Es la tercera vegada que el pujo, i segueix costant-me la tira. De fet, durant la pujada m'he aturat diverses vegades a descansar i a agafar aire, perquè hi havia moments en que no podia ni respirar. L'any passat, en una de les etapes de la VUELTA CICLISTA A ESPAÑA, va passar per aquí.
Potser un dia llogaré una bicicleta de carretera al Valbuena, per veure quina diferència hi ha entre pujar amb una bicicleta de muntanya (rodes molt més amples) i una de carretera.
He sortit de casa amb la jaqueta de màniga llarga, però a mida que pujava, m'agafava molta calor, així que m'he l'he tret i he continuat amb la samarreta de màniga curta, la mateixa que portava a la Via de la Plata.
Després de diversos descansos, he arribat a La Pleta, ja molt a la vora del cim. Aquí he omplert els bidons d'aigua, perquè un ja estava vuit i l'altre a la meitat.
Mentre continuava la pujada, anava pensant en què faria quan arribes dalt de tot, a un lloc que es diu El Pla de'n Pitxot, i finalment m'he decidit continuar pujant, per arribar fins a La Morella, que es el cim del Garraf.
Durant la pujada, m'he creuat amb un excursionista que m'ha avisat que no podria pujar fins dalt amb la bici, per la extrema dificultat que representaria fer-ho, així que allà mateix, quan només faltaven uns 100 metres, l'he deixat arraconada i he continuat caminant. Home, tant a la vora no era qüestió de no arribar, encara que sigui caminant, fins el mateix cim del Garraf!!.
La propera setmana participo en la MARXA DEL GARRAF, proba organitzada per la UME, de 45 qms caminant, i La Morella es un dels punt per on es passa. Tant de bo faci bon temps, com el d'avui.
Després de les fotos corresponents, ja he iniciat el retorn a casa. He fet el mateix camí que a l'anada, es a dir, que he baixat per el Rat Penat, i no vegis quin acolloniment!
Mentre puges, només penses en la gran dificultat d'anar avançant, d'aturar-te a descansar i agafar aire, però mai penses en com seria la baixada.
Doncs avui ho he comprovat. Es tant fort el desnivell, que el algun moment he pensat en que podria caure'm per davant, o que no podia córrer, perquè podria tenir problemes a l'hora d'aturar-me. A més, de vegades semblava que podria sortir volant, com un ala delta. Quan estic per les muntanyes, encara que el desnivell sigui fort, no es nota tant com aquí, perquè clar, a l'altre banda no hi ha res. Tot es un gran precipici, amb el mar allà al fons.
Si una cosa has de tenir ven revisada, son els frens, perquè els utilitzes contínuament.
A més, i per acabar-ho d'adobar, hi ha que vigilar molt amb els cotxes, perquè com que la carretera es molt estreta, van bastant per el mig mateix, donant-te algun ensurt a la sortida d'algun revolt.
Un cop abaix, ja només es qüestió d'anar seguint la carretera, ja més normal i ampla, fins arribar a casa.
En total de fet 42 qms. Per tant porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquests pinyons-cadena
2439 qms 5313 qms 1610 qms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada