23-09-11
avui he fet una petita sortida per els voltants de casa.
Lo primer de tot ha sigut anar fins a la benzinera de Viladecans, però un cop allà he vist que no calia inflar les rodes. Fa un parell de dies que vaig portar la bici al decathlon, a que li fessin una repassada, perquè la roda del darrera perd aire massa aviat. Em van canviar la vàlvula i també el cable del desviador. Com que només fa 2 anys que la tinc, encara que ja he superat els 24 mesos, aquesta reparació m'ha entrat a la garantia. M'han dit que si em torna a fallar, primer repassarem la llanta, no sigui que tingui algun defecte, i si no, sempre podem posar-li una càmera.
Aquest sempre ha sigut un problema que m'està arrossegant amb aquesta bici, la pèrdua d'aire, sobretot de la roda del darrere.
Després de la benzinera, m'he anat cap a Gavà, i des d'allà ja m'he dirigit cap a Begues. Abans d'entrar a la carretera, he fet aquella pujada tant bestial, per el Carrer de Pep Ventura. Ha sigut curiós que quan he arribat dalt de tot i he descansat una mica, he vist que he fet la pujada amb el plat 2. Millor, així m'entreno més.
Durant la pujada, força dura encara que sigui per la carretera, m'he aturat un parell de vegades. També compta que feia 13 dies que no l'agafava.
A la benzinera de La Rectoria, m'he comprat un acuarius de llimona i una ampolla d'aigua ensucrada, molt bona.
Després ja he enfilat la tornada, anant a buscar aquell corriol que dona a la carretereta de Torrelles. Aquesta baixada, avui l'he feta muntat a la bici, excepte els darrers 150 metres, que son de molta pendent i sempre, o quasi sempre, m'agafa por i la baixo caminant, encara que ja dic, depèn, perquè també hi ha dies que la faig muntat. Tot està en funció de l'estat anímic en el que em trobi. També hi compte que abans, per subjectar el la tija del selló, utilitzava aquella abraçadera de tancament ràpid, com el que porten les rodes, però al posar-me el porta equipatges, me'l van sustituir per el cargol i clar, quan arribava a aquest sender, simplement el que feia era baixar el selló el màxim possible, anava més baix i controlava millor amb els peus. Ara no, perquè no moc el selló de la seva alçada, i per baixar aquestes pendents tant pronunciades, m'agafa una mica de "yu-yu".
la famosa Roque del Barret
Un cop abaix, he enfilat el camí que en un primer moment va pujant, fins que finalment arriba a aquell camí que va des de cada, fins a l'ermita del Roser. Sortint de la Roca de'n Barret, es passa per una masia en runes, que es diu Can Bruguera.
De fet, un cop et trobes en aquest lloc de la Roca, que per cert, es un lloc preciós, hi ha diverses possibilitats per tornar a casa. Una, agafar un camí que surt a la dreta, molt bo també, que finalment passa per el cementiri. I l'altre, que es el que he agafat, potser me´s costerut al principi, però que després et porta a casa en una bona baixada.
Avui m'ha fallat el GPS. Ahir vaig carregar unes piles que vam trobar l'Elvira i jo, però per el que sembla, potser estan gastades, i tot i que el GPS senyalava càrrega a tope, de seguida s'han esgotat. I sort que m'ha passat aquí, perquè si no m'hagués adormit, hagués fet la primera etapa del camí català de Sant Jaume, que va des de El Port de la Selva fins a Figueres, i aquí sí m'hagués emprenyat quedar-me sense poder gravar el recorregut.
En total he fet 25 qms.
En total porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquesta cadena – pinyons
2149 qms 5023 qms 1320 qms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada