04-10-11
avui he volgut continuar i culminar la sortida del passat dia 02, però al poc de sortir, m'he adonat que no portava diners, per lo que era impossible arribar fins a Vilanova, sense possibilitats d'agafar el tren de tornada.
Per tal de seguir la ruta, lògicament lo primer de tot es desplaçar-me fins el mateix lloc on la vaig deixar l'altre dia, quan, donada la hora, vaig decidir tornar cap a casa i deixar-la per un altre moment.
La sortida es molt bona. Comença a la mateixa porta de casa, agafant el carrer de les Comes cap a la dreta, i començant a pujar. Feia temps que no agafava aquest camí per sortir amb la bicicleta. Lo primer que ens trobem, es el Mas de Can Colomer dels Escarabats. Aquesta es una masia molt gran. Un dia, algú de St. Climent, em va dir que pertany a dos germans, que com que estan enfadats, la van partir per la meitat, i cada un d'ells te la seva part.
Recordo quan al principi d'agafar la bici i pujava per aquest camí, que m'aturava moltes vegades a descansar. Avui ho he fet una, he pujat força be.
Quan s'arriba dalt de tot d'aquest camí, se'n agafa un altre que surt a l'esquerra, on als 300 metres coincideix amb el lloc on vaig deixar el trac l'altre dia. Així que de fet, es en aquest lloc on realment seguia amb la ruta. Comença amb una llarga i pronunciada baixada. Aquí estem per un camí que crec no havia fet mai en la seva totalitat. Aquesta baixada, finalment dona, a baix de tot de la fondalada, on hi ha una petita granja de galls d'indi. A partir d'aquí, comença un pujada, no massa complicada, perquè es llarga, o sigui que es va fent de manera constant.
Aquí me'n vaig adonar que no portava el moneder, res de res, cap euro, o sigui que, ni podria comprar-me beguda, ni podria tornar de Vilanova, per tant, no hi havia més remei que canviar de plans. Vagi on vagi, hauria de tornar en bici a casa, es a dir, impossible acabar la ruta. Així que val, seguim i ja veurem fins on arribem.
Sortint del bosc on em trobava, bastant exuberant, el primer que trobo es Can Bruguera, una masia en runes, per on he passat moltes vegades per el seu costat, sense entrar a fer-li una ullada. Avui sí, he entrat i l'he observat detingudament.
La famosa Roca del Barret
Després, he arribat a un lloc molt bonic, que es diu, La Roca del Barret, on hi ha una gran roca vermella, d'aquesta típica de la zona, per on puja un camí que, al menys al principi, es tant empinat que no he tingut més remei que pujar-hi caminant. Aquest camí, que l'he agafat moltes vegades, de baixada, quasi sempre l'acabo fent, caminant, també en baixada, perquè em fa por de caure. En canvi, avui, mentre pujava, uns ciclistes han baixat a tota canya. Clar que ells tenien els voltants de 24 anys. Així, qualsevol, no?
Aquest camí, porta fins a una carretereta, molt estreta i molt empinada, que seguint-la cap a la dreta, de baixada, porta fins a Torrelles de Llobregat, i cap a l'esquerra, de pujada, que era la meva opció, m'ha portat fins al barri de La Rectoria, a Begues, on hi ha la benzinera on sempre ens aturem per comprar begudes.
Aquí, travessant la carretera de Gavà – Begues, he entrat ja al bosc limítrof amb el Parc Natural del Garraf. Al poc d'entrar-hi, m'he menjat l'entrepà que portava de casa. Estava en un paratge preciós, verge.
Seguidament, i continuant el trac que portava al GPS, he continuat Garraf a munt, assolint bones pujades, passant primer per La Clota, i arribant després al Puig de les Agulles.
Les Agulles, dalt del Massís del Garraf
Aquí es on he donat per acabada la progressió d'aquest trac. El deixaré per continuar-lo un altre dia. No obstant, abans d'agafar el camí de tornada, aturant davant l'espectacle que tenia davant meu, les muntanyes del Garraf, el Baix Llobregat i la Mar Mediterrània, he fet una proclama nacionalista, exigint, com es lògic la independència de Catalunya, i ha sigut curiós qua, ja de tornada, a La Clota, hi havia dos camions de l'exèrcit i una pila de soldats, que suposo estaven fent alguna mena d'instrucció. I dic mira, la Carme Chacón, ministra de Defensa, ha sentit la meva proclama nacionalista, i m'ha enviat els soldats, per avisar-me que “no ens deixaran independitzar-nos”. En fi, ha sigut divertit.
Per la tornada, en lloc de seguir per el mateix camí, quan he arribat a la carretera de Gavà, l'he agafat, seguint per ella fins a trobar-me amb la Serra de Roca Galena, on m'he desviat, per tornar cap a casa.
Aquesta sortida m'ha agradat molt. Per mi potser es massa forta, sobretot intentar fer-la en un sol dia, però això si, es preciosa, perquè passem per boscos i camins, obviant quasi sempre l'asfalt. Per altre banda, inclòs per fer només el que volia avui, hauria d'haver sortit molt abans de casa, s'ha de sortir a les 07,00 del matí, per arribar, aproximadament a les 13,00 a Vilanova.
En total, i mira quina casualitat, he fet 30 quilòmetres, exactament el mateix que l'altre dia.
En total porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquests pinyons-cadena
2251 qms 5125 qms 1422 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada