avui teníem previst sortir amb el Gerard, per començar l'entrenament, de cara a la sortida de la Via de la Plata del proper mes de Juliol, però al final ell no ha vingut, perquè li feia mal la cama, així que m'he anat jo sol a fer la ruta que teníem previst, que es anar fins a Olesa de Bonesvalls, i des d'allà anar fins a Sitges.
He sortit justament quan sonaven les 08,00 del mati, i a aquesta hora encara feia bona fresca. Aquests dies està fent molta calor, així que lo millor es sortir ben aviat.
També per lluitar contra la calor i la sed, ja fa unes quantes sortides que congelo una ampolla d'aigua. Així, quan surto porto els dos bidons amb aigua fresca, i a més, l'ampolla d'aigua congelada. D'aquesta manera, en la primera part de la sortida, vaig bevent de l'aigua dels bidons, i quan ja comença a descongelar-se l'altre, que ja hi vaig bevent, vaig afegint de la que es va escalfant als bidons. D'aquesta manera, bec aigua freda en tot moment.
Quasi arribant a la benzinera de Begues, abans de travessar una rotonda, hi ha a la banda dreta, una casa abandonada, que he pensat en lo be que aniria muntar allà un bar, on es podrien atendre els ciclistes, que arribem, en aquest punt, rebentats de cansament i calor. A més, hi ha una petita esplanada, on es podrien posar algunes taules. Quina carn a la brasa més bona faríem!!. en fi, no vull ni pensar en el cost d'aquesta iniciativa.
Alguns del horaris d'avui; a les 08,00 sortia de casa. A les 08,44 arribava a la carretera de Begues i a les 09,04 a la benzinera. A les 09,32 sortia d'Olesa, a les 10,00 passava per el costat de l'Esquerrà i a les 10,10 arribava dalt de tot, on m'he menjat l'entrepà, quan portava 27 qms.
Arribar fins aquí ha sigut senzill, com tota la sortida d'avui en general, perquè a partir de la benzinera de Begues, venen uns quants quilòmetres de carretera, quasi tots de baixada. Es en el trajecte sortida d'Olesa fins l'arribada a la carena camí de can Grau, on trobem algunes dificultats, però tampoc es res de l'altre mon. En cap moment he arrossegat la bici, encara que sí que m'he aturat a descansar i beure aigua.
Mentre esmorzava, un grup de ciclistes que m'ha passat, han comentat entre ells, lo “be que s'ho ha muntat aquest”, per aquell moment on gaudia d'una bona ombra i de l'entrepà ( i això que desconeixien que portava una ampolla d'aigua que ja s'estava descongelant, amb la conseqüent aigua molt freda), tant, que a beure-la em feia mal als ulls.
Quan he arribat a Can Grau, he decidit seguir a la dreta, per passar per Olivella. Pensava en que si trobava el camí per on vaig aparèixer l'altre dia, quan vaig anar seguint el gps per anar fins al pantà de Foix, l'agafaria, perquè aquell camí presentaria una bona baixada, encara que després, lògicament, hauria d'enfrontar-me a una bona pujada. Però no l'he trobat, així que he anat seguint, per la carretera, primer fins a St. Pere de Ribes, i després fins a la meva destinació, a Sitges.
A Sitges m'he anat fins a les platges, perquè pensava en que si trobava un bon lloc, potser em decidiria a donar-me un bany que em refresqués, però ha sigut impossible, perquè les platges estaven plenes de gom a gom. I això que encara no eren les 12 del migdia, o sigui que el ple d'avui serà total.
Aquesta “invasió” l'he pogut comprovar quan m'he anat a l'estació del tren, per agafar el meu rodalies, quan ha arribat un tren procedent de Barcelona, la quantitat immensa de gent que ha baixat. He pensat amb els accidentats de la revetlla de St. Joan de l'any passat, perquè mentre el meu tren ja marxava, la gent que ha arribat en un tren abans que el meu, encara estava a l'andana, fent cua, circulant poc a poc, de la gentada que hi havia. Semblaven aquelles aglomeracions del metro que porta al Nou Camp en dia de partit.
A Viladecans ja he enfilat en direcció a St. Climent. He pensat en donar aquella volta per St. Boi i l'estret de Roques, però he desestimat allargar la sortida, perquè ja estava molt cansat, de tanta calor.
Avui he fet 54 qms.
En total porto:
Amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquesta cadena i pinyons
mentre la gent encara dormia la mona de la revetlla de St. Joan, jo he tornat a fer un altre sortida amb la bicicleta, que s'acosta el 21-07 i ens hem d'entrenar. A veure si el Gerard, ara que ja ha acabat el curs (no se encara les notes), també s'apunta i s'entrena.
Seguint una ruta baixada de Wikilocs, avui he decidit pedalar per Barcelona. La ruta anterior fou molt dura, així que avui la faria una mica més suau.
He agafat el rodalies a les 08,15 del mati, per dirigir-me a l'estació de Sants. El trac que anava a seguir començava més al centre de Barcelona, però s'acostava a la pl. D'Espanya per el carrer Diputació, així que m'he estalviat anar fins el principi. He baixat per el carrer Tarragona, i a Diputació l'he trobat i ja l'he anat seguint.
La ruta puja per la muntanya de Montjuïc, i baixa per L'Hospitalet, per travessar el barri de Bellvitge. La pujada al camí de les aigües es bastant forta, però després es pedala amb molta tranquil·litat per aquest camí. A la mateixa cruïlla d'aquest camí amb el que segueix la travessa Gràcia – Montserrat, m'he aturat a esmorzar, i he trucat a l'Elvira per saber si el Gerard havia arribat be de la revetlla.
Aquest es el lloc per on passa la GM.
Després de menjar-me l'entrepà que he comprat a l'estació de Sants, he continuat la meva ruta. Al cap de pocs quilòmetres, tornem a trobar-nos amb forta pujada, perquè la ruta s'acosta bastant al parc d'atraccions del Tibidabo.
A la darrera part d'aquest camí, quan pràcticament abandonem Barcelona i entrem a la zona de muntanya de Ciutat Meridiana, m'he fet un petit embolic, agafant uns camins que després el gps m'avisava de que m'equivocava. Aquests errors m'han fet perdre molt de temps, així que quan he entrat a Ciutat Badia, en el moment que he passat per l'estació del Metro de Can Cuiàs, he decidit donar per acabada la volta i agafar el metro, per tornar capa casa.
Si als rodalies diem que anar en bicicleta es complicat, molt més ho es anar-hi amb el metro, perquè els vagons no tenen cap espai dedicat expressament a les bicicletes. M'he posat al final del tot, al tocar amb la porta que donaria a la zona de conducció, per evitar molestar als altres passatgers.
Des d'aquesta estació de Can Cuiàs, he fet transbord a un altre, que només estava a quatre estacions, i des d'aquesta ja m'he anat directament a l'estació de França. En aquest trajecte, el metro s'ha omplert força, amb la gent que anava a la platja de la Barceloneta, a tocar de l'estació.
Aquí he decidit agafar un tren que em portaria fins a Gavà, on la meva estimada Elvira m'ha vingut a buscar amb el cotxe i així evitar-me els darrers quilòmetres fins a casa.
En total avui he fet 48 quilòmetres, comptant també els 5,3 que hi ha des de casa fins a l'estació de Viladecans.
Avui he fet 48 qms.
En total, porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquesta cadena i pinyons
avui, seguint al gps, he fet la ruta St. Climent – Pantà de Foix -Vilanova.
Navegant per el Wikilocs, vaig trobar una penjada, d'una persona que ha fet la ruta Badalona-Sant Climent (primera part) i St. Climent -Pantà de Foix (segona part). Lògicament, a mi em va interessar de seguida fer aquesta segona part, perquè justament per aquestes dates, estic fent diverses sortides per la zona. Fa poc, vaig fet St. Climent -Sitges – Vilanova, amb intenció d'arribar fins el pantà, però vaig desistir, perquè se'm feia tard. Un altre vegada, vaig anar en tren fins a Vilanova, i des d'allà vaig arribar al Pantà. Però no havia tingut la possibilitat de fer tota la tirada seguida, des de St. Climent.
Així que a les 08,30 del mati, vaig posar-me en marxa. Vaig connectar el my traks del mòbil i el navegador Garmin, i a pedalar.
La primera part d'aquesta sortida es seguint la mateixa ruta de quan anem fins a Sitges, que es pujar a Begues i agafar el camí que entra al parc (es el carrer d'Agricultura), i fer tot el camí fins La Plana Novella. A partir d'aquí, seguim per el mateix camí de sempre, però quan arribem a baix del tot, en lloc de continuar a buscar la última pujada fins a La Fita, s'agafa una desviació a la dreta.
imatge del Palau Novella, seu d'un Monestir de Monjos Budistes
Es va pedalant amb molta facilitat, perquè anem baixant lleugerament una bona quilometrada, fins que toca pujar, clar, fins a trobar-nos amb un camí que, per la nostra dreta, ve de la població d'Olivella i que porta fins a St. Pere de Ribes. Aquest tros de pujada es bastant fort, per lo que m'he vist obligat a baixar de la bicicleta i empentar-la una estona.
Dalt la cruïlla, m'he menjat l'entrepà.
Després el camí es força bo, fins que al final, anem a parar a la carretera (la que ve de Olivella), i de seguida, entrem a St. Pere de Ribes, poble en el que entrem per la seva banda nord, però que coincideix amb l'edifici de l'ajuntament.
A St. Pere, he passat per el carrer del Pi, i efectivament, de dins d'una casa surt un gran pi, que fa ombra a aquella part del carrer.
Al poc de sortir de St. Pere, ja agafo un altre cop el camí de terra. En aquest lloc, he trucat a l'Elvira per avisar-la que em quedaria sense bateria. Sempre que faig servir el my traks, al mòbil, la bateria es descarrega fàcilment, i més si també atenc trucades diverses.
A partir d'aquest punt, la travessa es va complicant, perquè anem tota l'estona per camins, alguns dels quals sembla que no hi hagi passat ningú amb anys i que també m'obliga a caminar molta estona, perquè em veig incapaç de pedalar. El cansament i la calor, comencen a fer estralls amb mi.
Finalment, anem a parar al següent poble, Canyelles, on m'he desviat un pel per poder acostar-me a la benzinera, ja que se'm acabava l'aigua i encara em quedava un bon tros de ruta.
Aquí ja em trobava tant cansat, que en un parc infantil, m'he assegut a un banc, a l'ombra, a descansar una estona. En aquest moment he comprovat que el my tracks del mòbil no em funcionava. Deia que portava fets 2000 qms, i que la velocitat màxima havia sigut de 900 qms/hora, com si hagués anat en avió. Al final m'he tancat, a veure si al menys, la bateria em durava una mica més.
A partir de Canyelles, un veritable martiri, molta pujada, en distància i en altitud, que semblava no s'acabava mai. He baixat de la bici i he anat tirant caminant, amb tant desnivell que al final em feien mal els músculs de sobre els genolls. Tenia que descansar contínuament, buscant petites ombres d'algun arbre, per descansar, però també per alleujar el dolor que sentia a les cames. Hi havia moments que el simple gest de pujar o baixar de la bicicleta, em produïa rampes a les dues cames.
Finalment, com tot en aquesta vida, he arribat dalt de tot, a un lloc que es diu “el puig de l'àliga”, on també hi ha una torre de vigilància contra incendis.
per fi, en pantà de Foix!!
Tot i haver assolit aquest pic, tampoc m'he pogut pujar tranquil·lament a la bici per enfrontar la baixada, perquè aquesta es molt pronunciada i amb moltes pedres soltes, que en una ocasió, fins i tot m'han provocat una caiguda. Les pedres i el terra molt sec, fa que les rodes rellisquin més del compte, i en aquesta ocasió, no he pogut esquivar la caiguda. també compta aquí, que aquestes rodes son més per camins llisos o pistes asfaltades, i potser no tant per aquests trams tant abruptes i difícils. Sort que no m'he fet res, només alguna esgarrapada. Això si, m'ha obligat a decidir-me a abusar de la caminada, esperant l'arribada de millors camins.
En un moment donat, mentre estava aturat al camí, a l'espera que passés un vehicle que he vist que pujava, quan ha arribat a la meva alçada s'ha aturat i s'ha interessat per si estava be, i si portava aigua. Era un cotxe d'agents forestals, molt amables.
A partir d'aquell moment, ja quedava molt poc per arribar al pantà.
Quan he arribat, justament a la cruïlla del camí amb la carretera, he trucat a l'Elvira per demanar-li que em reculli a l'estació de Viladecans i ja seguidament m'he disposat a pedalar els últims quilòmetres, els que em portarien a Vilanova. Al poc d'incorporar-me a la carretera, he vist un gran arbre a la meva dreta, que oferia una ombra tant gran, que no me la podia perdre.
Així que m'he anat cap a l'arbre, he repenjat la bici en el tronc, i m'he estirat al terra completament, fent servir el casc com a coixí. Així m'he estat uns 15 minuts, relaxat i mirant al cel, que eren les fulles de l'arbre, gaudint amb l'aire que corria i la calma d'aquell lloc.
Aquests minuts han sigut suficients com per relaxar-me i trobar-me millor, i ja he enfilat la darrera part, que era arribar fins a l'estació de tren de Vilanova. A més, els darrers quilòmetres son de bona baixada, per lo que no m'ha costat massa esforç arribar-hi.
Eren les 17,00 h i tenia una gana bestial, així que al bar de l'estació, mentre trucava a l'Elvira per avisar-la de l'hora que arribaria a Viladecans, m'he menjat un croissant i una ampolla d'acuarius, la tercera del dia.
Finalment, he de comentar que la sortida d'avui ha sigut massa dura, al menys per fer-la en un dia com avui, amb molt de sol i molta calor. També, porto 21 dies sense agafar la bici, per lo que la manca d'entrenament m'ha passat factura. Per exemple, amb la sortida que vaig fer, de Montblanc a Vilanova, de molts més quilòmetres que aquesta, no va ser tant dura, ni molt menys, com aquesta.
Fins ara, porto:
Amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests pinyons – cadena
587,00 qms 3443,00 qms 358,00 qms
dijous, 2 de juny del 2011
30-05-2011 MONTBLANC – VILANOVA, 81,00 qms (+7 casa – Gavà).
Aquesta sortida d'avui, feia setmanes que l'anava preparant. Primer, en tota mena de mapes trets d'Internet, i després amb el Garmin, un GPS esplèndid, que m'ha anat de conya.
Per fer funcionar el GPS, primer he de localitzar la ruta que vull fer. Normalment la trobo al portal WIKILOCS. Aquí, la gent penja les rutes que fa, (vull dir amb penja, que envia a aquest lloc la ruta que acaba de fer, denominats “traks”, o camí), després posar-la al meu gps, (el garmin), i finalment, anar seguint la ruta. Per seguir-la, lo primer de tot es situar-te al punt de sortida (en aquest cas, l'estació de renfe de Montblanc). Aquí, apareix la ruta, senyalada en color blau. Dins del mapa del garmin, tu ets un triangle negre, amb el vèrtex senyalant amunt, situat sobre mateix del camí de color blau que marca la ruta, i ja es tracta d'anar-l'ho seguint. Lo principal: no separar-se res del camí (de color blau escollit per mi, per veure'l be). Només que et separes un mil·límetre, ja vol dir que vas malament.
l'estació de renfe de Gavà
El despertador m'ha sonat a les 06,00 h, i per sort, aquesta vegada m'he aixecat, al contrari que els altres dies, que també tenia previst anar-hi i després, a l'hora de la veritat (aixecar-se), m'he girat cap a l'altre costat. Després de vestir-me i preparar-me tots els estris i de fer-me un parell d'entrepans, sobre les 06,40 h m'he anat cap a l'estació de renfe de Gavà, amb la bici.
El bitllet cap a Montblanc m'ha costat 6,10 euros. M'he posat a l'últim vagó, pensant en que, com en el tren de València, allà estaria el furgó per les bicis, però no, era un vagó normal.
Al poc de sortir, ha vingut el revisor, i m'ha dit que per anar a Montblanc, a St. Vicenç de Calders, baixés i m'anés a la capçalera del tren, perquè aquell vagó on estava, acabava el seu trajecte a St. Vicenç. I dic, doncs menys mal que ha passat el revisor, perquè si no, hagués arribat a St. Vicenç i m'hagués quedat allà, perquè a Gavà, ningú m'ha explicat això.
En fi, així funciona la renfe.
Aquell revisor ha enxampat a un home que viatjava amb la t-10, en lloc del bitllet normal per aquest tren. Li ha dit que, per fer-li un favor, li cobrava només l'import del bitllet, en lloc dels 50 euros de multa per viatjar de manera fraudulenta. Com que l'home protestava i em sembla que no estava disposat a pagar, quan hem arribat a la següent estació, l'han vingut a buscar els de seguretat. Es curiós, perquè el revisor, com que aquell home no col·laborava, li demanava que li donés la documentació, el DNI, i que l'anés a recollir a Sants, després de pagar els 50 euros pertinents. No se jo si es molt legal que et demanin el DNI per quedar-se'l. Jo, en aquest cas, hagués fet com aquest home, que s'ha negat a donar-li.
Sobre les 09,15 he arribat a Montblanc, amb alguns minuts de retard sobre l'horari previst. Abans de començar la ruta, m'he comprat una ampolla d'aigua, per tenir-la freda en el moment de començar i he trucat a l'Elvira des de'l telèfon públic del bar, per avisar-la que em quedava poca bateria. Aquest telèfon, quan faig servir el gps que ve incorporat, aguanta poc la bateria. També, i recordant la ruta de la Via de la Plata, m'he endut de casa una ampolla d'aigua congelada. Així tindria assegurada aigua fresca.
I com deia abans, a partir de posar en marxa el gps, ja només es qüestió de seguir la ruta blava. Després de passar per davant de les torres de les muralles i de travessar el pont romà, de seguida s'agafa el gr 171. Aquesta zona es per on vivien els tiets Alejandro i Maria, amb els cosins Jaume, Marta, etc. Quan hi vam passar amb l'Elvira i el Gerard fa anys, quan vam fer algunes etapes de la ruta del Cister, ja vaig recordar aquest entorn.
El camí passa per el costat mateix del cementiri i segueix en direcció est, per anar a trobar-se al costat mateix de l'autopista, seguint-la, en direcció Barcelona. A la meva dreta, quedava Montblanc, Prenafeta i el Tossal de Miramar. La ruta segueix recte, sempre al costat de l'autopista, fins que la travessem, seguint un camí que ens porta fins al poble de La Cabra del Camp. Fins el pont, hem combinat moments plans amb fortes pujades, però ja a l'altre banda de la AP, s'agafa un molt agradable camí de baixada, fins a Cabra del Camp.
preciosos aquests matolls de ginesta
A Cabra, agafem la carretera TP2311, en direcció sud, fins al poble de El Pla de Sta. Maria. Aquí, tornem a agafar camí de terra, en direcció Santes Creus. Aquest es un tros molt agradable, perquè a banda i banda del camí, floreixen quantitats industrials de ginesta, deixant el seu perfum característic.
Per aquests camins es pedala molt be, perquè tot i que son camins rurals, alguns d'ells estan asfaltats, per lo que s'avança força be, sense perdre l'encant del camí i d'estar envoltats en tot moment per el camp, les oliveres, els ametllers.
Entrant a Aiguamúrcia, de seguida s'agafa un corriol, en direcció a Vila Rodona. Aquest es un camí fantàstic, de lo millor de la ruta. Molt estret, ombrívol, que notes que va davallant en direcció al riu Gaià. En aquests moments, recordava alguna sortida de gent que veig per Internet, que van haver de travessar el riu a peu, amb les bicis al coll i mullant-se els peus, però la sorpresa l'he tingut quan he vist que han fet algunes passarel·les de fusta, molt rústiques i divertides.
Una de les passarel·les.
Aquest camí, finalment, porta fins al poble de Vila Rodona, allà on el Pepito de la vaqueria del carrer Diluvi, tenia les vaques i que de tant en tant les portava a la botiga, transformant el fet de carregar-les i descarregar-les del camió, en tot un espectacle.
En aquests moments plovia bastant i m'he hagut de posar l'impermeable i protegir el mòbil de la pluja. Sort que aviat ha passat el petit xàfec.
El següent poblet es Vilardida, situat en la mateixa C-51. Es travessa i es segueix també per camins de terra. Aquesta zona està plena de camps de vinya.
Després de passar la urbanització que es diu La Alzineta, he travessat una zona boscosa, que m'ha fet perdre el camí, de tant feréstec que es. Tot i el gps, m'ha costat molt orientar-me. De fet, gràcies a l'aparell, he pres una decisió encertada, que ha sigut, seguir per un camí, que no era el bo, però que al final em portaria a una cruïlla que desembocaria al camí correcte, i així ha sigut. En aquest cas, sense el gps no hagués sabut per on anar. (es que sense aquest aparell, no hagués pogut fer aquesta ruta).
Fins al poble de Masllorenç, tot son camps de raïm, bonic i dur, perquè es com un tobogan, que puja i baixa constantment.
En aquest poble ja he vist que anava molt malament de bateria del mòbil. Aquesta bateria te molt poca autonomia, sobretot quan portes engegat el gps. De fet aquí es on he començat a pensar que segurament no arribaria al final de la ruta, com així ha sigut. El que més greu em sabia, era que si l'Elvira em trucava i no podia connectar amb mi, podria preocupar-se. Aleshores he pensat en trobar un telèfon públic per trucar-la.
A Masllorenç m'he comprat un parell d'ampolles d'aigua a un restaurant.
Seguidament he continuat amb la meva ruta, un altre cop travessant continus camps de raïm, passant per a la vora d'un petit poble que es diu Masarbonés, també per la urbanització de La Masieta, fins arribar a Can Gordei. Aquí he arribat a la cruïlla amb la C-51, i he decidit agafar-la, en direcció a El Vendrell, que estava a 9 qms. La meva prioritat en aquest moment era primer, trucar a l'Elvira, i segon, menjar. Al poc de circular per la C-51, he trobat una benzinera, així que he fet tot el que tenia previst; trucar a l'Elvira perquè sàpiga que no tinc bateria, dinar un bon entrepà de pernil i prendre'm un parell de llaunes de coca cola perquè m'ajudessin a refer-me del meu cansament.
En aquest restaurant he volgut veure com estava el mòbil, però no veia res, ja que li havia tret la llum per tal d'estalviar. Després he vist que justament ha sigut aquí on ha deixat de gravar la ruta amb el seu gps, lo que vol dir que al menys fins aquí, encara tenia prou bateria. Però clar, al no veure res, al picar els botons segurament el que he fet ha sigut justament apagar-lo del tot. En fi.
Després, he continuat per la C-51, però de seguida he trobat una desviació a ma esquerra, en direcció a La Bisbal del Penedès, i que, per sort, de seguida m'ha portat a trobar-me un altre cop amb la ruta que anava seguint des de Montblanc. De seguida hem arribat a una pista de proves automobilístiques i l'he agafat seguint per la meva dreta, passant per un altre bosc, fins que he arribat a un poble que es diu Santa Oliva.
A partir d'aquí, he anat tirant amb alguna dificultat amb la bicicleta. Resulta que el pinyó 7, i de vegades el 6, no em responien correctament, saltava la marxa, com que només podia avançar, o be amb el pinyó 8 o amb el 5. i això que me'l van canviar justament poc abans de marxar a fer la via verda Ojos Negros. En aquest moment he decidit portar-la al decathlon quan arribi.
El següent poble ha sigut La Gornal, ja molt a la vora de la meva destinació. He agafat la C-2116, fins al poble de Clariana i aquí he entrat a un bosc preciós, perfecte, solitari, que es el bosc del parc del Foix. A més, tot aquest camí es de baixada, fins pràcticament el final, quan arribes a una urbanització de Cunit. Des de dalt, ja es veu, allà al fons, la xemeneia de la central tèrmica.
Els últims quilòmetres es fan molt pesats, perquè la ruta arriba fins a la mateixa carretera C246.
Quan agafes contacte amb la carretera, Cunit ja queda a la dreta, i s'arriba, de seguida, a Cubelles, el poble on va néixer el que en el seu moment fou considerat millor pallasso del mon, en Charlie Rivel.
Travessar i circular per aquesta carretera es perillós, per la quantitat de trànsit que te. S'ha d'anar amb molt de compte. Ja entrant a Vilanova, en lloc de seguir la carretera principal, que indica el centre de la població, he seguit en direcció les platges, per tal d'evitar el trànsit que m'envoltava.
Finalment, sobre les 18,15 he arribat a l'estació del tren de Vilanova, molt content per haver aconseguit fer aquesta travessa. En total he estat 9 hores entre estació i estació.
He entrat al bar de l'estació i des d'allà he trucat a l'Elvira, perquè em vingués a buscar a Gavà, per portar la bici al decathlon.
Coses a millorar per properes sortides:
he de portar les olleres bifocals, per poder llegir be la ruta. Les de sol no em permeten veure el gps. A més, les olleres rodones, se'n cauen contínuament.
He de portar la cinta del cap. Ja començo a suar i les gotes de suor m'entren als ulls.
He de canviar els culots, perquè aquests, com que son vells, han perdut gran part de la elasticitat de les gomes i rellisquen cap abaix, i s'enganxen amb el selló cada vegada que em munto a la bici.
He de posar el gps més horitzontal, sobre el manillar.
La motxilla molesta molt, les coses es posen en alguna banda i em fa anar de costat. A més, no es pot ajustar al cos, perquè els cinturons estan trencats.
La màquina de fotos no funciona correctament, i de vegades fer una foto costa molt de temps, obrint i tancant, fins que es pot fer la foto. En aquesta sortida he perdut molt de temps per aquest tema.
En total porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquesta cadena i pinyons
523,00 qms 3379,00 qms 294,00 qms
dimecres, 1 de juny del 2011
22-05-2011 VOLTA AL PANTÀ DE FOIX, DES DE VILANOVA
Avui per fi he anat al pantà de Foix. I dic per fi, perquè ja volia anar-hi la setmana passada quan vaig arribar a Vilanova, però aleshores se'm feia massa tard, així que ho vaig deixar per un altre dia. He anat fins a Vilanova en tren. L'he agafat a les 09,00 del mati, i he arribat a les 09,27 h, moment en que he començat la travessa d'avui.
Tot i ser un dia assolellat i amb calor, el rodalies anava pràcticament buit. Abans d'agafar-lo, fins i tot he pensat en que a veure si aniria ple de gent que anés a la platja, però no , deuen sortir més tard, clar.
a la carretera, en direcció al pantà de Foix
De seguida que he arribat a Vilanova, he anat a trobar la carretera 2115, que porta fins a l'Arbós, i que passa per el pantà de Foix. La travessa es força curta, només uns 14 o 15 qms. Lo més emprenyador d'aquesta part de la sortida, que es arribar fins el pantà, es que tot el trajecte es fa sobre carretera. A la tornada, al donar la volta a tot el pantà, s'agafa un bon tros de camí de terra, de vegades força estret.
Al poc d'arribar, he buscat un lloc a l'ombra per menjar-me l'entrepà que portava. Allà on he menjat, hi havia tot de pescadors, amb les seves canyes i estris pertinents.
Després d'esmorzar he continuat la meva destinació, que era donar-li la volta complerta al pantà.
Després de passar Castellet, ja en direcció a l'Arboç, s'ha d'agafar una desviació que surt a l'esquerra, que porta a Clariana. Poc després, un altre desviació també a l'esquerra, ja en camí sense asfaltar, es el que dona tota la volta al pantà.
Aquest poble es diu Castellet.
La tornada es més divertida, perquè a partir de Castellet, que està just a l'altre extrem del pantà, es circula per un camí, que de vegades es fa molt estret i ombrívol, i circula molt a la vora de l'aigua.
Al final, es passa per sobre el dic, ja per anar a parar un altre cop a la mateixa carretera per on venia. Recordo que una vegada, amb el Josep i uns amics seus, vam anar-hi, per fer una volta caminant.
De seguida he enfilat ja el camí de tornada, cap a Vilanova. A l'estació m'he comprat una ampolla de litre i mig d'aigua fresca, perquè la que portava des de casa, la poca que em quedava, s'estava escalfant. Ja estic pensant en congelar ampolles d'aigua, per properes sortides, com fèiem amb el Gerard a la Via de la Plata. Per exemple, aquesta aigua que estava força freda, quan circulava per la carretera de St. Boi, cap a l'estret de Roques, s'estava escalfant, i es que avui ha fet molta calor.
Quan he arribat a l'estació de Viladecans, encara he tingut ganes d'anar a donar aquella volta que faig de vegades, anant St. Boi, l'estret de Roques i el camí de terra de la dreta, que finalment porta fins a les Creus de Querol.
Avui en total he fet 49 quilòmetres, distribuïts en aquestes etapes:
