30-05-2011 MONTBLANC – VILANOVA, 81,00 qms (+7 casa – Gavà).
Aquesta sortida d'avui, feia setmanes que l'anava preparant. Primer, en tota mena de mapes trets d'Internet, i després amb el Garmin, un GPS esplèndid, que m'ha anat de conya.
Per fer funcionar el GPS, primer he de localitzar la ruta que vull fer. Normalment la trobo al portal WIKILOCS. Aquí, la gent penja les rutes que fa, (vull dir amb penja, que envia a aquest lloc la ruta que acaba de fer, denominats “traks”, o camí), després posar-la al meu gps, (el garmin), i finalment, anar seguint la ruta. Per seguir-la, lo primer de tot es situar-te al punt de sortida (en aquest cas, l'estació de renfe de Montblanc). Aquí, apareix la ruta, senyalada en color blau. Dins del mapa del garmin, tu ets un triangle negre, amb el vèrtex senyalant amunt, situat sobre mateix del camí de color blau que marca la ruta, i ja es tracta d'anar-l'ho seguint. Lo principal: no separar-se res del camí (de color blau escollit per mi, per veure'l be). Només que et separes un mil·límetre, ja vol dir que vas malament.
l'estació de renfe de Gavà
El despertador m'ha sonat a les 06,00 h, i per sort, aquesta vegada m'he aixecat, al contrari que els altres dies, que també tenia previst anar-hi i després, a l'hora de la veritat (aixecar-se), m'he girat cap a l'altre costat. Després de vestir-me i preparar-me tots els estris i de fer-me un parell d'entrepans, sobre les 06,40 h m'he anat cap a l'estació de renfe de Gavà, amb la bici.
El bitllet cap a Montblanc m'ha costat 6,10 euros. M'he posat a l'últim vagó, pensant en que, com en el tren de València, allà estaria el furgó per les bicis, però no, era un vagó normal.
Al poc de sortir, ha vingut el revisor, i m'ha dit que per anar a Montblanc, a St. Vicenç de Calders, baixés i m'anés a la capçalera del tren, perquè aquell vagó on estava, acabava el seu trajecte a St. Vicenç. I dic, doncs menys mal que ha passat el revisor, perquè si no, hagués arribat a St. Vicenç i m'hagués quedat allà, perquè a Gavà, ningú m'ha explicat això.
En fi, així funciona la renfe.
Aquell revisor ha enxampat a un home que viatjava amb la t-10, en lloc del bitllet normal per aquest tren. Li ha dit que, per fer-li un favor, li cobrava només l'import del bitllet, en lloc dels 50 euros de multa per viatjar de manera fraudulenta. Com que l'home protestava i em sembla que no estava disposat a pagar, quan hem arribat a la següent estació, l'han vingut a buscar els de seguretat. Es curiós, perquè el revisor, com que aquell home no col·laborava, li demanava que li donés la documentació, el DNI, i que l'anés a recollir a Sants, després de pagar els 50 euros pertinents. No se jo si es molt legal que et demanin el DNI per quedar-se'l. Jo, en aquest cas, hagués fet com aquest home, que s'ha negat a donar-li.
Sobre les 09,15 he arribat a Montblanc, amb alguns minuts de retard sobre l'horari previst. Abans de començar la ruta, m'he comprat una ampolla d'aigua, per tenir-la freda en el moment de començar i he trucat a l'Elvira des de'l telèfon públic del bar, per avisar-la que em quedava poca bateria. Aquest telèfon, quan faig servir el gps que ve incorporat, aguanta poc la bateria. També, i recordant la ruta de la Via de la Plata, m'he endut de casa una ampolla d'aigua congelada. Així tindria assegurada aigua fresca.
I com deia abans, a partir de posar en marxa el gps, ja només es qüestió de seguir la ruta blava. Després de passar per davant de les torres de les muralles i de travessar el pont romà, de seguida s'agafa el gr 171. Aquesta zona es per on vivien els tiets Alejandro i Maria, amb els cosins Jaume, Marta, etc. Quan hi vam passar amb l'Elvira i el Gerard fa anys, quan vam fer algunes etapes de la ruta del Cister, ja vaig recordar aquest entorn.
El camí passa per el costat mateix del cementiri i segueix en direcció est, per anar a trobar-se al costat mateix de l'autopista, seguint-la, en direcció Barcelona. A la meva dreta, quedava Montblanc, Prenafeta i el Tossal de Miramar. La ruta segueix recte, sempre al costat de l'autopista, fins que la travessem, seguint un camí que ens porta fins al poble de La Cabra del Camp. Fins el pont, hem combinat moments plans amb fortes pujades, però ja a l'altre banda de la AP, s'agafa un molt agradable camí de baixada, fins a Cabra del Camp.
A Cabra, agafem la carretera TP2311, en direcció sud, fins al poble de El Pla de Sta. Maria. Aquí, tornem a agafar camí de terra, en direcció Santes Creus. Aquest es un tros molt agradable, perquè a banda i banda del camí, floreixen quantitats industrials de ginesta, deixant el seu perfum característic.
Per aquests camins es pedala molt be, perquè tot i que son camins rurals, alguns d'ells estan asfaltats, per lo que s'avança força be, sense perdre l'encant del camí i d'estar envoltats en tot moment per el camp, les oliveres, els ametllers.
Entrant a Aiguamúrcia, de seguida s'agafa un corriol, en direcció a Vila Rodona. Aquest es un camí fantàstic, de lo millor de la ruta. Molt estret, ombrívol, que notes que va davallant en direcció al riu Gaià. En aquests moments, recordava alguna sortida de gent que veig per Internet, que van haver de travessar el riu a peu, amb les bicis al coll i mullant-se els peus, però la sorpresa l'he tingut quan he vist que han fet algunes passarel·les de fusta, molt rústiques i divertides.
Una de les passarel·les.
Aquest camí, finalment, porta fins al poble de Vila Rodona, allà on el Pepito de la vaqueria del carrer Diluvi, tenia les vaques i que de tant en tant les portava a la botiga, transformant el fet de carregar-les i descarregar-les del camió, en tot un espectacle.
En aquests moments plovia bastant i m'he hagut de posar l'impermeable i protegir el mòbil de la pluja. Sort que aviat ha passat el petit xàfec.
El següent poblet es Vilardida, situat en la mateixa C-51. Es travessa i es segueix també per camins de terra. Aquesta zona està plena de camps de vinya.
Després de passar la urbanització que es diu La Alzineta, he travessat una zona boscosa, que m'ha fet perdre el camí, de tant feréstec que es. Tot i el gps, m'ha costat molt orientar-me. De fet, gràcies a l'aparell, he pres una decisió encertada, que ha sigut, seguir per un camí, que no era el bo, però que al final em portaria a una cruïlla que desembocaria al camí correcte, i així ha sigut. En aquest cas, sense el gps no hagués sabut per on anar. (es que sense aquest aparell, no hagués pogut fer aquesta ruta).
Fins al poble de Masllorenç, tot son camps de raïm, bonic i dur, perquè es com un tobogan, que puja i baixa constantment.
En aquest poble ja he vist que anava molt malament de bateria del mòbil. Aquesta bateria te molt poca autonomia, sobretot quan portes engegat el gps. De fet aquí es on he començat a pensar que segurament no arribaria al final de la ruta, com així ha sigut. El que més greu em sabia, era que si l'Elvira em trucava i no podia connectar amb mi, podria preocupar-se. Aleshores he pensat en trobar un telèfon públic per trucar-la.
A Masllorenç m'he comprat un parell d'ampolles d'aigua a un restaurant.
Seguidament he continuat amb la meva ruta, un altre cop travessant continus camps de raïm, passant per a la vora d'un petit poble que es diu Masarbonés, també per la urbanització de La Masieta, fins arribar a Can Gordei. Aquí he arribat a la cruïlla amb la C-51, i he decidit agafar-la, en direcció a El Vendrell, que estava a 9 qms. La meva prioritat en aquest moment era primer, trucar a l'Elvira, i segon, menjar. Al poc de circular per la C-51, he trobat una benzinera, així que he fet tot el que tenia previst; trucar a l'Elvira perquè sàpiga que no tinc bateria, dinar un bon entrepà de pernil i prendre'm un parell de llaunes de coca cola perquè m'ajudessin a refer-me del meu cansament.
En aquest restaurant he volgut veure com estava el mòbil, però no veia res, ja que li havia tret la llum per tal d'estalviar. Després he vist que justament ha sigut aquí on ha deixat de gravar la ruta amb el seu gps, lo que vol dir que al menys fins aquí, encara tenia prou bateria. Però clar, al no veure res, al picar els botons segurament el que he fet ha sigut justament apagar-lo del tot. En fi.
Després, he continuat per la C-51, però de seguida he trobat una desviació a ma esquerra, en direcció a La Bisbal del Penedès, i que, per sort, de seguida m'ha portat a trobar-me un altre cop amb la ruta que anava seguint des de Montblanc. De seguida hem arribat a una pista de proves automobilístiques i l'he agafat seguint per la meva dreta, passant per un altre bosc, fins que he arribat a un poble que es diu Santa Oliva.
A partir d'aquí, he anat tirant amb alguna dificultat amb la bicicleta. Resulta que el pinyó 7, i de vegades el 6, no em responien correctament, saltava la marxa, com que només podia avançar, o be amb el pinyó 8 o amb el 5. i això que me'l van canviar justament poc abans de marxar a fer la via verda Ojos Negros. En aquest moment he decidit portar-la al decathlon quan arribi.
El següent poble ha sigut La Gornal, ja molt a la vora de la meva destinació. He agafat la C-2116, fins al poble de Clariana i aquí he entrat a un bosc preciós, perfecte, solitari, que es el bosc del parc del Foix. A més, tot aquest camí es de baixada, fins pràcticament el final, quan arribes a una urbanització de Cunit. Des de dalt, ja es veu, allà al fons, la xemeneia de la central tèrmica.
Els últims quilòmetres es fan molt pesats, perquè la ruta arriba fins a la mateixa carretera C246.
Quan agafes contacte amb la carretera, Cunit ja queda a la dreta, i s'arriba, de seguida, a Cubelles, el poble on va néixer el que en el seu moment fou considerat millor pallasso del mon, en Charlie Rivel.
Travessar i circular per aquesta carretera es perillós, per la quantitat de trànsit que te. S'ha d'anar amb molt de compte. Ja entrant a Vilanova, en lloc de seguir la carretera principal, que indica el centre de la població, he seguit en direcció les platges, per tal d'evitar el trànsit que m'envoltava.
Finalment, sobre les 18,15 he arribat a l'estació del tren de Vilanova, molt content per haver aconseguit fer aquesta travessa. En total he estat 9 hores entre estació i estació.
He entrat al bar de l'estació i des d'allà he trucat a l'Elvira, perquè em vingués a buscar a Gavà, per portar la bici al decathlon.
Coses a millorar per properes sortides:
- he de portar les olleres bifocals, per poder llegir be la ruta. Les de sol no em permeten veure el gps. A més, les olleres rodones, se'n cauen contínuament.
- He de portar la cinta del cap. Ja començo a suar i les gotes de suor m'entren als ulls.
- He de canviar els culots, perquè aquests, com que son vells, han perdut gran part de la elasticitat de les gomes i rellisquen cap abaix, i s'enganxen amb el selló cada vegada que em munto a la bici.
- He de posar el gps més horitzontal, sobre el manillar.
- La motxilla molesta molt, les coses es posen en alguna banda i em fa anar de costat. A més, no es pot ajustar al cos, perquè els cinturons estan trencats.
- La màquina de fotos no funciona correctament, i de vegades fer una foto costa molt de temps, obrint i tancant, fins que es pot fer la foto. En aquesta sortida he perdut molt de temps per aquest tema.
En total porto:
amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquesta cadena i pinyons
523,00 qms 3379,00 qms 294,00 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada