21-06-2011, ST. CLIMENT - PANTÀ FOIX - VILANOVA

21-06-11

avui, seguint al gps, he fet la ruta St. Climent – Pantà de Foix -Vilanova.

Navegant per el Wikilocs, vaig trobar una penjada, d'una persona que ha fet la ruta Badalona-Sant Climent (primera part) i St. Climent -Pantà de Foix (segona part). Lògicament, a mi em va interessar de seguida fer aquesta segona part, perquè justament per aquestes dates, estic fent diverses sortides per la zona. Fa poc, vaig fet St. Climent -Sitges – Vilanova, amb intenció d'arribar fins el pantà, però vaig desistir, perquè se'm feia tard. Un altre vegada, vaig anar en tren fins a Vilanova, i des d'allà vaig arribar al Pantà. Però no havia tingut la possibilitat de fer tota la tirada seguida, des de St. Climent.

Així que a les 08,30 del mati, vaig posar-me en marxa. Vaig connectar el my traks del mòbil i el navegador Garmin, i a pedalar.

La primera part d'aquesta sortida es seguint la mateixa ruta de quan anem fins a Sitges, que es pujar a Begues i agafar el camí que entra al parc (es el carrer d'Agricultura), i fer tot el camí fins La Plana Novella. A partir d'aquí, seguim per el mateix camí de sempre, però quan arribem a baix del tot, en lloc de continuar a buscar la última pujada fins a La Fita, s'agafa una desviació a la dreta. 

 imatge del Palau Novella, seu d'un Monestir de Monjos Budistes

Es va pedalant amb molta facilitat, perquè anem baixant lleugerament una bona quilometrada, fins que toca pujar, clar, fins a trobar-nos amb un camí que, per la nostra dreta, ve de la població d'Olivella i que porta fins a St. Pere de Ribes. Aquest tros de pujada es bastant fort, per lo que m'he vist obligat a baixar de la bicicleta i empentar-la una estona.

Dalt la cruïlla, m'he menjat l'entrepà. 

 

Després el camí es força bo, fins que al final, anem a parar a la carretera (la que ve de Olivella), i de seguida, entrem a St. Pere de Ribes, poble en el que entrem per la seva banda nord, però que coincideix amb l'edifici de l'ajuntament.

A St. Pere, he passat per el carrer del Pi, i efectivament, de dins d'una casa surt un gran pi, que fa ombra a aquella part del carrer.

Al poc de sortir de St. Pere, ja agafo un altre cop el camí de terra. En aquest lloc, he trucat a l'Elvira per avisar-la que em quedaria sense bateria. Sempre que faig servir el my traks, al mòbil, la bateria es descarrega fàcilment, i més si també atenc trucades diverses.

A partir d'aquest punt, la travessa es va complicant, perquè anem tota l'estona per camins, alguns dels quals sembla que no hi hagi passat ningú amb anys i que també m'obliga a caminar molta estona, perquè em veig incapaç de pedalar. El cansament i la calor, comencen a fer estralls amb mi.

Finalment, anem a parar al següent poble, Canyelles, on m'he desviat un pel per poder acostar-me a la benzinera, ja que se'm acabava l'aigua i encara em quedava un bon tros de ruta.

Aquí ja em trobava tant cansat, que en un parc infantil, m'he assegut a un banc, a l'ombra, a descansar una estona. En aquest moment he comprovat que el my tracks del mòbil no em funcionava. Deia que portava fets 2000 qms, i que la velocitat màxima havia sigut de 900 qms/hora, com si hagués anat en avió. Al final m'he tancat, a veure si al menys, la bateria em durava una mica més.

A partir de Canyelles, un veritable martiri, molta pujada, en distància i en altitud, que semblava no s'acabava mai. He baixat de la bici i he anat tirant caminant, amb tant desnivell que al final em feien mal els músculs de sobre els genolls. Tenia que descansar contínuament, buscant petites ombres d'algun arbre, per descansar, però també per alleujar el dolor que sentia a les cames. Hi havia moments que el simple gest de pujar o baixar de la bicicleta, em produïa rampes a les dues cames.

Finalment, com tot en aquesta vida, he arribat dalt de tot, a un lloc que es diu “el puig de l'àliga”, on també hi ha una torre de vigilància contra incendis. 

 per fi, en pantà de Foix!!

Tot i haver assolit aquest pic, tampoc m'he pogut pujar tranquil·lament a la bici per enfrontar la baixada, perquè aquesta es molt pronunciada i amb moltes pedres soltes, que en una ocasió, fins i tot m'han provocat una caiguda. Les pedres i el terra molt sec, fa que les rodes rellisquin més del compte, i en aquesta ocasió, no he pogut esquivar la caiguda. també compta aquí, que aquestes rodes son més per camins llisos o pistes asfaltades, i potser no tant per aquests trams tant abruptes i difícils.
Sort que no m'he fet res, només alguna esgarrapada. Això si, m'ha obligat a decidir-me a abusar de la caminada, esperant l'arribada de millors camins.

En un moment donat, mentre estava aturat al camí, a l'espera que passés un vehicle que he vist que pujava, quan ha arribat a la meva alçada s'ha aturat i s'ha interessat per si estava be, i si portava aigua. Era un cotxe d'agents forestals, molt amables.

A partir d'aquell moment, ja quedava molt poc per arribar al pantà.

Quan he arribat, justament a la cruïlla del camí amb la carretera, he trucat a l'Elvira per demanar-li que em reculli a l'estació de Viladecans i ja seguidament m'he disposat a pedalar els últims quilòmetres, els que em portarien a Vilanova.
Al poc d'incorporar-me a la carretera, he vist un gran arbre a la meva dreta, que oferia una ombra tant gran, que no me la podia perdre.

Així que m'he anat cap a l'arbre, he repenjat la bici en el tronc, i m'he estirat al terra completament, fent servir el casc com a coixí. Així m'he estat uns 15 minuts, relaxat i mirant al cel, que eren les fulles de l'arbre, gaudint amb l'aire que corria i la calma d'aquell lloc.

Aquests minuts han sigut suficients com per relaxar-me i trobar-me millor, i ja he enfilat la darrera part, que era arribar fins a l'estació de tren de Vilanova. A més, els darrers quilòmetres son de bona baixada, per lo que no m'ha costat massa esforç arribar-hi.

Eren les 17,00 h i tenia una gana bestial, així que al bar de l'estació, mentre trucava a l'Elvira per avisar-la de l'hora que arribaria a Viladecans, m'he menjat un croissant i una ampolla d'acuarius, la tercera del dia.

Finalment, he de comentar que la sortida d'avui ha sigut massa dura, al menys per fer-la en un dia com avui, amb molt de sol i molta calor. També, porto 21 dies sense agafar la bici, per lo que la manca d'entrenament m'ha passat factura. Per exemple, amb la sortida que vaig fer, de Montblanc a Vilanova, de molts més quilòmetres que aquesta, no va ser tant dura, ni molt menys, com aquesta.

Fins ara, porto:

Amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests pinyons – cadena

587,00 qms 3443,00 qms 358,00 qms