SORTIDES EN BTT

22-05-2011 VOLTA AL PANTÀ DE FOIX, DES DE VILANOVA

Avui per fi he anat al pantà de Foix. I dic per fi, perquè ja volia anar-hi la setmana passada quan vaig arribar a Vilanova, però aleshores se'm feia massa tard, així que ho vaig deixar per un altre dia. He anat fins a Vilanova en tren. L'he agafat a les 09,00 del mati, i he arribat a les 09,27 h, moment en que he començat la travessa d'avui.

Tot i ser un dia assolellat i amb calor, el rodalies anava pràcticament buit. Abans d'agafar-lo, fins i tot he pensat en que a veure si aniria ple de gent que anés a la platja, però no , deuen sortir més tard, clar.

a la carretera, en direcció al pantà de Foix

De seguida que he arribat a Vilanova, he anat a trobar la carretera 2115, que porta fins a l'Arbós, i que passa per el pantà de Foix. La travessa es força curta, només uns 14 o 15 qms. Lo més emprenyador d'aquesta part de la sortida, que es arribar fins el pantà, es que tot el trajecte es fa sobre carretera. A la tornada, al donar la volta a tot el pantà, s'agafa un bon tros de camí de terra, de vegades força estret.

Al poc d'arribar, he buscat un lloc a l'ombra per menjar-me l'entrepà que portava. Allà on he menjat, hi havia tot de pescadors, amb les seves canyes i estris pertinents.

Després d'esmorzar he continuat la meva destinació, que era donar-li la volta complerta al pantà.

Després de passar Castellet, ja en direcció a l'Arboç, s'ha d'agafar una desviació que surt a l'esquerra, que porta a Clariana. Poc després, un altre desviació també a l'esquerra, ja en camí sense asfaltar, es el que dona tota la volta al pantà.

Aquest poble es diu Castellet.

La tornada es més divertida, perquè a partir de Castellet, que està just a l'altre extrem del pantà, es circula per un camí, que de vegades es fa molt estret i ombrívol, i circula molt a la vora de l'aigua.

Al final, es passa per sobre el dic, ja per anar a parar un altre cop a la mateixa carretera per on venia. Recordo que una vegada, amb el Josep i uns amics seus, vam anar-hi, per fer una volta caminant.

De seguida he enfilat ja el camí de tornada, cap a Vilanova. A l'estació m'he comprat una ampolla de litre i mig d'aigua fresca, perquè la que portava des de casa, la poca que em quedava, s'estava escalfant. Ja estic pensant en congelar ampolles d'aigua, per properes sortides, com fèiem amb el Gerard a la Via de la Plata. Per exemple, aquesta aigua que estava força freda, quan circulava per la carretera de St. Boi, cap a l'estret de Roques, s'estava escalfant, i es que avui ha fet molta calor.

Quan he arribat a l'estació de Viladecans, encara he tingut ganes d'anar a donar aquella volta que faig de vegades, anant St. Boi, l'estret de Roques i el camí de terra de la dreta, que finalment porta fins a les Creus de Querol.