30-11-2011, RAT PENAT i LA MORELLA

30-10-11

avui es el primer dia després del canvi d'horari. Els rellotges s'han endarrerit una hora.

Sobre les 09,00, m'he posat en marxa amb la bicicleta. D'entrada no tenia massa clar on aniria. No volia agafar els camins de terra, perquè aquests darrers dies ha plogut molt i estaran enfangats. Primer he pensat en anar fins al Port Ginesta i després anar tornant, per la platja de Castelldefels i El Prat. Però mentre m'acostava al punt d'inici, al costat mateix del Rat Penat, he canviat d'opinió, i m'he decidit a fer un altre cop aquesta forta pujada. Es la tercera vegada que el pujo, i segueix costant-me la tira. De fet, durant la pujada m'he aturat diverses vegades a descansar i a agafar aire, perquè hi havia moments en que no podia ni respirar. L'any passat, en una de les etapes de la VUELTA CICLISTA A ESPAÑA, va passar per aquí.

Potser un dia llogaré una bicicleta de carretera al Valbuena, per veure quina diferència hi ha entre pujar amb una bicicleta de muntanya (rodes molt més amples) i una de carretera.

He sortit de casa amb la jaqueta de màniga llarga, però a mida que pujava, m'agafava molta calor, així que m'he l'he tret i he continuat amb la samarreta de màniga curta, la mateixa que portava a la Via de la Plata.

Després de diversos descansos, he arribat a La Pleta, ja molt a la vora del cim. Aquí he omplert els bidons d'aigua, perquè un ja estava vuit i l'altre a la meitat.

Mentre continuava la pujada, anava pensant en què faria quan arribes dalt de tot, a un lloc que es diu El Pla de'n Pitxot, i finalment m'he decidit continuar pujant, per arribar fins a La Morella, que es el cim del Garraf.

Durant la pujada, m'he creuat amb un excursionista que m'ha avisat que no podria pujar fins dalt amb la bici, per la extrema dificultat que representaria fer-ho, així que allà mateix, quan només faltaven uns 100 metres, l'he deixat arraconada i he continuat caminant. Home, tant a la vora no era qüestió de no arribar, encara que sigui caminant, fins el mateix cim del Garraf!!.

La propera setmana participo en la MARXA DEL GARRAF, proba organitzada per la UME, de 45 qms caminant, i La Morella es un dels punt per on es passa. Tant de bo faci bon temps, com el d'avui.

Després de les fotos corresponents, ja he iniciat el retorn a casa. He fet el mateix camí que a l'anada, es a dir, que he baixat per el Rat Penat, i no vegis quin acolloniment!

Mentre puges, només penses en la gran dificultat d'anar avançant, d'aturar-te a descansar i agafar aire, però mai penses en com seria la baixada.

Doncs avui ho he comprovat. Es tant fort el desnivell, que el algun moment he pensat en que podria caure'm per davant, o que no podia córrer, perquè podria tenir problemes a l'hora d'aturar-me. A més, de vegades semblava que podria sortir volant, com un ala delta. Quan estic per les muntanyes, encara que el desnivell sigui fort, no es nota tant com aquí, perquè clar, a l'altre banda no hi ha res. Tot es un gran precipici, amb el mar allà al fons.

Si una cosa has de tenir ven revisada, son els frens, perquè els utilitzes contínuament.

A més, i per acabar-ho d'adobar, hi ha que vigilar molt amb els cotxes, perquè com que la carretera es molt estreta, van bastant per el mig mateix, donant-te algun ensurt a la sortida d'algun revolt.

Un cop abaix, ja només es qüestió d'anar seguint la carretera, ja més normal i ampla, fins arribar a casa.

En total de fet 42 qms. Per tant porto:

amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquests pinyons-cadena

2439 qms 5313 qms 1610 qms.

12-10-2011, GARRAF - LA DESFETA

12-10-11

avui he tornat a sortir amb la bici. I també he escollit sortir en direcció al Garraf, agafant el carrer de Les Comes, sortint de casa, a la dreta.

Encara que aquests dies d'octubre està fent molta més calor de lo normal, a primera hora del mati (per mi, les 09,00), fa bastant fresca, sobretot pedalant per la muntanya en zones d'ombra. Al poc de sortir, m'he tret la jaqueta de màniga llarga, perquè estava tenint molta calor, però després, al entrar en zones d'ombra, al fons de la vall, he passat una mica de fred. Desitjava que arribés a una zona de sol, una mica coma l'estiu, quan vam fer la via de la Plata el Gerard i jo, que a primera hora, feia fresca.

He seguit la mateixa ruta de l'altre dia, anar a buscar el trac que em vaig baixar. Això significa baixar per uns camins que de vegades es fan molt complicats, perquè hi ha ha molt desnivell i a més, estan molt trencats per la pluja.

Avui, en aquella granja on vaig veure galls dindis l'altre dia, hi havia gent, suposo que a donar de menjar a les bèsties.

Quan he passat per can Bruguera, m'he aturat a fer una foto a les runes, mentre em passaven uns quants ciclistes.

Tot seguit, he arribat a la Roca del Barret. Aquesta vegada, com que m'he “picat” una mica amb un biker, m'he fet el valent i he pedalat bastant al principi del camí aquest tant complicat, que puja fins a la carretera que va de La Rectoria, a Torrelles.

Tot i així, de seguida he continuat caminant, perquè m'ha sigut impossible continuar pedalant. El tema no es només el molt desnivell, sinó que també perjudica molt el pis, es un terra de pedretes, que fa que la roda rellisqui, i així es impossible pedalar.

Aquest mateix camí, més o menys a la meitat, desapareixen les pedretes i es transforma en un camí de terra vermella, que s'adhereix molt millor a les rodes, molt més fàcil, aleshores, per pedelar.

En tot cas, avui, he pedalat més que l'altre dia, en aquest camí.

Després, m'he dirigit a la benzinera, a comprar-me una ampolla d'aigua, i ja he seguit un altre cop el pateix trac, per entrar al parc del Garraf. No obstant, a diferència dels altres dies, avui m'he decidit per anar a La Desfeta, als peus de la torre de vigilància. Justament quan arribava, marxava el vigilant, baixant caminant per el corriol que porta fins a la carretera i a l'ermita del Brugés.

El Castell de Brugés, des de La Desfeta

Després ja he tornat enrere, cap a casa. Al baixar, m'he decidit per agafar un camí de terra que surt a l'alçada de La Rectoria, pensant-me que aquest camí també em portaria a la cruïlla del camí que baixa fins a la Roca del Barret, però no. Ha sigut un fiasco total, perquè aquest petit i cada vegada més estret i empinat corriol, portava justament cap a la banda contrària on volia anar. I això que porto gps, però no me'n he sortit. També es cert que quan aquest camí girava a la dreta, en direcció Torrelles, que ja m'anava be, aleshores m'he trobat amb una porta tancada, i he girat cua.

Total, que aquí he perdut molt de temps i quan he recuperat el camí bo, es a dir, la carretereta, ja he abandonat la idea d'anar un altre cop a la torre de vigilància del Mont Tabor.

He baixat per el camí difícil de la Roca, i aquesta vegada, al baixar-lo molt poc a poc, l'he baixat sencer muntat en la bici, sense posar els peus al terra.

Un cop abaix, he fet un canvi en relació a l'altre dia, i es que m'he decidit tornar a St. Climent, per el camí del cementiri. Aquest es un bon camí, ja que a banda d'una baixada molt pronunciada, es un camí ample i d'una baixada tranquil·la i agradable, que en molt poc temps em porta fins al poble.

En total he fet 28,9 qms.

En total, porto:

amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests punyons- cadena

2333 qms 5207 qms 1504 qms

i m'he gastat 0,99 euros al bar de la benzinera.

15-10-2011, VOLTA PER LES ERMITES ST. CLIMENT

15-10-11

avui he fet aquella volta a St. Climent, que portava pensant des de feia dies.
Es tracta de donar una volta al perímetre del poble, tenint com a denominador comú, tot una sèrie d'ermites i construccions religioses. Son, la Creu vora el cementiri, l'ermita del Roser, l'oratori de St. Martí de Porres, les Creus de Querol i l'ermita de St. Ramon.

Primer de tot, he pujat per el camí nou cap al cementiri. Un cop allà, al costat mateix d'una creu, (es diu el coll de la creu), he girat a l'esquerra, per un camí de terra que puja força empinat, fent diverses giravoltes de tipus ferradura, fins a arribar a l'ermita del Roser.

l'ermita del Roser

Quan formàvem part del grup del Fèlix i companyia, veníem aquí a fer unes bones calçotades. Ara, les fem igual, a casa.

Després de les fotos corresponents, he continuat cap amunt, pedalant per el que es coneix com el Camí Ral, també conegut com La Carrerada.

En aquesta volta, St. Climent sempre em queda a la meva dreta.

Quan aquest camí gira 45 graus a la dreta, com si tornéssim a St. Climent, agafem el camí de Les Comes, que després d'uns quants quilòmetres pujant i baixant, ens porta fins al Mont Tabor, on estan les antenes i 100 mts més enllà, la torre de vigilància contra incendis.

                                         petit oratori de St. Martí de Porres.


Recordo com l'àvia Conxita, tenia una especial devoció per St. Martin de Porres. Tenia una estampa, amb una petita reliquia, que un dia, quan me'n vaig anar a la mili, me la va donar, perquè em cuidés, i a partir d'aquell moment, sempre l'he tingut a la vora meu.

Després ve un bon tros també de forts desnivells, que en alguna ocasió m'obliga a caminar una estona, fins que arribem a La Creu de Querol.

En aquest lloc, si volem anar cap a St. Climent, només cal seguir el camí del GR92, que en una bona baixada d'uns 3 qms, ens porta fins el poble.

No obstant, avui encara no tocava tornar. He continuat recte, passant per un bonic (a la primavera) camp de cirerers. A més, m'ha agradat com l'han arreglat, posant unes baranes de fusta, molt rústiques.

Seguidament, he arribat fins la carretera de St. Boi, que m'ha portat en forta baixada, fins al barri de Marianao, d'on surt el camí que puja fins a l'ermita de Sant Ramon.

Aquí, també, després d'unes quantes giravoltes i en forta pujada, finalment he arribat a dalt l'ermita.

 l'ermita de St. Ramon

Després d'un petit descans, ja he iniciat la baixada cap a St. Climent, per un camí de fort desnivell, que m'ha portat fins l'estret de Roques, on he agafat la carretera fins al poble. De fet, però, l'he passat de llarg, perquè per donar la volta complerta al poble, he continuat fins agafar el camí de can Bori, fins la masia de can Riera Nou, on he agafat un camí que surt a la dreta, que puja fins el cementiri, justament on he començat la sortida d'avui.

D'aquí, en un moment ja m'he plantat a cada.

En total, avui he fet 22,00 qms i porto:

amb aquestes rodes              amb aquesta bici                 amb aquests pinyons – cadena

         2355 qms                      5229 qms                                   1526 qms

09-10-2011, TRAVESSA DEL GARRAF, Part III

09-10-11

avui he fet la tercera part d'aquesta ruta que estic seguint aquests dies.

El primer dia, vaig anar fins a Gavà, pujar per la Sentiu, entrar per el gr92, en direcció a Can Amat, passar per el costat de l'ermita del Bruguers, i tornar a St. Climent seguint el camí de les Comes, pujar al Tabor i baixar des de la Creu de Querol.

El segon dia, vaig sortir de casa per el carrer Les Comes, per anar a buscar el trac, deixat l'altre dia més amunt, seguir-lo, passar per la masia de Can Bruguera, La Roca del Barret, la Rectoria i pedalar fins a Les Agulles.

Avui, per tal d'anar a buscar un altre cop el trac que vaig seguint, he fet, d'entrada, el camí que fem quan anem a Sitges travessant el Garraf, es a dir, he pujat per Can Bori i he anat seguint el camí, la serra de roca Galena, que finalment, em porta fins al quilòmetre 6 de la carretera de Gavà a Begues. Seguidament, he continuat carretera amunt, fins arribar a La Rectoria, on una mica més enllà, ja he localitzat el trac, per anar-lo seguint ja fins el final.

Des d'aquí, de moment el que faig es repetir la mateixa ruta de l'altre dia, fins arribar a Les Agulles, on avui he seguit endavant.

Quan sortia de Les Agulles, he vist com un ciclista estava pujant la muntanya, en direcció a La Morella. A banda que la ruta m'indicava un altre camí, també he pensat que ja es tenir ganes pujar amb la bici fins a La Morella. Potser aquest noi no ha passat mai per aquí, perquè es realment difícil, arribar-hi en bici.

Com deia, justament abans de pujar a La Morella, m'he desviat per un camí que surt a la dreta. Primer m'he equivocat de camí. El trac et marca la direcció a seguir, però si dona la casualitat que n'hi han dos molt junts, arriba un moment en que no saps quin dels dos es el bo. T'hi has de ficar una petita estona, per veure si vas be, o no.

Ja seguint el camí correcte, de seguida agafa bona pujada, de manera que m'ha obligat a seguir caminant. Ha sigut en aquest moment quan m'ha agafat el ciclista de La Morella. M'ha explicat que la seva intenció era arribar a la bola meteorològica, però que el camí s'ha tornat impracticable, fent-lo en bici. De seguida m'ha deixat, perquè poc després ha vingut una baixada, tant pronunciada, que en moltes ocasions m'he estimat més baixar de la bici i seguir caminant. Aquest camí, a banda del desnivell, es complicat perquè te moltes pedres, grans i petites, soltes, per lo que la bici em rellisca bastant. Aquest camí circula per l'anomenada Serra de la Guàrdia.

Finalment, el camí m'ha portat fins aquell que agafem quan fem la Sant Climent – Sitges, el que ve de Begues, molt més ample i fàcil, perquè a més, a banda d'alguna pujada, es quasi sempre de baixada. Aquest camí va seguint la Riera de Carxol.

Justament abans d'entrar a La Plana Novella, el trac es desvia a l'esquerra i torna a entrar a les entranyes del parc, cosa que no he seguit. M'he estimat més continuar per el camí que portava, que ja conec, i seguir la ruta original més endavant, a l'alçada de La Fita. 

 

A partir d'aquí, es qüestió d'anar-lo seguint. Passat La Plana Novella, es fa molt més divertit, perquè es de baixada, però assequible i agafo bones velocitats, sobretot quan passem i deixem enrere les runes de Jafre.

Quan s'arriba a l'alçada de Can Marcer, comença una forta pujada. Dura uns 15 minuts, però t'has d'esforçar de valent, perquè el desnivell es fort. Dalt de tot, poc abans de La Fita, hem recuperat el trac original, per la nostra esquerra, i ja l'he anat seguint fins el final.

Mentre m'acostava a La Fita, dubtava si oblidar-me del trac i seguir després cap a Sitges, o continuar-lo. Finalment, m'he decidit en continuar-lo i arribar fins a Vilanova.

Aquesta part final, ja no es tan atractiva, com es lògic, perquè travessem urbanitzacions, entrem a St. Pere de Ribes i finalment, seguim durant 5 quilòmetres, una carretera, que fa pesada aquesta part fina. Però val, després, quan he arribat a Vilanova i a la seva estació de tren, m'he oblidat de tot i m'he alegrat d'haver-hi arribat i acabat amb aquella ruta que finalment, l'he hagut de fer en tres jornades.

Aquesta es diu la Torre del Veguer

Avui he fet 53 qms.

En total, porto:

amb aquestes rodes amb aquesta bici amb aquests pinyons-cadena

2304 qms 5178 qms 1475 qms

04-10-2011, TRAVESSA DEL GARRAF. Part II

04-10-11

avui he volgut continuar i culminar la sortida del passat dia 02, però al poc de sortir, m'he adonat que no portava diners, per lo que era impossible arribar fins a Vilanova, sense possibilitats d'agafar el tren de tornada.

Per tal de seguir la ruta, lògicament lo primer de tot es desplaçar-me fins el mateix lloc on la vaig deixar l'altre dia, quan, donada la hora, vaig decidir tornar cap a casa i deixar-la per un altre moment.

La sortida es molt bona. Comença a la mateixa porta de casa, agafant el carrer de les Comes cap a la dreta, i començant a pujar. Feia temps que no agafava aquest camí per sortir amb la bicicleta. Lo primer que ens trobem, es el Mas de Can Colomer dels Escarabats. Aquesta es una masia molt gran. Un dia, algú de St. Climent, em va dir que pertany a dos germans, que com que estan enfadats, la van partir per la meitat, i cada un d'ells te la seva part.

Recordo quan al principi d'agafar la bici i pujava per aquest camí, que m'aturava moltes vegades a descansar. Avui ho he fet una, he pujat força be.

Quan s'arriba dalt de tot d'aquest camí, se'n agafa un altre que surt a l'esquerra, on als 300 metres coincideix amb el lloc on vaig deixar el trac l'altre dia. Així que de fet, es en aquest lloc on realment seguia amb la ruta. Comença amb una llarga i pronunciada baixada. Aquí estem per un camí que crec no havia fet mai en la seva totalitat. Aquesta baixada, finalment dona, a baix de tot de la fondalada, on hi ha una petita granja de galls d'indi. A partir d'aquí, comença un pujada, no massa complicada, perquè es llarga, o sigui que es va fent de manera constant.

Aquí me'n vaig adonar que no portava el moneder, res de res, cap euro, o sigui que, ni podria comprar-me beguda, ni podria tornar de Vilanova, per tant, no hi havia més remei que canviar de plans. Vagi on vagi, hauria de tornar en bici a casa, es a dir, impossible acabar la ruta. Així que val, seguim i ja veurem fins on arribem.

Sortint del bosc on em trobava, bastant exuberant, el primer que trobo es Can Bruguera, una masia en runes, per on he passat moltes vegades per el seu costat, sense entrar a fer-li una ullada. Avui sí, he entrat i l'he observat detingudament.

                                 La famosa Roca del Barret

Després, he arribat a un lloc molt bonic, que es diu, La Roca del Barret, on hi ha una gran roca vermella, d'aquesta típica de la zona, per on puja un camí que, al menys al principi, es tant empinat que no he tingut més remei que pujar-hi caminant. Aquest camí, que l'he agafat moltes vegades, de baixada, quasi sempre l'acabo fent, caminant, també en baixada, perquè em fa por de caure. En canvi, avui, mentre pujava, uns ciclistes han baixat a tota canya. Clar que ells tenien els voltants de 24 anys. Així, qualsevol, no?

Aquest camí, porta fins a una carretereta, molt estreta i molt empinada, que seguint-la cap a la dreta, de baixada, porta fins a Torrelles de Llobregat, i cap a l'esquerra, de pujada, que era la meva opció, m'ha portat fins al barri de La Rectoria, a Begues, on hi ha la benzinera on sempre ens aturem per comprar begudes.

Aquí, travessant la carretera de Gavà – Begues, he entrat ja al bosc limítrof amb el Parc Natural del Garraf. Al poc d'entrar-hi, m'he menjat l'entrepà que portava de casa. Estava en un paratge preciós, verge.

Seguidament, i continuant el trac que portava al GPS, he continuat Garraf a munt, assolint bones pujades, passant primer per La Clota, i arribant després al Puig de les Agulles.

                      Les Agulles, dalt del Massís del Garraf

Aquí es on he donat per acabada la progressió d'aquest trac. El deixaré per continuar-lo un altre dia. No obstant, abans d'agafar el camí de tornada, aturant davant l'espectacle que tenia davant meu, les muntanyes del Garraf, el Baix Llobregat i la Mar Mediterrània, he fet una proclama nacionalista, exigint, com es lògic la independència de Catalunya, i ha sigut curiós qua, ja de tornada, a La Clota, hi havia dos camions de l'exèrcit i una pila de soldats, que suposo estaven fent alguna mena d'instrucció. I dic mira, la Carme Chacón, ministra de Defensa, ha sentit la meva proclama nacionalista, i m'ha enviat els soldats, per avisar-me que “no ens deixaran independitzar-nos”. En fi, ha sigut divertit.

Per la tornada, en lloc de seguir per el mateix camí, quan he arribat a la carretera de Gavà, l'he agafat, seguint per ella fins a trobar-me amb la Serra de Roca Galena, on m'he desviat, per tornar cap a casa.

Aquesta sortida m'ha agradat molt. Per mi potser es massa forta, sobretot intentar fer-la en un sol dia, però això si, es preciosa, perquè passem per boscos i camins, obviant quasi sempre l'asfalt. Per altre banda, inclòs per fer només el que volia avui, hauria d'haver sortit molt abans de casa, s'ha de sortir a les 07,00 del matí, per arribar, aproximadament a les 13,00 a Vilanova.

En total, i mira quina casualitat, he fet 30 quilòmetres, exactament el mateix que l'altre dia.

En total porto:

amb aquestes rodes amb aquesta bicicleta amb aquests pinyons-cadena

2251 qms 5125 qms 1422 qms

02-10-2011, TRAVESSA DEL GARRAF. Part I

02-10-11

avui he seguit durant uns quants quilòmetres, un trac d'una travessa per el Garraf, que organitza una botiga de bicicletes de Viladecans.

M'he aixecat aviat, sobre les 08,00 h, per lo que podia pensar en fer una sortida important. M'he preparat l'entrepà i totes les meves coses, però quan ja estava al carrer i sense poder tornar a entrar a casa, m'he adonat que m'havia deixat el mòbil, i clar, no he tingut més remei que trucar el timbre, perquè l'Elvira me'l portés.

Per anar a buscar l'inici de la ruta, m'he desplaçat fins a Gavà, davant mateix de la fàbrica Roca.

Aquí he anat pujant fins a trobar el camí a La Sentiu. Per aquí pugem els de la UME quan fem la travessa des de Gavà fins a Montserrat.

La sortida m'ha semblat francament molt dura, no em pensava que una ruta d'aquestes característiques, on hi va molta gent, i segur que molts sense entreno previ, tingués aquesta dificultat. Això si, he conegut camins nous i molt bons. Es justament això, el poder conèixer nous camins el que em permet el GPS, perquè segueixo rutes que em baixo de Wikilocs.

                                                            Torrelles de Lobregat

He seguit el trac original, fins una mica més enllà de les 12,00 del migdia. A aquesta hora, passàvem per el camí que arriba fins al carrer de Les Comes i el trac marxava cap el Garraf (el seu destí era Vilanova),així que he decidit seguir per el meu compte. Un altre dia, el seguiré des d'aquí, perquè tot i la seva duresa, em porta per camins nous, i això es bo.

                           La Torre de vigilància contra incendis, al Mont Tabor

Quan he arribat a la cruïlla on el Gerard es va trobar 2000 pessetes, m'he decidit seguir cap a les antenes de St. Climent, i després cap a la torre de vigilància, al Mont Taro. Es molt més assequible pujar a la torre, seguint per el carrer Les Comes, que fer-ho per l'altre banda. Aquí, només he baixat de la bici perquè m'enfrontava a baixades molt fortes (el que en el sentit contrari, signifiquen pujades bestials).

Finalment, he arribat fins a Les Creus de Querol, i tot i que he estat temptat de seguir fins a l'ermita de St. Ramon, al final s'ha imposat el seny i he baixat cap a casa. Es aquella arribada que tant m'agrada, perquè arribo a casa en bona baixada, sense cap esforç. Ara, això si, fins al mateix St. Climent, he estat pensant en girar cua i pujar a St. Ramon. Sort que ja dic, el seny català m'ha portat directament a casa. En total, avui he fet 30 qms.

En total, porto:

amb aquestes rodes     amb aquesta bici          amb aquests plat – pinyons

      2221 qms                   5095 qms 1392 qms

23-09-2011, PER LA ROCA DE'N BENET

 aquesta es la Masia de Can Riera Nou

23-09-11

avui he fet una petita sortida per els voltants de casa.

Lo primer de tot ha sigut anar fins a la benzinera de Viladecans, però un cop allà he vist que no calia inflar les rodes. Fa un parell de dies que vaig portar la bici al decathlon, a que li fessin una repassada, perquè la roda del darrera perd aire massa aviat. Em van canviar la vàlvula i també el cable del desviador. Com que només fa 2 anys que la tinc, encara que ja he superat els 24 mesos, aquesta reparació m'ha entrat a la garantia. M'han dit que si em torna a fallar, primer repassarem la llanta, no sigui que tingui algun defecte, i si no, sempre podem posar-li una càmera.

Aquest sempre ha sigut un problema que m'està arrossegant amb aquesta bici, la pèrdua d'aire, sobretot de la roda del darrere.

Després de la benzinera, m'he anat cap a Gavà, i des d'allà ja m'he dirigit cap a Begues. Abans d'entrar a la carretera, he fet aquella pujada tant bestial, per el Carrer de Pep Ventura. Ha sigut curiós que quan he arribat dalt de tot i he descansat una mica, he vist que he fet la pujada amb el plat 2. Millor, així m'entreno més.

Durant la pujada, força dura encara que sigui per la carretera, m'he aturat un parell de vegades. També compta que feia 13 dies que no l'agafava.

A la benzinera de La Rectoria, m'he comprat un acuarius de llimona i una ampolla d'aigua ensucrada, molt bona.

Després ja he enfilat la tornada, anant a buscar aquell corriol que dona a la carretereta de Torrelles. Aquesta baixada, avui l'he feta muntat a la bici, excepte els darrers 150 metres, que son de molta pendent i sempre, o quasi sempre, m'agafa por i la baixo caminant, encara que ja dic, depèn, perquè també hi ha dies que la faig muntat. Tot està en funció de l'estat anímic en el que em trobi. També hi compte que abans, per subjectar el la tija del selló, utilitzava aquella abraçadera de tancament ràpid, com el que porten les rodes, però al posar-me el porta equipatges, me'l van sustituir per el cargol i clar, quan arribava a aquest sender, simplement el que feia era baixar el selló el màxim possible, anava més baix i controlava millor amb els peus. Ara no, perquè no moc el selló de la seva alçada, i per baixar aquestes pendents tant pronunciades, m'agafa una mica de "yu-yu".

la famosa Roque del Barret

Un cop abaix, he enfilat el camí que en un primer moment va pujant, fins que finalment arriba a aquell camí que va des de cada, fins a l'ermita del Roser. Sortint de la Roca de'n Barret, es passa per una masia en runes, que es diu Can Bruguera.

De fet, un cop et trobes en aquest lloc de la Roca, que per cert, es un lloc preciós, hi ha diverses possibilitats per tornar a casa. Una, agafar un camí que surt a la dreta, molt bo també, que finalment passa per el cementiri. I l'altre, que es el que he agafat, potser me´s costerut al principi, però que després et porta a casa en una bona baixada.

Avui m'ha fallat el GPS. Ahir vaig carregar unes piles que vam trobar l'Elvira i jo, però per el que sembla, potser estan gastades, i tot i que el GPS senyalava càrrega a tope, de seguida s'han esgotat. I sort que m'ha passat aquí, perquè si no m'hagués adormit, hagués fet la primera etapa del camí català de Sant Jaume, que va des de El Port de la Selva fins a Figueres, i aquí sí m'hagués emprenyat quedar-me sense poder gravar el recorregut.

En total he fet 25 qms.

En total porto:

amb aquestes rodes    amb aquesta bici      amb aquesta cadena – pinyons

        2149 qms                5023 qms                             1320 qms.