26-05-2012

CASTELL DE MILANY

Avui  hem fet la sortida de la UME al Castell de Milany.

Per arribar fins a St. Quirze de Besora, hem anat amb un Land Rover de'n Fernan, gaudint d'un viatge d'aproximació al punt de sortida, viatjant amb aquest “tanc”, ideal per fer rutes de 4x4. De seguida m'he vist fent la ruta en bicicleta per el desert del Sàhara, amb aquest vehicle fent de suport. Ves a saber, igual un dia.....

Hem començat la ruta a les 10,30 aprox, després d'anar a inflar les rodes a la benzinera. Érem la Ònia, en Francesc, en Fernan i jo. Altres dos companys, que venien de Begues, han anat directament fins a Vallfogona, per començar la ruta des d'allà. Teníem previst trobar-nos tots al Castell per dinar, però se'ls ha fet molt complicada la pujada, i s'han estimat més tornar enrere. Cosa que comprenc perfectament, després de la meva experiència...

Fa dues setmanes vaig venir jo solet a fer aquesta ruta, per comprovar que les dades del gps eren correctes, veure el camí, etc. Sempre pensant en que quan portes a més gent amb tu, és millor assegurar-se que tot està be i no hi ha perill de perdre'ns, per exemple.

Sempre, quan em baixo alguna ruta en gps, penso en si qui l'haurà penjat, l'haurà fet realment en bicicleta, o caminant, etc, lo qual complicaria molt la ruta.

Em va costar molt, com ja explico al relat d'aquella primera història sobre aquesta ruta al castell.. Però no me'n recordava que em costés tant. Suposo que és com sempre; de vegades pateixes una eternitat en aconseguir un objectiu, un destí, però com sempre passa, un cop ets dalt, un cop has arribat, te'n oblides dels moments difícils, del patiment, del jurament de que no tornaràs mai més i gaudeixes del moment, quantes vegades m'ha passat, que després d'una travessa caminant molt dura i llarga, com pot ser, per exemple, les caminades fins a Montserrat, que mentre caminava, em repetia una i mil vegades, que no hi tornaria, que estic boig, que què coi estic fotent aquí, etc. Però que un cop arribats a destí, em sento feliç i positiu, i ja no em sembla tant dur, ni tant difícil, ni tant sacrificat, ni tant prohibit de repetir.

I és el que m'ha passat avui. De seguida m'he enfonsat. El problema, el vaig captar de seguida, estava amb el meu afany de no fer perdre temps als meus companys, que no estiguessin massa pendents de mi. De no ser una càrrega per ells, perquè entenc que quan et trenquen el ritme massa sovint, es ressent la teva pròpia marxa.

Va arribar un moment, en que pensava que no podria seguir. La pressa i l'angoixa, en varen fer trobar malament, fins el punt que segons com, la panxa podria fer-me passar una mala estona i patia calfreds contínuament. Un dels companys, en Fernan, em deia que em tragués el casc i les olleres, que potser m'estarien atabalant, però al contrari, ja dic, els calfreds quasi em demanaven roba d'abric. En Fernan i també en Francesc, em va ajudar, tornant contínuament cap a on em trobava i també empenyent-me en els pitjors moments, i també la Ònia, quan m'esperava a algun lloc per pedalar una estona amb mi. “Chapeaux” als meus companys d'avui.

I quan més estava decidit a tornar enrere i treure'ls el pes d'anar-me arrossegant, que insistiren en mantenir el grup complert, aleshores els vaig dir que val, seguim, però que si un cas, em deixessin anar més sol, per tal de permetre'ls que ells anessin tirant al seu ritme, i que si un cas, ja m'anirien esperant als moments de dubtes.

Així ho vam fer, i així vaig seguir. En el meu favor, poc sincerament, però val, alguna cosa positiva sí que va haver-hi, he de dir que vaig arrossegar la bici bastant poc; vaig descansar, vaig veure molta aigua i vaig anar tirant, a diferència de l'altre vegada, que vaig caminar bastant.

Això de l'aigua també és important. De seguida se'm asseca la boca, de seguida m'entre molta sed, i quan bec, quan l'aigua està calenta, no m'entra, és un cercle viciós.

A l'estiu, quan fem la Via de la Plata amb el Gerard, vam solucionar aquest tema, portant ampolles d'aigua congelada, una cada un de nosaltres, i també aigua freda a l'altre bidó, de manera que al principi, bevem de l'aigua fresca, i després, anem barrejant aigua normal amb la congelada, i d'aquesta manera, sempre tenim aigua freda. Però aquí no puc fer això. Prou carregat vaig, que a sobre hagués de portar aigua congelada.

Aquest és un altre tema, el pes que porto. Mai se dir “això no cal”, de manera que sempre porto més coses del normal; roba per canviar-me quan acabi, l'impermeable per si plou, entrepans, fruita, xocolates, caramels, alguna llauna, aigua, etc. A la propera sortida que farem amb el Gerard, a la Via de la Plata, a veure si som capaços d'organitzar-nos millor i portem, només quatre coses vitals. En fi... Si es que després, també, sempre passa, no utilitzo més de la meitat de les coses que porto.

Sort que, com l'altre setmana, poc abans de començar la última fase de la conquesta del Castell, vam passar per la Font de Milany i vam carregar aigua, d'un raig prou generós d'aigua molt freda. A ple estiu, quines ganes de ficar-me dins d'aquell safareig, ple d'aigua gelada!!

Finalment, vam encarar el darrer tros, els últims 5(?jeje) quilòmetres. És la pujada final. De fet el Castell està molt a la vora, i segurament, per corriols es pot pujar més directament, però la pista aquesta dona molta volta. Segons el gràfic, realment sembla que s'allunyi definitivament del castell, però realment el que fa es donar una bona volta, per aconseguir un desnivell més assequible.

Com l'altre vegada, hem passat per “les fangueres de Milany”, un lloc que com el seu propi nom indica, està ple de trossos amb fang, un fang espès i profund, que fa que els peus s'enfonsin fins més amunt dels turmells. Això i el terreny relliscós que significa el fang, ens va fer caure i relliscar contínuament. Jo mateix, a banda d'una caiguda al principi de les fangueres,  vaig tenir un moment en que semblava que em queia directe a una piscina fangosa i plena d'aigua que, per sort, vaig poder evitar al darrer moment, això si, gràcies a un enorme esforç muscular de les cames, que em provocà seguidament, força dolor muscular i rampes contínues, que m'impedien seguir. Aquell fou un moment complicat, perquè realment patia dolors musculars difícils de aturar.

Sort que seguidament vam arribar a la nostra destinació, el famós Castell de Milany, just al moment en que començava a tronar amb força, escoltant fortes tamborinades, com diria en Nèstor. Allà, als peus del Castell, (de les runes del castell), vam descansar i vam menjar-nos fruites, perquè de l'esforç se'm havia passat la gana. Era com una mena de contrasentit; notava que tenia gana, però també que no m'entrava res, només la fruita. Això si, l'ajut dels meus companys provocà que triguéssim cinc hores en pujar, quan l'altre dia, vaig estar-ne 5,30 h.

Després de descansar i que els meus companys anessin a fer-li una visita al castell, vam iniciar el camí de retorn, passant com setmana anterior, per el camí que baixa camp a través. És un camí preciós, tot envoltat d'herbes i flors, però alhora perillós, perquè aquelles herbes et feien relliscar contínuament. Ells, uns valents de campionat, van anar baixant muntats en les seves bicis, però jo no, que ja tinc una edat, que m'he de cuidar, i se segur que si ho intento, me'n vaig al terra a la primera pedalada. I mira el que li va passar al rei per fer el burro!!

La baixada fou divertida i relaxada. En Fernan ens va fer un recital, primer de salts, impressionants, i després de muntar al cavallet amb la seva bici. Per baixar, també vam guanyar temps, perquè vam estar-hi dues hores, en lloc de les 2,30 de l'altre dia. Lògicament, tot i aquesta millora, ells sols, sense mi, hagueren trigat, potser, 3 h de pujada i 1,30 de baixada.

Quan vam arribar a l'estació del tren, vaig decidir que tornaria a casa aquella mateixa tarda. El dia anterior havia parlat amb en Nèstor, per preguntar-li si hauria lloc per mi, si em quedava a dormir, perquè no volia fer la travessa, tenint al cap una hora determinada de retorn a casa. El tema era, si arribo a temps a agafar el tren, millor, perquè així, encara que per una banda el cor em demanava quedar-me i gaudir del segur excel·lent ambient al refugi i d'aquells grans companys de ruta, el cap em deia que no, millor marxar aquell vespre, encara que tenia per davant unes quantes hores fins arribar a casa, però al menys evitava matinar l'endemà, per tornar amb els primers trens. Llàstima de la coincidència d'aquesta sortida, amb el dinar familiar, però s'ha de saber estar a totes.

I només una cosa final, amb companys així, com els que he tingut avui, es pot anar a tot arreu.

Això si, el viatge de tornada no em va costar res, perquè l'estació de St. Quirze no te venda de tiquets de tren i no ha passat el revisor. Quan he arribat a Sants, al sortir per la porta l'he explicat al vigilant la situació i m'ha dit que val, que vagi a treure el bitllet. Si home, si. Ja!.

Fins la propera!!!

en total avui hem fet 50 qms, tenint en compte l'anada i tornada des de casa, però la ruta, des de l'estació de St. Quirze, son 40 qms.

12-05-2012

CASTELL DE MILANY

Avui  he fet la travessa St. Quirze Basora – Castell de Milany – St. Quirze, ja que en les activitats del proper cap de setmana al refugi El Solà, amb la UME, aquesta és una de les sortides previstes. I clar, com a l'avi de la expedició que soc, m'he avançat a veure per on portarem els nostres companys a la sortida.

El trajecte en tren és llarg, 1,45 hores. És la línia de La Tour de Querol i el tren s'atura a totes les estacions.

A les 08,47, això si, hora exacta, he arribat a l'estació i he començat la pedalada. A primera hora, encara feia fresca. La ruta passa, als dos qms, per el castell de Montesquiu, situat en el parc que porta el seu nom, molt ben cuidat.

 A partir del castell, s'inicia una bona baixada per un camí ampla, que ens porta pràcticament fins al final del parc, creuant la Riera de la Solana, a través d'un petit pont de fusta.

A partir d'aquí, ja només son pujades. La primera fita, és passar el Coll dels Tres Pals i de seguida entrem a la Serra de Bufadors. Aquí seguim durant una petita estona per una pista asfaltada, fins que aviat ens desviem per un camí que surt a l'esquerra, que passa per davant de Els Ferrers, una mansió espectacular.

 Seguidament, ja venen fortes pujades, algunes en forma de ferradura, que m'obliguen a anar descansant de tant en tant, després de les quals, passem per el Pla de Marenyol. Aquí, en una zona verda maquíssima, plena de vaques, hem de travessar dues portelles, com les que vam travessar a la Via de la Plata. Per aquesta zona, anem pujant fort, i requereix anar bevent molta aigua, perquè la boca s'asseca de seguida. Estic en un moment en que porto moltes hores sol, sense trobar-me ningú, i de seguida m'ha vingut a la memòria la sortida que vaig fer per Els Ports, que aquella soletat, amb la calor i la sed, començava a fer estralls a la meva moral. Sort que quan l'esgotament creixia per moments, m'he trobat uns pagesos amb els que he parlat una estona i m'han animat, indicant-me la situació d'una font d'on sortia un aigua molt fresca.

Després he arribat a El Coll del Forn, on és situada la desviació per la tornada, que passa per Vidrà, encara que avui, degut al cansament, m'he estimat més fer el camí de tornada seguint totalment els meus passos. A partir d'aquí, torna a venir un altre baixada, fins travessar una riera, i ja estem situats, primer, al costat de la font del Farfany, la indicada per el pagès, i després per la casa Milany, indicació clara que la meva destinació estava molt a la vora.

En aquest petit nucli de tres-quatre cases, després de dubtar una mica, m'he decidit per seguir el camí que tira cap a la dreta, que és el bo per pujar al castell. Això si, els desnivells, molt forts, però potser el pitjor de tot, és l'estat dels camins, totalment anegats, els peus s'enfonsaven fins més amunt del turmell.

En aquesta zona, l'avançament ha sigut molt lent, perquè a banda que ja estava cansat, m'ha calgut caminar molt, esquivant l'aigua. En algun moment, la temptació de donar-me la volta, era més que una possibilitat.

Finalment, a les 14,15, és a dir, cinc hores i mitja després de començar la pedalada, he arribat als peus del castell. Uns metres abans, m'he creuat amb una família que estava fent aquesta ruta, caminant i que en aquest moment tornaven per on he vingut.
El castell, del qual només queden algunes pedres, queda dalt d'un petit turonet, però ja no he tingut ganes de pujar-hi. De fet, és impossible fer-ho amb la bici, i ja estava cansat d'arrossegar-la.
Ja fa uns quants anys, amb l'Elvira vam venir-hi caminant, quan amb una gent de Canovelles, vam fer la ruta Vallfogona -Castell - Vidrà - Salt del Molí - Bellmunt.

En aquest punt on em trobava, el trac indica que hi ha seguir endavant, però no veia cap camí. Només un estretíssim corriol, però que de seguida desapareixia entre el camp, però m'he decidit a seguir-lo, perquè ja veia, per el gps, que el camí de tornada, per aquí, era molt més curt que tornant per on he vingut. Això si, ha sigut una baixada camp a través, baixant pràcticament per el dret, vigilant de no caure, ja que anava arrossegant la bicicleta. En uns 30 minuts m'he plantat abaix, al costat mateix de les cases de Milany, i ja he iniciat la tornada. Abans que res, he tornat a omplir les cantimplores d'aigua a la font, i no et pensis, que ganes de banyar-me no em faltaven, i ja he enfilat el camí cap a St. Quirze.

 Quan he passat per el punt on el trac gira a l'esquerra, per passar per Vidrà, l'he obviat i m'he estimat més seguir avall per el mateix camí per el que he vingut. No he volgut experimentar més camins, de lo cansat que estava.

Tota la tornada es una bona baixada, encara que sempre posant tota la atenció del mon, perquè en moments, els desnivell era molt fort.

Sobre les 16,45 he arribat a St. Quirze. L'estació està als afores del poble i no he trobat cap bar obert. Mentre m'acostava, pensava en si tindria la sort de trobar un d'aquells bars de tota la vida, plens de tapes i poder demanar dues cerveses i una ració de calamars a la romana. Però res, ni una simple bodega.

En total he fet 40 qms, i porto:

aquestes rodes           aquesta bici            aquests pinyons             aquesta cadena,

      462 qms                6415 qms                 205 qms                        462 qms

05-05-2012

GAVÀ-MONTSERRAT EN BTT. UME-GAVÀ

Quan vaig veure que estava planificada la sortida a Montserrat de la Ume, el meu centre excursionista, vaig parlar amb en Víctor, Josep i Nèstor, per veure si estarien disposats a compartir l'autocar de tornada amb nosaltres, si organitzàvem la mateixa travessa que la secció de senderisme fa a Montserrat, però en el nostre cas, en bicicleta. Al dir-me que si, vaig parlar amb la Ònia i li va agradar molt la idea, així que a partir d'aquell moment, ens vam posar mans a la obra, per organitzar, dins la secció BTT de la nostra entitat, aquesta sortida.

I així ens hem plantat al dia d'avui, gaudint d'aquesta sortida que ara us explicaré.

Estàvem apuntats 5, però finalment, un no va venir, així que ens vam posar en marxa la Ònia, la Eva, l'Oriol i jo mateix.

Vam sortir de davant la entitat a les 09,10 del mati, deu minuts més tard de l'hora prevista, donant-li aquest espai de temps al David que com dic, finalment no va venir, ni tant sols ens va avisar que no vindria.

En un principi, la Ònia va proposar sortir a les 09,30 i vaig ser jo qui li va demanar avançar 30 minuts l'hora de la sortida, i en realitat, no haguera calgut, perquè vàrem tenir temps de sobres, però ja ho sabeu qui em coneix, que m'estimo més arribar als llocs el primer, que massa tard.

Quan vam iniciar la sortida, en un principi teníem previst pujar a Can Bori, però finalment vam optar per no donar-nos tanta canya en un principi, ja que aquesta pujada es un pèl forta i teníem molts quilòmetres per davant, així que vam decidir anar per carretera fins a St. Climent, on tindríem un dels plats forts del dia, la pujada a Les Creus de Querol. En aquest tros, la Eva i jo vam “abusar” d'empènyer la bicicleta, però en fi, ja sabem lo forta que és, sobretot el tram final, un tros encimentat, que te un desnivell bestial. La Ònia i l'Oriol, sí que el van pujar muntats, això si, fent tota mena de esses. L'any passat, el Gerard també la va pujar muntat.

Després, ja ve uns quilòmetres més tranquils, perquè estem per la zona de Cesalpina, la part alta de les urbanitzacions de Sta. Coloma de Cervelló i St. Vicenç dels Horts i seguidament, la forta baixada, amb unes vistes extraordinàries de tot el Baix Llobregat, fins que arribem a la benzinera de les palmeres, a la carretera, on també ens aturem durant la caminada a Montserrat, de St. Climent. Aquí he comprat més aigua, perquè ja no passaríem per més pobles, abans d'arribar a Martorell.

A partir d'aquesta benzinera, ja agafem el camí que puja riu Llobregat amunt. És el mateix camí que vam agafar per anar a El Prat, però en aquest cas, lògicament, en sentit contrari. Aquesta zona està perfectament arreglada, després de les obres del TAV i les autopistes.

Poc abans d'arribar a Martorell, ens vam aturar a esmorzar, perquè la gana ja feia estralls. Jo m'hagués estimat més esmorzar al costat del Pont del Diable, però la Eva s'estava quedant sense forces.

Després, vam continuar, llera del Llobregat amunt, però a partir del Pont del Diable, per la seva banda dreta.

 Aquest és un tros força verge encara, i passem per uns quants canyaverals, on viuen molts grups d'ànecs. Passar-hi de nit es bo, perquè es veu que s'espanten de veure gent que s'acosta en la foscor, i comencen a piular.

Com l'any passat amb el Gerard, deixem el camí de terra 5 qms abans d'arribar a Olesa de Montserrat, on ens incorporem a la carretera. És potser el pitjor tros, però no hi ha més remei que passar per aquí. Al final, ens va anar be, perquè a Olesa vam tornar a comprar aigua i refrescos.

Poc després d'Olesa, incorporats a la C-55, agafem la desviació a La Puda. Els primers quilòmetres tornen a ser durs, però enguany, a diferència de l'any passat, no he caminat res. He pujat, de vegades molt a poc a poc, sense posar el peu al terra, excepte per unes fotos que vaig fer.

 També com a novetat, aquest cop hem seguit aquest camí, preciós, fins a la mateixa població de Monistrol de Montserrat, als peus mateix de la muntanya. Aquest camí ens ha agradat molt, tot i que estava molt ple de tolls que ens han enfangat força les bicicletes, però la seva bellesa, al costat mateix del riu, ho justifica tot.

A les 14,40 ens disposàvem a pujar a Montserrat. És el pitjor tros, aquesta carretera, amb molt desnivell, ja que passem dels 95 metres, als 711. ens ho hem pres amb molta calma, pujant i descansant, i també un altre diferència en respecte al 2010, tampoc he caminat res. He posat la directe i he anat pujant, això si, fent algunes parades a descansar. La última, a la Font dels Monjos, que raja un aigua boníssima.

A les 16,45 hem arribat al Monestir, molt contents. Fins i tot hem fet una celebració saltant i abraçats, al vell mig de la plaça de la basílica.

També m'ha agradat molt veure un grup, important, de boi escuts, fent una immensa rotllana i cantant “l'hora dels adéus”, lo qual m'ha emocionat, recordant aquells temps en que jo també formava part d'un Agrupament Escolta.

Potser lo pitjor ha sigut l'espera als caminadors, ja que aquest han començat a arribar a partir de les 19,00, quasi dues hores esperant-los, però que també ens han anat be, per visitar la Basílica, menjar-nos l'entrepà, xerrar una estona. La veritat es que no se'm ha fet pesada l'espera.

Després que arribessin tots els caminadors, i de prendre una mica de cava, un autocar ens ha recollit i ens ha portat fins a Gavà, on m'ha recollit l'Elvira.

Una gran sortida de 61qms.

En total, porto:

aquestes rodes aquesta bici aquests pinyons aquesta cadena

422 qms 6375,00 qms 163 qms 322,00 qms

28-29 d'Abril 2012

VIES VERDES DE TARRAGONA

Avui, un grup de 12 amics i amigues, ens hem anat fins a Tortosa, a fer les vies verdes de Tarragona, nomenades del Baix Ebre i Terra Alta.

Aquesta sortida la porto organitzant des de fa dos mesos, sobre mitjans de Febrer en que la vaig proposar als companys de la ume. De fet, més persones estaven interessades, però no podien assistir en aquestes dates i tampoc podíem proposar-ne d'altres, perquè la gent que primer es va interessar, estava ja engrescada, i no era qüestió d'anar canviant. De sortides com aquesta, amb la excel·lent qualitat dels companys que formen l'entitat, en farem més, segur.

I sobre tot, perquè per sort, aquesta sortida d'avui ens ha sortit de conya i ens ho hem passat molt be.

Jo també he gaudint molt en els preliminars, enviant correus als participants, cada vegada que teníem alguna novetat. Com els hi deia l'altre dia, si algú s'hagués entretingut arxivant tots els correus, hagués pogut fer un bon dossier. Em passa com quan estic a punt de marxar de Camí de Sant Jaume, que només en els preparatius de la sortida, ja gaudeixo la tira.

Tam i com estava previst, a les 07,30 del mati ens hem trobat davant l'estació de Gavà. A darrera hora, no ha pogut venir amb nosaltres una companya, perquè va caure esquiant i es va trencar el turmell.

Primer hem agafat un tren de rodalies, per anar fins a Vilanova, on 20 minuts més tard, agafàvem el regional que ens portaria a Tortosa. Per anar tranquils del tot, fins i tot vam demanar un permís a la RENFE, per el transport de les12 bicicletes. Les hem col·locat a un petit furgó, totes apilades. Alguns hem fet el viatge al costat de les bicis, vigilant-les. El viatge fins a Tortosa, dura 1,45 h.

Sobre les 10,20 hem arribat a la nostre destinació, on, després de carregar aigua i preparar les coses, ens hem posat en marxa, per anar a trobar-nos amb la via verda. Aquí ens ha costat una mica trobar l'inici, i això que jo portava el trac al gps, però quan volíem anar per un carrer, no podíem perquè era direcció prohibida. Clar, no és el mateix anar un, que fas el que vols, que 12. No podem anar 12 per un carrer en contra direcció.

No obstant, finalment hem trobat el camí i ja ha sigut qüestió d'anar tirant via verda del Baix Ebre, amunt. Aquest primer tros, sencer no l'he fet. Quan venim a l'estiu, normalment acabem a Benifallet, i l'altre dia, per setmana santa, que vaig acabar a Tortosa, pocs quilòmetres abans vaig anar tallant camí per la carretera, per anar directe a l'estació.

Després de passar alguns túnels, finalment hem arribat a l'estació de Benifallet. Eren les 13,00 h, així que ens hem esperat a les 13,30, hora en que serveixen els menjars, i hem dinat. Jo portava truita de patates, però tenia tanta gana que també m´he apuntat al menú, compartint la truita entre els companys i jo mateix. El menú ha consistit en macarrons i sèpia a la planxa. De postre, flam casolà amb nata. I tant casolà que era, es trencava per tot arreu.

Sobre les 14,45 h hem reiniciat la marxa. Ara el desnivell començava a notar-se més. Al cap i a la fi, Horta està a 500 mts sobre el nivell del mar, per tant, sortint de Tortosa, que està a 8, es nota d'allò més.

Jo procurava anar davant, per frenar escapades i procurar anar tots plegats, per no perdre a ningú. Hem travessat molts túnels, crec que 40 per sentit, i el pitjor ha sigut justament el més llarg, que no tenia llum. Ja als meus escrits, els vaig avisar que portessin llums per travessar-los.

El pitjor tros han sigut els darrers 9 qms, quan hem fet el trajecte BOT-HORTA, quan el desnivell s'incrementa, ja que passem dels 275 mts, als 513, en 0 qms, però val, sortint de Bot m'he posat el primer i he anat tirant fort, perquè la gent, tot i la dificultat, anés tirant sense aturar-nos, per fer l'últim esforç el més aviat possible. Quan ens hem trobat a l'antiga estació d'Horta, aleshores hem decidit, abans d'anar al poble, visitar a LO PAROT, la olivera més antiga de Catalunya, amb 2000 anys de vida. Es troba molt a la vora d'Horta, i és de propietat privada. Es impressionant veure-la, amb aquella base de tronc tant gran. Te unes fulles i uns fruits únics en tot Catalunya.

Després d'aquesta visita, ja hem enfilat a Horta. Aquesta darrera part, des de la mateixa via verda, on està l'antiga estació, fins el poble, deu ni do la pujada que encara faltava. Sort que al fer-la sobre l''asfalt, la bici s'agafa be i puja millor.

Un cop a Horta, hem anat directament a trobar l'alberg Els Olivers. Molt bones instal·lacions. A més, hem tingut la sort de que els vaig trucar per avisar-los que seríem 13, per lo que ens van reservar l'habitació de 22 per nosaltres sols, per lo que vam estar molt be. Dins d'aquesta habitació, hi ha dos banys, i fora, 7 més. Així que el primer que vam fer fou dutxar-nos i descansar una mica. A més. Justament arribar a l'alberg, va començar a ploure, o sigui que molta sort la nostra.

Sobre les 20,30 h vam posar-nos a sopar, en una taula preparada per nosaltres sols. Ens van servir amanides, patata i mongeta tendre i llom en salsa i bolets, tot molt bo.

Al acabar, uns quants vam anar a donar una volta per el poble, per baixar el menjar i relaxar-nos una mica. Queien quatre gotes i vam anar fins a un bar, on vam estar jugant al billar i al futbolí, fins les 23,45, per tal de no entrar a l'alberg més tard de les 00,00, hora que demanen silenci.

Quan vaig tornar, volia dutxar-me un altre cop, perquè el jugar al futbolí, m'havia fet suar, però en aquelles hores, tenen tancat l'escalfador i l'aigua sortia gelada, així que vaig deixar la dutxa per un altre moment.

El dia 29 ens vam anar aixecant poc a poc, fins que sobre les 09,00 tots estàvem seguts al voltant de la taula, menjant-nos un apetitós i complert esmorzar.

Al acabar, vam decidir anar a visitar el poble i el centre Picasso, deixant les bicis a l'alberg. Lo primer fou anar al centre Picasso, però estava tancat fins les onze, així que vam decidir visitar el poble i deixar el centre Picasso per un altre vegada.

Vam entrar al celler La Pesseta, la plaça Major, l'església, l'ajuntament i l'antiga presó. Que per cert, aquí hi ha un cartell que l'anomena “antiga presó d'orta”, sense la h, com es deia abans.

Sobre les 11,00 hem anat a buscar les bicis i ja ens hem posat en marxa, en el sentit contrari al d'ahir. Els primers quilòmetres, els hem fet a alta velocitat, ja que justament coincidien amb els de més desnivell. Després, hem afluixat una mica, per escorçar la distància entre la gent.

Quan hem arribat a La Fontcalda, hem baixat a conèixer el lloc. Es un espai, banyat per el riu Canaletes, on la gent hi va a banyar-se a l'estiu i a passar el dia. Molt a la vora d'aquest lloc, està el Santuari de la Fontcalda. 

 

Després de fer aquesta visita, hem continuat la marxa. Tot ho hem portat força be de temps, perquè havíem quedat amb els de l'alberg de l'estació de Benifallet, que dinaríem a les 14,00, així que els horaris s'anaven complint. Hem arribat sobre les 13,45 i justament abans de posar-nos a dinar, han arribat la Maria i en Víctor, per dinar amb nosaltres, tal i com ens havien promès.

Avui, per dinar m'he menjat pèsols amb cansalada i pollastre a planxa. De postre, un altre flam, aquesta vegada sense nata.

Sobre les 16,00 hem reiniciat el nostre camí cap a Tortosa, i tot ha anat be, fins que una companya ha punxat i han estat una bona estona reparant l'averia. Això ens ha impedit arribar a temps d'agafar un tren que sortia a les18,03, ja que entràvem a l'estació a les 18,01. Però val, no passa res, perquè al cap i a la fi, realment el nostre tren sortia a les 18,50. Per tant, com que a més, el tren ja estava a l'andana, hem tingut temps de sobres per anar a col·locar les bicis distribuïdes entre dos vagons, ja que aquest tren es dels de rodalies, i no porten furgó. Un cop instal·lats, uns quants hem anat a prendre un refresc.

A les 18,51 ha sortit el tren, i ja fins a Vilanova, on hem agafat el rodalies que finalment ens ha portat a Gavà. Arribàvem a Gavà a les 21,00, ja quasi de nit.

En resum, una sortida perfecte, tot i que hem tingut algunes averies, però tot s'ha solucionat be, no hem patit cap accident, hem trobat be els camins, l'alberg molt be, també els menjars, maques visites per Horta, es a dir, tot be i amb moltes ganes de tornar-hi.

Hem gaudit d'aquesta sortida, la Anna, la Elisabet, la Elisabeth, la Marina, el Josep, la Isabel, el Marc, el Jordi, el David, la Maria i la Mercè.

En total hem fet 102 qms.

Per tant, porto:

aquestes rodes                 aquesta bici           aquests pinyons                   aquesta cadena

361,00 qms                     6314,00 qms            102,00 qms                        261,00 qms