SORTIDES EN BTT

05-05-2012

GAVÀ-MONTSERRAT EN BTT. UME-GAVÀ

Quan vaig veure que estava planificada la sortida a Montserrat de la Ume, el meu centre excursionista, vaig parlar amb en Víctor, Josep i Nèstor, per veure si estarien disposats a compartir l'autocar de tornada amb nosaltres, si organitzàvem la mateixa travessa que la secció de senderisme fa a Montserrat, però en el nostre cas, en bicicleta. Al dir-me que si, vaig parlar amb la Ònia i li va agradar molt la idea, així que a partir d'aquell moment, ens vam posar mans a la obra, per organitzar, dins la secció BTT de la nostra entitat, aquesta sortida.

I així ens hem plantat al dia d'avui, gaudint d'aquesta sortida que ara us explicaré.

Estàvem apuntats 5, però finalment, un no va venir, així que ens vam posar en marxa la Ònia, la Eva, l'Oriol i jo mateix.

Vam sortir de davant la entitat a les 09,10 del mati, deu minuts més tard de l'hora prevista, donant-li aquest espai de temps al David que com dic, finalment no va venir, ni tant sols ens va avisar que no vindria.

En un principi, la Ònia va proposar sortir a les 09,30 i vaig ser jo qui li va demanar avançar 30 minuts l'hora de la sortida, i en realitat, no haguera calgut, perquè vàrem tenir temps de sobres, però ja ho sabeu qui em coneix, que m'estimo més arribar als llocs el primer, que massa tard.

Quan vam iniciar la sortida, en un principi teníem previst pujar a Can Bori, però finalment vam optar per no donar-nos tanta canya en un principi, ja que aquesta pujada es un pèl forta i teníem molts quilòmetres per davant, així que vam decidir anar per carretera fins a St. Climent, on tindríem un dels plats forts del dia, la pujada a Les Creus de Querol. En aquest tros, la Eva i jo vam “abusar” d'empènyer la bicicleta, però en fi, ja sabem lo forta que és, sobretot el tram final, un tros encimentat, que te un desnivell bestial. La Ònia i l'Oriol, sí que el van pujar muntats, això si, fent tota mena de esses. L'any passat, el Gerard també la va pujar muntat.

Després, ja ve uns quilòmetres més tranquils, perquè estem per la zona de Cesalpina, la part alta de les urbanitzacions de Sta. Coloma de Cervelló i St. Vicenç dels Horts i seguidament, la forta baixada, amb unes vistes extraordinàries de tot el Baix Llobregat, fins que arribem a la benzinera de les palmeres, a la carretera, on també ens aturem durant la caminada a Montserrat, de St. Climent. Aquí he comprat més aigua, perquè ja no passaríem per més pobles, abans d'arribar a Martorell.

A partir d'aquesta benzinera, ja agafem el camí que puja riu Llobregat amunt. És el mateix camí que vam agafar per anar a El Prat, però en aquest cas, lògicament, en sentit contrari. Aquesta zona està perfectament arreglada, després de les obres del TAV i les autopistes.

Poc abans d'arribar a Martorell, ens vam aturar a esmorzar, perquè la gana ja feia estralls. Jo m'hagués estimat més esmorzar al costat del Pont del Diable, però la Eva s'estava quedant sense forces.

Després, vam continuar, llera del Llobregat amunt, però a partir del Pont del Diable, per la seva banda dreta.

 Aquest és un tros força verge encara, i passem per uns quants canyaverals, on viuen molts grups d'ànecs. Passar-hi de nit es bo, perquè es veu que s'espanten de veure gent que s'acosta en la foscor, i comencen a piular.

Com l'any passat amb el Gerard, deixem el camí de terra 5 qms abans d'arribar a Olesa de Montserrat, on ens incorporem a la carretera. És potser el pitjor tros, però no hi ha més remei que passar per aquí. Al final, ens va anar be, perquè a Olesa vam tornar a comprar aigua i refrescos.

Poc després d'Olesa, incorporats a la C-55, agafem la desviació a La Puda. Els primers quilòmetres tornen a ser durs, però enguany, a diferència de l'any passat, no he caminat res. He pujat, de vegades molt a poc a poc, sense posar el peu al terra, excepte per unes fotos que vaig fer.

 També com a novetat, aquest cop hem seguit aquest camí, preciós, fins a la mateixa població de Monistrol de Montserrat, als peus mateix de la muntanya. Aquest camí ens ha agradat molt, tot i que estava molt ple de tolls que ens han enfangat força les bicicletes, però la seva bellesa, al costat mateix del riu, ho justifica tot.

A les 14,40 ens disposàvem a pujar a Montserrat. És el pitjor tros, aquesta carretera, amb molt desnivell, ja que passem dels 95 metres, als 711. ens ho hem pres amb molta calma, pujant i descansant, i també un altre diferència en respecte al 2010, tampoc he caminat res. He posat la directe i he anat pujant, això si, fent algunes parades a descansar. La última, a la Font dels Monjos, que raja un aigua boníssima.

A les 16,45 hem arribat al Monestir, molt contents. Fins i tot hem fet una celebració saltant i abraçats, al vell mig de la plaça de la basílica.

També m'ha agradat molt veure un grup, important, de boi escuts, fent una immensa rotllana i cantant “l'hora dels adéus”, lo qual m'ha emocionat, recordant aquells temps en que jo també formava part d'un Agrupament Escolta.

Potser lo pitjor ha sigut l'espera als caminadors, ja que aquest han començat a arribar a partir de les 19,00, quasi dues hores esperant-los, però que també ens han anat be, per visitar la Basílica, menjar-nos l'entrepà, xerrar una estona. La veritat es que no se'm ha fet pesada l'espera.

Després que arribessin tots els caminadors, i de prendre una mica de cava, un autocar ens ha recollit i ens ha portat fins a Gavà, on m'ha recollit l'Elvira.

Una gran sortida de 61qms.

En total, porto:

aquestes rodes aquesta bici aquests pinyons aquesta cadena

422 qms 6375,00 qms 163 qms 322,00 qms