SORTIDES EN BTT

12-05-2012

CASTELL DE MILANY

Avui  he fet la travessa St. Quirze Basora – Castell de Milany – St. Quirze, ja que en les activitats del proper cap de setmana al refugi El Solà, amb la UME, aquesta és una de les sortides previstes. I clar, com a l'avi de la expedició que soc, m'he avançat a veure per on portarem els nostres companys a la sortida.

El trajecte en tren és llarg, 1,45 hores. És la línia de La Tour de Querol i el tren s'atura a totes les estacions.

A les 08,47, això si, hora exacta, he arribat a l'estació i he començat la pedalada. A primera hora, encara feia fresca. La ruta passa, als dos qms, per el castell de Montesquiu, situat en el parc que porta el seu nom, molt ben cuidat.

 A partir del castell, s'inicia una bona baixada per un camí ampla, que ens porta pràcticament fins al final del parc, creuant la Riera de la Solana, a través d'un petit pont de fusta.

A partir d'aquí, ja només son pujades. La primera fita, és passar el Coll dels Tres Pals i de seguida entrem a la Serra de Bufadors. Aquí seguim durant una petita estona per una pista asfaltada, fins que aviat ens desviem per un camí que surt a l'esquerra, que passa per davant de Els Ferrers, una mansió espectacular.

 Seguidament, ja venen fortes pujades, algunes en forma de ferradura, que m'obliguen a anar descansant de tant en tant, després de les quals, passem per el Pla de Marenyol. Aquí, en una zona verda maquíssima, plena de vaques, hem de travessar dues portelles, com les que vam travessar a la Via de la Plata. Per aquesta zona, anem pujant fort, i requereix anar bevent molta aigua, perquè la boca s'asseca de seguida. Estic en un moment en que porto moltes hores sol, sense trobar-me ningú, i de seguida m'ha vingut a la memòria la sortida que vaig fer per Els Ports, que aquella soletat, amb la calor i la sed, començava a fer estralls a la meva moral. Sort que quan l'esgotament creixia per moments, m'he trobat uns pagesos amb els que he parlat una estona i m'han animat, indicant-me la situació d'una font d'on sortia un aigua molt fresca.

Després he arribat a El Coll del Forn, on és situada la desviació per la tornada, que passa per Vidrà, encara que avui, degut al cansament, m'he estimat més fer el camí de tornada seguint totalment els meus passos. A partir d'aquí, torna a venir un altre baixada, fins travessar una riera, i ja estem situats, primer, al costat de la font del Farfany, la indicada per el pagès, i després per la casa Milany, indicació clara que la meva destinació estava molt a la vora.

En aquest petit nucli de tres-quatre cases, després de dubtar una mica, m'he decidit per seguir el camí que tira cap a la dreta, que és el bo per pujar al castell. Això si, els desnivells, molt forts, però potser el pitjor de tot, és l'estat dels camins, totalment anegats, els peus s'enfonsaven fins més amunt del turmell.

En aquesta zona, l'avançament ha sigut molt lent, perquè a banda que ja estava cansat, m'ha calgut caminar molt, esquivant l'aigua. En algun moment, la temptació de donar-me la volta, era més que una possibilitat.

Finalment, a les 14,15, és a dir, cinc hores i mitja després de començar la pedalada, he arribat als peus del castell. Uns metres abans, m'he creuat amb una família que estava fent aquesta ruta, caminant i que en aquest moment tornaven per on he vingut.
El castell, del qual només queden algunes pedres, queda dalt d'un petit turonet, però ja no he tingut ganes de pujar-hi. De fet, és impossible fer-ho amb la bici, i ja estava cansat d'arrossegar-la.
Ja fa uns quants anys, amb l'Elvira vam venir-hi caminant, quan amb una gent de Canovelles, vam fer la ruta Vallfogona -Castell - Vidrà - Salt del Molí - Bellmunt.

En aquest punt on em trobava, el trac indica que hi ha seguir endavant, però no veia cap camí. Només un estretíssim corriol, però que de seguida desapareixia entre el camp, però m'he decidit a seguir-lo, perquè ja veia, per el gps, que el camí de tornada, per aquí, era molt més curt que tornant per on he vingut. Això si, ha sigut una baixada camp a través, baixant pràcticament per el dret, vigilant de no caure, ja que anava arrossegant la bicicleta. En uns 30 minuts m'he plantat abaix, al costat mateix de les cases de Milany, i ja he iniciat la tornada. Abans que res, he tornat a omplir les cantimplores d'aigua a la font, i no et pensis, que ganes de banyar-me no em faltaven, i ja he enfilat el camí cap a St. Quirze.

 Quan he passat per el punt on el trac gira a l'esquerra, per passar per Vidrà, l'he obviat i m'he estimat més seguir avall per el mateix camí per el que he vingut. No he volgut experimentar més camins, de lo cansat que estava.

Tota la tornada es una bona baixada, encara que sempre posant tota la atenció del mon, perquè en moments, els desnivell era molt fort.

Sobre les 16,45 he arribat a St. Quirze. L'estació està als afores del poble i no he trobat cap bar obert. Mentre m'acostava, pensava en si tindria la sort de trobar un d'aquells bars de tota la vida, plens de tapes i poder demanar dues cerveses i una ració de calamars a la romana. Però res, ni una simple bodega.

En total he fet 40 qms, i porto:

aquestes rodes           aquesta bici            aquests pinyons             aquesta cadena,

      462 qms                6415 qms                 205 qms                        462 qms