16-setembre-2012

II ETAPA CAMÍ CATALÀ DE ST JAUME EN BTT. UME-GAVÀ

avui, la secció BTT de la UME-GAVÀ, hem fet la segona etapa del camí català de st Jaume. Hem participat en Cèsar, Susanna, Toni, Anna, Montse, la Consòl i jo. Com sempre ens hem trobat a l'estació de tren de Gavà, on per cert, potser hem fet una nova incorporació a la nostre secció; quan arribava a les portes de l'estació, hi havia una dona esperant, en bici, i l'he preguntat si venia amb nosaltres. M'ha dit que no, i dic val, es que jo soc de la UME i com que avui sortim i no conec a tothom, per això t'he preguntat. M'ha dit que fa temps va trucar per preguntar si hi havia secció i li van dir que no, però que clar, ara, si n'hi ha una, li pot interessar. En resum, que tinc el seu telèfon, i que quan fem la propera, ens posarem en contacte.

Degut a la “pre” vaga que estan fent a RENFE, dic “pre”, perquè la vaga és demà, avui ja hem patit algunes incidències; per exemple, a l'estació de Gavà no hem pogut comprar els bitllets cap a Vilajuïga, a diferència de l'altre vegada, que sí vam poder comprar-los aquí, i això ens ha suposat un inconvenient, perquè en realitat, el que preteníem era treure un bonus de 10, que, tot i ser només 7, ens sortia més a compte que els bitllets individuals. També, avui el rodalies ha vingut amb 10 minuts de retard, el que ha posat en perill que poguéssim agafar el regional que ens portaria a Vilajuïga. No l'hem perdut, però hem pujat al tren sense bitllets i els hem comprat directament al revisor. Això si, clar, sense possibilitat de treure el bonus.

Poc després de sortir, ens hem menjat els entrepans de l'esmorzar. És el que te matinar tant, que aviat tens gana!!!

El viatge, com sempre, pesat, perquè son trens lents i més aquest regional, que ha trigat més de tres hores en arribar a Vilajuïga. Sort que avui teníem prevista una etapa curta, i fins i tot ens ha donat temps d'aturar-nos al bar del poble a prendre uns cafès, abans d'iniciar la pedalada d'avui.

Abans de iniciar la pedalada, hem segellat les nostres credencials, cosa que a la tarda hem repetit al Castell de St. Ferran, a Figueres. Mira, no podem saber-ho ara, però ves a saber si un dia, amb aquestes credencials, ens plantem a Santiago de Compostela.

A quarts de 12 ens hem posat en marxa i combinant camins de terra i asfalt, de seguida hem arribat a Marzà, on hem descansat una estona.

Seguidament hem passat per Peralada, on hem entrat al nucli urbà i hem passejat per el centre del poble, molt bonic. També hem vist el seu famós castell, però des de lluny, no és possible acostar-s'hi per fotografiar-lo. És privat, així que només podríem entrar pagant l'entrada corresponent. No, si els actuals senyors feudals son moderns, però no son tontos!!

A Vilabertran hem coincidit amb el seu dia del “mercat al carrer”. Estava força animat de gent passejant per les paradetes de productes gastronòmics i “artesanies vàries”. En quant al tema de viandes, hem pogut tastar un producte típic del poble, que es diu la “poma de relleno”, així, en castellà. Es tracta d'un postre fet amb pomes farcides de carn, veritable origen d'aquest mercat.

Seguidament, hem fet camí cap a Figueres, on al centre mateix i al costat del Museu Dalí, hem dinat, no sense anar donant pressa als cambrers, ja que només disposàvem de 45 minuts per dinar. El menú, tot i valer 12 euros, és car, perquè entre l'increment del pa, la beguda i el cafè, ha pujat fins els 18 euros. Es nota que aquella banda de Figueres és la més turística i foten tota la canya que poden amb els preus.

A les 15,45, hem arribat al Castell de St. Ferran, on teníem reserva per participar en una visita a les seves instal·lacions, nomenada La Catedral de l'Aigua. La visita consta, en primer lloc, d'una volta en 4x4, en la que et porten a conèixer la part exterior del castell. Hem visitat uns lloc nomenats “contra mines”, uns túnels bastant profunds, on els soldats es posaven amb la orella enganxada a la pared, per tal d'escoltar si “l'enemic” s'acostava fent un altre túnel, en sentit al castell, per preparar-li alguna emboscada i aniquilar-lo. Coses de la guerra.

Després, hem conegut els barracons dels soldats i la plaça d'armes. És curiós com, segons ens ha explicat la guia, es van quedar sense diners i no van poder acabar l'església, i dic curiós, perquè en fi, ja coneixem els vincles haguts sempre entre l'església i l'exèrcit, que han sigut i son molt forts, i que en aquest cas, deixin l'església sense sostre!! imagino que a l'oficial encarregat de controlar que els pressupostos de construcció no es desviéssin, li deuria caure el pel, per permetre tal disbauxa i pecat!!

En un costat d'aquesta plaça, hi ha un forat al terra, per on s'accedeix als dipòsits d'aigua. N'hi ha, segons ens ha dit la Aina, (la guia), més de 9 milions de litres, i ha sigut aquí on hem donat una volta amb les zòdiacs, navegant per l'interior dels dipòsits, enlluernats, només, per la llanterna de la guia.

Pràcticament aquí ha acabat la visita. Seguidament hem agafat les nostres bicis i hem anat directament cap a l'estació del tren, o de seguida hem agafat un MD que ens ha portat a Barcelona, i d'aquí, a Gavà.

Lo dolent d'aquestes sortides és que surten una mica cares, entre els transports i el menjar, i més avui, amb l'extra de la visita al Castell, però val, per altre banda, també és bo conèixer aquests llocs que, si no es així, es fa difícil anar-hi expressament des de Gavà i St. Climent. També és emprenyador que encara estem molt lluny, i el viatge dura més de tres hores, encara que clar, això ho motiva els nefastos trens de RENFE, i no la llunyania del nostre destí.

Avui hem fet 20 qms. I ara a esperar la III etapa, la qual està prevista per el proper dia 28-10-12

09-setembre-2012 

BICI DE CARRETERA. VOLTA PER L'ORDAL

Tercera sortida amb la bici de carretera. En aquesta ocasió he volgut fer una bona volta per l'anomenada Muntanyes de l'Ordal. Primer de tot, he anat a Gavà a fer una forta pujada seguint dos carrers, que tallen camí per accedir a la carretera de Begues. Aquests carrers donen on estan els Mossos. He volgut anotar les dades, per calcular el % de desnivell, perquè és bastant fort. Les dades, son: 33 metres de desnivell, (passem de 18 a 51 mts), fets en 180 metres de distància, dona un desnivell del 18%. Deu ni do!.

Així doncs, la pujada a Begues l'he fet tota per la carretera. Fer la distància entre casa i la benzinera de Begues on sempre descanso, m'ha suposat 12,21 qms i 55,08 minuts i aquí ja es pot comprovar la diferència entre pujar amb la BTT i aquesta bici; fent-lo amb la BTT, que a més, el camí és més curt, perquè travesses la muntanya per camins, i no cal anar a Gavà a buscar la carretera, son 9 qms i en el millor dels temps, 56-57 minuts, o sigui que avui, amb el mateix temps, he fet 3 qms més.

Un altre diferència important, i és comprovar que amb aquesta bici, he passat a molts BTT, o sigui que s'ha confirmat allò que pensava quan, pujant amb la BTT em passaven els ciclistes amb les bicis de carretera fets un llamp i em deixaven allà, enrere, quasi aturat, mentre ells s'allunyaven en pocs segons. Home, no és que hagi fet el mateix, deixant-los enrere en un tres i no res, perquè jo pujo més tranquil, però si m'ha permès avançar-ne uns quants, cosa que normalment no passa.. Fins i tot, algun s'ha “picat”, ja que com que soc molt educat i quasi a tots els he desitjat “bon dia”, algú ha confós aquesta salutació com una burla. Es que la gent es pica per res!!.

A la benzinera, a 399 mts, m'he comprat aigua i un acuarius i he agafat paper suficient com per envoltar-me el cap i frenar les gotes de suor que se'm ficaven per els ulls. Des del mateix punt de Gavà, el desnivell acumulat fins aquí, és del 4,30%

Després he continuat carretera avall, on al cap d'altres 19 qms, m'he planta a Avinyonet del Penedès, després d'1 hora i 44 minuts en moviment i 31,15 qms. Aquí tenia gana, així que m'he menjat les quatre galetes que portava de casa, i l'acuarius que he comprat a la benzinera.

A partir d'aquí ens enfrontem en un tros una mica avorrit, ja que es tracta d'anar seguint, per el voral, per la nacional 340, carretera amb molt de trànsit, que es va enfilant des dels 273 metres a Avinyonet, fins els 475 metres del Port de l'Ordal, als 41,16 qms. Es curiós que passant per el poble de l'Ordal, hi ha 3-4 forns a la carretera, no se si és que el pa de l'Ordal te alguna cosa especial!.

Després del Port de l'Ordal, ja gaudim d'una bona i llarga baixada, tot i que jo, amb la meva prudència, segurament la gaudeixo menys que d'altres ciclistes. Al menys de moment, baixo, ràpid, però amb moderació. Per exemple, la velocitat màxima d'avui, ha sigut de 50 qms/hora, quan segurament, els altres agafen velocitats molt més elevades.

En un moment de la baixada, he comprovat que molta estona d'ús dels frens, provoca que la bici tremoli, de tal manera, que m'he pensat que havia punxat.

Fins a Cervelló, aquesta carretera assumeix tot el trànsit de cotxes, però a partir d'aquest poble, la majoria de cotxes s'incorporen a l'autovia i deixen l'antiga carretera n 340 pràcticament lliure de cotxes, el que converteix la baixada, fins a Quatre Camins, amb un tros fàcil i tranquil.

Després, m'he incorporat a la carretera que passa per St. Vicenç dels Horts, Sta. Coloma de Cervelló, la Colònia Güell i St. Boi, on ja he pujat cap a l'Estret de Roques, i ja directe cap a casa.

En total avui he fet 67,46 qms, i porto 168,21 qms.

08-setembre-2012

ST. CLIMENT-SITGES x GARRAF.

avui hem fet una sortideta per el Garraf, amb la bici BTT, amb el Cèsar i un amic seu que es diu Xavier.

Ells sortien de Castelldefels a les 08,00 i la idea era trobar-nos a Can Bori, però com que he sortit de casa molt aviat, que arribava a can Bori a les 08,30, m'he estimat més seguir cap amunt, i trobar-me amb ells més endavant, perquè el fred m'anava calant. L'he enviat un missatge comunicant-li aquest fet.

Aquest és potser el camí que més vegades he fet; Recordo fa ja uns quants anys, quan parlava amb algun ciclista i em deia que anava a Begues en bici seguint camins de muntanya, ho veia com quelcom llunyà per mi i les meves aspiracions ciclistes; i mira, lògicament perquè és una ruta que es troba molt a la vora de casa, la faig diverses vegades al cap de l'any.

Al cap de poc d'arribar a la benzinera, han arribat en Cèsar i en Xavier, i després que descansessin una mica de l'esforç de la pujada, hem iniciat la ruta, que per els camins de sempre, amb les seves pujades i baixades, ens han portat cap el lloc conegut com la Plana Novella, on hem esmorzat al restaurant DSU, uns bons entrepans de truita.

En Xavier m'ha explicat que una vegada, uns mossos, anant en moto de trial, i circulant per el camí aquest que va des de Begues fins a la Plana Novella, el van aturar i li van posar una multa. Home, sincerament veig aquí un ànim recaptatori evident, perquè aquest camí és ample i de tant en tant també hi passen cotxes.

Això si, en Xavier baixa com un llamp!!

Quan hem arribat a Jafre, ens hem separat, perquè ells anaven a dinar a casa d'un amic, a Canyelles, i jo he continuat en direcció a Sitges. La pujada al Coll de la Fita és l'últim obstacle, una pujada d'uns 17 minuts, bastant constant i empinada, però que després et permet ja baixar amb cert relax, cap a Sitges. En aquesta ocasió no he tingut dubtes, he deixat la ideologia política de banda, i m'he anat directament cap a l'estació de RENFE, per tornar en un tren fins a Gavà.

Avui he fet 38,74 qms., i porto:

amb aquestes rodes       amb la bici        aquesta cadena                   aquests pinyons

122,00 qms                    8214 qm             122,00 qm                           2261 qm

07-setembre-2012 

BICI CARRETERA

Avui he tornat a sortir amb la bici de carretera. Mentre circulava, pensava en que faria la mateixa ruta d'abans d'ahir, Port Ginesta i tornada, però quan he arribat al lloc on t'has de decidir de totes-totes, esquerra Sitges, dreta Port Ginesta, la meva banda esquerrana ha pogut amb mi, normal, és el meu instint, l'esquerra, i m'he enfilat cap a Sitges, a provar-la, a veure quines sensacions notava.

Lo primer, aquesta bici puja per carretera molt millor que la BTT, diria que amb menys esforç treus més profit. I lo segon, a les baixades, l'estabilitat és més segura, és una baixada “fina”, sense sorolls, plàcida, això lògicament, és degut al bon estat de l'asfalt i a la mínima exposició de les rodes al terra.

Mentre circulava en direcció Sitges, m'han passat 13-14 cotxes hummer, aquells cotxes 4x4 de luxe, que en un primer moment m'ha fet venir a la ment la comitiva d'aquell promotor nord americà d'Eurovegas, però no podia ser, perquè feia un parell de dies que per Madrid s'assegura que l'instal·laran allà.

La conducció, tant d'anada com de tornada, l'he fet amb tota l'atenció posada pobre la bici, perquè el trànsit de cotxes i camions és bestial, però val, tots s'han portat be i m'han passat correctament.

Mentre em dirigia a Sitges, intentava dilucidar la següent qüestió; torno en tren, o torno per les costes. I res, que quan he arribat a la primera rotonda, passada la benzinera, on un altre vegada tenia que escollir entre l'esquerra i el centre-dreta, on l'esquerra era tornar per les costes i el centre-dreta significava l'estació de tren, he tornat a escollir l'esquerra, segurament perquè soc d'idees fixes, i he tornat cap a St. Climent seguint un altre cop per les costes del Garraf. En aquesta ocasió, qui tingui una mica de vertigen, millor que torni en tren, perquè tornant, amb el mar a la dreta, passes per sobre de barrancs i penya-segats, de cert desnivell i muntat sobre la bici, moltes vegades molt a la vora del mur de protecció, hi ha moments de molta impressió. Això, des del cotxe no s'observa. I tampoc recordo que quan he fet aquesta ruta amb la BTT, tingués aquesta impressió.

Ja tornant, un altre cop situat al costat del Port Ginesta, m'he anat a buscar el passeig marítim, i seguir el mateix camí de l'altre dia, això si, sense arribar a St. Boi, seguint el carril bici que vam agafar amb la UME a la sortida nocturna.

Avui he fet 58,36 qms.

En total porto 100,75 qms amb aquesta bici.

05-Setembre -2012 

BICI CARRETERA

avui he estrenat la nova bicicleta, la de carretera. Últimament, amb la MTB, per por a les punxades, m'estic acostumant a anar més per carreteres i pistes asfaltades que per els camins de terra, tot i que circular-hi per ells m'agrada molt, però ja dic, la “síndrome de la roda del darrera”, m'ha fet decidir, finalment, comprar-me'n una de carretera, ara que al Decathlon les han baixat una mica de preu.

La vaig recollir ahir, i seguint els consells del venedor, també em vaig comprar les botes per els pedals automàtics que porta de sèrie, però quan he sortit aquest mati de casa, m'ha agafat por, perquè obligatòriament tenia que portar els dos peus enganxats, no com a la de BTT, que encara que els porti automàtics, puc anar amb un peu enganxat i l'altre lliure. Així que he donat mitja volta, (encara estava a 100 mts de casa) i he canviat els pedals; he posat els que vaig col·locar fa uns dies a la BTT, uns pedals que per una banda son automàtics, i per l'altre normals, els quals em permeten això, anar enganxat d'un peu i solt a l'altre. D'aquesta manera, he sortit amb més confiança. Aleshores, el que hem fet ha sigut tornar les botes al decathlon i comprar altres coses que em mancaven, com els pedals per la BTT, la manxa i un parell de càmeres.

Les sensacions amb aquesta bici son molt diferents a l'altre; es una bici de carbono, que pesa 8,5 quilos, o sigui, molt poc, i circulant, dona una sensació de molta fragilitat, sobretot quan et passen camions molt a la vora teu i bastant ràpid, que fan que et xuclin i la bici tremoli una mica (això també passa amb la BTT). No passa res, simplement t'has d'agafar be i seguir la ruta, sense modificar res ni posar-se nerviós. Per altre banda, a les baixades, notes que baixa amb molta seguretat, ferma i silenciosa. No he anat molt lluny, perquè encara no domino be la “postura” sobre la bici, ni tampoc els comandaments de canvis i frens. La postura és molt diferent a l'altre, quan estàs a punt de fer alguna maniobra, o vas baixant ràpid, on l'atenció que has de posar es multiplica, vas totalment ajupit, en consonància, lògicament amb una bici d'aquestes característiques, de carretera = de carreres, i és procurar la menor exposició al vent, encongint el cos. En ruta, és a dir, mentre estàs en una zona on normalment no has de tocar els comandaments, perquè no has de frenar ni canviar, on no hi ha carrers, ni semàfors, ni persones, aleshores la postura es pot relaxar, pots agafar el manillar per la seva banda central i aixecar el cos, el que allibera tensió a la zona lumbar i també a les mans.

Els canvis i els frens també son diferents, encara que posats a la mateixa banda que a la BTT, es a dir, el fre de l'esquerra correspon a la roda del davant, i el fre de la dreta, a la roda del darrera, i també, els canvis dels plats està a la banda de l'esquerra, i els pinyons a la dreta. En el cas dels frens, com que no son de disc, la frenada és més llarga en la distància, així que has de frenar abans, preveure-la amb més temps. I molt important, recordar sempre que quan has de frenar, has de tornar a la postura “incòmode”, perquè és des d'allà on tens accés als comandaments, tant dels frens com dels canvis.

Aquestes observacions, si be certament les vaig començar a escriure després de la meva primera sortida, les he anat ampliant amb les experiències de les dues sortides següents, a Sitges per les costes, i la volta per l'Ordal.

Un cop presa, més o menys la mida, m'he anat seguint la carretera de Castelldefels, fins al peu del Rat Penat, on he girat a la dreta per anar al Port Ginesta, i aquí, seguir el passeig marítim fins als voltants de Gavà. Un cop a la carretera, m'he anat fins a Sant Boi, he pujat per l'avinguda St. Ramon i he agafat la carretera de St. Climent, per l'estret de Roques. Tot i ser la bici de carretera i de carbono, m'ha costat igual que sempre aquest tros de pujada.

Ara espero anar agafant experiència i el “tranquillo”, per treure-li tot el que aquesta bicicleta por donar.

Avui he fet 42,39 qms amb aquesta bici.

01-09-12

ST. CLIMENT – GAVÀ – MONTERRAT

Com aquell que res, aquest primer dissabte de Setembre, uns amics de la UME i jo, ens hem muntat una sortideta de res, anar fins a Montserrat en bici.

En Cèsar ens ha guiat per camins rurals del Baix Llobregat, per esquivar en tot moment la carretera, i hem anat a agafar el camí de terra que puja Llobregat amunt, per la seva marge esquerra (pujant, el riu queda a l'esquerra). Aquest camí també és un dels camins catalans de St. Jaume que surten de Barcelona, i passen per Montserrat. En aquesta sortida, hem participat en Cèsar, el Toni i jo.

Hem sortit a les 07,30 de Gavà, davant les portes de la UME. El matí ha sigut fresc i molt ventós, sort que a mida que avançava el dia, el vent s'ha anat calmant.

A les 3,18 hores de sortir de casa i 2,35 hores en moviment, (l'estadística de qms i horaris és des de casa), hem arribat al Pont del Diable, quan portàvem 37,45 qms. Allà hem esmorzat i descansat una estona.

Seguidament hem continuat per el mateix camí de sempre, mantenint el riu a la nostra esquerra, fins que hem creuat una riera, i ja hem anat pujant, fins arribar a la carretera, quan falten 5 qms per arribar a Olesa. Aquí, al súper DIA, que està a la mateixa entrada del poble, ens hem aturat per comprar piles, ja que el gps m'indicava que estava als mínims, i no en portava de recanvi, i alguns refrescos, i així, de passada, tornar a descansar una mica. A Olesa arribàvem a les 4,24 hores de sortir de casa, i 3,14 hores de mantenir la bici en moviment, i als 46,97 qms.

Després hem pujat el Camí de la Puda, on trobem uns primers metres complicats, de forta pendent, que m'ha obligat a posar el peu al terra, encara que aquest tros és petit.

Un altre dia que passi per aquí, m'agradaria visitar La Puda, un antic balneari, totalment en runes. Coses de la decadència !! (les runes).

Després de la forta pujada, ve una agradable baixada i un bon tros, fins a Monistrol, on pedalem per l'anomenat Camí Fluvial de Monistrol, molt bonic, estret, ple de tolls que hem d'anar esquivant contínuament i molt “selvàtic”, amb fulls de plantes i arbres que travessen el camí de banda a banda. Molt divertit.

L'arribada a Monistrol ho és seguint una forta pendent, que ens deixa al centre del poble. Aquí, seguim per carrers principals fins a la carretera, on de seguida ens trobem amb la cruïlla de la carretera del Monestir, a 10 qms segons un cartell. Aquest tros és el més complicat, perquè tot és pujada i pràcticament no hi ha trossos plans. Aquí hem anat pujant cada un de nosaltres al nostre ritme, fins que ens hem trobat els tres a la Font dels Monjos, on hem coincidit amb un parell que portaven la tira de garrafes per omplir-les d'aigua. Certament, aquesta aigua és molt bona i al menys per els que viuen als voltants, és una bona opció.

A les 8,30 hores de sortir de casa, i a les 5,35 hores de pedalada, i quan el gps marcava que portàvem 68 qms, hem arribat al Monestir de Montserrat, dues hores després de sortir de Monistrol, horari normal per mi, fer la pujada en 2 hores, comptant que m'aturo tres o quatre cops a descansar i veure aigua.

Després de les fotos corresponents, hem anat a dinar al self service. Jo m'he menjat una mica d'ensalada russa i una botifarra, que en tenia moltes ganes. Com sempre, aquest restaurant es passen amb els preus!!.

Sobre les 16,30 hem iniciat la tornada. Hem baixat per la carretera, on als llocs d'ombra hem passat fred i fins i tot ens hem posat alguna roba d'abric, per arribar a l'estació dels ffcc, on a les 17,40 hem agafat el tren que ens ha portat cap a Sant Boi.

Des d'aquí, he seguit cap a casa per la carretera de St. Boi que puja fins l'estret de Roques.

Res, una sortideta de 83 qms per celebrar que hem acabat les vacances. Serem masoques!!!

en total, porto:

amb aquestes rodes amb aquesta bici aquesta cadena aquests pinyons

83,00 qms 8175 qms 83,00 qms 2222 qms

AGOST 2012

VACANCES A LES CASES D'ALCANAR

Durant les vacances a Les Cases d'Alcanar, he fet EXACTAMENT 1099 qms amb la bici, anant cap el sud a Vinaròs, Benicarló, Peníscola; cap el Delta, visitant Poblenou del Delta, Sant Jaume D'Enveja, Deltebre, Sant Carles, la Platja del Trabucador, Riumar, el Far de Buda, L'Encanyissada, La Tancada, L'Eucaliptus,; i cap el Montsià, visitant Alcanar, l'ermita del Remei, Ulldecona, el seu Castell, Les Ventalles, Godall, Freginals, grans extensions de tarongers, d'oliveres i també Sant Carles de la Ràpita. L'ogicament, fent aquestes rutes en diverses vegades.
O sigui que quan vulgueu saber qualsevol cosa d'aquesta preciosa zona de Catalunya, aviseu-me!!!
I per celebraro-ho, us acompanyo un parell de vídeos, un que visita la zona del Delta, i l'altre, on ens anem cap el Montsià.
Espero que us agradin:

VOLTA AL MONTSIÀ:

ZONA DEL DELTA:

JULIOL 2012

CAMÍ DE SANTIAGO - VIA DE LA PLATA.
Durant els últims dies de Juliol, el Gerard i jo vam fer la darrera part de la nostra Via de la Plata, aquella que vam començar l'estiu del 2010 a Sevilla, i que, feliçment, aquest any hem acabat a Santiago.
Enguany hem fet el darrer tram, Lleó - Santiago, d'uns 350 qms.
Tota la informació està al meu bloc obert només per aquest event de la  nostra VIA DE LA PLATA EN BICICLETA. El bloc és:   vilajuan.blogspot.com , on trobareu els nostres escrits sobre aquesta meravellosa experiència, relitzada en els darrers tres anys (2010-2011-2012).

Us acompanyo un vídeo d'aquesta darrera fase, LLEÓ - SANTIAGO:

Aquest és un vídeo de 30 minuts, un resum general de les sis etapes. No te música, només els nostres comentaris. El principal motiu de editar-l'ho així, sense música és perquè últimament, la gent de YOUTUBE censura els vídeos que contenen una música els editors de la qual es neguen a que puguin utilitzar-se per editar vídeos particulars, i clar, davant la possibilitat de trobar-me que qualsevol dia me'l censurin i desaparegui, és el que m'ha portat a editar-lo de manera original. També te la seva gràcia.



També podeu recordar aquest vídeo, que correspont a la primera sortida, quan vam fer l'any 2010, quan vam fer  SEVILLA-CÀCERES:

I aquest enllaç us portarà al vídeo corresponent a l'any passat, quan vam fer CÀCERES - ASTORGA, editat també sense música, per el mateix motiu que el d'enguany.

http://youtu.be/ziDhMhJN7Sk

Espero que us agradi!!!