SORTIDES EN BTT

16-setembre-2012

II ETAPA CAMÍ CATALÀ DE ST JAUME EN BTT. UME-GAVÀ

avui, la secció BTT de la UME-GAVÀ, hem fet la segona etapa del camí català de st Jaume. Hem participat en Cèsar, Susanna, Toni, Anna, Montse, la Consòl i jo. Com sempre ens hem trobat a l'estació de tren de Gavà, on per cert, potser hem fet una nova incorporació a la nostre secció; quan arribava a les portes de l'estació, hi havia una dona esperant, en bici, i l'he preguntat si venia amb nosaltres. M'ha dit que no, i dic val, es que jo soc de la UME i com que avui sortim i no conec a tothom, per això t'he preguntat. M'ha dit que fa temps va trucar per preguntar si hi havia secció i li van dir que no, però que clar, ara, si n'hi ha una, li pot interessar. En resum, que tinc el seu telèfon, i que quan fem la propera, ens posarem en contacte.

Degut a la “pre” vaga que estan fent a RENFE, dic “pre”, perquè la vaga és demà, avui ja hem patit algunes incidències; per exemple, a l'estació de Gavà no hem pogut comprar els bitllets cap a Vilajuïga, a diferència de l'altre vegada, que sí vam poder comprar-los aquí, i això ens ha suposat un inconvenient, perquè en realitat, el que preteníem era treure un bonus de 10, que, tot i ser només 7, ens sortia més a compte que els bitllets individuals. També, avui el rodalies ha vingut amb 10 minuts de retard, el que ha posat en perill que poguéssim agafar el regional que ens portaria a Vilajuïga. No l'hem perdut, però hem pujat al tren sense bitllets i els hem comprat directament al revisor. Això si, clar, sense possibilitat de treure el bonus.

Poc després de sortir, ens hem menjat els entrepans de l'esmorzar. És el que te matinar tant, que aviat tens gana!!!

El viatge, com sempre, pesat, perquè son trens lents i més aquest regional, que ha trigat més de tres hores en arribar a Vilajuïga. Sort que avui teníem prevista una etapa curta, i fins i tot ens ha donat temps d'aturar-nos al bar del poble a prendre uns cafès, abans d'iniciar la pedalada d'avui.

Abans de iniciar la pedalada, hem segellat les nostres credencials, cosa que a la tarda hem repetit al Castell de St. Ferran, a Figueres. Mira, no podem saber-ho ara, però ves a saber si un dia, amb aquestes credencials, ens plantem a Santiago de Compostela.

A quarts de 12 ens hem posat en marxa i combinant camins de terra i asfalt, de seguida hem arribat a Marzà, on hem descansat una estona.

Seguidament hem passat per Peralada, on hem entrat al nucli urbà i hem passejat per el centre del poble, molt bonic. També hem vist el seu famós castell, però des de lluny, no és possible acostar-s'hi per fotografiar-lo. És privat, així que només podríem entrar pagant l'entrada corresponent. No, si els actuals senyors feudals son moderns, però no son tontos!!

A Vilabertran hem coincidit amb el seu dia del “mercat al carrer”. Estava força animat de gent passejant per les paradetes de productes gastronòmics i “artesanies vàries”. En quant al tema de viandes, hem pogut tastar un producte típic del poble, que es diu la “poma de relleno”, així, en castellà. Es tracta d'un postre fet amb pomes farcides de carn, veritable origen d'aquest mercat.

Seguidament, hem fet camí cap a Figueres, on al centre mateix i al costat del Museu Dalí, hem dinat, no sense anar donant pressa als cambrers, ja que només disposàvem de 45 minuts per dinar. El menú, tot i valer 12 euros, és car, perquè entre l'increment del pa, la beguda i el cafè, ha pujat fins els 18 euros. Es nota que aquella banda de Figueres és la més turística i foten tota la canya que poden amb els preus.

A les 15,45, hem arribat al Castell de St. Ferran, on teníem reserva per participar en una visita a les seves instal·lacions, nomenada La Catedral de l'Aigua. La visita consta, en primer lloc, d'una volta en 4x4, en la que et porten a conèixer la part exterior del castell. Hem visitat uns lloc nomenats “contra mines”, uns túnels bastant profunds, on els soldats es posaven amb la orella enganxada a la pared, per tal d'escoltar si “l'enemic” s'acostava fent un altre túnel, en sentit al castell, per preparar-li alguna emboscada i aniquilar-lo. Coses de la guerra.

Després, hem conegut els barracons dels soldats i la plaça d'armes. És curiós com, segons ens ha explicat la guia, es van quedar sense diners i no van poder acabar l'església, i dic curiós, perquè en fi, ja coneixem els vincles haguts sempre entre l'església i l'exèrcit, que han sigut i son molt forts, i que en aquest cas, deixin l'església sense sostre!! imagino que a l'oficial encarregat de controlar que els pressupostos de construcció no es desviéssin, li deuria caure el pel, per permetre tal disbauxa i pecat!!

En un costat d'aquesta plaça, hi ha un forat al terra, per on s'accedeix als dipòsits d'aigua. N'hi ha, segons ens ha dit la Aina, (la guia), més de 9 milions de litres, i ha sigut aquí on hem donat una volta amb les zòdiacs, navegant per l'interior dels dipòsits, enlluernats, només, per la llanterna de la guia.

Pràcticament aquí ha acabat la visita. Seguidament hem agafat les nostres bicis i hem anat directament cap a l'estació del tren, o de seguida hem agafat un MD que ens ha portat a Barcelona, i d'aquí, a Gavà.

Lo dolent d'aquestes sortides és que surten una mica cares, entre els transports i el menjar, i més avui, amb l'extra de la visita al Castell, però val, per altre banda, també és bo conèixer aquests llocs que, si no es així, es fa difícil anar-hi expressament des de Gavà i St. Climent. També és emprenyador que encara estem molt lluny, i el viatge dura més de tres hores, encara que clar, això ho motiva els nefastos trens de RENFE, i no la llunyania del nostre destí.

Avui hem fet 20 qms. I ara a esperar la III etapa, la qual està prevista per el proper dia 28-10-12