01-09-12
ST.
CLIMENT – GAVÀ – MONTERRAT
Com
aquell que res, aquest primer dissabte de Setembre, uns amics de la
UME i jo, ens hem muntat una sortideta de res, anar fins a Montserrat
en bici.
En
Cèsar ens ha guiat per camins rurals del Baix Llobregat, per
esquivar en tot moment la carretera, i hem anat a agafar el camí de
terra que puja Llobregat amunt, per la seva marge esquerra (pujant,
el riu queda a l'esquerra). Aquest camí també és un dels camins
catalans de St. Jaume que surten de Barcelona, i passen per
Montserrat. En aquesta sortida, hem participat en Cèsar, el Toni i
jo.
Hem
sortit a les 07,30 de Gavà, davant les portes de la UME. El matí ha
sigut fresc i molt ventós, sort que a mida que avançava el dia, el
vent s'ha anat calmant.
A
les 3,18 hores de sortir de casa i 2,35 hores en moviment,
(l'estadística de qms i horaris és des de casa), hem arribat al
Pont del Diable, quan portàvem 37,45 qms. Allà hem esmorzat i
descansat una estona.
Seguidament
hem continuat per el mateix camí de sempre, mantenint el riu a la
nostra esquerra, fins que hem creuat una riera, i ja hem anat pujant,
fins arribar a la carretera, quan falten 5 qms per arribar a Olesa.
Aquí, al súper DIA, que està a la mateixa entrada del poble, ens
hem aturat per comprar piles, ja que el gps m'indicava que estava als
mínims, i no en portava de recanvi, i alguns refrescos, i així, de
passada, tornar a descansar una mica. A Olesa arribàvem a les 4,24
hores de sortir de casa, i 3,14 hores de mantenir la bici en
moviment, i als 46,97 qms.
Després
hem pujat el Camí de la Puda, on trobem uns primers metres
complicats, de forta pendent, que m'ha obligat a posar el peu al
terra, encara que aquest tros és petit.
Un
altre dia que passi per aquí, m'agradaria visitar La Puda, un antic
balneari, totalment en runes. Coses de la decadència !! (les runes).
Després
de la forta pujada, ve una agradable baixada i un bon tros, fins a
Monistrol, on pedalem per l'anomenat Camí Fluvial de Monistrol, molt
bonic, estret, ple de tolls que hem d'anar esquivant contínuament i
molt “selvàtic”, amb fulls de plantes i arbres que travessen el
camí de banda a banda. Molt divertit.
L'arribada
a Monistrol ho és seguint una forta pendent, que ens deixa al centre
del poble. Aquí, seguim per carrers principals fins a la carretera,
on de seguida ens trobem amb la cruïlla de la carretera del
Monestir, a 10 qms segons un cartell. Aquest tros és el més
complicat, perquè tot és pujada i pràcticament no hi ha trossos
plans. Aquí hem anat pujant cada un de nosaltres al nostre ritme,
fins que ens hem trobat els tres a la Font dels Monjos, on hem
coincidit amb un parell que portaven la tira de garrafes per
omplir-les d'aigua. Certament, aquesta aigua és molt bona i al menys
per els que viuen als voltants, és una bona opció.
A
les 8,30 hores de sortir de casa, i a les 5,35 hores de pedalada, i
quan el gps marcava que portàvem 68 qms, hem arribat al Monestir de
Montserrat, dues hores després de sortir de Monistrol, horari normal
per mi, fer la pujada en 2 hores, comptant que m'aturo tres o quatre
cops a descansar i veure aigua.
Després
de les fotos corresponents, hem anat a dinar al self service. Jo m'he
menjat una mica d'ensalada russa i una botifarra, que en tenia
moltes ganes. Com sempre, aquest restaurant es passen amb els
preus!!.
Sobre
les 16,30 hem iniciat la tornada. Hem baixat per la carretera, on als
llocs d'ombra hem passat fred i fins i tot ens hem posat alguna roba
d'abric, per arribar a l'estació dels ffcc, on a les 17,40 hem
agafat el tren que ens ha portat cap a Sant Boi.
Des
d'aquí, he seguit cap a casa per la carretera de St. Boi que puja
fins l'estret de Roques.
Res,
una sortideta de 83 qms per celebrar que hem acabat les vacances.
Serem masoques!!!
en
total, porto:
amb
aquestes rodes amb aquesta bici aquesta cadena
aquests pinyons
83,00
qms 8175 qms 83,00 qms 2222 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada