SORTIDES EN BTT

05-Setembre -2012 

BICI CARRETERA

avui he estrenat la nova bicicleta, la de carretera. Últimament, amb la MTB, per por a les punxades, m'estic acostumant a anar més per carreteres i pistes asfaltades que per els camins de terra, tot i que circular-hi per ells m'agrada molt, però ja dic, la “síndrome de la roda del darrera”, m'ha fet decidir, finalment, comprar-me'n una de carretera, ara que al Decathlon les han baixat una mica de preu.

La vaig recollir ahir, i seguint els consells del venedor, també em vaig comprar les botes per els pedals automàtics que porta de sèrie, però quan he sortit aquest mati de casa, m'ha agafat por, perquè obligatòriament tenia que portar els dos peus enganxats, no com a la de BTT, que encara que els porti automàtics, puc anar amb un peu enganxat i l'altre lliure. Així que he donat mitja volta, (encara estava a 100 mts de casa) i he canviat els pedals; he posat els que vaig col·locar fa uns dies a la BTT, uns pedals que per una banda son automàtics, i per l'altre normals, els quals em permeten això, anar enganxat d'un peu i solt a l'altre. D'aquesta manera, he sortit amb més confiança. Aleshores, el que hem fet ha sigut tornar les botes al decathlon i comprar altres coses que em mancaven, com els pedals per la BTT, la manxa i un parell de càmeres.

Les sensacions amb aquesta bici son molt diferents a l'altre; es una bici de carbono, que pesa 8,5 quilos, o sigui, molt poc, i circulant, dona una sensació de molta fragilitat, sobretot quan et passen camions molt a la vora teu i bastant ràpid, que fan que et xuclin i la bici tremoli una mica (això també passa amb la BTT). No passa res, simplement t'has d'agafar be i seguir la ruta, sense modificar res ni posar-se nerviós. Per altre banda, a les baixades, notes que baixa amb molta seguretat, ferma i silenciosa. No he anat molt lluny, perquè encara no domino be la “postura” sobre la bici, ni tampoc els comandaments de canvis i frens. La postura és molt diferent a l'altre, quan estàs a punt de fer alguna maniobra, o vas baixant ràpid, on l'atenció que has de posar es multiplica, vas totalment ajupit, en consonància, lògicament amb una bici d'aquestes característiques, de carretera = de carreres, i és procurar la menor exposició al vent, encongint el cos. En ruta, és a dir, mentre estàs en una zona on normalment no has de tocar els comandaments, perquè no has de frenar ni canviar, on no hi ha carrers, ni semàfors, ni persones, aleshores la postura es pot relaxar, pots agafar el manillar per la seva banda central i aixecar el cos, el que allibera tensió a la zona lumbar i també a les mans.

Els canvis i els frens també son diferents, encara que posats a la mateixa banda que a la BTT, es a dir, el fre de l'esquerra correspon a la roda del davant, i el fre de la dreta, a la roda del darrera, i també, els canvis dels plats està a la banda de l'esquerra, i els pinyons a la dreta. En el cas dels frens, com que no son de disc, la frenada és més llarga en la distància, així que has de frenar abans, preveure-la amb més temps. I molt important, recordar sempre que quan has de frenar, has de tornar a la postura “incòmode”, perquè és des d'allà on tens accés als comandaments, tant dels frens com dels canvis.

Aquestes observacions, si be certament les vaig començar a escriure després de la meva primera sortida, les he anat ampliant amb les experiències de les dues sortides següents, a Sitges per les costes, i la volta per l'Ordal.

Un cop presa, més o menys la mida, m'he anat seguint la carretera de Castelldefels, fins al peu del Rat Penat, on he girat a la dreta per anar al Port Ginesta, i aquí, seguir el passeig marítim fins als voltants de Gavà. Un cop a la carretera, m'he anat fins a Sant Boi, he pujat per l'avinguda St. Ramon i he agafat la carretera de St. Climent, per l'estret de Roques. Tot i ser la bici de carretera i de carbono, m'ha costat igual que sempre aquest tros de pujada.

Ara espero anar agafant experiència i el “tranquillo”, per treure-li tot el que aquesta bicicleta por donar.

Avui he fet 42,39 qms amb aquesta bici.