02-12-12 L'ATALAIA DE VILANOVA

02-12-12

L'ATALAIA DE VILANOVA

avui, un grup entusiasta de la bicicleta, hem fet un altre sortida. En aquest cas, hem seguit a la Luciana, una companya que coneixem de la gent de VADEBICI, que l'ha estat organitzant durant aquesta setmana.

M'he aixecat ben aviat, perquè havia quedat amb el Toni, el Cèsar i el Ramon que ens trobaríem en el tren que passa per Castelldefels a les 08,37 del mati, per arribar a les 09,00 a Vilanova, hora i lloc on havíem quedat amb la Luciana.

El matí ha sigut esplèndid, amb un sol espatarrant, però això si, ha fet molt de fred, sobretot, a primera hora.

Sobre les 09,15 hem començat la pedalada, partint de l'estació de Vilanova. Érem onze ciclistes, Luciana, Sònia, Gustavo, Toni, Cèsar, Jordi, Ramon, Rosa, Elisabet, Consol i Muntanyans. Es molt curiós i molta casualitat, que he conegut precisament al Gustavo, un noi argentí, del qual he vist molts vídeos que penja al YOUTUBE, de les sortides que fa ell. Me'n va parlar justament la Elisabet, quan a l'Abril vam fer la sortida a Horta de Sant Joan, parlant dels vídeos que podem veure a aquest canal, que li vaig explicar que aquella sortia que fèiem, l'havia vist en un vídeo penjat per ell.

Després de recollir a la Sònia a l'aparcament de l'hospital, hem iniciat la travessa, pedalant en primer lloc per camins plans. Un cop passades les autopistes, i enfilant una mica de bosc, hem arribat fins a una esplanada on hi ha un arbre totalment calcinat, només en queda el tronc, situat davant d'una masia, al Camí antic del Mas de l'Artís. Aquí ens hem fet algunes fotografies i descansat una mica.

Seguidament, hem tornat uns metres per el mateix camí, fins a desviar-nos per un altre que surt a la dreta, conegut com Camí de Torrelletes. A partir d'aquí, és una pena el fet de trobar-nos el bosc totalment calcinat, víctima d'un incendi que ho va arrasar tot. És un espectacle lamentable, veure com els arbres estan tots completament cremats. Sort que com la natura és viva, el sotabosc està començant a brotar, però clar, hauran de passar 30 anys per tornar-lo a veure amb tota la seva esplendor.

Abans d'arribar a la carena, pugem per una pista amb molt desnivell, on a uns quants ens costa la tira avançar, però que finalment ho aconseguim. La Luciana ja ens avisa, prenem aigua, que ara be lo bo!!.

Dalt, tornem a fer fotos i admirar la gran vista que es veu de tota la zona litoral, des de Cunit fins a Vilanova.

 El Toni, amb la Sònia i la Luciana.

 

A partir d'aquí, seguim la carena, pedalant per tobogans, alguns d'ells, de baixada, espectaculars, que posen la bici a una velocitat de vertigen. No vaig poder veure a quina velocitat anava, perquè al tornar, no vaig recordar tancar el GPS i va gravar una estona dins el tren, per tant, la velocitat que marcava era errònia.

 Aqui estem tots els nois, el Toni, el Cèsar, el Gustavo, el Ramon i jo.

 

Ben aviat, vam arribar a la nostra destinació, a l'atalaia. La nostra guia d'avui, la Luciana, ens proposa per una propera vegada, fer una ruta molt més complerta o exigent, que compren els tres cims dels voltants de Vilanova, com son el Montgròs, el cim de l'Àliga, i aquesta Atalaia. Del cim de l'Àliga recordo que en una ruta que vaig fer l'any passat, em vaig caure a la baixada, perquè el pis està ple de pedres.

Aquí hem esmorzat i també hem comprovat com és un destí freqüent entre els ciclistes, perquè mentre estàvem nosaltres, n'han arribat uns quants més.

Després, ens toca la baixada, la qual fem pràcticament fins Vilanova, per una estreta i molt desnivellada pista encimentada, que ens permetria també agafar elevades velocitats. Sort que el nostre seny, ens frena i ens fa avançar amb prudència, perquè el desnivell és important.

A Vilanova acomiadem a la companya Sònia, que torna cap a Terrassa, i ens anem cap a Sitges, seguint, en un primer tram, el gr92, també conegut com a Camí dels Colls, el camí que passa a ran de mar, entre aquest i les vies del tren. Es aquí on el company Gustavo punxa la roda. Ens ha costat una mica inflar-la, perquè la càmera s'havia quedat pinçada i no li entrava l'aire. Sort que, un altre vegada, el Cèsar ho ha solucionat ràpidament.

Avançant per aquest camí, em creia que seguiríem per aquí fins a Sitges, però més o menys a mig camí, ens hem desviat per la urbanització Blaumar, unes cases, al menys des de fora, espectaculars, on hem pogut avançar molt, perquè hem agafat una pista ampla, encara que hem d'estar amatents, perquè està fet de pedretes soltes, molt proclius a fer-nos relliscar. Abans d'entrar a Sitges, hem passat per l'hotel DOLCE SITGES, un hotel de super luxe!!

ben aviat hem arribat al passeig marítim de Sitges, on ja hem decidit donar per acabada la sortida. La Luciana, que viu a Vilanova, ha tingut la gentilesa d'acompanyar-nos fins a l'estació, on la Consol, el Toni, el Ramon, i jo, hem tornat cap a Castelldefels i Gavà. El Cèsar ha marxat cap a Canyelles.

En total, avui he fet uns 31 qms.