23-12-12 A MONTSERRAT EN BICI X CELEBRAR EL NADAL

23-12-12

GAVÀ-MONTSERRAT 

 

com havíem anunciat, avui hem fet una nova sortida a Montserrat, en aquest cas a celebrar el Nadal. Es allò que fem de cop i volta, que dius, què podem fer de diferent?.

I lo millor del cas, ha sigut que en aquesta sortida, llarga, difícil i dura, ha sigut una de les vegades que més gent s'ha apuntat, perquè clar, quan anem per el Llobregat sí que s'apunten molts, però en aquestes tant llargues, mai havíem sigut tants. En el primer cop que vam organitzar aquesta sortida, vam anar-hi quatre, i en la segona, el passat mes de Desembre, tres. I avui, d'entrada estàvem apuntats 12-13, encara que finalment només hem sortit 11.

Davant la UME hem quedat a les 08,00, perquè al anar tant lluny i ser hivern, tenia certa por que se'ns fes tard per qualsevol motiu, i ens fes arribar a Montserrat ven entrada la tarda, quan es fa fos i la temperatura cau en picat.

Dels companys de la UME ens hem apuntat el Cèsar, la Consol, la Susanna, el Miquel i jo, i també han vingut uns amics nous, com el Gustavo, la Rosa, l'Ester, el Sergi, la Montse. Un gran equip que hem portat a terme la nostra il·lusió d'anar justament avui a Montserrat.

Hem sortit de Gavà sobre les 08,15 i abans, he trucat a la Montse, que ens esperava a St Boi, avisant-la que aniríem una mica tard. També allà ens trobaríem amb el Miquel, i es que ells s'han estimat més quedar a St Boi, per poder arribar-hi en cotxe i així tenir-lo a ma quan tornéssim a la tarda, estalviant-se el retorn a Gavà, de ben segur fosc.

Sobre les 09,15 ja ens hem posat en marxa definitivament, encara que la Montse, aviat a vist que potser aquesta sortida era massa dura per ella, i s'ha estimat més abandonar ven aviat.

El dia, esplèndid, ens ha fet un bon sol, encara que lògicament, a aquelles primeres hores, feia bastant fred.

El Gustavo ha vingut amb una gorra del PAPA NOEL, deixant constància que estem a les portes mateix del Nadal!! 

 

Hem agafat el mateix camí que quan vam venir des de Martorell, es a dir, per la marge esquerra del riu. Per accedir-hi, quan ens incorporem a St Boi, primer ho fem baixant uns metres per l'altre banda, fins que passada la carretera de Cornellà a St Boi, podem travessar el riu per un petit pas, cosa que s'agraeix, perquè al menys al meu entendre, es més maca aquesta llera que l'altre. A més, per l'altre banda, just abans d'arribar a Martorell i al Pont del Diable, s'ha de passar per la carretera després d'una bona empinada. En canvi, per aquí, quan arribem a Martorell ja estem al costat mateix del Pont.

Aquí, al Pont del Diable, hem esmorzat i descansat, potser massa estona. Jo havia previst aturar-nos 10-15 minuts, sempre tenint present que encara ens quedava molt camí per arribar a Montserrat, i no sabem si podem tenir qualsevol problema que ens retardi la marxa. Hem estat 35 minuts. Però val.

Seguidament hem continuat en la mateixa direcció, ara el camí es més verge, no preparat com el d'abans del Pont del Diable, però també te el seus encants, com tot una sèrie de canyissars que son l'aixopluc de moltes famílies d'ànecs. M'agrada molt passar per aquí en la Sant Climent-Montserrat caminant, que fem al Setembre, perquè de nit els sents piular per tot arreu.

Quan falten uns 4 quilometres per arribar a Olesa de Montserrat, ens incorporem a la carretera i ja no la deixem fins el poble. Aquí, en un forn, m'he comprat una ampolla d'aigua i de seguida hem continuat, ara per la carretera que va d'Olesa a Monistrol, on, als dos quilòmetres, ens desviem a la dreta, per un camí que indica La Puda.

La Puda o La Puda de Montserrat, és un antic balneari situat al marge esquerre del riu Llobregat, tot just passat el Congost del Cairat. Es troba al terme municipal d'Esparreguera i des del 18 de març de 1868 pertany a la parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.

Es diu que a rel d'un terratrèmol hi brollen aigües sulfuroses des del segle XVIII. La primera referència històrica, però, data del 1718 quant el doctor Salvador feu la primera anàlisi química de les aigües. Aquestes aigües, de naturalesa sulfurosa-sòdica, brollen a una temperatura de 32ºC i es calcula el seu cabal actual en uns 4 l/s que s'aboquen directament al riu Llobregat.

Les riuades del riu Llobregat de 1842 i 1843 inundaren i arrasaren els edificis. L'alçada tant summament baixa a què brolla l'aigua mineral (al nivell del riu) va impedir que els edificis es poguessin construir a gaire més altura cosa que va provocar la seva destrucció amb la riuada. Aquest fet també ha afectat als edificis actuals ja que en diverses ocasions han sofert les envestides del riu.

El balneari es va anar ampliant en el darrer quart del segle XIX. El seu moment d'esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es posà de moda entre la burgesia barcelonina, que s'instal·lava a l'hotel Gori d'Olesa de Montserrat, amb el qual l'unia un servei permanent de diligències. Es va tancar el 1958 destrossat per una crescuda del riu i actualment és en estat ruïnós.

Nosaltres aquí, el que fem es pujar seguint el camí, que s'enfila bastant en pocs metres, de manera que aviat estem a una alçada considerable en respecte al riu i la carretera. Quan estàs allà dalt, penses que és una pena haver de baixar tot allò, per tornar-ho a pujar per l'altre banda!!!

Un cop tornem a estar al nivell del riu, pedalem per un camí preciós, molt a la vora de l'aigua, ple de tolls i branques d'arbre, que li donen un aspecte bastant selvàtic, amb branques que passen a banda i banda. En un dels tolls que hem passat, m'he ficat al mig mateix de l'aigua, empastifant d'allò més la bici. Sort que a casa la netejo a fons cada vegada!!.

A Monistrol hem travessat el Llobregat i ja tot seguit em enfilat la pujada al Monestir.

Aquesta vegada m'ha costat molt, sobretot perquè aviat m'han agafat rampes a les cames i als peus, cosa que no entenc, perquè estic fent molta bici, surto cada setmana i no em va passar ni pujant al Mont Caro. Però ja des de les rampes de La Puda, m'he sentit malament.

Tot i així, poc a poc, pas a pas i pedalada a pedalada, juntament amb el Miquel, hem anat avançant, fins que a les 15,15 aprox, hem arribat, els últims, al Monestir.

Tot i que era aviat, a aquella hora ja feia bastant fresca, perquè el sol ja havia desaparegut de l'esplanada on estàvem. Allà, abans que uns marxessin i d'altres anéssim a dinar, ens hem fet les fotografies de rigor, que deixessin constància de la nostra arribada.

Després que uns companys marxessin, la Susanna, el Miquel, el Cèsar i jo hem anat a dinar, mentre el Gustavo i la Rosa anaven a visitar el Santuari.

Per dinar, com es preceptiu en aquesta sortida,m'he menjat una bona botifarra amb mongetes, encara que, tot hi ha que dir-ho, està més bona la del DSU.

Mentre acabàvem de dinar, ha vingut el David, el pare de la Ònia i ens ha portat el cava que teníem previst prendre per celebrar el Nadal (i per altres coses....), així que hem tingut una gran alegria de veure'l allà, primer per ell, i després perquè hem pogut fer realitat allò que dèiem a l'anunciat de la sortida, “anem a Montserrat en bici i celebrarem el Nadal amb una copa de cava”.

Després, també s'han afegit a la festa el Gustavo i la Rosa i tots hem pogut fer aquesta celebració nadalenca.

Finalment, i com estava previst, hem tornat a Gavà agafant primer el cremallera i després els ferrocarrils catalans, que ens han portat fins Sant Boi.

Aquí, seguint per les zones industrials, per evitar el màxim possible els cotxes, hem anat fins a Gavà, on tenia aparcat el cotxe.

En resum, una gran sortida, on hem fet 66 qms.