MONTBLANC-ST VICENÇ DE CALDERS.mp4

V ETAPA CAMI CATALÀ ST JAUME en btt. VIC-GIRONA. febrer 2013.wmv

17-02-13 V ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME, VIC-GIRONA

17-02-2013

V ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME. VIC-GIRONA.

A tres quarts de set del matí ens trobàvem a l'estació de Renfe de Gavà, per iniciar aquesta nova aventura.

I dic aventura, perquè per davant teníem 75 qms, i certament estava una mica acollonit per si podríem trobar-nos entre un mar de boira on no veiéssim a dos metres, o fins i tots, trossos del camí amb gel, com havia comentat un usuari de wikiloc.

Així que amb aquests temors, uns quants valents ens hem posat em marxa. Hem participat en aquesta sortida, la Carme, l'Alfons, el Martin, el Toni, el Juanmi, el Cèsar i jo.

Sobre tres quarts de deu, després d'un cafè i unes pastes i unes visites al servei d'un bar del centre de la plaça major de Vic, hem començat la pedalada.

 Tots a punt, a la pl Major de Vic, per començar la ruta d'avui.

 

Els primers quilòmetres els hem fet seguint la carretera, passant per Calldetenes, Folgueroles i Tavèrnoles, on ja vam entrar de seguida al Parc Natural de les Guilleries, arribant ven aviat a trobar-nos amb les primeres vistes del pantà de Sau. A partir d'aquí, uns centenars de metres abans d'arribar al Parador Nacional, vam agafar un camí que sortia a la nostra dreta i vam entrar al bosc, i vam anar seguint en tot moment un camí que baixava força, que de vegades estava asfaltat, altres era un camí de terra i altres es convertia en un estret corriol que en prou feines passava per entre mig dels pins, dels sots i de les pedres.

 espectacular de guapa la nostra Carme!!

Tot i el desnivell, fent aquesta ruta en aquest sentit és molt millor que fer-la venint des de Girona, que és, realment, el que ens tocaria fer, seguint com estem fent el Camí Català de St Jaume. Però tots vam estar d'acord en que fer aquests 75 qms en l'altre sentit, simplement no haguéssim pogut fer-lo en la seva totalitat en un sol dia. És per això que vam decidir fer-lo començant a Vic. Aquí lo important és fer el recorregut, no? Del sentit, ningú en parla!!!

Pedalant per entre mig del bosc, vam anar tirant fins que vam arribar a la pressa, des d'on hi ha una magnífica vista del pantà, veient allà lluny la totalitat de l'ermita que, quan el pantà és ple d'aigua, només es veu la caputxa del campanar.. La llàstima és que en aquests moments estem al mig d'una gran sequera, i els pantans es veuen molt buits. Hi ha massa espai despullat, entre la massa forestal i l'aigua, de manera que dóna un aspecte certament pobre d'aigua.

 l'ermita.

El trac ens va fer travessar el pantà i de seguida vam veure el motiu; el camí que seguia per l'altre banda, està taponat completament per un esllavissament de terres, que impedeix, pràcticament, continuar pel camí. Home, si no hi hagués la opció de l'altre banda, passaríem igual, carregant les bicis al coll i anar esquivant pedres, però mira, millor que tinguéssim a l'altre banda aquella possibilitat.

I es que justament, al cap d'un parell de quilòmetres, a través un petit pont, vam tornar a travessar el Ter i vam tornar pel camí que veníem seguint des d'un començament.

Ara seguíem tenint el Ter a la nostra esquerra i també ens tocava pujar una mica, moment en que el grup es va anar estirant i cada un de nosaltres anava al seu ritme, fins que finalment, vam arribar dalt de tot, amb una esplèndida vista del que començava a ser el Pantà de Susqueda, on després de descansar i picar alguna cosa, vam continuar el nostre camí.

La via, idèntica a la d'abans, sempre dins el bosc, vorejant en tot moment i seguint sempre el curs del riu, fins que finalment vam arribar a la segona pressa, a la pressa de Susqueda.

Aquí, després d'alguns petits dubtes, vam seguir recte, ara si en baixada pronunciada, fins que vam anar a parar un altre cop a l'altre banda, sempre en baixada, mantenint el Ter a la nostra dreta.

Als pocs quilòmetres, vam arribar a La Cellera de Ter, on l'Alfons va trobar un restaurant on ens vam posar les botes, amb un menú boníssim.

 Carme, Juanmi, Alfons, Cèsar, Toni, Jordi, Martin.

Aquí vam estar-hi una hora i mitja llarga, i estàvem de conya, però encara ens faltaven els últims 20 qms fins Girona, els quals faríem seguint la via verda que va d'Olot a Girona. A més, el cel estava força ennuvolat i podria ploure en qualsevol moment.!!

I és que sempre passa igual, que els últims quilòmetres, tot i que siguin de baixada, és quan més costa. Per arribar a Girona, vam passar per un preciós bosc, una fageda quasi clavada a la que vam passar en la IV ETAPA, també molt a la vora d'aquella ciutat.

A Girona vam agafar el tren a les 18,19, un regional semi directe, ja que va saltar-se algunes estacions, i a partir de Granollers, ja va anar directe fins a El Clot.

En aquesta estació, van baixar els amics Carme, Juanmi, Alfons i Martin, mentre que el Toni, el Cèsar i jo vam continuar fins a Passeig de Gràcia, on vam baixar per esperar el nostre tren que ens portés a Gavà-Castelldefels. Ho fem així, perquè si anéssim fins a Sants, ens obligaria a pujar les escales, anar a buscar l'andana correcte i tornar a baixar, mentre que al passeig de Gràcia només es tracta d'esperar el tren sense moure'ns de lloc.

En total hem fet 77 qms

10-02-13, VOLTA EN BICI CARRETERA

10-02-2013

VOLTA EN BICICLETA DE CARRETERA

Avui, el Cèsar, el Salva i jo hem anat a fer una volta amb la bicicleta de carretera. Feia moltes setmanes que no l'agafava; de fet, des de la sortida que vam fer el passat 6 de Novembre, quan vam anar des del Nou Camp fins a Sitges, l'he tingut aparcada al garatge, i realment ja en tenia ganes.

Fa un parell de setmanes ja teníem prevista una sortida, però no vaig poder anar, perquè em feia mal les lumbars, així que avui l'he agafat, tres mesos després.

Després de trobar-nos davant la ume, hem decidit la ruta que faríem; Sitges – St Pere de Ribes – Olivella – Avinyonet – Begues i Gavà, una “volta” llarga i exigent.

En un primer moment, el tros que va des de Gavà fins al Rat Penat, hem tirat els tres força be, un darrera l'altre. Però quan hem començat a pujar per les costes del Garraf, per mi ha sigut molt difícil seguir el ritme dels altres dos companys de ruta. Més que difícil, m'ha sigut impossible seguir-los a roda, de manera que a partir de quan ens hem posat en marxa després del descans al Rat Penat, ells han anat tirant i jo m'he anat quedant enrere, encara que de tant en tant, ens anàvem agrupant.

Després de Sitges, hem agafat la carretera en direcció St Pere de Ribes, on hem passat, deixant-la a la nostra esquerra, mentre que nosaltres seguíem en direcció Olivella.

A partir d'Olivella, hem anat seguint la mateixa ruta que agafa el Gerard quan fa la seva volta pel Rat Penat. En aquesta carretera el Salva ha punxat i hem estat una estona per fer el canvi de càmera, ja que és més complicat en aquestes bicis, que en la de muntanya. Poc després, hem anat a donar a la carretera 340, molt a la vora de Vilafranca del Penedès, agafant-la cap a la dreta, en direcció a l'Ordal.

A Avinyonet del Penedès, el Salva ha continuat el camí, ja que tenia pressa, mentre que el Cèsar i jo ens hem quedat a menjar-nos els entrepans i descansar una mica.

Després hem agafat la carretera que porta d'Avinyonet a Gavà, passant per Begues.

En resum, he notat que em faltava molt d'entrenament, segurament, en part, es deu també a que em falta un coneixement més profund sobre els canvis, els moments oportuns de fer-los, etc, perquè en alguna ocasió, m'he quedat pràcticament clavat, per no haver canviat abans. També m'agafa por a les baixades, por dels cotxes i també de mi mateix, no vaig segur i sobretot a les corbes freno potser massa. Per exemple, avui he notat cert mareig baixant des de Begues fins a Gavà, fins el punt que una mica més m'aturo a descansar. En fi, suposo que es tracta d'anar sortint i agafant experiència.

En total hem fet 73 qms.

03-02-2013 VOLTA PER COLLCEROLA.

03-02-2013 VOLTA A COLLCEROLA

03-02-2013

VOLTA A COLLCEROLA

He de reconèixer que aquesta sortida em produïa algun recel, per la seva extensió i un desnivell positiu bastant alt. També, perquè m'he acostumat, i també, he acostumat a la gent, que moltes vegades vaig sol a fer la ruta prevista, per veure dificultat, comprovar camins, o llargària total de la pedalada.  Però no sempre puc fer-ho. Per altre banda,  ens hem proposat mantenir una imatge de secció betetera, dins la UME, que doni sortida a totes les aspiracions dels nostres socis i acompanyants. Igual anem a donar una volta per el riu Llobregat, que anem a Montserrat o, com ara, ens atrevim amb una sortida que jo catalogaria, sense cap mena de dubte, com de les més exigents que hem fet. Després, la vam retallar una mica, perquè, realment, ja havíem arribat al límit de les nostres possibilitats.

A les 08,00 del mati ens hem trobat, davant la ume, la Ònia, la Rosa, el Cèsar i jo. A aquelles hores, normal per altre banda pel l'època de l'any en la que estem, feia bastant fred.

De seguida ens vam posar en marxa, i ens vam dirigir cap a St Boi, on en primer lloc, ens vam trobar amb la resta d'amics que han vingut amb nosaltres en aquesta sortida; la Carme, la Cinta, el Quim, el Juanmi i l'Alfons.

Així que tots plegats, després d'algun cafè i visita als serveis, sobre les 08,45 vam iniciar la nostra ruta. Des de l'estació, vam anar a buscar els camins que pugen Llobregat amunt, per la seva marge esquerrana.

Tot i el fred, el dia era assolellat, per lo que la pedalada es feia agradable, sobretot en aquells primers quilòmetres a la vora del riu.

L'endemà de tornar de Girona, vaig portar el meu GPS a la botiga on el vaig comprar, perquè l'enviessin a la fàbrica, perquè miressin a veure què li passava, ja que durant la sortida de la IV ETAPA, se'm va aturar diverses vegades. Me'l van tornar a temps, però sense poder actualitzar-lo al 100%, de manera que pel que a mi respectava, encara que el portava, no podia seguir-lo amb plena seguretat, per lo que vaig demanar a l'Alfons i al Cèsar que ells també es baixessin el trac i guiessin al grup.

Això ens va portar alguna petita despistada a lo llarg del dia, encara que sense importància!

Vam entrar al parc per els voltants de St Feliu de Llobregat, on vam començar a patir les primeres rampes. Clar, fins aleshores, anàvem pel riu, planet i facilon!!. A partir d'aquí, les xarrades i les rialles, van començar a donar pas als silencis, a rebaixar plats, a pujar pinyons, tot i que, tot hi ha que dir-ho, comparat amb el que ens vindria uns quilòmetres més endavant, allò era poc més que anar de baixada.

Quan portàvem uns 20 qms de marxa, ens vam aturar a descansar i esmorzar, en un petit replà que vam trobar, tot just al costat d'un restaurant que es diu Masia Can Ribes, en plena pujada cap a Santa Creu d'Olorda. Quan passàvem pel costat dels restaurants per aquí instal·lats, quina olor a calçots notàvem!!!

Al cap d'un 30 minuts, vam continuar la marxa, pedalant justament per el lloc potser més exigent, una “escalada” constant i difícil, que ens obligava a anar avançant de manera molt lenta i feixuga.

Aquesta escalada, ens va portar al costat mateix d'un altre restaurant, on un ciclista estava esperant a que els seus companys d'esmorzada tornessin al camí. Ens va dir que aquella pujada que acabàvem de fer, era la més difícil de tot el trajecte.

Després d'uns quilòmetres de camins, en pujades i baixades, vam anar a parar molt a la vora del restaurant Masia Can Portell, situat en una petita urbanització, en plena carretera de Vallvidrera a Molins. Aquí, després de travessar-la, vam agafar una trialera espectacular, de llarga i d'enrevessada. Mentre baixava, pensava en quin moment el meu excessiu seny previsor, em faria aturar i seguir caminant, però mentre pensava i pensava, vaig arribar al final, on m'esperaven els primers companys que m'havien passat al principi, i on vam esperar a la resta de l'equip.

Segur que si agafo sol aquest camí, baixo de la bici i segueixo caminant, però és el que te anar en grup, que et vas animant i t'envalentones potser més del compte.

Aquesta trialera, ens portà a altres camins preciosos, estrets i fàcils, pedalant per entre mig del bosc, ple de vegetació. Quina sort tenim, tant a la vora de casa, de gaudir d'aquests espais!!.

La culminació a tanta bellesa, fou l'arribada a una riera, entre mig d'un espai preciós. Quasi tots la vam travessar donant una petita volta, però la valenta de la Ònia, es va llençar i va passar pel mig en un tres i no res!. Potser el pas tranquil d'un parell de cavalls moments abans, va acabar de donar-li la última empenta.

Després de la riera vam continuar, combinant pujades i baixades, pedalant per un camí que es coneix com a Passeig de Papiol, fins que finalment, al cap d'un parell d'hores més, vam arribar a la urbanització Montserrat, de La Floresta, on, desviant-nos una mica del trac que seguíem, vam trobar un restaurant davant mateix de l'estació dels ffcc, i vam aprofitar per descansar i dinar, ja que la gana començava a aparèixer. Jo em vaig menjar un entrepà de salsitxes, molt bo.

Aquí, alguns companys van donar per acabada la seva travessa, ja que venien de Terrassa i aprofitaven l'estació per tornar a casa.

A partir d'aquí, la Rosa, la Ònia, el Juanmi, el Cèsar i jo, vam continuar. He de confessar que per alguns moments, vaig estar temptat a plegar jo també, però als meus companys els feia molta il·lusió arribar al Tibidabo, així que en una decisió encertada, vaig desistir de plegar i vaig continuar.

Els embolics amb els gps van continuar, potser ara més acusats, ja que un dels que havia marxat, l'Alfons, també portava el seu i era potser el més fiable, ja que per en Cèsar era la primera vegada i jo no el tenia prou calibrat. Però val, també ens en vam sortir!!

Vam seguir per on ens van indicar alguns veïns, per el carrer Pere Planes, fins una plaça, i d'altres carrers. Tants carrers i places, tanta urbanització, ens va fer perdre un parell de vegades. Fins i tot vam donar una volta sencera, baixant per un camí i pujant per una trialera súper trencada i estreta, per on només i cabia, o la bici o nosaltres, però no els dos en parella!!! aquesta trialera, finalment ens va portar cap a un camí que, ara si, ens portà directament a la civilització.

Val, això de la civilització és un dir, perquè vam anar a parar a una hípica, on, d'entrada, una amazona un pel pijeta, no ens deixava passar per els seus dominis. Sort que finalment, amb bones paraules, ens va permetre seguir i sortir fins la carretera.

Hem de dir també que, en cap cas, vam travessar cap camí amb senyal de prohibició, o sigui que no se si podria obligar-nos a girar cua!.

Aquí ens trobàvem als afores de Valldoreix i les indicacions de la amazona ens van portar directament a la carretera coneguda com l'Arrabassada. Si seguíem el trac, es tractava de travessar-la i seguir pedalant per boscos, per continuar en direcció més cap a l'oest, però ja se'ns feia tard, estàvem cansats i a més, teníem fred, així que aprofitant aquesta carretera, vam seguir-la cap amunt, fins dalt de tot, on coincideix amb el Tibidabo, objectiu bàsic de la sortida d'avui.

Es a dir, que vam retallar una mica de la ruta original, però que deu ni do el que vam fer!!. Al Tibidabo, ens vam fer unes fotos de rigor i vam celebrar la nostra arribada com una vertadera conquesta, perquè la volta que acabàvem de fer era una passada de maca i llarga

Per tornar, vam seguir en direcció Vallvidrera i vam baixar per la carretera de Sarrià, fins travessar Barcelona i anar a l'estació de Sants a agafar el rodalies.

En total, avui hem fet 63 qms,