17-02-2013
V
ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME. VIC-GIRONA.
A
tres quarts de set del matí ens trobàvem a l'estació de Renfe de
Gavà, per iniciar aquesta nova aventura.
I
dic aventura, perquè per davant teníem 75 qms, i certament estava
una mica acollonit per si podríem trobar-nos entre un mar de boira
on no veiéssim a dos metres, o fins i tots, trossos del camí amb
gel, com havia comentat un usuari de wikiloc.
Així
que amb aquests temors, uns quants valents ens hem posat em marxa.
Hem participat en aquesta sortida, la Carme, l'Alfons, el Martin, el
Toni, el Juanmi, el Cèsar i jo.
Sobre
tres quarts de deu, després d'un cafè i unes pastes i unes visites
al servei d'un bar del centre de la plaça major de Vic, hem començat
la pedalada.
Tots a punt, a la pl Major de Vic, per començar la ruta d'avui.
Els
primers quilòmetres els hem fet seguint la carretera, passant per
Calldetenes, Folgueroles i Tavèrnoles, on ja vam entrar de seguida
al Parc Natural de les Guilleries, arribant ven aviat a trobar-nos
amb les primeres vistes del pantà de Sau. A partir d'aquí, uns
centenars de metres abans d'arribar al Parador Nacional, vam agafar
un camí que sortia a la nostra dreta i vam entrar al bosc, i vam
anar seguint en tot moment un camí que baixava força, que de
vegades estava asfaltat, altres era un camí de terra i altres es
convertia en un estret corriol que en prou feines passava per entre
mig dels pins, dels sots i de les pedres.
espectacular de guapa la nostra Carme!!
Tot
i el desnivell, fent aquesta ruta en aquest sentit és molt millor
que fer-la venint des de Girona, que és, realment, el que ens
tocaria fer, seguint com estem fent el Camí Català de St Jaume.
Però tots vam estar d'acord en que fer aquests 75 qms en l'altre
sentit, simplement no haguéssim pogut fer-lo en la seva totalitat en
un sol dia. És per això que vam decidir fer-lo començant a Vic.
Aquí lo important és fer el recorregut, no? Del sentit, ningú en
parla!!!
Pedalant
per entre mig del bosc, vam anar tirant fins que vam arribar a la
pressa, des d'on hi ha una magnífica vista del pantà, veient allà
lluny la totalitat de l'ermita que, quan el pantà és ple d'aigua,
només es veu la caputxa del campanar.. La llàstima és que en
aquests moments estem al mig d'una gran sequera, i els pantans es
veuen molt buits. Hi ha massa espai despullat, entre la massa
forestal i l'aigua, de manera que dóna un aspecte certament pobre
d'aigua.
l'ermita.
El
trac ens va fer travessar el pantà i de seguida vam veure el motiu;
el camí que seguia per l'altre banda, està taponat completament per
un esllavissament de terres, que impedeix, pràcticament, continuar
pel camí. Home, si no hi hagués la opció de l'altre banda,
passaríem igual, carregant les bicis al coll i anar esquivant
pedres, però mira, millor que tinguéssim a l'altre banda aquella
possibilitat.
I
es que justament, al cap d'un parell de quilòmetres, a través un
petit pont, vam tornar a travessar el Ter i vam tornar pel camí que
veníem seguint des d'un començament.
Ara
seguíem tenint el Ter a la nostra esquerra i també ens tocava pujar
una mica, moment en que el grup es va anar estirant i cada un de
nosaltres anava al seu ritme, fins que finalment, vam arribar dalt de
tot, amb una esplèndida vista del que començava a ser el Pantà de
Susqueda, on després de descansar i picar alguna cosa, vam continuar
el nostre camí.
La
via, idèntica a la d'abans, sempre dins el bosc, vorejant en tot
moment i seguint sempre el curs del riu, fins que finalment vam
arribar a la segona pressa, a la pressa de Susqueda.
Aquí,
després d'alguns petits dubtes, vam seguir recte, ara si en baixada
pronunciada, fins que vam anar a parar un altre cop a l'altre banda,
sempre en baixada, mantenint el Ter a la nostra dreta.
Als
pocs quilòmetres, vam arribar a La Cellera de Ter, on l'Alfons va
trobar un restaurant on ens vam posar les botes, amb un menú
boníssim.
Carme, Juanmi, Alfons, Cèsar, Toni, Jordi, Martin.
Aquí
vam estar-hi una hora i mitja llarga, i estàvem de conya, però
encara ens faltaven els últims 20 qms fins Girona, els quals faríem
seguint la via verda que va d'Olot a Girona. A més, el cel estava
força ennuvolat i podria ploure en qualsevol moment.!!
I
és que sempre passa igual, que els últims quilòmetres, tot i que
siguin de baixada, és quan més costa. Per arribar a Girona, vam
passar per un preciós bosc, una fageda quasi clavada a la que vam
passar en la IV ETAPA, també molt a la vora d'aquella ciutat.
A
Girona vam agafar el tren a les 18,19, un regional semi directe, ja
que va saltar-se algunes estacions, i a partir de Granollers, ja va
anar directe fins a El Clot.
En
aquesta estació, van baixar els amics Carme, Juanmi, Alfons i
Martin, mentre que el Toni, el Cèsar i jo vam continuar fins a
Passeig de Gràcia, on vam baixar per esperar el nostre tren que ens
portés a Gavà-Castelldefels. Ho fem així, perquè si anéssim fins
a Sants, ens obligaria a pujar les escales, anar a buscar l'andana
correcte i tornar a baixar, mentre que al passeig de Gràcia només
es tracta d'esperar el tren sense moure'ns de lloc.
En
total hem fet 77 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada