05 MAIG 2013 PLANOLES-PUIGCERDÀ en btt

05-05-13

PLANOLES-PUIGCERDÀ

Avui teníem planificada repetir la etapa que no vam acabar fa unes setmanes, la Ribes de Freser-Puigcerdà, però muntats ja al tren, i per assegurar-nos d'acabar-la a temps (per agafar encara que sigui l'últim tren de tornada), hem decidit finalment començar-la a Planoles, el que volia dir que passàvem de llarg l'estació de Ribes, i seguíem en tren fins Planoles.

Hem participat en aquesta exigent sortida, el Simon, el Cèsar, l'Alfons, el Martin i jo.

Un dels problemes que se'ns presentava en aquesta sortida, i que ha tirat enrere algunes persones, era justament l'hora d'agafar el tren. Havíem decidit que agafaríem el de les 07,00 del mati, el primer, però això ens suposava a tots un esforç important a l'hora de matinar i desplaçar-nos fins a l'estació de Sants. Per exemple, el Cèsar s'ha quedat a dormir a BCN a casa dels seus pares, i jo m'he desplaçat fins a Sants en cotxe, aparcant-lo a la vora de l'estació.

Allà ens hem trobat quasi tots i després de prendre'ns el corresponent cafè, hem agafat el tren previst. A l'estació de Torre Baró, ha pujat l'Alfons.

Durant el trajecte en tren, primer el Cèsar i després l'Alfons, m'han ajudat a reparar la bicicleta. Resulta que s'havien perdut dos cargols dels quatre que subjecten els plats, i els altres dos estaven bastant fluixos. Per això he tingut aquests problemes amb la cadena, perquè els plats, al no estar a la seva distància l'un de l'altre, provocaven que la cadena, al canviar, s'encallés entre plat i plat, i em causés tants problemes. Des que hem fet aquesta reparació, en el dia d'avui la bicicleta no m'ha tingut cap problema. Dilluns la portaré al taller i em sentiran!!.

Lo pitjor d'aquesta sortida és l'excessiva tardança en arribar fins a l'estació de Planoles. Han sigut més de dues hores de tren, ja que sortint a les 07,00, hem arribat a les 09,25. i lògicament, pitjor ha sigut la tornada, quan hem estat tres hores!! anar a Madrid amb el tren d'alta velocitat, son 2,50 hores!!.

en fi.

A Planoles hem preguntat a un veí pel millor camí, i ens ha guiat per una carretereta que ens ha fet fer una volta innecessària, per la longitud i per l'alçada, perquè després hem vist que no ens calia haver fet aquell camí. En fi, son coses que poden passar quan preguntes.

Aquell senyor, ens ha fet anar seguint una carretera molt estreta, quasi fins un poble que es diu Nevà. Uns centenars de metres abans, hem agafat una petita desviació a la dreta, que ens ha portat fins a Fornells de la Muntanya, on volíem anar a comprar queviures per dinar, ja que a partir d'aquí, no trobaríem cap bar ni cap botiga fins a Puigcerdà.

Si no hagués sigut necessari passar per Fornells, ens haguéssim estalviat alguns quilòmetres i alguns metres de desnivell positiu, perquè haguéssim seguit el tram del gr11-8 que passa per Planès, però clar, l'avituallament era imprescindible. L'error va ser anar a comprar a Fornells i no a Planoles mateix, encara que aquestes coses sempre es veuen després.

Després de l'avituallament, consistent en comprar-nos uns entrepans i de fer un tallat, hem reiniciat la marxa, aquesta vegada en direcció a Dòrria.

En aquest poble és on la primera vegada que vam intentar fer aquesta sortida, vam girar cua, perquè eren les 15,00 h passades, teníem poca teca i a més, temíem no arribar a temps a agafar el tren de tornada. Avui, en canvi, quan entràvem a Dòrria eren les 12,00 aprox, més de tres hores més aviat que l'altre vegada.

Aquí hem carregat d'aigua les cantimplores, perquè sabíem que ja fins a Puigcerdà no trobaríem cap bar ni cap font.

A partir d'aquí comença la travessa “pura i dura”. El camí s'enfila de debò, això si, res a veure amb aquell camí tortuós que vam agafar la primera vegada, entre Planoles i Dòrria. Al menys aquest, dur de desnivell, però ample i ciclable al 100%. aquí era qüestió d'anar fent, poc a poc, amb algun descans, i també alguns moments d'empènyer la bici, perquè el cansament començava a notar-se cada vegada més.

Ara estàvem seguint el mític gr11, el que travessa els Pirineus, gran part per la banda francesa.

Sobre els 2000 metres d'alçada, hem arribat al Coll de la Creu de Maians, un lloc espectacular, un prat verd, potser un pèl difícil de pedalar perquè és un terra molt tou, on les rodes s'enfonsen una mica. Però preciós!!

a partir d'aquí hem agafat una mica de baixada, per un camí on encara hi havia força neu acumulada, fins que hem arribat a un lloc assolellat, perquè teníem una mica de fred, i ens hem posat a dinar.

Després de dinar, hem tingut un altre cop un bon tram de pujades, fins que sobre les 15,00 hem arribat a un altre zona pelada d'arbres, un “desert”, com l'ha nomenat l'avi de Planoles. Un desert potser si, però quin desert! Amb unes vistes excepcionals de les muntanyes de la Cerdanya en tota la seva plenitud. Una mena de “balcó” que ens ha sorprès de tanta bellesa, amb un dia que si be en algun moment amenaçava possibilitat de pluja, era radiant en aquell moment. Aquell espectacle ens ha fet oblidar ràpidament l'enorme esforç que ens ha suposat arribar fins aquí, i que al final, tots hem dit que ha valgut la pena l'intent. No se si tornaré algun dia a veure un paisatge com aquell.

A partir d'aquí, la emoció ens ha envaït, perquè ja notàvem que estàvem a la vora de la nostra destinació; ara ja tot era baixada, una baixada pronunciada que ens feia estar amatents en tots els sentits, però que es deixava fer be. Aquells últims quilòmetres baixant, ens han omplert d'alegria, perquè per fi vèiem que Puigcerdà estava allà a la vora, i no només arribaríem a temps d'agafar l'últim tren, sinó que també el penúltim.

Hem passat com una fletxa l'últim poble abans de Puigcerdà, Age, el qual ens ha fet despertar un altre cop els sentits culinaris, perquè oloràvem carn a la brasa per tot arreu!!.

l'arribada a Puigcerdà l'hem celebrat amb un gran entusiasme. Primer de tot, no obstant, hem anat a l'estació del tren a veure els horaris. Efectivament, la meva memòria estava desperta, i comprovàvem que el proper tren era el de les 17,11, i ara eren les 15,45, així que lo primer de tot ha sigut anar a prendre una cerveseta de celebració per la conquesta aconseguida. Cervesa i fotografies de rigor, clar!!

Després, mentre els companys buscaven un lloc on menjar alguna cosa, m'he anat a fer una visita a l'estany, el qual recordava de la meva època de nen, quan per casa circulava una fotografia d'un ànec blanc feta en aquest estany.

Fetes les corresponents fotografies i film, m'he incorporat al grup en el dinar a base de tapes, que ens han deixat encara més satisfets del dia d'avui.

A les 17,11 agafàvem el tren i a quarts de nou del vespre arribava a casa.

Avui he fet 36 qms, i porto: