11-05-13 VII ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME, MANRESA-MONTSERRAT

11-05-13

VII ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BTT

MANRESA-MONTSERRAT

justament avui, els companys caminadors de la UME fan la tradicional sortida Gavà-Montserrat, en la que he participat diverses vegades.

L'any passat, quan ja teníem en marxa la nostra secció ciclista, vam fer igualment aquesta travessa, en el nostre cas en bici, això si, seguint una ruta diferent per la dificultat dels camins per on passen ells, i vam coincidir tots a Montserrat, on vam poder fer una gran celebració, amb coca i cava, quan ens vam trobar tots al costat del cremallera.

Vam poder tornar tots junts al mateix autocar, ja que com que de btt només vàrem ser quatre, les nostres bicis van caber perfectament a la panxa d'aquell bus.

Però vam tenir un problema, i és que anant en bici, vam arribar massa aviat, sobre les 16,00 ja estàvem allà i clar, encara que ja és Maig, a Montserrat quan se'n va el sol comença a refrescar, i aquells més de tres hores d'espera ens van fer passar fred.

Això, i que enguany estem fent el Camí Sant Jaume en bici, i que ens tocava fer la etapa Manresa-Montserrat, la vam fer coincidir en el dia, però sense pensar en tornar junts, primer pel fred, però també perquè aquest any ja érem una pila (9) i es feia complicat consensuar tothom a esperar tant de temps.

Així que res, vam muntar aquesta sortida sense tenir res més en compte que la nostra etapa i les nostres pròpies especificacions, sense res més.

Potser el proper any, sí muntarem la sortida a Montserrat en bici, no tant pel camí que fan ells, perquè hi ha una part intermitja de la ruta a peu on les bicis no poden passar, però sí per una altre que ens permeti dinar amb ells a St Esteve Sesrovires i tornar després amb l'autocar.

O sigui que ara, centrem-nos amb la nostra sortida, que no ha estat gens malament!!

Vam gaudir d'aquesta gran sortida la Carme, la Lola, el Juanmi, l'Alfons, el Martin, el Josep, el Jorge, el Simon, i jo, o sigui que una expedició de nou no està gens malament, tractant-se d'una pujada a Montserrat.

Tots vam sortir de Gavà, excepte la Carme, el Juanmi i l'Alfons, amb qui ens vam trobar a Manresa directament, per millor combinació per ells des de Terrassa.

Lògicament, no podem començar una sortideta d'aquestes característiques, sense passar abans per un bon bar on prendre'ns els nostres cafès i poder fer també una visita a les seves instal·lacions més privades.

Per accedir al trac que ens portaria directament a Montserrat, l'anterior dijous m'havia desplaçat a Manresa en cotxe a localitzar-lo, per trobar-lo fàcilment dissabte, i anar amb seguretat amb el grup, ja que no surt des de l'estació, sinó que ve seguint una direcció que no passa pel centre de Manresa. Concretament, passa a tres quilòmetres allunyat a l'esquerra de la ciutat.

Lo primer de tot ha sigut dirigir-nos cap a El Pont de Vilomara, poblet situat al sud-est de Manresa i on, poc abans d'arribar, ens creuem amb el trac.

Un cop trobat, ja és qüestió d'anar-lo seguint, tot i que en algun moment diferia dels cartells blaus que indiquen oficialment el camí. Aquestes diferències son normals, perquè qui penja el trac que anem seguint, te uns criteris, que poden diferir del camí “oficial”; potser coneix una drecera, o vol passar per alguna font, etc, de manera que moltes vegades vas seguint el trac del wikiloc i et trobes que dona una volta que tu no faries.

El que està clar és que el trac/ruta arriba allà on vols anar, i si no coneixes el camí, el que s'ha de fer és seguir-lo.

També ha passat avui que tot i seguir el trac, el Juanmi i la Carme coneixien un camí alternatiu, que ells ja havien fet feia unes setmanes i que per tant, hem seguit les seves propostes. I efectivament, poc després hem tornat a coincidir amb el trac.

El paisatge, meravellós. Com gaudim aquestes setmanes dels colors del camp a la primavera!! uns colors verds, marrons, grocs, intensos i brillants, que ens donaven ganes de baixar de les bicis i ficar-nos dins d'aquells camps. Les fotos que hem fet gaudint com nens d'aquell espectacle!.

A Castellgalí hem fet algunes fotografies al mig de la carretera, perquè teníem unes vistes esplèndides de les muntanyes de Montserrat allà al fons.

El nostre camí ens ha portat després quasi a les portes de St Cristòfol, petit poblet-urbanització, per on vam passar-hi amb el Gerard el dia que vam fer Castellbell – Montserrat. Com han canviat les coses i la tecnologia!!! en aquella sortida, ens vam guiar retallant mapes de la guia michelin i anant seguint-los. Res de GPS!!

Aquí hem agafat un camí que sortia a la dreta, i ja tot ha sigut qüestió d'anar-lo seguint, sempre en pujada sostinguda, però que en cap moment ens ha obligat a posar el peu al terra.

En aquest moment, el grup s'ha estirat i hem anat fent ruta, cada un al seu ritme i al seu pas, fins a reagrupar-nos un altre cop, poc abans d'atacar la pujada final, que en un bon tram de pujades ens ha portat fins les portes de l'ermita de Santa Cecília. Una mica abans, hem descansat en un lloc de somni, tot verd, bancs, gespa i un esplèndid paisatge de les muntanyes de Montserrat i del Monestir de St Benet.

Aquest espai, semblava realment tret d'alguna pàgina d'aquells comptes infantils dels anys 60, un lloc de somni, ple de flors, bancs, papallones, etc etc.... jo crec que algun capítol de Heidi el van filmar aquí!!

després del descans corresponent i de les mil fotos que vam fer tots plegats, vam fer la visita a l'ermita de Sta Cecília, una autèntica meravella romànica.

I finalment, el tros sempre somiat quan ens anem a Montserrat, que és l'arribada al recinte del monestir. Pedalar per davant les típiques paradetes de mató de Montserrat i mil queviures més, entrar a la zona dels restaurants i del cremallera i, finalment, l'arribada a la plaça del monestir... Això no te preu, només ho vivim els qui gaudim plenament amb aquestes activitats, aconseguir arribar, sigui a Montserrat o sigui a un altre lloc, és el compliment de l'objectiu proposat, és l'arribada!!!

La Carme, fantàstica, s'ha anat corrents a segellar la seva credencial, cosa que jo no he pogut fer perquè me l'havia oblidat a casa. I mira que porto ja uns quants segells!!!

Després, i abans d'anar a dinar, ens hem pres la sempre esperada i molt valorada cerveseta de rigor, el premi que ens atorguem sempre al finalitzar la nostra activitat. Què bona, Simon!!!

Aquest grupet és fantàstic; avui hem fet ruta amb la Lola, gran companya que sempre està pendent del grup i disposada a estirar-nos a tots una mica, forta en l'avanç i en les dificultats, disposada sempre a ajudar; la Carme, simpatiquíssima i sempre amb un somriure a la cara; el Simon, el Martin, el Juanmi, l'Alfons, grans companys i perfectes per sortir amb ells amb la bici, sempre animats i amb ganes de traslladar-te bona harmonia i bon humor. També la gran predisposició de nous companys, com el Jorge i el Josep. I d'altres, naturalment, que avui no han pogut venir però que formen part del nostre equip, com la Ana, la Imma, el Toni, el Cèsar, la Susanna, la Ònia... no en puc dir més, perquè aleshores segur que me'n oblidaria d'alguns....

abans d'anar a dinar, hem acomiadat a la Carme, ja que tenia el cotxe a l'aparcament i així podia tornar ràpidament cap a casa (gràcies Carme, sabem que avui ha sigut un doble esforç per tu), i després ja, sense més preàmbuls, hem agafat la carretera i cap avall, que fa baixada. En poca estona ens hem plantat a Monistrol, i aquí, cap el restaurant on ja ens estaven guardant taula. Ens va be aquest restaurant, perquè tenen un magatzem on podem guardar les bicis, mentre nosaltres ens atipem amb les seves carns i els seus menús de 14 euros!!

per cinc minuts hem perdut un tren, però ho hem pogut compensar anant a prendre un cafè amb gel a un bar d'allà el costat, per fer temps fins el següent i xerrar una estona. I planificant properes sortides, el desert?, Menorca?.

El tren i el cremallera estan connectats en horari, de manera que cinc minuts abans de l'arribada del tren sembla que no hagi ningú a l'estació, però justament abans, arriba el cremallera, d'on baixen tots els que tornem cap a Barcelona.

Finalment, a St Boi només hem baixat la Lola i jo, ja que la resta han continuat camí cap a Barcelona. Nosaltres hem seguit la carretera fins a l'alçada de Viladecans, on m'he desviat cap a St Climent i la Lola ha continuat cap a Gavà.

Com s'anomena el títol d'aquesta sortida, avui hem fet la VII ETAPA, del nostre camí català de st Jaume en bici. Hem arribat a la meitad del nostre camí a Catalunya. Hem gaudit moltíssim de totes les etapes, cada una d'elles diferent a l'altre, però les hem fet totes amb molta alegria i sempre ens ha quedat aquell regust de satisfacció íntima, que dura un parell de dies. A mi, però també a altres companys/es, acabar una etapa és sinònim d'una plena felicitat, hem aconseguit allò que ens havíem proposat, i a més, gaudint molt i passant-nos-ho molt be. És una sensació que només pot sentir qui de veritat guadeix sortint amb gent, formant part d'un equip. El ciclisme te molt de individualitat, jo mateix, ja fa uns quants anys que vaig en bici, però o anava amb el Gerard, o anava sol, perquè sempre em feia por entrar en algun club, pensant, com li passsa a moolta gent, que "tiraran molt", "els faré anar malament", de manera que mai t'acabes de decidir.

Però quan comparteixes aquestes experiències, quan formes part d'un equip, et sents millor, et sents important de ser un més. I com que la il·lusió és general a tots els participants, quan acabem una ruta i anem en tren cap a casa, i també els dies posteriors, ens queda dins nostres una felicitat especial, uns instants que ens agrada compartir i recordar. Només cal donar una ullada al facebook, i veure com ens agrada a tots, només arribar a casa, conectar-nos i felicitar-nos, recordar experiències, passar-nos fotografies...

Moltes gràcies a tots/es, de veritat, amb vosaltres em sento molt feliç!!  

Una gran sortida i una companyia esplèndida!!

tot i que la etapa d'avui només han sigut 26 qms, en total n'he fet 58, pels desplaçaments a Gavà, St Boi, tornada del Monestir i St Boi a St. Climent.