16-02-14

II ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME, FIGUERES-ST MIQUEL DE JULIÀ.

Mentre per una banda estem seguint el camí català de St Jaume que vam començar el 2012, l'any passat vam tornar-lo a començar, perquè tenim molts amics que no l'havien fet, així que d'aquesta manera estem “repescant” amics interessats en fer-lo, a banda que és preciós i val la pena repetir-lo, pels paisatges que ens anem trobant.

Avui érem disset, o sigui, Sílvia, Carme, Bernat, Pilar, Guillem, Toni, Lola, Imma, Ricardo, Mila, Jordi, Marta, Jordi V, Esther, Susanna, Gemma, Inés.

Durant la setmana hem tingut un xat obert molt actiu, ja que la cosa del desplaçament es movia entre autocar i tren. La meva intenció, si podíem, era anar en autocar, perquè el tren de tornada s'ompliria de molts estudiants que, després de dinar, van a Barcelona a passar la setmana, amb aquells maletorros que els hi cap mitja casa. Però clar, només si el preu sortia prou interessant. Però no ens vam posar d'acord, així que res, vam oblidar el tema del autocar, això si, intentaríem agafar un tren abans del previst, a les 15,07 contra el de les 16,39, que potser el primer, tant a la vora dels horaris del dinar de la majoria de la gent, segurament encara portaria pocs estudiants.

També, a mida que s'acostava el dia, les informacions meteorològiques auguraven pluges, però per sort, les vam poder esquivar durant tota la pedalada.

La sortida la vam fer des de diferents punts, com és lògic; la Susanna i el Toni, van venir de Castelldefels. La Lola i jo de Gavà. A Sants ens esperava el Guillem i la Gemma. A Clot van pujar la Sílvia, la Inés, la Esther i la Pilar. A Flaçà, la Carme i el Bernat. I a Caldes de Malavella, la Imma, el Ricardo, la Mila, la Marta i el Jordi Camarasa. 

Vam arribar amb una mica de retard a Figueres, ja que a Girona el tren va estar aturat una bona estona, per fer baixar a una bona colla de nanos que viatjaven sense bitllet. De fet, un d'ells li va prendre el mòbil a la Inés, sort que ella, que restava a l'aguait, el va poder recuperar de seguida.

A Figueres vam dedicar uns minuts a anar al bar, per prendre cafès i visites obligades. Ja feia goig, a la mateixa andana, veure aquell munt de bicis!!

Poc després de les 10,00 ens vam posar en marxa, en un dia que estava ennuvolat, però sense ploure. De fet, al llarg del mati, fins i tot es van obrir algunes clarianes i vam tenir la companyia del sol força estona.

El fet d'anar tants, obliga a un control més contundent d'on està la gent, per no perdre'ns sobretot, perquè a més, avui només portàvem GPS la Sílvia i jo, posant-nos al principi i final de la caravana. Jo, a més, anava amunt i avall, amb la meva feina extra de fer les pel·lícules.

El primer lloc que va agradar a tot l'equip va ser l'arribada a Castelló d'Ampùries, quan vam travessar la Muga pel Pont Vell, que com deia la Esther, és més nou que vell.!!

A partir d'aquí, vam gaudir d'una bona passejada pel camí fluvial del Muga, fins que vam travessar-lo a través d'una passarel·la de fusta que va agradar a molts que no la coneixien.

Un cop reagrupats de nou a l'altre banda de la passarel·la, vam continuar uns 3,5 qms més, fins arribar a El Cortalet, on es troben les oficines del parc.

Ara estem en ple Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i fins i tot molts dels espais que tenim, no podem utilitzar-los amb les bicicletes, ja que estan protegits expressament.

L'any passat, quan vam passar per aquí, ens van explicar els del parc que degut als estrangers que acampen als càmpings propers, no tenen prou cura d'aquests espais, per lo que es veuen obligats a prohibir-los per a tothom.

És el que sempre passa, que paguen innocents per culpables!!

No obstant, nosaltres vam estar molt be els minuts que li vam dedicar a aquest espai. La Carme va poder segellar la seva credencial, i tots en general vam poder descansar una estona i recuperar forces amb algun pica pica que portàvem.

 Aquí veiem la fotografia del grup, amb un Bernat en pla campió, seguint en tot moment el nostre ritme sense queixar-se.

Poc després, vam continuar, perquè tot i estar salvant-nos de la pluja, vèiem allà al fons una nuvolada amenaçadora que ens va fer agilitzar el nostre camí.

Vam seguir escrupolosament el trac que portàvem, i justament per això, en un moment donat del nostre camí ens vam haver d'aturar i fer marxa enrere. Cada vegada que he passat per aquest camí, arribem a un moment en que la ruta segueix per un camp llaurat, sempre per un dels seus extrems, i sempre m'ha cridat l'atenció aquest fet, que el travessés,  de manera que el camí desapareix. Total, que avui finalment no hem pogut passar, l'han llaurat fins més enllà per on passàvem, impossibilitant passar-hi ara i hem girat cua, buscant un camí alternatiu. En aquest moment semblava que podria ploure, els núvols es veien negres allà al fons, i fins i tot el Jordi Camarasa ens ha ensenyat un lloc on semblava que estava caient una bona cortina d'aigua.

Com que hem vist la possibilitat d'arribar a St Miquel a temps d'agafar el tren de les 15,07, ja hem anat per feina. Ens hem agrupat un parell de vegades, per donar temps a que tothom arribés, sobretot el Bernat, el nano de la Carme, que amb onze anys que te, ha fet el mateix camí seguint el nostre ritme. Be, el ritme, sobretot els primers quilòmetres, l'hem marcat tranquil, pensant en ell i altres, perquè vèiem que anàvem be de temps durant tot el dia.

Sobre les 14,00 hem arribat a St Miquel, i hem trobat un bar on ens hem menjat entrepans i carmanyoles, de manera que finalment fins i tot ens han sobrat uns minuts fins l'hora que ha arribat el nostre tren.

Com teníem previst, ens hem instal·lat al llarg del tren i no hem tingut problemes de cap mena.

Només m'ha plogut en el moment en que anava de l'estació de Gavà fins el cotxe!!!

En total, avui hem fet 39 qms

09-02-14

IX ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME. IGUALADA-TÀRREGA.

Gairebé sense temps a descansar, ja tornàvem a estar al damunt de les bicis per fer una altre activitat. Avui hem sigut 15 amics/es!! Mila, Jordi C, David, Pere, Imma, Ricardo, Ricard, Susanna, Cèsar, Manuel, José Luís, Marc, Inés, Carme, Jordi V.

Aquesta vegada, ens anàvem a IGUALADA, a seguir amb el nostre camí català de st Jaume, (primer), concretament, la IX etapa.

Dic primer, perquè al mateix temps, estem començant de nou el mateix camí, que és el segon. Es a dir que en aquest primer estem a Tàrrega, i en el segon a St Miquel de Fluvià.

Sobre les 07,30 hem agafat el trens dels ferrocarrils catalans a St Boi, que en poc més d'una hora, ens portava a Igualada. Altres companys l'han agafat a Barcelona, i altres ens esperaven a Igualada. En aquesta ciutat i abans de posar-nos en marxa, hem fet una cafè al mateix bar de l'estació, i una foto de grup a les portes de l'Església, al costat mateix de l'Ajuntament.

Poc després de començar i de passar per St Jaume de Ses-oliveres, ja ha començat l'ascens cap a La Panadella. Poc abans, i seguint ja per l'antiga carretera, hem passat per Sta Maria del Camí, amb una església espectacular. Altres pobles que hem passat han sigut Sant Genís i Jorba. I sempre, pedalant molt a la vora de l'autovia.

A La Panadella, ens esperava el Quim. 

Recordo quan era petit, que amb el cotxe del meu pare, aquí ens aturàvem quan anàvem a Torralba del Pinar!!!

L'arribada a La Panadella ha sigut força esglaonada, ja que també hem tingut una punxada. Lo important és que aquí hem recuperat forces, alguns tornant a esmorzar alguna cosa, visites al servei, etc.

A partir de La Panadella, hem seguit per camí de terra, alternant baixades i pujades. És molt maca aquesta ruta per la que circulem ara, perquè passem pel costat de moltes ermites, una d'elles  rodona del tot, preciosa, que es diu Sant Pere el Gros.

També els pobles, com Pallerols, on les cases son totes de pedra, i ja sortint ens trobem amb una altre ermita, molt petita.

Però on hem trobat  una autèntica sorpresa ha sigut a St Pere dels Arquells, primer per la seva ermita, de pedra i molt semblant a les altres (excepte la rodona), però es que aquí, en aquest poble hi ha un home que col·lecciona avions de guerra, i els te allà, al seu terreny, protegint-los fins i tot amb una lona!!.

Aquí ha començat una pujada pel mig del bosc, preciosa, però que ens ha obligat a posar el peu al terra. Si busqueu aquest trac al Wikiloc i veieu el perfil, veureu que s'enfila com una autèntica escalada. Per inclinació i perquè degut a les pluges, estava plena de fang i era un pel perillosa, perquè podíem tenir alguna relliscada. Al acabar, ha sigut on els nebots de la Mila i del Jordi, que ens han acompanyat avui, s'han anat, perquè tenien un horari esportiu que complir a primera hora de la tarda. També, segur, perquè els nanos s'avorrien d'allò més amb nosaltres!!. Gràcies amics, esperem tornar a coincidir ben aviat!!!

Hem tingut també la sort que tot i la possibilitat de pluja, ens hem lliurat durant pràcticament tot el dia. Només quatre gotes al final, quan ens dirigíem a l'estació de Tàrrega.

En Quim, força coneixedor de la zona, ens ha proposat tallar camí, per tal d'evitar entrar a Cervera. Ens ha semblat be, perquè no podíem permetre'ns el luxe de perdre el tren, ja que això hagués significat esperar-nos fins a les onze de la nit, però també, malauradament, ha significat no conèixer el centre d'aquella població, que estimo força interessant.

I ja poc després, hem entrat a El Talladell, una població que pràcticament fa de barri de Tàrrega. Diu el Quim que és el barri ric d'aquest poble.

Aquí hem trobat un bon bar al centre, una mena d'ateneu, on hem demanat alguns entrepans per dinar. 

A les 16,50 hem agafat el tren, com estava previst, escampant-nos els 16 que quedàvem per tot lo llarg de l'andana, per tal d'evitar aglomeracions de bicicletes que tant molesten als altres passatgers i, lo més important, als revisors.

Avui he fet 59 qms

08-02-14, PIRINEXUS PRIMERA ETAPA, RIPOLL-GIRONA

08-02-14

RIPOLL-OLOT-GIRONA

Des de feia uns dies, estàvem veient que s'anava apuntant força gent, amics que anem coneixen d'altres sortides, que al mateix temps conviden amics seus.  I en aquest cas, està un crac de la bona companyonia,  Emilio, que surt també amb un grup de Terrassa, que poc a poc es van anar apuntant, fins que finalment, entre tots, vam arribar a ser 33, de manera que vam buscar el contacte amb Ravigo, l'empresa dels autocars que vam contractar per anar a La Puebla, i ens vam posar d'acord per fer el trasllat. Concretament, vam llogar l'autocar de 60, traient-li 20 seients del mig, per posar bicis, més el remolc gran. Era la única manera de poder assegurar-nos de caber-hi tots, ja que també portàvem un tàndem. Ens vam decidir per l'autocar quan érem 22, per tant, vam demanar que la gent fes un ingrés de 25 euros, però els vam avisar, com sempre, si som més, ens costarà més econòmic, i si som menys, més car, lògicament.

I dit i fet; al ser 33, la cosa va baixar fins a 16,50, de manera que al mateix autocar, camí de Ripoll, els hi vaig tornar en canvi a tots. Aquest preu, fins i tot era més econòmic que el mateix tren.

Com vaig dir en un post a facebook, nosaltres no ens guanyem la vida organitzant aquestes sortides, a diferència d'altres que, per altre banda, tenen tot el dret a fer-ho. Nosaltres paguem el cost, en aquest cas de l'autocar, i dividim entre tots els participants. Després, la gent és lliure d'anar amb qui vulgui.

I també com el dia de La Puebla, uns companys van anar a agafar l'autocar a la base de l'empresa, a Barcelona, ja que els anava millor, mentre que els altres el vam agafar a Gavà.

Abans de les 09,00 ja estàvem a Ripoll. L'autocar ens va deixar a un polígon als afores, ja que lògicament, sempre ha de buscar algun lloc adient al vehicle, que pugui aturar-se i estar-se una estona per descarregar la gent i les bicis.

És una gran avantatge anar en autocar. Per exemple, molts vam portar roba seca per l'arribada, per tal de poder canviar-nos i no fer el viatge de tornada amb la roba mullada de suor.

Poc després de la sortida, vam fer la primera parada, ja prevista, al bar de l'alberg de St Joan Abadesses. Aquí, vam prendre cafès, entrepans, etc, perquè el pla previst era que a partir d'aquí, aniríem tirant, pràcticament sense fer parades prolongades. 

També, el Cèsar, el Juanmi, el Jorge i el Josep van aprofitar per marxar i anar a buscar un camí alternatiu que surt del Coll de Santigosa i va a Olot, per esbrinar a veure què, com és, per on passa, etc. Això va anar be, perquè es una manera de saber com és un camí nou. Per exemple, quan ens vam veure, em van dir que és un camí impossible per fer-ho amb un grup gran, difícil i perillós.

A partir d'aquí, vam anar a buscar la carretera que puja cap el Coll de Santigosa. Son uns quants quilòmetres de pujada, no massa forta, però que va tirant amunt. El grup s'ha trencat una mica, però ens hem anat esperant, de manera que ho teníem tot força controlat.

Després del Coll, ja baixant per la carretera, ens hem trobat un parell de trossos amb gel. Tenia el seu perill, perquè la gent baixa llançada i de cop i volta te'l trobes. Sort del Emilio, que ha sigut dels que primer han passat, que ens ha avisat pel Walki.

A Olot ens hem estat una estona, descansant, menjant alguna cosa, buscant algun lloc amagat i esperant al grup del Cèsar. Quan hem pogut parlar amb ells, ens han dit que venien en retard a causa d'una punxada, i el Sisku ens ha dit que els esperava al principi de la Via Verda Carrilet I, de manera que la resta hem anat tirant, perquè amb tota seguretat, ens enxamparien en qualsevol moment i mentre nosaltres anàvem avançant.

A partir d'aquí ja era qüestió d'anar avançant. Teníem per davant 57 qms, fins a Girona, 37 fins La Cellera, i no podíem distreure'ns massa.

El grup del Cèsar ens ha atrapat passat Sant Feliu de Pallerols, allà on el camí travessa la carretera i s'enfila cap amunt, sent pràcticament la única pujada d'aquest tram, justament abans d'arribar a Les Planes d'Hostoles.

Ara si ja venia tot de baixada. Notava com alguns companys ja anaven cansats, eren molts quilòmetres seguits i el cansament començava a aparèixer, però havíem de seguir mantenint el ritme, perquè ens calia complir amb els horaris previstos; 15,00 h dinar i 18,00 Girona.

I efectivament, una mica abans de les 15,00 vam arribar al restaurant Quer, situat a La Cellera, al qual havia avisat quan estava a Les Presses, que ens acostàvem i que ens tinguessin preparades les taules, com efectivament van fer, de manera que tot va ser arribar i seure a la nostra gran taula.

Aquí ens vam estar una mica més del temps previst, volia sortir a les 16,30 i ho vam fer sobre les 16,40, però val, també entenc que un cop situats a aquell lloc, ja podíem deixar-nos anar una mica. De fet, vaig trucar al conductor de l'autocar, per veure com quedàvem per recollir-nos, i vam decidir fer-ho a Salt, a 4 qms del centre de Girona, però que a ell li anava millor, per estar aparcat, esperant-nos.

Vam arribar quasi a les 18,00, després d'uns últims quilòmetres fets a tot ritme. De seguida vam carregar les bicis al remolc, a la panxa del autocar i la resta, dalt, al nostre costat.

Gran sortida, els companys que han vingut, de conya i realment espero poder tornar a sortir amb ells pròximament!!!

en total, avui he fet 87 qms.,

02-02-14

EL CASTELL DE MILANY

aquesta vegada l'hem feta molt bona; ja començant per l'hora que ens hem anat trobant, a les 04,40 de la matinada!! el tema de la hora ha sorgit perquè estàvem equivocats en l'hora prevista de sortida del tren, pensàvem que el tren de les 06,08 s'aturava a St Quirze de Basora, lloc on començàvem la ruta, però dissabte, és a dir, un canvi a molt última hora, l'Aureli ens va avisar que aquell tren no s'aturava a St Quirze, sí a Ripoll (següent poble), però no al inicialment previst. Així que córrer cuita, vam mirar el mapa a veure què podíem fer. La va encertar el Cèsar quan ens va proposar anar fins Ripoll i fer una baixada ràpida cap a St Quirze, i no estava malament la idea. Però mirant wikiloc, vam veure que teníem una altre possibilitat; partint de Ripoll, podíem anar a Vallfogona i d'allà atacar el castell. Ens va semblar millor, perquè d'aquesta manera, el que fèiem era travessar totalment la Serra de Milany, pujant per una banda (Vallfogona) i baixant per l'altre, (St Quirze).

Tot i això, i tornant al principi, ens va portar a matinar molt. L'Aureli i jo vam quedar a la plaça de St Climent a les 04,40, per agafar el rodalies que passava per Viladecans a les 05,08, on vindria el Cèsar.

Tots tres, doncs, vam agafar el tren de les 06,08 en direcció Ripoll, on ens esperava el Quim a la mateixa estació.

Vam arribar puntuals a Ripoll, a les 07,52 i poc després ja ens posàvem en marxa, en direcció Vallfogona. Uns primers quilòmetres de pujada per una carretera amb molt poc trànsit, el que facilitava la pedalada. Sobre el qm 12 vam arribar a Vallfogona, on vam entrar a un bar a escalfar-nos una mica, perquè en aquell moment estava fent molt de fred.

Sobre les 09,15 vam iniciar la pedalada en direcció el Castell de Milany. Poc després de la sortida del poble, vam veure com aniria la cosa. Ens vam trobar de seguida el camí totalment gelat. D'entrada, ens permetia pedalar, ja que la capa superior de neu, ens deixava avançar be, tot i extremar les precaucions, lògicament, perquè de tant en tant patíem alguna relliscada. Lògicament, allò va anar a més. Vam aconseguir pedalar uns quants quilòmetres, fins que finalment, l'alçada de la neu era tant alta, que ens resultava impossible fer-ho pedalant, així que no vam tenir més remei que posar el peu al terra, i caminar.

El tros caminant, que potser foren 2-3 qms abans d'arribar al castell, va ser lo més cansat, perquè costava força avançar. Procuràvem situar-nos al carril fet per un cotxe o tractor que havia passat per allà, però clar, o hi cap la bici o hi caben els nostres peus, però les dues coses, no.

Abans de les 12,00 finalment vam arribar dalt el Castell de Milany, total, quatre parets que queden i no senceres, situat a 1525 mts sobre el nivell del mar.

A aquest castell és la quarta vegada que hi pujo. La primera, amb l'Elvira i un grup excursionista de Canovelles, la segona, jo sol en bici, la tercera, també amb bici, juntament amb la Ònia, el Francesc i el Fernan, i ara amb els companys de btt.

Aquí estem l'Aureli, el Cèsar i jo, en una foto presa pel Quim.

Després de les fotos de rigor que deixaven constància del nostre pas pel Castell, va començar la segona part de la nostra aventura, molt més divertida que fins aleshores.

A partir del Castell, vam enfilar una baixada bastant llarga, molt plena de neu, però no de gel, que ens va permetre pedalar i gaudir com nens d'aquell moment. Poc després la cosa va canviar, perquè vam entrar en una zona molt coneguda a més pels conductors de quatre per quatre, que es diu Les Fangueres de Milany, o sigui que amb aquest nom, ja podeu saber de què estic parlant. Molts tolls plens d'aigua congelada, a banda i banda de la resta del camí, gelat i nevat, que el algun moment ens va obligar a baixar de la bici i extremar les precaucions, ja que podríem relliscar i caure dins l'aigua, cosa que no ens hagués fet cap gràcia!!!

després de la casa Milany i de la font, el Quim ens va proposar tallar camí en direcció Sta Maria de Besora, tram més curt que el trac que portàvem, i li vam agafar la paraula de seguida; ja estàvem cansats de tanta neu, i gel, i fang, i a més, l'Aureli volia agafar el tren de les 15,00, i si fèiem aquesta proposta del Quim, podríem agafar-lo.

Efectivament, primer vam passar per Sta Maria de Besora, gaudint ja de molts quilòmetres de baixada, seguint, també baixant, seguidament cap a St Quirze de Basora, on vam arribar a les 14,30, amb prou temps per canviar-me de roba, treure'm la roba mullada i posar-me'n de seca. També, de menjar-nos el dinar que portàvem de casa.

Com que el Quim havia vingut en cotxe i l'havia deixat a Ripoll, va agafar el tren en direcció nord, mentre que nosaltres tres, el Cèsar, l'Aureli i jo vam agafar-lo en direcció Barcelona.

Sobre les 17,30 vam arribar a casa, després d'haver fet 50 qms, comptant els desplaçaments des de St Climent d'anada i tornada a l'estació de Viladecans.

26-01-14 BICI CARRETERA-LA RUTA DE LES VINYES

Seguint el pla previst d'entrenaments preparats pel Rafa, avui tornava a tocar bicicleta de carretera. Fa unes setmanes, el Cèsar i jo vam anar en tren fins a un poble que es diu La Granada, molt a la vora d'on comença la ruta d'avui, El Pla del Penedès, amb la intenció de fer el recorregut, fent una prèvia, per veure com és la ruta, però quan vam arribar a l'estació del tren estava plovent, així que no vam voler arriscar-nos a pedalar per carreteres i vam tornar a casa.

El que sí vaig fer el dia abans, fou anar en cotxe per buscar un restaurant per dinar quan acabéssim i ja de passada, vaig fer una part de la ruta. Ja vaig veure en aquell moment, que tindríem força pujades!!!.

En aquesta ocasió, tot i tenir previst els desplaçaments en tren, finalment el Cèsar i jo vam anar en cotxe. La meva intenció era anar amb el meu, i així vaig carregar la meva bici i vaig anar-lo a buscar, però aleshores no cabia la seva, així que vam deixar el meu cotxe i vam anar amb el de la Susanna, més gran i on hi van caber perfectament.

D'aquesta manera, a les 09,00 en punt estàvem a El Pla, esperant als companys que venien de Terrassa, per començar la ruta, cosa que vam fer a l'hora prevista, les 09,30 del mati.

El grup, abans de començar la ruta.

En total érem 11 participants, Rafa, Cèsar, Gerard, Emilio, Josep, Carme, Maribel, Juanmi, Manuel, Jordi Marcet i Jordi Vilajoan.

Tot i que la sortida va ser en baixada, aviat van començar a aparèixer els tobogans, això si, sense massa dificultat al principi. Vam sortir en direcció Sant Pere de Riudebitlles i seguint recta per la carretera per on veníem i després de travessar la c15, vam arribar a St Quintí de Mediona, un lloc on hi ha un reco preciós. Fa anys, anàvem amb la família, ja que te com unes piscines naturals molt divertides.

Nosaltres no les vam veure, perquè ni ens vam aturar; vam continuar pedalant, amb més pujades que baixades, fins passar St Pere de Sacarrera, a partir d'on vam poder gaudir d'una mica més de relax, ja que vam continuar fins a St Joan de Mediona, en baixada. 

 

Això si, a partir d'aquí, vam tenir fortes pujades durant uns quants quilòmetres. Vam arribar a La Llacuna, on ens vam aturar una estona a menjar alguna cosa, però al continuar, encara ho vam fer durant 6 qms més seguint pujant, fins arribar a El Collet de la Serra, on van acabar les pujades i vam gaudir durant 10 qms d'una molt agradable baixada, fins que vam trobar la desviació a l'esquerra, que ens portaria a Font-Rubí.

En aquest petit tros, també vam pujar, però va ser molt curt i el vam fer ràpidament. Després de Font-Rubí, les baixades van continuar, passant per l'Avella i Guardiola de Font-Rubí, on ja estàvem a tres quilòmetres de El Pla del Penedès.

Aquesta volta ens suposà unes 3 hores i escaig, i 64 qms.

Uns quants dels companys es van acomiadar allà mateix, i d'altres vam quedar-nos a dinar al restaurant localitzat ahir.

12-01-14, ST CELONI-SANTA FE DEL MONTSENY

12-01-14 El Montseny. ST CELONI-STA FE DEL MONTSENY

A la foto, sisku, quim, natàlia, martin, jordi, carme, josé luis, juanmi, cèsar, josep, emilio.

Avui ha tornat a ser una d'aquelles sortides que fan afició i deixen petjada; què dura!!

a les set del matí, el Cèsar i jo ens hem trobat al tren de rodalies que anava cap a l'estació de Sants, mentre aquí ens esperava el Josep. El Martin s'ha pujat a El Clot, però en lloc d'agafar el rodalies que agafàvem nosaltres, s'ha muntat al MD que sortia 15 minuts abans, així que ja no l'hem vist fins a St. Celoni. I en aquest poble, lloc d'inici de la sortida d'avui, ens esperaven tots els demés; la Natàlia, la Carme, el Martin, l'Emilio, el Sisku, el Quim, el José Luis i el Juanmi.

I com sempre, abans de començar, foto de tot el grup, i a més, foto-espectacle, segons les denomina el seu autor, l'Emili.

Poc després de començada la ruta, la Natàlia s'ha caigut i s'ha fet un bon blau a les costelles, cosa que l'ha obligat a retirar-se. Jo m'he presentat voluntari a acompanyar-la, perquè lògicament no era pla deixar-la que tornés sola, però finalment, el José Luis ens ha dit que l'acompanyava ell. 

 

De seguida hem vist la duresa d'aquesta sortida, sempre pujant amb pràcticament cap moment de descans en alguna baixada o pla. De fet, mentre estàvem esperant que arribessin la Natàlia i el Cèsar, que venien junts, a proposta del Quim hem dit que pujar fins el Turó de l'Home era massa, i que si un cas, ens posàvem com a objectiu arribar a Sta Fe del Montseny, deixant lo del Turó de l'Home per un altre moment. Jo he agraït aquesta decisió, perquè estic molt refredat (un parell de dies després em van diagnosticar grip), i aquesta situació em provocava molt cansament i molta dificultat en seguir l'estela dels companys.

Aquí, cal esmentar a l'Emili, que ha estat tota l'estona al meu costat, i a més, de manera molt correcte, s'ha posat al meu costat i xino-xano, hem anat fent. L'he agraït aquest esforç i la forma discreta de fer-ho, sense continus crits d'ànim que en un primer moment sí poden funcionar, però que atabalen més que ajuden.

Finalment vaig poder recuperar el meu GPS i l'Elvira va fer un sistema perquè el tingués agafat al manillar, però m'ha durat poc, ja que lògicament, circulant per aquests camins trencats i plens de sots, és normal que s'acabi trencant. Sort que l'endemà, vaig rebre les peces de recanvi i ara ja el podré utilitzar amb normalitat.

Tot i la retallada, cal esmentar un altre cop la duresa d'aquesta sortida, en uns 30 qms hem fet 1300 mts de desnivell positiu, i la veritat és que hem arribat rebentats!!

A Sta Fe hem arribat sobre les 14,15. jo no havia tornat des de feia potser 27-28 anys, quan hi vam anar amb l'Elvira i el Jordi, que era molt petit. Recordo la peli que tinc, menjant-se un gelat al restaurant. A aquesta hora, ens ha sigut impossible dinar, perquè estava tot ple i ens havien dit que hauríem d'esperar-nos una hora, així que hem decidit abrigar-nos be i fer directament la baixada fins a St Celoni per la carretera. 21 qms de baixada molt ràpida, encara que jo potser no tanta, i és que la bicicleta, quan vaig ràpid, al final acaba fent un soroll espantós i no acabem de veure què li passa. Quan el sento, de seguida afluixo la velocitat, perquè el fa por que s'acabi trencant alguna cosa.

La foto la fa el Quim, i d'esquerra a dreta es veuen el Sisku, Josep, Martin, Jordi, Carme, Juanmi, Cèsar i Emili.

Finalment ens vam aturar a dinar a Campins, molt a la vora ja de St Celoni, on vam arribar a les 17,30. aquí, els que vam venir en tren, com el Cèsar, el Martin, el Josep i jo, vam agafar el rodalies en direcció a Aeroport, fins a l'estació del Passeig de Gràcia, on vam agafar el nostre definitiu.

En total hem fet 51 qms