02-03-14 TERRASSA-BARCELONA
En aquella reunió que vam fer a la seu de la UME, vam formar uns equips de treball; la Carme i el Juanmi, s'encarregaven d'organitzar sortides per a tothom, i el Martin i el Cèsar, les més agosarades.
I seguint aquest guió, ahir vam fer la Terrassa-Barcelona, una travessa preciosa, on va quedar demostrat, en primer lloc, el gran poder de seducció, ai!, perdó, de convocatòria de la Carme, que en un tres i no res, va muntar una sortida de 40 (quaranta) persones.
Uns quants, els menys, però deu ni dó, vam venir de Barcelona, i rodalies, mentre que la majoria, eren de Terrassa. A les 09,00 ja estàvem a punt de sortir, i ho vam fer tot seguit, sempre després d'algunes fotografies i presentacions diverses.
Una d'elles, de fotografies, ens la vam fer onze dels participants d'avui, que som també expedicionaris de la propera sortida que farem per Setmana Santa, per la VIA DE LA PLATA. Curiós, que dels 20 que anirem, 11 estiguem avui fent aquesta ruta.
I mira que és mala sort, però la primera punxada durant la ruta, la va tenir un servidor, com molt servilment es diu. I va ser poc després de començar. Vam passar per un lloc on hi havia vidres al terra i mira, em va tocar a mi. També la Mila va punxar poc després, i malauradament per ella va significar plegar, perquè no va poder resoldre el problema perquè li faltava algun element.
La sortida va ser molt maca. Ens van portar, en primer lloc, a travessar uns boscos preciosos, amb molta ombra, que deu ser la delícia dels ciclistes a l'estiu.
Després vam baixar pel bosc de Can Deu. La Carme ens va avisar que en aquell moment, començàvem una baixada molt pronunciada, en la que teníem que posar tots els sentits i efectivament, va ser de complicada, sobretot els primers metres. A més, pedalàvem per una zona molt humida i vam travessar moltes petites rieretes que travessaven de banda a banda el camí, omplint-nos de fang les bicis i nosaltres mateixos.
Durant bona part del camí, vam travessar diverses vegades el riu Ripoll, sempre a través d'unes passarel·les, que li donaven un aire més divertit i emocionant a la travessa.
A l'alçada de Montcada, uns quilòmetres abans, ens vam aturar en un lloc habilitat per menjar, amb una font i unes taules, però no ens vam estar massa estona. Això si, suficient com per incorporar una novetat al vídeo que fem de cada sortida, com és una petita entrevista a alguns companys. En aquesta “estrena”, li va tocar el torn a la Imma, al Emili i a la Lola Salinas. Això li dona un aspecte de més participació als companys.
També aquí, uns amics van aprofitar per acomiadar-se i marxar, perquè tenien uns compromisos familiars.
Ara ja només quedaven els últims quilòmetres. A Montcada vam entrar definitivament al riu Besòs, ja pedalant per la seva marge esquerra. A proposta del Sisku, vam baixar a la llera, per continuar pedalant per allà, ja que el passeig habilitat, estava massa ple de gent.
Poc després ja vam arribar a la platja de St Adrià de Besòs. Em vaig fixar amb la barca verda que ens vam fer la foto amb el Pere i l'Enric, i amb lo molt desgastada que estava ara la pintura!!
Aquí ja ens vam acomiadar. Uns quants vam tornar a casa i altres es van quedar a menjar-se una paella i una fideuà.
En total vam fer 37 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada