22-03-14, PIRINEXUS II. GIRONA-FLAÇÀ

22-03-14

PIRINEXUS II GIRONA-FLAÇÀ

Com deia en la primera crònica de la Pirinexus, aquesta travessa circular s'ha preparat recentment, i te com a objectiu fer una volta sencera entre les comarques del nord de Catalunya, El Ripollès, El Pla de l'Estany, El Gironès i el Baix i Alta Empordà, això a Catalunya, i la zona de la Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus, ja en territori francès.

Fa uns mesos, vam fer la que vam bategar com la Pirinexus I, quan vam fer el tram Ripoll-Olot-Girona, i ara tocava fer-ne la II, la que sortint de Girona ens portaria a Flaçà, fent una bona volta per la Costa Brava.

En quant al transport, aquesta vegada ens vam decidir pel tren, perquè encara que segons les inscripcions podríem ser molts, les notícies meteorològiques eren dubtoses en quan a l'estabilitat del temps, el que vol dir que les possibilitats d'anulacions eren força possibles, com efectivament va ser, tot i que en total, vam anar 22 .

La Imma, el Ricardo, el Gerard i jo, vam quedar que aniríem fins a Flaçà a deixar els cotxes, i anar en tren a Girona, amb les bicis, a esperar als companys que venien de Barcelona. La idea d'anar amb el cotxe, era bona també perquè com que les previsions eren que plouria, aniria be tenir roba seca al cotxe, cosa que així va ser i lo be que em va anar.!

Sobre les 09,30, després de les presentacions, les visites al servei i alguns cafès que també van caure, ens vam posar en marxa. Per davant teníem 100 qms aprox.

La sortida de Girona, i de fet de totes les grans ciutats, sempre és complicada. Tenim un trac i l'anem seguint, però aquesta vegada, el trac ens suposava de fet un petit problema; estava gravat en sentit invers, és a dir, Flaçà-Girona, el que ens proporcionava algun problema. Per exemple, ens obligava a circular per carrers en contra direcció, ja que era direcció correcta en l'altre sentit, i no en el nostre. Però val, a banda d'això, ens va anar força be, tot i que al vell mig de la sortida, vaig haver de substituir les piles.

El primer tram que vam fer era Girona - St Feliu de Guíxols, seguint la via verda Carrilet II, un tros d'uns 40 qms, fàcils de fer. L'únic, i és normal per la quantitat de gent que anàvem, les aturades sovintegen massa, quan no és per una cosa, és per una altre, però val, també és normal i en tot cas, és una cosa que s'ha de tenir en compte a l'hora de fer previsions d'horaris.

Aquesta ruta, quasi en un 90%, la vam fer el Cèsar i jo feia unes setmanes, justament per veure el camí en vistes a aquesta sortida, però com dic, no tota ha sigut igual.

Després de St Felíu, quan vam entrar al passeig marítim de Platja d'Aro, vam seguir la línia de la platja fins el final, al contrari que l'altre vegada que, en un moment donat, ens va portar per la carretera.

Lo bo d'aquest nou tram de platja va ser que vam agafar un petit tros del camí de ronda, el qual només te un adjectiu; espectacular. Amb les nostres bicis, el vam anar seguint, sempre arran la platja, i fins i tot en segons quin moment del traçat, vam haver de caminar, perquè ens vam trobar amb escales, però això va tenir un premi, i és les excel·lents vistes que gaudíem, de la costa. Preciós.

Un cop passat aquest tros, a la mateixa platja, ens vam aturar una estona a reposar forces i descansar una mica. En aquell moment portàvem uns 40 qms i encara ens faltaven uns 30 per St Felíu de Boada, on teníem previst dinar.

Aquí vam menjar una mica i fer algunes entrevistes pel vídeo, una novetat que li dona un altre aire a la peli. 

Després vam allunyar-nos una mica de la costa, fins arribar a St Antoni de Calonge, on vam tornar a pedalar pel costat de l'aigua, més concretament pel passeig marítim. Vam prendre precaucions d'anar poc a poc, ja que al passeig hi havia força gent, passejant. Ja imagino que a l'estiu, seria molt complicat fer una travessa així. Potser la faríem igual, però molt més poc a poc, o fins i tot, caminant.

Abans d'arribar a St Antoni de Calonge, a l'alçada del càmping Cala Gogó, vam trucar al restaurant per confirmar que ens estàvem acostant. Va ser curiós com el del restaurant, al preguntar-li quan podríem trigar, ens va dir 45 minuts, quan en realitat vam trigar més de dues hores. I això que sabia que anàvem en bici!!

Però en fi, nosaltres anàvem avançant, que encara faltava molt. Vam passar també per Palamós i a partir d'aquí, ja vam deixar definitivament la platja, per entrar al camp. Entre camins i carreteres, vam arribar a una altre via verda, la del TREN PETIT, també passada quan vam anar el Cèsar i jo. Aquesta és una via verda petita, que ens acosta a Palafrugell, sense entrar-hi. 

Ja feia estona que anàvem aturant-nos de tant en tant, per descansar i reposar forces, amb begudes, caramels o fruita, perquè se'ns estava fent molt llarg.

Després de Palafrugell, i passant per camins de tota mena, plans i en pujada, llisos o amb moltes pedres, i quan el meu gps em marcava que portàvem 68 qms, vam arribar a un altre camí, ara asfaltat, on hi havia una casa i una senyora, i al fons es veia un poble. Se'm va caure la moral al terra quan li vaig preguntar a la senyora si aquell poble era St Feliu, on anàvem a dinar, i em va dir, noooo!!!!! ui!!! encara falta passar Torrent i Pals!! tal i com ens ho va explicar, i a més, ens ho va dir, encara ens faltaven més de 10 qms per St Feliu, informació que jo no podia creure, segons les meves dades, clar que podia estar equivocat, ja que segons les meves previsions, hauríem d'arribar al poble on dinaríem quan portéssim 70 qms, i clar, amb la informació d'aquella dona, ens aniríem als 78. La gent es va desanimar, clar, teníem gana i estàvem cansats. Jo, a més, preocupat, perquè no volia donar una imatge de no tenir controlada la situació.

Però per sort, aquella senyora havia exagerat força. Aviat vam passar per Torrent i de seguida vam veure allà al fons Pals, però cap a la dreta, sense arribar-hi, per tant, St Feliu no podia estar massa lluny. Finalment, vam arribar quan el meu GPS marcava 72 qms. No eren els 70 previstos (havia fet la previsió a ull), però tampoc els 78 que signficaríen si la senyora hagués tingut la raó.

Ens vam posar a dinar passades les 16,00 h, tots amb molta gana. Ens vam donar de temps una hora i vaig parlar amb el cambrer perquè es donés tota la pressa possible, perquè encara ens faltava molt i se'ns podria fer fosc.

A tots els va agradar molt el poble, típic d'aquesta zona del Baix Empordà, ple de cases de pedra, també la possibilitat de guardar les bicis dins el local, i sobretot, la qualitat del menjar, molt bo, en relació qualitat-preu.

Dels 22, 17 vam demanar menú i la resta begudes, perquè portaven el menjar de casa.

Justament el moment d'entrar a dinar, va començar a ploure, i també va aturar-se la pluja mentre érem dins al restaurant.

Allà, vam decidir que a partir d'aquell moment, seguiríem per la carretera. El motiu era que sortiríem sobre les 17,15 i teníem un tren a les 19,10 i l'altre a les 20,30. Si perdíem el de les 19,10, voldria dir que estaríem pedalant pels camins, sense llums, ja que molts no la portaven, així que mira, millor carretera, que son secundàries uns quants quilòmetres, amb poc trànsit, i que en canvi, ens permetia avançar.

Això si, vam agafar la tempesta del dia. Tot el dia la vam estar esquivant, però a la tarda no, vam tenir una pluja molt forta, amb moments de calamarsa, que ens va deixar ben mullats. Jo portava l'impermeable, però res, no se si era l'impermeable o la suor, la qüestió es que vaig quedar xop del tot. Per això he dit al principi, que sort que havia vingut amb el cotxe i que podria canviar-me al arribar a Flaçà.

Els últims quilòmetres van ser els mes durs, perquè no volíem perdre el tren. Em vaig aturar a una gasolinera, quan faltaven 3 qms per Flaçà, a esperar la gent, i a animar-los que seguissin sense aturar-se, que els quedava poc per arribar i tindrien possibilitats d'agafar el tren, com finalment així va ser. 

Al final, la Imma, el Ricardo, el Gerard i jo, els vam poder anar a acomiadar a l'estació, mentre nosaltres agafaríem els nostres cotxes.

I val, només em queda agrair al Gerard, que va agafar la meva motxilla després d'una aturada, ja que me l'havia deixat al terra!!! Moltes gràcies, company.

En total hem fet 95 qms,