07-08-09 de JUNY 2014 NONASP-HORTA SANT JOAN-TORTOSA

07-08-09 JUNY 

NONASP-HORTA SANT JOAN-TORTOSA

Avui l'hem tornat a muntar grossa. Tal i com teníem previst, hem fet la sortida en la que celebràvem el segon aniversari de la creació de la secció BTT de la UME, la qual vam fer coincidir amb la sortida social de la UME.

En una primera idea, el que havíem pensat era organitzar una sortida doble; per una banda, uns quants companys, els més preparats,  farien una travessa pels Ports de Tortosa. L'havíem nomenat TRAVESSA EXTREMA ALS PORTS, ja que el pla era que anirien en tren fins a Ulldecona el dia 07 pel mati i pujarien per camins fins arribar al refugi de la Font Ferrera, on passarien la primera nit. L'endemà, aquest equip faria una travessa de banda a banda, pujarien al cim del Caro i baixarien a Horta de Sant Joan, on coincidirien amb nosaltres. I per l'altre, un altre grup de gent, el majoritari, perquè també seríem els no tant cracs, que faríem TORTOSA-HORTA-TORTOSA. No obstant, aviat vam canviar la ruta del primer dia, a proposta de l'Enric, i vam decidir finalment que faríem NONASP-HORTA SANT JOAN-TORTOSA. 

Aquest primer tram, NONASP-HORTA, encara que dur, va ser preciós. Felicitats, Enric, per proposar-ho!!

Finalment però, la ruta pels PORTS la vam anul·lar i vam mantenir, només la segona.

Hem tingut també alguns problemes organitzatius amb gent nova que ens va crear alguns problemes, cosa que em va deixar perplex, en el sentit que gent que ni ens coneix i que es va apuntar, ens va complicar bastant la vida. 

Passo dels detalls, però això si, ja no tornarem a caure en aquesta mena d'errors, en el futur estarem segurs dels nous companys que vulguin venir amb nosaltres, preguntant clarament per ells a qui ens els presenti. No obstant, em resisteixo a no fer una consideració; us imagineu que anem 19 persones amb 19 bicicletes a agafar el tren i el revisor ens ho impedeix?. Quanta estona passaria abans que algunes d'aquestes persones insolidàries em reclamés l'import pagat de l'alberg, si no poguéssim anar-hi?

Tampoc deixarem venir a la gent egoista, punyetera, tiquis-miquis, toca-peres, insolidària, etc.

07-06-14 NONASP-HORTA DE SANT JOAN

Dissabte ens vam trobar, com sempre, davant del LDL, per agafar l'autocar. Vaig tenir la sort de trobar-me amb els companys de UME que anaven al campament i el Josep Maria em va fer el favor de portar-me la motxilla, ja que en aquesta bici nova, no tinc porta equipatges i per tant, tampoc alforges. Vam participar els socis Anna Ballesteros, Joan Carles Velazquez, Josep Martinez, Gemma Alapont i Jordi Vilajoan. I els amics Jaume, Laia, Eli, Anna, Enric, Inma, Mara, Eduard, Carmen, Silvia, Felipe, i Gerard.

Teníem previst sortir a les 07,30, ja que pel temps que estem i per la ruta d'avui, sabia de la seva dificultat i de la calor que passaríem, però algun retard d'algun company, ens va obligar a sortir més enllà de les vuit.

Sobre les 11,30 l'autocar ens va deixar a Nonasp, i després de les visites al servei i de l'avituallament oportú d'aigua i begudes en general, perquè ja no trobaríem ni fonts ni bars en 32 qms, sobre les 12,00 ens vam posar en marxa.

M'hagués agradat que el fet d'anar en autocar, ens hagués permès avançar força l'horari en respecte al tren, però va ser impossible. De fet, el tren arribava a les 12,03!!

Dins el grup, aviat vam veure com una companya s'anava quedant enrere de manera preocupant. Simplement, no estava preparada per fer aquesta ruta, i és el que dic d'estar segurs de a qui portem; simplement es tracta de fer un doble favor vigilant-ho; a la persona en si, ja que si no pot seguir al grup, acaba patint molt, física i psíquicament, perquè el seu cos no dóna per més i perquè veu que està perjudicant a tots, i al grup, clar, perquè contínuament s'han de fer aturades per esperar-la, el que alenteix molt el ritme de tots. Vam anar així, tirant durant els primers 26 qms, quan vam arribar a la cruïlla amb la carretera que portava  cap a Batea, on el Jaume, que és qui l'havia convidat, amb molt bon criteri va decidir anar-se'n cap a aquest poble i agafar un taxi que els portés a Horta Sant Joan. 

A partir d'aquí, la cosa va anar molt millor, tot i que la calor seguia fent estralls. Un lloc ideal per aturar-nos i descansar va ser Pinyeres, un poble abandonat, on dins les seves cases mig en runes s'estava molt fresc, però aquest plaer ens el vam permetre només uns minuts. Havíem de continuar.

En quant els horaris, ja veia que ens resultaria impossible arribar 14,00-15,00 a Arenys Lledó, on teníem reserva per dinar, però encara no podia fer res, cap trucada, perquè encara no estava en disposició de saber a quina hora podríem arribar.

Sobre les 16,30 vam arribar a Caseres, des d'on vaig trucar al restaurant, avisant-los que arribaríem tard. Aquí, un cop avisat el restaurant i confirmat que ens esperava, ens vam aturar una estoneta, descansant a la ombra mentre preníem alguna cerveseta fresca....

En conya, dèiem que avui faríem un dinar-berenar, com així va ser, ja que a Arenys Lledó vam arribar a les 18,30 aproximadament, hora en la que ens vam posar a dinar.

També aquí vam tenir un petit rifi-rafe amb la propietària del restaurant. Quan va veure que érem 14-15, ens va dir que només ens donaria de dinar si li pagàvem les 22 reserves que li havíem fet. Vaig parlar amb ella explicant-li algunes baixes que teníem i li vaig fer una jugada de pòquer; o acceptes els que som i paguem pels que som, o res, ens anem tranquil·lament a Horta, que el tenim a 7 qms. Lògicament, va baixar el to i va acceptar donar-nos de menjar i cobrar només pels que érem.

Jo es que la veritat, no entenc com la gent pot fer coses d'aquestes. Què vols, quedar-te amb els 22 dinars o recuperar una part important?

aquí, el Pedro atacant amb prudència el seu tros de pollastre.

Per fer aquesta última part de la ruta d'avui, vam dividir-nos, entre els que, per cansament, van voler continuar la ruta per carretera, i els altres, que vam fer-ho seguint el camí. A mi se'm va passar el cansament després del dinar i estava força animat a fer aquesta última part seguint el camí. I la veritat, va ser un encert, perquè va ser preciós i a més, la asfixiant calor havia desaparegut i en aquella última hora de la tarda, es pedalava de cine.

Sobre les 21,00 entràvem a Horta.  Després de deixar les bicis a bon resguard, vam anar de seguida a les nostres habitacions. Jo tenia la meva motxilla allà, tal i com havíem quedat amb el Josep Maria, però no vaig voler dutxar-me encara. En aquesta primera nit, a la nostra habitació érem 5, el Josep, l'Eduard, el Joan Carles, la Anna, i jo, mentre que l'endemà, al marxar la Anna i el Joan Carles, ens vam quedar 3.

Per sopar, només em vaig menjar un plat d'ensaladilla russa i un flam.

Després, ens vam estar una bona estona a la terrassa, fent petar la xerrada acompanyats d'una ampolla de ginebra i unes quantes tòniques que ens van permetre assaborir una estona molt agradable.

Abans d'anar-me'n a dormir, vaig dutxar-me a les dutxes de baix, les quals tenen un petit problema de coordinació entre l'aigua freda i la calenta....

08-06-14 TREKING A LES ROQUES DE'N BENET I DINAR DE CAMPAMENT.

Després d'esmorzar, els nostres companys de la UME ens van venir a buscar amb els seus cotxes, i ens van portar fins el començament de la ruta. Em va agradar molt, perquè ja feia anys que, des de Horta de Sant Joan, veia aquelles pedrotes, les Roques d'en Benet, però no hi havia pujat mai. 

A mitja pujada, vam entrar en una cova on hi ha un conjunt d'estalagmita preciós. Aquí, el caprici de la natura ha creat una mena de pila baptismal, on una gota d'aigua va caient contínuament, i ha creat aquesta figura maquíssima. Dins la “pila”, l'aigua està gelada i transparent. Quines ganes donaven de beure'n!!!

La Silvia, la Inma i el Josep dins la cova.

Seguidament vam continuar pujant, ara per entre mig d'un pedregal, d'on podia anar-me agafant de la pared i d'algun arbust, per mantenir l'equilibri, fins que finalment vam arribar dalt de tot. Quin paisatge!! fins i tot vam poder gaudir de la presència d'algunes cabres que voltaven per allà.

Per fi, després de tants anys de veure-les allà lluny, finalment vaig poder pujar-hi a aquestes roques. El paisatge que ens envoltava era preciós, podent veure tota la plana, amb Horta, Lledó, Arenys, allà al fons, sota els nostres peus.

Aquí ens hi vam estar una estona, fent-nos algunes fotografies i gaudint de l'entorn, fins que va arribar el moment de la tornada i de dirigir-nos cap el campament, on prepararíem el dinar.

Menys mal que els company de UME ens van proposar de venir-nos a buscar amb els cotxes, perquè el campament estava força allunyat de Horta, amb pujada, i hagués sigut força costerut anar-hi amb les bicis, com en un principi volíem fer.

Al campament vam fer el dinar que havíem previst, i com ho havíem comunicat, és a dir, un dinar de campament, on tots havíem de col·laborar en la seva preparació. Col·laborar significava ajudar, però també, esperar a començar a menjar a que estiguéssim tots a la taula, inclòs també als que estàvem fent les botifarres. 

Sembla que aquí algú no va entendre exactament el que això significava i que ens obligarà a extremar les precaucions de cara al futur, com comentava al principi d'aquesta narració. 

Com teníem previst, després del dinar vam tenir també un pastís commemoratiu del nostre segon aniversari.

Després de dinar, vam tornar al alberg, i vam dedicar un parell d'hores a descansar, fins a quarts de vuit, quan uns quants vam decidir agafar les bicis i anar a fer-li una visita a LO PAROT, la olivera de 2000 anys de vida, que es troba al costat del poble. Aquest és l'arbre amb més antiguitat de Catalunya.

Mentre, vam coordinar la tornada de la Eli i de la Inma cap a Tortosa. El viatge els hi va costar una mica més, gràcies a l'abandonament a última hora d'altres companyes apuntades. 

Abans de sopar, xerradeta amb el propietari de l'alberg, la qual ens va permetre tornar dos euros a cada participant, en concepte d'ajuda d'autocar, i mitigar d'aquesta manera el sobrecost que ens havia representat a tots l'abandonament a última hora d'aquestes mateixes persones.

Després de sopar, vam tornar a estar-nos una estoneta xerrant a la terrassa. En aquest cas, gaudint d'uns bons vins i pastissets amb els que ens va obsequiar la parella Joan i Cari.

Una altre dutxa des-coordinada amb la temperatura de l'aigua, i a dormir. Per cert, aquesta segona nit he dormit molt millor que en la primera.

09-06-14 HORTA SANT JOAN-TORTOSA

Tal i com havíem previst, el tema d'avui era esmorzar i marxar el més aviat possible. 

El per què de tanta pressa, te una raó. Com sempre. Mai prenem decisions per caprici. 

Avui teníem, en principi, dos trens per tornar a casa, un a les 17,25 i l'altre a les 19,52. El meu temor era que podria ser que el tren s'omplís més del compte, ja que avui era la tornada d'un pont de tres dies, i per tant, tinguéssim algun problema amb 15-16 bicis, per tant, si això passava, encara tindríem un segon tren.

Per altre banda, podríem tenir problemes diversos, com retards originats per persones o per màquines, com així va ser, de manera que vam “passar” de visitar La Fontcalda (excepte ell Jaume, que li va ensenyar a la seva esposa), ni de dinar a Benifallet. Vam esmorzar be com per anar tirant, i només ens vam aturar al alberg de Benifallet, per descansar i prendre una cervesa. 

I tanta pressa i rapidesa, se'ns va compensar, ja que quan vam arribar a la estació de Tortosa, faltaven 15 minuts perquè sortís un tren cap a Barcelona. Vam quedar parats, perquè clar, a Internet aquest tren i un següent que sortia a les 15,50, no apareixien en els horaris publicats. Nosaltres vam dirigir-nos a l'estació amb la intenció de treure el bitllet del tren de les 17,25, i la sorpresa va ser gran quan vam trobar-nos de manera inesperada amb aquest tren.

Lògicament el vam agafar, encara que fos sense dinar. Per sort, al tren hi havia màquines de begudes i altres esnacs, de manera que també vam poder picar alguna cosa i sobretot, tornar molt abans a casa, gaudint a més de l'aire condicionat del tren.

Aquest tren va fer el trajecte Tarragona-Barcelona directe i a Sants tots els que teníem els cotxes a Gavà, vam agafar el rodalies de tornada.

En total he fet 136 qms