15-06-14
II TRAVESSA PLANOLES-PUIGCERDÀ
Si una sortida em crida especialment l'atenció, és aquesta. És una ruta d'una duració més aviat curta, però molt intensa. I pedalar a 2000 metres d'alçada pel nostre Pirineu és un privilegi que poques vegades es dona.
I a més, avui érem 10, molts més dels que vam anar la primera vegada. Érem el Martin (que repetia), la Carme, el Gerard, el Ricard, el Pedro, el Quim, el José, el Juan, el Josep i jo.
El que també m'està agradant últimament, és que quan organitzem alguna sortida, en moltes d'elles ja posem el II o el III davant, com per exemple aquesta, que ja és la segona, i moltes d'altres. Això vol dir que ens mantenim en el circuït de btt!!! jejeje
El mati es presentava incert en quant al temps. Be, de fet, camí de Barcelona Estació de Sants, em va caure una tempesta espectacular. Jo anava confiat, perquè el Néstor m'havia dit que les possibilitats de pluja al Pirineu i pre Pirineu eren poques, però val, mai pots saber-ho amb seguretat, així que de fet, la sortida la vam fer acceptant aquesta possibilitat de mullar-nos.
El tren va sortir de Sants puntual a les 07,00 i allà el vam agafar el Pedro i jo. A la Sagrera van incorporar-se el Martin i el José. A La Garriga, l'Eduard i el Gerard, mentre que el Quim, la Carme, el Josep i el Juan ens esperaven a Planoles.
A la mateixa estació de Planoles ens vam prendre un tallat i ens vam demanar un entrepà per dinar, ja que a partir de Dòrria, ja no trobaríem més bars i valia la pena assegurar-nos que no ens faltés el menjar en tota la travessa.
A aquelles hores, 09,30 del mati, feia bona fresca. La temperatura era la ideal per la pràctica de la BTT, poc sol i fresca, però l'aire era fort segons el moment, i augmentava la sensació de fred.
Sobre les 10,00 aproximadament ens vam posar en marxa. Durant la setmana hem dubtat si sortíem de Planoles o Ribes de Freser, però finalment ens vam decantar per Planoles, per procurar arribar, al menys, al tren de les 17,11, tot i que després vam patir un fort retard en el tren i vam sortir a les 19,03. El tram des de Ribes, que és també preciós, és molt costerut i ens hagués retardat molt l'arribada a Puigcerdà. Potser si la fem en dissabte, ens podem arriscar i mira, si arribem més tard de les 19,00 ens quedem a dormir. Però això un diumenge no ho podem fer.
Així que seguint el nostre trac, aviat vam patir les primeres rampes de la carretereta local que va des de Planoles fins a Nevà i que segueix cap a Fornells de la Muntanya. Aquí, els primers 5 qms son de pujada sostinguda, encara que fent-los per la carretereta asfaltada el rendiment és més gran, ara, res a comparar amb la travessia d'aquest poble, Fornells, amb rampes cronometrades pel Josep, del 27%.
L'arribada a Dòrria, seguint aquesta tònica, continua en pujada. Com vam patir la primera vegada, quan ens vam atrevir a començar la sortida a Ribes!! no sabíem què ens trobaríem camí a Dòrria, un camí difícil i perillós, de manera que fins i tot vam haver d'avortar la nostra intenció d'arribar a Puigcerdà i conformar-nos en fixar Dòrria com a destí final, tornant seguidament a Ribes.
Això si, aquesta decisió ens va permetre conèixer la cua de bou del bar de l'estació de Ripoll, recordada per tots els membres d'aquella expedició.
Ara, amb la d'avui, ja son tres les vegades que arribem. Curiós com la primera vegada, l''Alfons i jo vam punxar al mateix temps i la mateixa roda davantera, a l'entrada al poble!!!
Aquí tenim una bona font, d'on brolla una aigua fresca molt bona i ens hem assegurat d'omplir tots els nostres bidons, perquè a partir d'aquí, i fins a Puigcerdà, ja no trobaríem més aigua.
La sortida de Dòrria segueix en forta pujada, fins que uns metres més amunt, la cosa s'estabilitza i tot i que segueix pujant, ara ja la cosa va més tranquil·la.
Camí del primer cim, la Creu de Maians, a 2010 metres d'alçada, ens hem trobat un bon ramat de cavalls, igual que l'any passat, potser aquesta vegada eren més atrevits, ja que ens esperaven al mateix camí, encara que quan passàvem pel costat, fugien una mica.
A la muntanya trobar-te cavalls és una meravella, tant grans i tant dòcils!!.
A la Creu hem descansat una estona. El tros de camí en aquesta part de la ruta, transcorria pel prat, encara que en millors condicions que l'any passat, quan per culpa de ser en aquell moment un terra massa tou, ens obligava a caminar, ja que les rodes de les bicis s'enfonsaven.
Enguany, en canvi, tot i que també costava, vam poder arribar-hi pedalant.
Ens hi vam estar una estoneta. Valia la pena gaudir d'aquell racó, de fer-li fotos, de gravar-lo dins el nostre record, perquè el paisatge era de somni.
Després vam continuar. Primer en una baixada fantàstica, però curta. Aviat torna la pujada, el camí empinat, els rierols que venen de més amunt, de tant en tant més cavalls, més fotos, més oh!!!!
Què bonic és el Pirineu!!!
I ja finalment vam arribar al final de la pujada. Un lloc paradisíac; una lloma d'herba que ens permet observar un munt de muntanyes allà al fons, amb força neu encara i que fent una volta de 360 graus ens permet respirar fons, i felicitar-nos pel lloc on hem arribat, per la immensa sort de ser-hi, potser fins i tot de ser uns privilegiats d'arribar fins aquí en bici.
Ha costat molt, però ho hem aconseguit i la nostra felicitat era plena.
Ara, a més, i per acabar la ruta de forma molt agradable i relaxada, gaudíem d'una llarga baixada, d'uns 14 qms, que per camins envoltats d'avets i de més cavalls, ens ha portat, primer a Age, i després a Puigcerdà, on hem arribat a les 14,30 aprox.
Per l'horari, haguéssim pogut fer la sortida des de Ribes, perfecte, però segueixo amb la idea del dissabte.
Ara ja tocava dinar, però abans hem anat fins el llac, a fer una volta al seu perímetre en bici i personalment, a buscar els ànecs i cignes blancs, per finalment, dinar i descansar seguts a la gespa que l'envolta.
A les 17,11 hauria d'haver sortit el tren, però una averia va endarrerir el retorn fins les 19,03. estàvem be, seguts al tren, xerrant i recordant aquesta fantàstica ruta i no vam ni molestar-nos pel retard. No surt el de les 17,11? doncs sortim amb el de les 19,03, res més.
Ens ho hem passat molt be, la Carme, el Josep, el Quim, el Gerard, el Ricard, el Juan, el José, el Pedro i el Martin.
Hem fet 37 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada