12 i 13 Juliol 2014, PIRINEXUS III

12 i 13 Juliol 2014. PIRINEXUS III

Li dic pirinexus III, perquè en el nostre equip de la bttume ja portem feta la part I (Ripoll-Girona) i II (Girona-Flaçà). 

Aquesta Pirinexus III representava tornar a Ripoll i pujar cap a França, per anar rodant fins a la costa francesa i baixar des d'allà a Catalunya, seguint per la costa brava.

Uns dies abans, vaig estar en contacte amb la Pilar, una companya que també ens anem trobant de tant en tant fent bici, perquè havia vist que ella l'havia fet unes setmanes enrere, i volia conèixer temps, lloc per dormir, etc. Amb una petita diferència; la Pilar havia fet la ruta clàssica, rodar a França fins a Le Boulou i tornar a Catalunya des d'allà per la Jonquera. Nosaltres, en canvi, volíem anar més lluny, i com dic, arribar fins a la costa mediterrània.

Al final, la vaig proposar al nostre equip, en petit comitè, per tal de fer una prèvia d'aquesta sortida, a veure què.

La Pilar em va dir on havien dormit, però no va haver-hi manera de poder posar-me en contacte amb ells; era una mena d'alberg a Arles sur Mer, però ja dic, els vaig escriure un parell de correus sol·licitant informació per dormir i no em van contestar.

Així que valent-me dels motors de recerca del Google, vaig trobar la pàgina Booking, i d'aquí vaig poder reservar un mòbil-home a un càmping de Àrgeles sur Mer. Donada la volta que fèiem, ens era millor anar a dormir més enllà d'on es va quedar la Pilar.

12-07-14

Vam decidir, com sempre, agafar el primer tren, així que a les 04,00 del mati ja sonava el meu despertador. Resulta que els que vivim al Baix Llobregat, tenim un petit problema, i és que si volem agafar un tren que surti a les 07,00 del mati, hem d'agafar un rodalies que passa a les 05,08, i ens obliga a esperar, a l'estació de Sants, més d'hora i mitja, perquè el següent rodalies ja no passa fins tres quarts de set, i arriba a Sants més tard de les 07,00, el que vol dir que amb el tren que ens interessa ja havent marxat.

Total, que a les 05,06 em munto al rodalies, on ens trobem amb el Cèsar i arribem a Sants a les 05,20. a aquestes hores, a Sants hi ha molta gent, uns perquè han d'agafar els seus trens, però altres, molts gent jove que van al MCDONALDS de l'estació, on per molt pocs diners, podem refer-se de la nit esbojarrada que segur molts han passat, menjant hamburgueses a bon preu.

Sobre les 06,45 ha arribat el Josep, i ja seguidament hem baixat cap a l'andana, on puntualment, ha sortit el nostre tren. 

L'avantatge d'agafar aquests trens tant matiners, és que encara no vam plens de gent i pots seure còmodament.

A Clot, hem vist que pujada la Sílvia Mas, qui ens ha dit que anava a fer una ruta per Mollet del Vallès.

El tren ha arribat puntual a Ripoll. El dia es veia mig ennuvolat i ens donava la sensació que podria ploure al llarg del dia.

Després de tots els preparatius, ens vam posar en marxa, en direcció a St Joan de les Abadesses, pujant per la Via Verda del Carbó, força coneguda per nosaltres. A St Joan vam entrar al poble, perquè em volia comprar una altre càmera de 29”, ja que només en portava una, però la botiga estava tancada, així que res, mirarem a veure si a Camprodon podem fer la compra.

Vam seguir una mica per la carretera i aviat vam entrar al camí marcat per GPS, un camí que circulava pel mig del bosc, preciós, això si, amb algunes rampes èpiques.

A Camprodon vam entrar, perquè volíem veure el pont romànic sobre el riu Ter, esmorzar i comprar la càmera. Aquesta no vaig poder comprar-la, perquè a la botiga només en teníem de vàlvula gran, i les meves son estretes. El que sí em vaig comprar va ser un impermeable, perquè feia fresca i podria ploure, i el paravent que porto l'aigua de la pluja el travessa.

També aquí vam esmorzar, asseguts tranquil·lament a un banc de la plaça. Ens vam comprar uns entrepans i un bon tros de coca, i amb això ja tiraríem molts quilòmetres. En aquest forn, venien aquelles capses de galetes de Camprodon, que teníem a casa, quan era nen.

Amb l'estómac ple, vam reiniciar la nostra marxa. Encara ens quedava la part més dura del dia, la pujada al Coll D'ares. Des de Ripoll, son 45 qms de pujada, però és des de Camprodon, on la cosa comença a pujar i enfilar-se.

Pocs quilòmetres després, vam arribar a Molló, l'últim poble de Catalunya abans d'arribar a França, tot i que encara més amunt i abans del cim, també hi ha un restaurant on poder dinar quan passem amb la colla per aquí.

En aquests moments estem en pendents que oscil·len entre el 3,3% i el 5,3% de desnivell positiu, informació indicada en cartells molt il·lustratius, que ajuden a veure per on anem.

Al Coll d'Ares ens hi vam estar una bona estona, fent fotografies. En aquest lloc hi ha un cartell amb el títol “camí de retirada”, que és per on van passar els refugiats que durant la guerra civil, van fugir de la repressió del règim franquista. Els pobres no sabien que a França, els col·laboracionistes francesos amb els nazis, alemanys i espanyols, a molts d'ells els retornarien a Espanya, donant-los a les autoritats sublevades espanyoles, i que molts d'ells moririen afusellats, com el president Lluís Companys, o empresonats durant anys.

A partir d'aquí, ja s'havien acabat les pujades. Ara, amb forta baixada, ens plantàvem a Prats de Molló, on vam agafar la carretera D115, que circula pel marge esquerra del riu TEC i anàvem passant pobles, com Le Tech, i Arles sur Tech, on vam dinar uns entrepans seguts a la terrassa d'un bar. Aquella placeta semblava treta d'una pel·lícula dels anys 50, era com si no haguessin tocat res, els mateixos finestrons a les cases, les parets sense reparar. Tot molt autèntic.

No ens hi vam estar massa estona, les hores anaven passant i teníem una hora màxima d'arribada al càmping de les 20,00 h, moment en que tancaven la recepció i ens hagués representat perdre la reserva al càmping, i buscar un altre allotjament.

Sort teníem que pràcticament des de Coll d'ares, tot era baixada, però també és cert que cada vegada bufava més fort el vent de cara, que moltes vegades quasi ens frenava.

Aquest fet de l'horari d'admissió al càmping, ens va obligar a seguir pedalant per la carretera, en lloc d'agafar de tant en tant alguna desviació per camins que marcava el trac. En tot cas, eren uns trams molt petits que ens entraven i sortien de la mateixa carretera, no ens perdíem cap paisatge diferent del que vèiem.

Quan vam travessat Ceret, em va agradar veure una “mini” manifestació anti taurina, amb gent portant petites pancartes on, entre d'altres, es podia llegir “pour quoi”? En aquells dies, sembla ser que a aquell poble es celebrava alguna “corrida”.

Sobre les 17,00 vam passar per l'exterior de Le Boulou, i ja vèiem que anàvem be de temps. Aviat ens vam desviar per una via verda asfaltada, i seguint un mapa que portàvem del Via Michelin, vam buscar un poble que es diu St Andreu, des d'on hi ha un camí que porta directament al poble de Taxo, on està situat el càmping.

Ens va costar una mica trobar-lo, però finalment, després de preguntar unes quantes vegades, sobre les 18,00 i poc vam arribar. Un càmping grandiós, ple de mòbil-home i amb molt poques tendes. La zona aquesta de Taxo, està plena de càmpings de les mateixes característiques, mòbil-home, bungalows, etc. Poques tendes. Molta gent treballant a la recepció, el que no va evitar que ens portés molta estona les gestions de la inscripció. Aquí vam fer el pagament de la totalitat de la reserva, (ells ja havien cobrat 30 euros a compte), i també vam haver de pagar 8 euros per persona, en concepte de lloguer de llençols. Una mica car, però clar, els que passen 8 dies, o 15, també paguen 8 euros, com nosaltres, que només ens hi estàvem una nit.

El primer que vam fer després de deixar les nostres coses, va ser anar a la piscina, a refrescar-nos. Ens hi vam estar pràcticament una hora, fins l'hora que tancaven, a les 20,00, moment que vam tornar al mòbil-home a dutxar-nos i vestir-nos, per anar a sopar.

Vam anar al petit restaurant del càmping, on lo primer de tot va ser prendre'ns una cervesa gelada. Després vam sopar, una amanida per tots i jo, de segon, carn de vedella.

Bona vetllada, xerrant uns bons amics.

Després, vam anar a donar una volta i volíem veure si podíem trucar a casa, però no se el perquè, el meu mòbil no em permet fer trucades des de l'estranger. Sort que el Cèsar em va deixar el seu, més que res, per tranquil·litzar a l'Elvira i que sabés que estàvem be.

Sobre les 23,00 ja estàvem al llit. Ells dos van estar en una habitació amb dos llits, i jo em vaig posar en una altre, en la part baixa d'una llitera.

13-07-14

Vam posar els despertadors a les 07,00, perquè a les 08,00 vindrien els del càmping a comprovar que tot estava be i retornar-nos 105 euros que ens havien obligat a deixar com a penyora. Efectivament, a l'hora prevista van venir i com que tot estava be, ens ho van retornar.

De manera que a les 08,15 ja estàvem en marxa. El tema d'avui era que a les 10,00 el Martin arribaria a Portbou a esperar-nos, i la nostra intenció era arribar el més aviat possible per trobar-nos amb ell.

Donant alguna volta, al final vam arribar a Cotlliure, un poble costaner maquíssim, on vam esmorzar en una terrassa davant el mar. La platja, en aquell moment encara estava buida de gent. 

Seguidament vam continuar el nostre camí. 

Vam passar per Banyuls, i anàvem avançant, sempre o pujant o baixant, era un tobogan continuo. Finalment vam arribar a Cerbère, l'últim poble de França, on vam tornar a pujar, aquesta vegada bastant, permetent-nos veure una vista fantàstica de les seves instal·lacions ferroviàries.

Al Cap de Cerbère ens vam aturar a admirar el paisatge i fer algunes fotografies. Si miràvem al sud, vèiem Portbou; si ho fèiem al nord, Cerbère, un paisatge costaner, preciós.

Aviat va venir la baixada i amb ella vam travessar el que havia sigut en el seu temps la frontera franco-catalana. En una baixada llampeg, vam arribar a Portbou a les 12,00, on ens esperava el Martin des de les 10,00 que havia arribat!! 

A Portbou petit descans, més begudes fresques i continuem. Ara ja hem decidit que farem el trajecte previst en un principi, anirem a pujar el monestir de sant Pere de Rodes.

Vam preguntar a la oficina de turisme, i ens van aconsellar seguir per la carretera travessant els túnels, el que ens evitava pujar per la carretera antiga cap el Coll del Frare.

Aviat ens vam plantar a Llançà i vam aturar-nos un moment a la benzinera, a inflar les rodes i tornar a carregar beguda pels següents trams.

Aquí vam agafar el Camí de Ronda, com ja hem fet altres vegades, que ens porta seguint en tot moment la línia de la costa, passant multitud de  cales i platges, amb més tobogans, encara que no tant com quan estàvem per la costa francesa, passant el far i arribant a les 13,45 a les portes de El Port de la Selva, on sense descansar per res, vam iniciar la pujada al Monestir de St Pere de Rodes. Aquí, cada un de nosaltres va anar pujant al seu ritme, sense pressa, patint d'allò més, ja que a aquelles hores la calor era intensa. Sort que de tant en tant el sol desapareixia amagat pels núvols, però val, de manera inapreciable.

Al cap d'una hora i quart, vam arribar al Monestir. La decepció va venir quan vam comprovar que encara està tancada la Font dels Monjos, una llàstima, perquè d'allà brolla una aigua molt freda que segur hagués reparat el nostre cansament i saciat la nostra sed. Però de manera inexplicable, aquesta font ja fa un parell d'anys que l'agència catalana de l'aigua l'ha tancat, i realment no entenc el motiu, perquè abans havíem begut d'aquesta aigua, sense cap problema.

Ah, clar!! dóna la casualitat que dins el recinte del Monestir, hi ha un bar on venen ampolles d'aigua, i casualitat!! per accedir al bar, has de pagar els 4 euros d'entrada al recinte. Quina casualitat, oi?

Curiós que la mateixa empleada, al veure'ns enfadats, va sortir on érem nosaltres, a portar-nos un full de reclamació, perquè entenia la dona que teníem raó d'enfadar-nos.

Poc després, ja descansats i apunt per continuar, vam reiniciar la nostra marxa, ara en direcció a Vilajuïga. Vam seguir la carretera i la vam baixar a molt bona velocitat, per arribar a aquest poble, on vam dinar. Aquí vam comprovar els horaris dels trens, i vam decidir anar fins a Figueres, ja que a Vilajuïga ens haguéssim hagut de quedat un parell d'hores esperant algun tren que s'aturés aquí.

Vam agafar el MD de les 18,49 i en poca estona ens vam plantar a casa.

En aquesta sortida he fet 217 qms

29-06-14 ST CLIMENT-RAT PENAT-ST CLIMENT BICI CRTA.

Avui he fet una sortida sol, d'entrenament.

He agafat la bici de carretera i ha sigut quan ja estava pedalant, que he pensat en anar a provar si podria fer el RAT PENAT. 

Sortint de St Climent, m'he trobat al Manel, que amb la seva bici ha vingut a pujar el Roser.

Quan he arribat al punt “de no retorn”, jeje, he respirat fons i m'he llançat a la aventura. 

La cosa comença lògicament de pujada, però certament, continua sent molt difícil. El meu objectiu era no aturar-me, encara que anés molt poc a poc, però m'ha sigut impossible. En un moment donat ja m'he vist obligat a aturar-me i descansar una mica, i a partir d'aquest moment, m'he parat varies vegades, això si, sense caminar.

En aquesta pujada hi ha diversos llocs complicats, però potser el que més em costa sempre és la pujada de després de La Clota. No se si és la més costeruda, o potser és psicològicament que al arribar a aquest lloc et penses que ja està tot fet, i que trobar-te amb la pujada següent et desmunta, no ho se. 

Esta clar que aquesta pujada és molt difícil, i el millor exemple l'he vist mentre estava descansant, quan un cotxe s'ha vits obligat a posar la primera marxa per continuar pujant.

No obstant la dificultat, i és la segona vegada que la faig amb la bici de carretera (la primera vaig donar la volta a mig camí), em dóna la sensació que amb la bici de btt pujo millor, segurament és perquè la combinació de plats i pinyons està millor preparada per a grans desnivells de pujada.

En fi, que en tot cas, lo important és haver-la fet, l'entrenament portat a terme.

En total he fet uns 45 qms. 

27-06-14 NOCTURNA-NOCTURNA (gavà-vilanova i la geltrú)

Avui hem fet la nostra II NOCTURNA GAVÀ-VILANOVA, una travessa al Garraf  i que és la segona vegada que la fem.

Com l'any passat, ens hem anat trobant a Gavà, al bar de sota la UME, a les 23,00, per sopar i fer temps, ja que l'esperit de la sortida era que la fem nocturna-nocturna, per arribar a Vilanova a menjar xurros amb xocolata (obren la xurreria a les 06,00) i agafar el tren de tornada.

En aquesta sortida hem participat el Miquel, el Santi, la Inma, el Josep, el Jorge i jo. També ens va acompanyar al sopar el Cèsar, però no a va poder venir a la sortida.

Eren les 00,00 en punt, quan ens fèiem la fotografia del grup, davant la UME, com a moment de principi de la sortida.

A mi no em digueu que no és especial començar a fer una pedalada com aquesta a les 12 de la nit!

Després de pujar per tota la rambla, hem entrat al camí de terra que en un primer tram i fort desnivell, ens ha portat a Can Bori. Aquí, tot i l'hora i la fresca de la nit, la suor ja feia estralls. Petit descans i seguim pujant, fins que en un moment donat, ens decidim a apagar els nostres llums, i continuar sota la llum de les estrelles. Quin espectacle aquest, pedalar sense cap llum artificial, poder observar el cel estrellat que, ja en aquesta zona, ens obsequiava amb una vista posada en infinites llums minúscules.

La pedalada ens l'hem pres amb molta calma, ja que com deia abans, volíem arribar a Vilanova en una hora en que la xurreria estigués oberta, i no ens passés com l'any passat, que vam arribar tant aviat que estava tancada i finalment ens vam anar al bar de la estació.

Després d'un petit tros de carretera que no tenim més remei de fer, aviat ens hem desviat pel camí conegut com la “corba del burrito”, on es puja a Can Comes. Una pujada molt vertical, de pocs metres, però que ens permet entrar de seguida al bosc i deixar la carretera, que si sempre és perillosa, més ho és un dissabte a la matinada.

Poc després, ja hem agafat el camí de terra que surt de Begues i que primer puja i després baixa, fins arribar a La Plana Novella.

Aquí hi ha el monestir budista, on ens hem fet algunes fotografies i a més, reparar una punxada que ha tingut la Inma.

una ombra espectacular del Jorge, davant les portes del monestir.

Hem fet molta broma, i fins i tot patíem per si en un moment donat podíem molestar el descans dels monjos, cosa que no era la nostra intenció, lògicament.

Un cop reparada la roda, potser sobre les 03,00 de la matinada, hem continuat el nostre camí. Primer, gaudint d'una bona baixada que segueix a La Plana Novella i després d'una última pujada que ens ha deixat fins a un lloc conegut com Els Caçadors, des d'on hi ha una magnífica vista de la zona del litoral de Castelldefels.

Poc després, arribàvem a Sitges, on hem fet una petita volta pel centre i pel seu passeig marítim. Aquí, hem tornat a inflar la roda de la Inma, i és que sembla que tenia una petita fuga.

Pel poc que ens quedava, hem decidit anar tirant, sense tornar a canviar la càmera. A partir d'aquí, el Miquel ens ha guiat pel camí interior, molt pedregós per moments i amb forts desnivells, que finalment, sobre les 05,15 ens ha portat al far de Vilanova, on ens hem fet la foto del grup celebrant l'arribada a la nostra destinació.

Com estava previst, hem anat a buscar la xurreria, però abans, hem tingut la sort de passar per una  benzinera on hem pogut rentar les nostres bicis i fer, de passada, temps fins les 06,00, hora en la que obrien la xurreria.

I efectivament, sobre aquesta hora hem arribat a la xurreria. Encara faltaven uns minuts, però hem pogut seure a les taules, tot esperant que obrissin la xurreria, i poder gaudir d'uns xurros amb xocolata boníssims i molt reparadors.

En un primer moment, al principi de la sortida, teníem previst que igual ens donaríem un banyet, i fins i tot el Josep s'ha portat el seu banyador i tovallola, però després, quan hem acabat els xurros, només hem tingut ganes d'anar a agafar el tren i acabar la sortida.

Una gran experiència fer aquesta travessa nocturna.

26-06-14

VOLTA PER L'ORDAL EN BICI DE CARRETERA.

Ja tenia ganes d'agafar la bici de carretera i fer una volta pel costat de casa, com a entrenament i manteniment físic. He fet la tradicional volta que des de St Climent, m'ha portat a Viladecans, St Boi, St Vicenç dels Horts, Quatre Camins, Cervelló, Vallirana, l'Ordal, Avinyonet, St Pere Molanta, Sitges, Castelldefels i un altre cop St Climent. 

Una de les paradetes que no puc deixar de fer és al forn de Avinyonet del Penedès, on sempre que passo per aquí, em compro xocolata amb ametlles i coca. Em dóna força per continuar.

Una volta de 93 qms en unes tres hores de pedalada.

23-06-14 CUSTÒDIA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ

Tal i com teníem previst, a les 06,45 els despertadors es van anar posant en marxa. Tot ho teníem a punt, així que aviat ens vam posar els nostres equipaments, guardar les nostres coses, i disposar-nos a esmorzar al menjador de l'alberg. Començava un gran dia ple d'emocions pel Miguel, per la Loli (la única noia i crac però crac de veritat!!), l'Edu, el Pedro, el Norbert i jo.

L'any passat no vam saber entendre'ns amb els responsables de l'establiment, i vam haver d'anar a esmorzar al bar de la estació, però aquesta vegada ho vam parlar millor, de manera que ara si, tot i que sortíem en un horari molt abans de l'hora que obre el menjador, ens van tenir preparat el nostre esmorzar, el qual era boníssim, a base de bufet, on hi havia de tot, embotit, pastes, kelogs, fruita, etc, a part clar dels cafès amb llet, etc.

Vam anar complint el nostre horari des dels primers minuts. Ens havíem proposat sortir de l'alberg a les 07,00, i realment eren les 07,01 quan ens posàvem en marxa. Abans, tothom ha deixat les seves coses al cotxe de la Marta, per tal d'anar més lleugers de pes.

Degut a la dificultat ja explicada que vam tenir en poder travessar els túnels en bici, ja havíem preparat el pla b, que volia dir, agafar el tren de les 07,59, que en pocs minuts ens deixaria a Torelló, primer poble on ja podríem anar en bici per la carretera sense causar cap infracció de trànsit. 

De fet, podríem haver baixat a un poble que es diu Organyà, però aquell tren no s'hi aturava.

El camí cap a Ripoll, fàcil i ràpid. Vam decidir fer-lo directament per la carretera, per evitar algun ensurt a la via verda, en la nostra intenció de fer-lo a tota velocitat. Difícil que a aquelles hores se'ns creui algú, però val, totes les precaucions son poques.

El tren va arribar a les 08,20 a Torelló, i ja aquí vam anar seguint el trac que m'havia passat l'Aureli. Quan vam sortir de l'alberg, ens vam abrigar una mica, perquè el dia començava tapat i amb certa fresca, però després el sol es va obrir camí, i a mida que avançava el dia, més calor teníem.

A Vic vam tenir el primer avituallament amb la Marta. El dia anterior havíem posat tots un petit fons, perquè ella comprés gel, aigua i fruites diverses, de manera que ens asseguréssim durant tot el dia, de tenir aigua fresca per anar reposant les nostres motxilles i bidons.

La nostra moral estava intacta. La pedalada era perfecte i avançàvem a molt bona velocitat.

De fet, excepte un parell de trams de camins de terra, tot era asfalt i molta baixada, així que avançàvem força be.

La primera dificultat en forma de pujada va venir després de Centelles, on també vam tenir el segon avituallament. Aquí sí ens vam trobar amb la pujada cap a St Feliu de Codines, i clar, el grup es va allargar, de manera que tothom la fes al seu ritme.

Poc abans de St Feliu i en el descans després de la pujada, vam descansar uns minuts, i vaig aprofitar per fer les entrevistes que m'agrada incloure de tant en tant a les pelis.

A St Feliu vam descansar al mateix bar de l'any passat, sota un ombra boníssima. La idea era que ens esperaríem fins l'arribada dels companys de St Ciment i també del nostre equip de Foc, però tots dos grups veníem amb retard, així que després d'assaborir una bona i fresca clara i de parlar amb la Anna, pel tema dels entrepans del dinar, vam reiniciar la marxa.

La Anna, és una companya que s'incorporava a Caldes, el següent poble i on dinàvem, al càmping el Pasqualet, on també ens trobaríem amb els companys de St Climent i del nostre equip de Foc. El tema dels entrepans venia perquè l'any passat vam quedar-nos a dinar amb els de St Climent, i vam estar-nos massa estona. També, perquè nosaltres el que volíem era dinar i marxar, sense esperar-los, perquè aquests nois tiren molt i ens fan anar amb la llengua fora. D'aquesta manera, si marxem abans que ells, ens atraparan molt més enllà i no patirem tant com l'any passat.

La trobada amb els nostres companys de l'equip de Foc de la UME va ser molt emotiva. Li diem “equip de foc”, als nostres companys joves de la UME, que la nit anterior, a les 12,00, encenien la flama al cim del Canigó, flama que a partir d'ara, custodiàvem l'equip de btt.

També la trobada amb els nostres amics de St Climent, alguns dels quals autèntics cracs, ja que venen des del refugi de Cortalet, fent en total 240 qms de travessa. Si nosaltres amb 160 ens pensem que fem quelcom especial, ells amb 240 ni t'explico!!

Mentre estàvem esperant al menjador, em van presentar a l'alcalde i la seva esposa, i van venir ràpidament a encendre la seva flama, el que em vaig negar, esperant, lògicament, que arribessin els de St Climent que son, en definitiva, els encarregats de fer-ho.

Tal i com teníem preparat gràcies a les accions de la Anna, els entrepans estaven a punt, i ens els vam començar a menjar a les 13,30. vam ocupar un dels extrems de la taula, i en un moment ens els vam menjar. Poc després, van començar a arribar l'Aureli i la resta de companys de St Climent, moment en que nosaltres vam aprofitar per marxar, com deia, procurant que ells encara triguessin prou temps com per deixar-nos avançar força.

Sobre les 14,15 vam reiniciar la marxa, com dia, ara amb la incorporació de la Anna. Aquesta primera part de la ruta encara era de baixada, i vam travessar Caldes pel seu centre històric. Després, aviat va arribar Sentmenat, ja agafant algunes pujades, on vam aturar-nos una mica a posar aigua d'una font, ja que a la Marta no la trobaríem fins passat Sabadell. 

Aquí hem tingut una mica de descoordinació, ja que lògicament, si ella no porta el trac de la ruta, és molt difícil coincidir en un lloc precís. L'any que ve mirarem que en porti, així li serà molt més fàcil localitzar-nos.

En el tram que va des de Sentmenat fins a Sabadell, vam patir una llarga pujada. Ja la recordava de l'any passat, però val,només és qüestió d'anar fent, com sempre, cada un al seu ritme.

No ens vam trobar amb la Marta a Sabadell, així que la vaig trucar per dir-li que agafés la carretera de Rubí, que ens passaria i podríem tenir avituallament, que per cert, necessitàvem amb urgència.

Passat Sabadell i St Quirze del Vallès, torna a venir forta pujada, encara que no molt llarga. Just abans d'acabar-la, és on ens vam trobar amb ella i ens vam poder avituallar d'aigua i fruita fresca. Ha sigut un gran encert aquesta decisió de muntar aquest avituallament. La Marta ens acompanyava igual fent-nos de suport per qualsevol cosa que ens podés passar, com l'any passat, però enguany, a més, hem organitzat aquest avituallament, incloent-hi gel, que ens ha permès tenir aigua freda i diverses peces de fruita. Molt be per ella, per encarregar-se'n de comprar-ho tot i mantenir el rebost ple.

Ara sí podíem dir que les pujades ja havien acabat. Poc després, passàvem per Rubí i ja tot era seguir la carretera, en lleugera baixada, que ens ha portat, primer, a Castellbisbal i després al polígon industrial, última de les parades abans d'arribar a St Vicenç dels Horts.

Va ser arribar al polígon i començar a arribar-hi els de St Climent. Havíem aconseguit arribar abans que ells i ja, a partir d'ara, ja tot seria una passejada. 

Després d'uns petits minuts de descans, vam reiniciar la marxa, ara ja tots dos equips plegats, entrant pel riu, on fèiem l'entrega de la flama als companys de Begues, sota l'autovia que travessa el riu.

L'estona del riu va ser molt curta, i aviat vam entrar a la carretera, per arribar a St Vicenç dels Horts. Aquí la emoció pel que estàvem fent, ja s'estava gestant. La policia local de St Vicenç ens va custodiar i obrir pas entre el trànsit, fins al lloc on vam donar-li la seva flama. Ens van portar a una esplanada on tenien preparada la foguera i ens van donar entrepans i begudes, molt ben preparats.

Ja feia estona que anàvem a un ritme molt tranquil, anàvem molt per davant dels horaris previstos, així que vam tenir temps de fer-nos fotos, descansar, menjar els entrepans, etc.

Després, els companys de St Vicenç ens van portar a fer una volta pel poble, fins a deixar-nos a la carretera, justament on l'any passat ens vam trobar amb la comitiva en el nostre camí cap a Gavà, quan pensàvem que era massa tard i ens havíem perdut la festa.

Pocs minuts més tard, arribàvem a St Boi del Llobregat, on davant de la seva església, la comitiva local ens tenia preparada una boníssima coca i begudes que ens van anar de conya. Fins i tot va aparèixer una ampolla gran de cervesa, però aquesta exquisida i refrescant beguda, només va estar a l'abast de poca gent, entre els quals no vaig tenir la sort de pertànyer.

Aquí ja es van incorporar alguns corredors, quatre concretament, que van iniciar la gran comitiva que aniríem formant a partir d'aquell moment. Una mica més enllà, es van anar afegint més, i quan ens acostàvem a Viladecans, la caravana era immensa, entre tots els ciclistes i els corredors de St Climent, Viladecans i Gavà.

Durant aquesta última part de la ruta, a St Vicenç dels Horts, vaig ser portador de la flama, encesa dins un quinqué, i gràcies a la parafina, no se'm va apagar en tot el trajecte, i això que havia moments que anàvem bastant ràpid.

L'arribada a Viladecans com l'any passat, amb molta festa, amb castellers i repartint també coca entre tots nosaltres.

Ara, la emoció del dia va venir quan, de cop i volta, ens vam quedar sols els de Gavà. Tothom havia desaparegut, els de St Climent i els de Viladecans, així que vam continuar nosaltres sols, els ciclistes i el grup, petit encara, de corredors que ens acompanyaven. Va ser a la rotonda de la Roca, ja entrant a Gavà, on ens esperaven més corredors i amics de la ume i de les diferents entitats. Aquest últim tros fins a la rambla, va ser apoteòsic, amb la policia local custodiant-nos, els corredors davant nostre i el més divertit, les mares dels nens i nenes que corrien amb nosaltres, corrent elles per sobre l'acera, per no perdre de vista als nanos. 

Allà, a la cruïlla entre la rambla i la carretera, estaven tots, l'Elvira, amics, molts companys de la UME fent-nos els honors de l'arribada. Carn de gallina inclòs ara quan ho escric, perquè és un sentiment especial el que es sent. Per tu mateix, però també, per la gent que t'espera, a qui veus els ulls emocionats i orgullosos de veure com la Flama del Canigó entra al seu poble, amb el pes històric i reivindicatiu que això representa.

Estoneta de descans i seguim, ara rambla amunt, amb la música de percussió dels sonaquetomba acompanyant-nos. 

Just al costat del monument als màrtirs de l'onze de setembre 1714, van haver-hi discursos de benvinguda, de la Mireia, representant a l'agrupament escolta, del Josep Campany, en un discurs polític i reivindicatiu, i del Marc Zurriaga, que va estar immens, explicant a la gent el que havíem fet.

Després, desfilada fins a la plaça  Balmes, on nosaltres, l'Elvira i jo vam donar per acabada la nostra participació. Com l'any passat, després de l'eufòria de l'arribada, va aparèixer de cop i volta el desgast, el cansament, l'esgotament, i vam decidir no quedar-nos a sopar ni a la resta de la festa, com era, justament, l'encesa de la foguera de la revetlla de Sant Joan, amb la Flama que portàvem des del cim del Canigó.

Una altre molt emotiva custòdia.

22-06-14, GORGS DE CAMPDEVÀNOL

22 de Juny 2014, GORGS DE CAMPDEVÀNOL

Igual que en la sortida de la Flama de l'any passat, l'any passat, avui dia 22 hem volgut fer tambe una mena de prèvia, d'escalfament, de cara a la gran sortida de demà, quan farem la custòdia de la flama del Canigó, des de St Joan de les Abadesses, fins a Gavà.

I ha sigut a proposta del nostre amic Miguel, que hem fer els Gorgs de Campdevànol.

Aquest matí érem el Miguel, el Juan, la Anna, el Pedro, la Loli, el Norbert, l'Edu i jo, els que hem fet aquesta primera part de la ruta. Per gaudir de tot el dia, hem agafat un tren matiner, que no el primer, el qual ens ha portat fins a Campdevànol, d'on surt la ruta dels Gorgs.

Eren sobre les 10,15 que hem hem posat en marxa, després de la fotografia de rigor, feta a la mateixa estació de tren.

La ruta era curta, i aviat, en 6-7 qms, hem arribat a la nostra destinació, els Gorgs de Campdevànol. 

Son una serie de gorgs, o salts d'aigua, que van formant petits bassals, on la gent es banya. Ja escrivia qui va penjar la ruta, que normalment, els festius de l'estiu, aviat s'ompla de gent, com així hem pogut comprovar.

Hem visitat tres o quatre gorgs, alguns dels quals de molt difícil accés, sobretot en bici, havent-la de deixar més amunt i tornant-nos per tal de vigilar-les.

En el gorg de la Olla ens hem mig banyat. Ens hem tret les botes, hem pujat al màxim el culot, i hem entrat a l'aigua, que per cert, estava bastant gelada. Llàstima de no haver portat banyador, perquè era un bon moment per donar-nos un petit bany. Sobre el culot no podíem fer-ho, ja que amb la badana mullada, podria espatllar-se i perdre el seu efecte de forma, gruix i anti bacteriològic.

Tampoc podíem estar-nos massa estona, perquè com deia abans, ens tornàvem per vigilar les bicis, de manera que jo mateix he sigut dels primers en sortir de l'aigua i pujar dalt, on m'esperava el Norbert, al que he substituït en el procés de vigilància.

Per cert, l'he hagut de demanar que em pugés la meva motxilla d'aigua,perquè me l'havia deixat al costat del gorg.

Sobre quarts d'una hem girat cua, anant tots plegats fins a Ripoll, on hem buscat un bon lloc per dinar. I ho hem fet davant mateix del Monestir, justament a un bar on l'amo ens ha explicat que la setmana passada, en motiu de l'aniversari de la fundació de la ciutat, van crear una botifarra de 1125 metres (el temps de vida de Ripoll), on van caldre la carn de 120 porcs.

Després del dinar, l'Anna se'n va tornar cap a Barcelona. Moltes gràcies per acompanyar-nos, Anna!!

Abans de continuar el nostre camí, vaig aturar un cotxe dels mossos, per parlar-lis del tema de l'autovia. L'any passat, quan vam venir a fer la custòdia de la flama, ens van deixar passar per l'autovia, ja que al construir-la, van deixar sense camí alternatiu durant un bon tram als ciclistes. Van utilitzar l'antiga carretera, per transformar-la en autovia, sense fer al mateix temps algun carril paral·lel, o via de servei, de manera que de cop i volta, ens trobem que no podem passar-hi.

El mosso em va escoltar, però no es va voler comprometre a deixar-nos passar sense multar-nos. Simplement em va dir que havíem de demanar un permís, cosa que vaig intentar durant alguns dies, sense aconseguir poder parlar directament amb la persona que ens podria haver donat aquest permís.

Nosaltres ja teníem decidit que l'endemà, faríem el tram Ripoll-Torelló en tren, única forma de fer la ruta en bici, però mira, al trobar-me'l, ho vaig intentar per darrera vegada i directament amb un mosso de Ripoll.

Poc després vam reiniciar la marxa. Ben aviat, perquè la distància era curta, vam arribar a St Joan de les Abadesses, on abans d'anar al nostre alberg, ens vam dirigir a gaudir de la segona activitat del dia, com era travessar un pont penjant sobre el riu Ter, espectacular.

És un pont que em va ensenyar el Jordi Puiggròs i realment fa sensació. Tots vam travessar-l'ho amb molta cura, i més després d'haver parlat amb un veí de la zona, el qual ens va dir que anéssim en compte, que hi ha hagut gent que ha caigut al aigua, i que com que el fons està ple de fang, no se'n surten. Glub!!

Després d'aquesta proesa, vam dirigir-nos cap a St Joan de les Abadesses, fent una petita volta pel poble, abans de dirigir-nos definitivament al alberg.

Abans, però, el Juan es va acomiadar de nosaltres, ja que, igual que la Anna, només havia vingut diumenge, per impossibilitat de quedar-se dilluns per qüestions personals. Moltes gràcies Juan, fins aviat company!!

Només d'arribar al alberg, vam pagar el compte i vam prendre possessió de la nostra habitació. Els companys, molt amablement, em van permetre ocupar una llitera de baix!!

Després de deixar les coses (les meves les portava la Marta), vam anar al bar de l'estació, a prendre unes cerveses, mentre ens anàvem tornant a dutxar-nos.

Mentre això passava, va arribar la Marta Comas amb el seu cotxe, de manera que a partir d'aquell moment, ja estàvem tots els components de la travessa.

El sopar em va agradar molt. Canelons de primer i peix fregit amb calamars a la romana de segon.

I ja, després d'una petita volta per la zona per tal de fer baixar el menjar, ens vam tornar a la nostra habitació, on vam poder dedicar uns minuts a fer un munt de bromes tots plegats.

Per exemple, amagar-li la bici a la Loli, jejeeje