12 i 13 Juliol 2014, PIRINEXUS III

12 i 13 Juliol 2014. PIRINEXUS III

Li dic pirinexus III, perquè en el nostre equip de la bttume ja portem feta la part I (Ripoll-Girona) i II (Girona-Flaçà). 

Aquesta Pirinexus III representava tornar a Ripoll i pujar cap a França, per anar rodant fins a la costa francesa i baixar des d'allà a Catalunya, seguint per la costa brava.

Uns dies abans, vaig estar en contacte amb la Pilar, una companya que també ens anem trobant de tant en tant fent bici, perquè havia vist que ella l'havia fet unes setmanes enrere, i volia conèixer temps, lloc per dormir, etc. Amb una petita diferència; la Pilar havia fet la ruta clàssica, rodar a França fins a Le Boulou i tornar a Catalunya des d'allà per la Jonquera. Nosaltres, en canvi, volíem anar més lluny, i com dic, arribar fins a la costa mediterrània.

Al final, la vaig proposar al nostre equip, en petit comitè, per tal de fer una prèvia d'aquesta sortida, a veure què.

La Pilar em va dir on havien dormit, però no va haver-hi manera de poder posar-me en contacte amb ells; era una mena d'alberg a Arles sur Mer, però ja dic, els vaig escriure un parell de correus sol·licitant informació per dormir i no em van contestar.

Així que valent-me dels motors de recerca del Google, vaig trobar la pàgina Booking, i d'aquí vaig poder reservar un mòbil-home a un càmping de Àrgeles sur Mer. Donada la volta que fèiem, ens era millor anar a dormir més enllà d'on es va quedar la Pilar.

12-07-14

Vam decidir, com sempre, agafar el primer tren, així que a les 04,00 del mati ja sonava el meu despertador. Resulta que els que vivim al Baix Llobregat, tenim un petit problema, i és que si volem agafar un tren que surti a les 07,00 del mati, hem d'agafar un rodalies que passa a les 05,08, i ens obliga a esperar, a l'estació de Sants, més d'hora i mitja, perquè el següent rodalies ja no passa fins tres quarts de set, i arriba a Sants més tard de les 07,00, el que vol dir que amb el tren que ens interessa ja havent marxat.

Total, que a les 05,06 em munto al rodalies, on ens trobem amb el Cèsar i arribem a Sants a les 05,20. a aquestes hores, a Sants hi ha molta gent, uns perquè han d'agafar els seus trens, però altres, molts gent jove que van al MCDONALDS de l'estació, on per molt pocs diners, podem refer-se de la nit esbojarrada que segur molts han passat, menjant hamburgueses a bon preu.

Sobre les 06,45 ha arribat el Josep, i ja seguidament hem baixat cap a l'andana, on puntualment, ha sortit el nostre tren. 

L'avantatge d'agafar aquests trens tant matiners, és que encara no vam plens de gent i pots seure còmodament.

A Clot, hem vist que pujada la Sílvia Mas, qui ens ha dit que anava a fer una ruta per Mollet del Vallès.

El tren ha arribat puntual a Ripoll. El dia es veia mig ennuvolat i ens donava la sensació que podria ploure al llarg del dia.

Després de tots els preparatius, ens vam posar en marxa, en direcció a St Joan de les Abadesses, pujant per la Via Verda del Carbó, força coneguda per nosaltres. A St Joan vam entrar al poble, perquè em volia comprar una altre càmera de 29”, ja que només en portava una, però la botiga estava tancada, així que res, mirarem a veure si a Camprodon podem fer la compra.

Vam seguir una mica per la carretera i aviat vam entrar al camí marcat per GPS, un camí que circulava pel mig del bosc, preciós, això si, amb algunes rampes èpiques.

A Camprodon vam entrar, perquè volíem veure el pont romànic sobre el riu Ter, esmorzar i comprar la càmera. Aquesta no vaig poder comprar-la, perquè a la botiga només en teníem de vàlvula gran, i les meves son estretes. El que sí em vaig comprar va ser un impermeable, perquè feia fresca i podria ploure, i el paravent que porto l'aigua de la pluja el travessa.

També aquí vam esmorzar, asseguts tranquil·lament a un banc de la plaça. Ens vam comprar uns entrepans i un bon tros de coca, i amb això ja tiraríem molts quilòmetres. En aquest forn, venien aquelles capses de galetes de Camprodon, que teníem a casa, quan era nen.

Amb l'estómac ple, vam reiniciar la nostra marxa. Encara ens quedava la part més dura del dia, la pujada al Coll D'ares. Des de Ripoll, son 45 qms de pujada, però és des de Camprodon, on la cosa comença a pujar i enfilar-se.

Pocs quilòmetres després, vam arribar a Molló, l'últim poble de Catalunya abans d'arribar a França, tot i que encara més amunt i abans del cim, també hi ha un restaurant on poder dinar quan passem amb la colla per aquí.

En aquests moments estem en pendents que oscil·len entre el 3,3% i el 5,3% de desnivell positiu, informació indicada en cartells molt il·lustratius, que ajuden a veure per on anem.

Al Coll d'Ares ens hi vam estar una bona estona, fent fotografies. En aquest lloc hi ha un cartell amb el títol “camí de retirada”, que és per on van passar els refugiats que durant la guerra civil, van fugir de la repressió del règim franquista. Els pobres no sabien que a França, els col·laboracionistes francesos amb els nazis, alemanys i espanyols, a molts d'ells els retornarien a Espanya, donant-los a les autoritats sublevades espanyoles, i que molts d'ells moririen afusellats, com el president Lluís Companys, o empresonats durant anys.

A partir d'aquí, ja s'havien acabat les pujades. Ara, amb forta baixada, ens plantàvem a Prats de Molló, on vam agafar la carretera D115, que circula pel marge esquerra del riu TEC i anàvem passant pobles, com Le Tech, i Arles sur Tech, on vam dinar uns entrepans seguts a la terrassa d'un bar. Aquella placeta semblava treta d'una pel·lícula dels anys 50, era com si no haguessin tocat res, els mateixos finestrons a les cases, les parets sense reparar. Tot molt autèntic.

No ens hi vam estar massa estona, les hores anaven passant i teníem una hora màxima d'arribada al càmping de les 20,00 h, moment en que tancaven la recepció i ens hagués representat perdre la reserva al càmping, i buscar un altre allotjament.

Sort teníem que pràcticament des de Coll d'ares, tot era baixada, però també és cert que cada vegada bufava més fort el vent de cara, que moltes vegades quasi ens frenava.

Aquest fet de l'horari d'admissió al càmping, ens va obligar a seguir pedalant per la carretera, en lloc d'agafar de tant en tant alguna desviació per camins que marcava el trac. En tot cas, eren uns trams molt petits que ens entraven i sortien de la mateixa carretera, no ens perdíem cap paisatge diferent del que vèiem.

Quan vam travessat Ceret, em va agradar veure una “mini” manifestació anti taurina, amb gent portant petites pancartes on, entre d'altres, es podia llegir “pour quoi”? En aquells dies, sembla ser que a aquell poble es celebrava alguna “corrida”.

Sobre les 17,00 vam passar per l'exterior de Le Boulou, i ja vèiem que anàvem be de temps. Aviat ens vam desviar per una via verda asfaltada, i seguint un mapa que portàvem del Via Michelin, vam buscar un poble que es diu St Andreu, des d'on hi ha un camí que porta directament al poble de Taxo, on està situat el càmping.

Ens va costar una mica trobar-lo, però finalment, després de preguntar unes quantes vegades, sobre les 18,00 i poc vam arribar. Un càmping grandiós, ple de mòbil-home i amb molt poques tendes. La zona aquesta de Taxo, està plena de càmpings de les mateixes característiques, mòbil-home, bungalows, etc. Poques tendes. Molta gent treballant a la recepció, el que no va evitar que ens portés molta estona les gestions de la inscripció. Aquí vam fer el pagament de la totalitat de la reserva, (ells ja havien cobrat 30 euros a compte), i també vam haver de pagar 8 euros per persona, en concepte de lloguer de llençols. Una mica car, però clar, els que passen 8 dies, o 15, també paguen 8 euros, com nosaltres, que només ens hi estàvem una nit.

El primer que vam fer després de deixar les nostres coses, va ser anar a la piscina, a refrescar-nos. Ens hi vam estar pràcticament una hora, fins l'hora que tancaven, a les 20,00, moment que vam tornar al mòbil-home a dutxar-nos i vestir-nos, per anar a sopar.

Vam anar al petit restaurant del càmping, on lo primer de tot va ser prendre'ns una cervesa gelada. Després vam sopar, una amanida per tots i jo, de segon, carn de vedella.

Bona vetllada, xerrant uns bons amics.

Després, vam anar a donar una volta i volíem veure si podíem trucar a casa, però no se el perquè, el meu mòbil no em permet fer trucades des de l'estranger. Sort que el Cèsar em va deixar el seu, més que res, per tranquil·litzar a l'Elvira i que sabés que estàvem be.

Sobre les 23,00 ja estàvem al llit. Ells dos van estar en una habitació amb dos llits, i jo em vaig posar en una altre, en la part baixa d'una llitera.

13-07-14

Vam posar els despertadors a les 07,00, perquè a les 08,00 vindrien els del càmping a comprovar que tot estava be i retornar-nos 105 euros que ens havien obligat a deixar com a penyora. Efectivament, a l'hora prevista van venir i com que tot estava be, ens ho van retornar.

De manera que a les 08,15 ja estàvem en marxa. El tema d'avui era que a les 10,00 el Martin arribaria a Portbou a esperar-nos, i la nostra intenció era arribar el més aviat possible per trobar-nos amb ell.

Donant alguna volta, al final vam arribar a Cotlliure, un poble costaner maquíssim, on vam esmorzar en una terrassa davant el mar. La platja, en aquell moment encara estava buida de gent. 

Seguidament vam continuar el nostre camí. 

Vam passar per Banyuls, i anàvem avançant, sempre o pujant o baixant, era un tobogan continuo. Finalment vam arribar a Cerbère, l'últim poble de França, on vam tornar a pujar, aquesta vegada bastant, permetent-nos veure una vista fantàstica de les seves instal·lacions ferroviàries.

Al Cap de Cerbère ens vam aturar a admirar el paisatge i fer algunes fotografies. Si miràvem al sud, vèiem Portbou; si ho fèiem al nord, Cerbère, un paisatge costaner, preciós.

Aviat va venir la baixada i amb ella vam travessar el que havia sigut en el seu temps la frontera franco-catalana. En una baixada llampeg, vam arribar a Portbou a les 12,00, on ens esperava el Martin des de les 10,00 que havia arribat!! 

A Portbou petit descans, més begudes fresques i continuem. Ara ja hem decidit que farem el trajecte previst en un principi, anirem a pujar el monestir de sant Pere de Rodes.

Vam preguntar a la oficina de turisme, i ens van aconsellar seguir per la carretera travessant els túnels, el que ens evitava pujar per la carretera antiga cap el Coll del Frare.

Aviat ens vam plantar a Llançà i vam aturar-nos un moment a la benzinera, a inflar les rodes i tornar a carregar beguda pels següents trams.

Aquí vam agafar el Camí de Ronda, com ja hem fet altres vegades, que ens porta seguint en tot moment la línia de la costa, passant multitud de  cales i platges, amb més tobogans, encara que no tant com quan estàvem per la costa francesa, passant el far i arribant a les 13,45 a les portes de El Port de la Selva, on sense descansar per res, vam iniciar la pujada al Monestir de St Pere de Rodes. Aquí, cada un de nosaltres va anar pujant al seu ritme, sense pressa, patint d'allò més, ja que a aquelles hores la calor era intensa. Sort que de tant en tant el sol desapareixia amagat pels núvols, però val, de manera inapreciable.

Al cap d'una hora i quart, vam arribar al Monestir. La decepció va venir quan vam comprovar que encara està tancada la Font dels Monjos, una llàstima, perquè d'allà brolla una aigua molt freda que segur hagués reparat el nostre cansament i saciat la nostra sed. Però de manera inexplicable, aquesta font ja fa un parell d'anys que l'agència catalana de l'aigua l'ha tancat, i realment no entenc el motiu, perquè abans havíem begut d'aquesta aigua, sense cap problema.

Ah, clar!! dóna la casualitat que dins el recinte del Monestir, hi ha un bar on venen ampolles d'aigua, i casualitat!! per accedir al bar, has de pagar els 4 euros d'entrada al recinte. Quina casualitat, oi?

Curiós que la mateixa empleada, al veure'ns enfadats, va sortir on érem nosaltres, a portar-nos un full de reclamació, perquè entenia la dona que teníem raó d'enfadar-nos.

Poc després, ja descansats i apunt per continuar, vam reiniciar la nostra marxa, ara en direcció a Vilajuïga. Vam seguir la carretera i la vam baixar a molt bona velocitat, per arribar a aquest poble, on vam dinar. Aquí vam comprovar els horaris dels trens, i vam decidir anar fins a Figueres, ja que a Vilajuïga ens haguéssim hagut de quedat un parell d'hores esperant algun tren que s'aturés aquí.

Vam agafar el MD de les 18,49 i en poca estona ens vam plantar a casa.

En aquesta sortida he fet 217 qms