27-06-14 NOCTURNA-NOCTURNA (gavà-vilanova i la geltrú)
Avui hem fet la nostra II NOCTURNA GAVÀ-VILANOVA, una travessa al Garraf i que és la segona vegada que la fem.
Com l'any passat, ens hem anat trobant a Gavà, al bar de sota la UME, a les 23,00, per sopar i fer temps, ja que l'esperit de la sortida era que la fem nocturna-nocturna, per arribar a Vilanova a menjar xurros amb xocolata (obren la xurreria a les 06,00) i agafar el tren de tornada.
En aquesta sortida hem participat el Miquel, el Santi, la Inma, el Josep, el Jorge i jo. També ens va acompanyar al sopar el Cèsar, però no a va poder venir a la sortida.
Eren les 00,00 en punt, quan ens fèiem la fotografia del grup, davant la UME, com a moment de principi de la sortida.
A mi no em digueu que no és especial començar a fer una pedalada com aquesta a les 12 de la nit!
Després de pujar per tota la rambla, hem entrat al camí de terra que en un primer tram i fort desnivell, ens ha portat a Can Bori. Aquí, tot i l'hora i la fresca de la nit, la suor ja feia estralls. Petit descans i seguim pujant, fins que en un moment donat, ens decidim a apagar els nostres llums, i continuar sota la llum de les estrelles. Quin espectacle aquest, pedalar sense cap llum artificial, poder observar el cel estrellat que, ja en aquesta zona, ens obsequiava amb una vista posada en infinites llums minúscules.
La pedalada ens l'hem pres amb molta calma, ja que com deia abans, volíem arribar a Vilanova en una hora en que la xurreria estigués oberta, i no ens passés com l'any passat, que vam arribar tant aviat que estava tancada i finalment ens vam anar al bar de la estació.
Després d'un petit tros de carretera que no tenim més remei de fer, aviat ens hem desviat pel camí conegut com la “corba del burrito”, on es puja a Can Comes. Una pujada molt vertical, de pocs metres, però que ens permet entrar de seguida al bosc i deixar la carretera, que si sempre és perillosa, més ho és un dissabte a la matinada.
Poc després, ja hem agafat el camí de terra que surt de Begues i que primer puja i després baixa, fins arribar a La Plana Novella.
Aquí hi ha el monestir budista, on ens hem fet algunes fotografies i a més, reparar una punxada que ha tingut la Inma.
una ombra espectacular del Jorge, davant les portes del monestir.
Hem fet molta broma, i fins i tot patíem per si en un moment donat podíem molestar el descans dels monjos, cosa que no era la nostra intenció, lògicament.
Un cop reparada la roda, potser sobre les 03,00 de la matinada, hem continuat el nostre camí. Primer, gaudint d'una bona baixada que segueix a La Plana Novella i després d'una última pujada que ens ha deixat fins a un lloc conegut com Els Caçadors, des d'on hi ha una magnífica vista de la zona del litoral de Castelldefels.
Poc després, arribàvem a Sitges, on hem fet una petita volta pel centre i pel seu passeig marítim. Aquí, hem tornat a inflar la roda de la Inma, i és que sembla que tenia una petita fuga.
Pel poc que ens quedava, hem decidit anar tirant, sense tornar a canviar la càmera. A partir d'aquí, el Miquel ens ha guiat pel camí interior, molt pedregós per moments i amb forts desnivells, que finalment, sobre les 05,15 ens ha portat al far de Vilanova, on ens hem fet la foto del grup celebrant l'arribada a la nostra destinació.
Com estava previst, hem anat a buscar la xurreria, però abans, hem tingut la sort de passar per una benzinera on hem pogut rentar les nostres bicis i fer, de passada, temps fins les 06,00, hora en la que obrien la xurreria.
I efectivament, sobre aquesta hora hem arribat a la xurreria. Encara faltaven uns minuts, però hem pogut seure a les taules, tot esperant que obrissin la xurreria, i poder gaudir d'uns xurros amb xocolata boníssims i molt reparadors.
En un primer moment, al principi de la sortida, teníem previst que igual ens donaríem un banyet, i fins i tot el Josep s'ha portat el seu banyador i tovallola, però després, quan hem acabat els xurros, només hem tingut ganes d'anar a agafar el tren i acabar la sortida.
Una gran experiència fer aquesta travessa nocturna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada