21-12-14, VIC-MANRESA

21-12-14 VIC-MANRESA

Seguint una de les nostres rutes més característiques, avui hem fet aquesta etapa de 68 qms, que ens ha portat des de Vic fins a Manresa.

Avui érem la Carme, el Josep Martínez, el Cèsar, el Martin, el Josep Maria, l’Álex, el Juan i jo.

El Josep Maria és un company que s’estrena avui entre nosaltres (esperem veure’t més, company), i l’Àlex està fent pràctiques a la UME i avui ha volgut fer btt.

Hem tingut la sort també que ja ficats al tren, el Martin, que feia una altre sortida,  ha decidit venir amb nosaltres, esperant la nostra arribada a Vic i afegint-se al grup. Gràcies amic!!

Poc després de fer el tradicional cafè de principi de sortida, hem iniciat la pedalada, agafant la carretera en direcció sud, com si anéssim a Barcelona.

En aquest tram, el Martin i l’Àlex han anat un moment fins a una benzinera a agafar alguns guants de plàstic pel noi, d’aquells que et poses quan et serveixes benzina, ja que en portava uns curts que li estaven gelant els dits.

L’Àlex te 17 anys i no ha  vingut ben preparat en quan al seu equipament. Portava una roba massa lleugera sobretot per primera hora, on la boira ens ha acompanyat durant una bona estona, i això l’ha fet passar fred. El casc li anava fatal i no l’hem pogut reparar, de manera que gran part del cap, sobretot per la banda del front, li quedava enlaire. La bici tampoc estava en condicions. Segons ens ha explicat, el seu pare li havia canviat les pastilles dels frens, però sembla que no massa be, ja que li ha funcionat fatal, frenant-li contínuament la bici i fent-li incrementar exageradament l’esforç de la sortida. Tot plegat, sigui a causa d’aquesta mancança tècnica, o del propi cansament, o la suma de tot, l’ha fet caure molt a la vora del final de la sortida. No li ha passat res greu al menys d’entrada, però caldrà veure evolució al genoll, del que es queixava lleugerament.

Hem passat dos pobles abans de ficar-nos al bosc, Sentfores i Sta. Eulàlia de Riuprimer.

A partir d’aquest últim poble, ens hem ficat per un camí ple de fang, element que hem anat trobant ja a lo llarg del dia. Ha sigut un tros difícil, on la bici relliscava molt. Fins i tot hem creuat una petita riera, on no he pogut travessar-la de cop i m’he vist obligat a posar el peu dins l’aigua.

Poc després hem arribat a la carretera 4317, l’hem seguit una petita estona i ens hem ficat de nou al bosc, ara en forta pujada durant uns quants quilòmetres. Jo anava molt incòmode amb el peu tant mullat fins que ens hem aturat a descansar. Aleshores m’he tret els mitjons mullats i m’he embolicat el peu amb vena de la farmaciola, per posar-me alguna cosa seca. Només m’ha anat be una petita estona, clar, perquè la bota estava molt xopa. En fi, llàstima de no haver portat roba de recanvi, ja que portava una alforja.

Quan portàvem 19 qms de pujada hem arribat al cim i hem gaudit d’un qm de baixada, molt perillosa, com ho ha sigut tot el dia a causa del fang. Després d’una mica més de pujada, ja la baixada ha sigut sostinguda, però lenta a causa del fang.

A les 13,30, després d’una llarga baixada, hem arribat a un poblet que es diu l’Estany, preciós, amb un monestir romànic molt bonic i unes cases  i carrers de pedra preciosos. No m’importaria res viure en un lloc així!!!

La sortida del poble ha sigut costeruda, però de seguida hem arribat a un altre punt on la baixada ha sigut la gran protagonista, fins a Artés, on ens hem aturat per dinar. Ha sigut en aquesta baixada on l’Àlex ha caigut, i el ritme que portàvem era molt lent, sobretot perquè com deia abans, la seva bici el frenava contínuament i ens aturàvem a intentar reparar-li el problema. Un dinar ràpid, perquè eren sobre les 16,00 i encara ens faltaven 20 qms per arribar a Manresa, o sigui que podríem acabar de nit si no ens donàvem pressa. Vam

Així que crec vam prendre la millor decisió; vam fer aquest últim tram, des d’Artés fins a Manresa per carretera. Llàstima que no vam preguntar ningú d’Artés quin era el millor camí i vam agafar una carretera que ens va fer una volta més llarga del que caldria.

Però val, vam arribar a Manresa encara amb una mínima llum de dia, encara que ja obligats a encendre els nostres llums.

Per tornar, ens vam repartir en dos grups, uns van agafar la línia de RENFE i nosaltres els FFGG, que en poc més d’una hora ens va portar a St Boi, des d’on vaig tornar a casa.

En total avui he fet 81 qms,