SORTIDES EN BTT

11-01-15

RONDA VERDA DE BARCELONA (DOS)

Segons teníem previst, hem fet la segona part de la RONDA VERDA DE BARCELONA, un traçat d’uns 70 qms en total, que dóna la volta al perímetre de Barcelona.

Tal i com vam fer en la primera etapa, quan vam fer Estació de Sants – Estació de França, no ens vam limitar a seguir de forma escrupolosa aquest traçat. La nostra intenció va ser aprofitar la ruta, per visitar llocs i espais especials, que donessin a la nostra sortida un caràcter un pel cultural, visitar monuments, parcs, edificis especials, etc.

Així que en aquesta segona sortida, vam anar primer de tot als carrers estrets del Barri de la Ribera, perquè volia fer una visita complerta al Born, però no va poder ser possible, perquè estava tancat (obren a les 10,00 i eren les 09,20 h), així que res, vam seguir cap a el parc de la Ciutadella,  pedalar entre mig dels seus passeig, admirant la flora existent, fent-nos fotografies davant el Parlament de Catalunya o de l’estant que presideix el Parc. Llàstima que la cascada estava tancada, no se si vam passar-hi massa aviat, o està tancada per algun altre motiu.

També em va agradar fer-nos una foto davant la elefanta Júlia, la qual em porta molts records de quan era petit i visitava aquest monument amb la meva mare.

Després vam passar per sota l’arc de Triomf i ja, ara si, ens vam dirigir en direcció al traçat de la ronda verda. Ens va agradar molt poder veure el trasllat d’alguns cavalls de la Policia muntada de Barcelona, ja que vam passar per davant les cavallerisses, just en el moment en que en traslladaven uns quants. Uns cavalls grans, molt elegants, com l’uniforme d’alguns dels seus genets.

Els participants d’aquesta sortida, el Guillem, Lluis, Juanmi, Montse, Miguel, Anna, Joan Carles, Manuel i jo fent la selfie, al costat del monument a la elefanta.

Vam anar fins a les torres Mapfre i Hotel Arts, i des d’allà vam anar seguint la ronda, en direcció nord, passant tota la zona nova de la Vila Olímpica i el Fòrum, una ample zona feta no se ben be el perquè, que ja costat molts diners i que resta pràcticament buida de contingut. Ah, si, per allà estava muntat el Circ Americano...

Més tard vam arribar al Riu Besòs, travessant-lo gràcies a un carril bici i aviat vam arribar a l’alçada de les torres de Endesa, situades ja dins a Sant Adrià de Besòs, tot un símbol d’un moment industrial i que ara només serveix per recordar allò que va ser, i ja no és.

No

Havia passat mai pel port nàutic de St Adrià, petit, però ple d’embarcacions de diverses mides.

Després, ja a Badalona, vam anar fins a la fàbrica de l’Anís del Mono, on davant mateix hi ha una passarel·la que s’endinsa força en direcció mar. Nosaltres vam passar-hi muntats en les nostres bicis, tot i les protestes d’una senyora que passejava per allà, i que pel que sembla, li molesta la gent que va en bici.

Allà es troba també una escultura representativa de la fàbrica de l’Anís, on també ens vam fotografiar.

La ruta va continuar encara pel passeig marítim de Badalona amunt, fins que finalment va girar cap a l’esquerra, per disposar-se a pujar cap el Barri de Montigalà, antic (no se ara com està) bastió de la industria tèxtil de confecció de “pronto moda”.

Ara anàvem pujant i a alguns companys ens costava d’allò més seguir la ruta, però clar, havíem de continuar.

Després de l’esforç i alguna aturada per descansar, vam arribar a la nostra cima particular, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un lloc quelcom empinat, però que un cop dalt, vam veure que és molt visitat per la gent. Te una font d’on brollen un parell de dolls d’aigua, i molta gent per allà esmorzant i passant l’estona.

També alguns ciclistes que com nosaltres, feien aquesta ruta.

Després de descansar i menjar una mica, vam continuar, ara ja de baixada. De seguida vam passar per Santa Coloma de Gramenet, i quan vam arribar al Riu Besòs, a proposta del Miguel vam seguir-lo en direcció mar, per anar a buscar el tren a la estació de França, perquè aquí podríem agafar el tren directament fins a la nostra destinació, mentre que si anàvem a Montcada, com estava previst com  a destinació final de la sortida, hauríem de fer transbord a Sants, una mica més emprenyador, realment. Així que de passada, vam fer també el tram de la Ronda Verda corresponent al riu Besòs, el qual quedava fora de la nostra ruta. Ara, quan fem la tercera part, sí agafarem el tren fins a Montcada, perquè serà llarga i amb pujades, i no val la pena repetir aquest tram.

El pas pel passeig marítim de Barcelona, al contrari que a primera hora, ha sigut molt difícil, perquè lògicament, estava ple de gent i havíem d’anar amb molt de compte.

Curiós també veure com els pares, moltes vegades, no segueixen estrictament l’atenció deguda als seus fills petits. Els porten als parcs i els fan circular pels carrils bici, en bicicleta o patinet, o patins, i els deixen al seu aire, com si estiguessin a casa seva, sense tenir en compte que per darrera i per davant, venen més ciclistes o patinadors, amb tots els drets. Em crida l’atenció el dret que es pensen que tenen que siguis tu, com a usuari de la via, el que vagis en compte, i no ells vigilant als seus fills.

Al final no hem pres ni la típica cerveseta, perquè quan hem arribat a la estació de França, a les 13,30 en punt, faltaven vuit minuts perquè sortís el pròxim tren, i ens hem estimat més agafar-lo.

Ara, fins a la tercera part d’aquesta RVB, quan farem Montcada – Tibidabo – Crta Aigües – Bellvitge/Sants.

En total avui hem fet 36 qms.