27-12-14
LA MOLA DEL GARRAF
Tercer any consecutiu que pugem a La Mola del Garraf, a posar el pessebre de la nostra secció BTT.
Aquest cop érem el Cèsar, el Juan Antonio, l’Edu, el Josep Pedret, el Quim i jo, i ens hem trobat sobre les 08,30 al bar de sota de la UME. El Josep i jo hem sortit junts de St Climent, i amb la resta ens hem trobat al bar.
També havia dit que vindria més gent, però al final no han vingut.
Em sap greu la gent que diu que vindrà a una sortida i després no venen sense avisar ni donar cap explicació.
En fi, les coses son així.
Estàvem a 4 graus sortint del poble, així que el fred es feia notar. Al bar m’he pres un tallat, per mirar d’entrar en calor.
Sobre les 08,40 ens hem posat en marxa, pujant pels carrers de Gavà fins anar a trobar el camí que puja cap a can Bori, el qual, ja d’entrada, s’enfila força. No se si serà pel menjar d’aquests dies, o perquè no surto durant la setmana, però aquests primers quilòmetres, que coincideixen en pujades sostingudes, m’han costat molt.
Quan hem arribat a la carretera, després d’anar pujant durant 6 qms per camins, hem decidit que a la corba coneguda amb el nom del burrito, agafaríem el camí de can Planes. És molt costerut i puja molt, però quan arribem dalt, ens permet pedalar primer pel costat d’una vinya i després pel mig del bosc, evitant més quilòmetres de carretera.
Un cop dalt, hem gaudit d’un bon tros de bosc, a més, preciós en aquest temps en que el camí està ple de fulles dels arbres.
Així, hem anat vorejant la carretera, fins que ens hi hem ficat, perquè ja no coneixem més camins, des del qm 13 al 17, on a ma esquerra comença la pujada a La Mola. Aquí hem menjat una mica i alguns s’han tret una mica de roba, ja que ara vindria pujada de la bona i massa roba molesta, però jo tenia fred, així que no m’he tret res, tot el dia he anat ben abrigat. Portava la samarreta tècnica, la jaqueta de Catalunya, l’a
rmilla nova de la UME i el paravent groc. També i per primera vegada aquest any, portava el protector dels peus. Va be perquè escalfa els peus, però la cassoleta dels pedals fa que la puntera surti de tant en tant, però en general va molt be.
La pujada és molt forta i plena de trams asfaltats, senyal inequívoca de la seva dificultat, el que m’ha obligat a caminar algunes estones.
M’ha agradat una descripció del Quim que ha escrit al facebook, i ha descrit aquesta pujada com a “vertical, digne de fer-la amb funicular!!!”.
Dalt a la Mola feia fred, ja que estàvem a 540 metres d’alçada i el vent bufava fort, sense arbres ni res que ens protegís. Des de fa tres anys, pugem a La Mola per posar el nostre pessebre. L’any 2012 vam posar, ben amagat dins d’uns grans matolls, les figures que conformaven un pessebre, amb la idea de acabar-lo l’any 2013. Però quan vam anar-hi l’any passat, que en aquell moment portàvem la caseta per posar les figures dins, aquestes no hi eren, així que vam deixar la caseta, amagada entre les pedres, amb la confiança que la trobéssim aquest any. Ara, hem portat un nou pessebre, figuretes i caseta i hem tingut la alegria de trobar la caseta de l’any passat, així que ara tenim allà els dos elements que hem portat el 2013 i el 2014.
Quan anem el 2015, a veure si encara hi és.!! E tot cas, la nostra idea és portar un pessebre cada any!!
Aquí, el Josep Pedret i jo ens hem trobat amb coneguts.
L’any passat, com sempre que hem pujat a La Mola, vam baixar seguint el GR que passa per allà, en direcció al camí de terra que venint d’Olesa de Bonesvalls, va en direcció Sitges. Sempre que el seguim, a l’alçada de La Plana Novella, girem a l’esquerra i fem la pujada sostinguda en direcció a Begues. Però aquest cop hem decidit girar cua i baixar pel mateix camí per el que hem pujat. A mi m’ha costat una mica i he arribat l’últim, ja que aquestes baixades tant fortes els hi tinc molt de respecte i vaig amb molta precaució.
Després hem seguit per la carretera fins a la Rectoria, de Begues, on hem anat a ensenyar als nostres amics el mirador del Mur, des d’on es veuen molt be les muntanyes que envolten Sant Climent i que hem passat avui, tant en l’anada com en la tornada.
Després, hem continuat baixant per la “pista vermella”, fins a un lloc conegut com La Roca de’n Benet, una baixada molt tècnica i molt divertida pel mig del bosc, i que ens ha anat portant per camins fins a la ermita del Roser i el cementiri de St Climent. Aquí, el Quim també s’ha trobat amb gent coneguda.
Des d’aquest lloc ens hem acomiadat, ja que la resta del grup anava cap a Gavà i jo em quedava, lògicament, a Sant Climent.
En total hem fet 51 qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada