07-02-15. SANT CUGAT - PANTÀ DE VALLVIDRERA - SANTS

07-02-15 SANT CUGAT – PANTÀ DE VALLVIDRERA – SANTS

En una sortida organitzada sobre la marxa, i en un dels dies més freds de l’hivern, ens hem trobat a Sant Cugat per tal de fer una sortida pel Parc de Collserola, un espai maquíssim el qual tenim un pel oblida’t.

Hem participat els socis Cèsar, Juan i Jordi, i ens han acompanyat els amics Joan Rovira i Josep Maria Vera.

Quan hem començat a pedalar, a la placeta de davant la estació dels FFGG, el termòmetre assenyalava -1º, o sigui que deu ni do. Sort que el dia era bo i el sol acabaria obrint-se pas per entre mig dels estrets núvols que el tapaven.

També ha sigut el dia en que he estrenat el wind de coll de la BTTUME i a més, el passa muntanyes que em vaig comprar l’altre dia, i que puc dir que va de conya.

Només sortir de Sant Cugat, hem agafat el camí que s’endinsa a Collserola. Hem passat per davant del Pi de’n Xandri i durant uns quilòmetres hem seguit el mateix traçat de quan vam fer la nocturna Les Planes-Tibidabo, passant per l’ermita de Sant Medi.

A l’ermita no hem arribat, perquè hem passat de llarg la desviació que ens hi porta.

He tingut una important averia en la bici. Els cables dels canvis s’han espatllat i s’han pinçat, de manera que era impossible reduir plats, problema greu en aquesta sortida, ja que Collserola està ple de pujades i baixades, algunes fortes, i no podia canviar a plats més petits. He acabat deixant només el del mig i anar tirant.

Sobre els 10 qms hem arribat al Pantà de Vallvidrera, on em feia molta il·lusió tornar-hi després de potser 40 anys que no hi anava.

Les  cases estan igual, no hi ha edificacions noves, només el pantà a gaudit d’una millora important, i és que ara està ple i controlat de manera que quan s’asseca a l’estiu, les aigües subterrànies transvasen aigua al pantà i així es manté sempre ple.

Hem esmorzat a un bar molt peculiar de davant mateix. Ens han preparat una botifarra molt bona, i m’ha cridat l’atenció la forma d’atendre el local de l’amo, sempre segut a una taula i cobrant des d’allà, res del taulell.

Després d’esmorzar, m’he decidit en tornar a Gavà, a veure si el Subirà estigués obert per portar-li la bici, però no, estava tancat, així que hi deixaré per la pròxima setmana.