SORTIDES EN BTT

08-02-15 TERRASSA-SANT ADRIÀ DE BESÒS

Avui el despertador ha sonat a la mateixa hora que ahir, perquè agafàvem el mateix tren. El que sí ha canviat ha sigut la temperatura, ja que mentre ahir el termòmetre de la farmàcia de la plaça marcava 2º positius, avui en marcava quatre.

A l’estació de Gavà ens hem trobat el Miguel, la Fina, el Manuel, la Elisabeth i jo, i hem agafat el tren de les 07,34. Dins el tren, venien la Montse i el Cèsar i a la estació de Bellvitge ha pujat el Lluis.

A Sants ens hem trobat amb el Guillem i el Manel, a la Sagrera ha pujat la Carme Jansat i tota la resta de companys, fins a sumar-ne 19, ens esperaven a Terrassa.

De socis, érem la Montse, Cèsar, Juanmi, Montse, Miguel, Manuel, Juan Arnaldos i jo.

Hem arribat a Terrassa a la hora prevista i el primer que hem fet ha sigut prendre un cafè i anar al servei, un clàssic les nostres sortides. Potser la cosa s’ha allargat una mica, però clar, érem 19!!

Avui en lloc de seguir trac, hem seguit al Juanmi, ja que fa unes setmanes per aquesta zona del Vallès va haver-hi una ventada molt forta que va tombar centenars de pins, justament per la zona on anàvem avui, i no les teníem totes amb nosaltres. Per sort, el Juanmi ahir dissabte va fer una prèvia, va anar a reconèixer el terreny, i finalment hem pogut fer la ruta, no en la seva totalitat, però deu ni do.

Hem esquivat alguns arbres i vam desviar-nos una mica, fins arribar a la carretera que va de Sabadell a Matadepera, seguint-la uns metres en direcció a aquest poble, per un carril bici, fins que vam arribar a l’ermita de Sant Julià de l’Altura, on ens vam desviat a la dreta, agafant a partir d’aquell moment, el camí de sempre, que comença amb una bona baixada, que ens fa extremer les precaucions, perquè tot i no ser molt difícil, s’ha de vigilar una mica.

Aquest tros és preciós, un mon apart, una vegetació exuberant, i també aquí de tant en tant ens vam trobar algun arbre caigut, però sense conseqüències per la nostra integritat.

La gent va gaudir molt d’aquest tros, on també creuem unes quantes rieres, donant-li un aire més aventurer a la sortida.

Després d’aquesta bona estona, aviat vam arribar a la llera del riu Ripoll, que va tirant avall, esquivant pobles, indústries i camps de conreu, fins que a l’alçada de Montcada i Reixac s’uneix al Besòs. Aquí em vaig despistar una mica, perquè em creia que hi havia algú darrera i em vaig estar esperant una estona, fins que el Cèsar em va confirmar que tothom estava davant.

La última part va anar seguint el Besòs avall, amb la seva àrea fluvial arranjada i molt utilitzada per esportistes de tota mena, gent caminant, en bici, en patins, i moltes famílies amb nens, que li donen molta vida. De fet, hem de vigilar i anar amb molt de compte, perquè està molt masificat.

Aquest camí ens porta fins a la mateixa platja de Sant Adrià, on després de les fotografies de rigor, hem seguit pel seu passeig marítim, primer pel de Sant Adrià i seguidament pel de Badalona, passant per la passarel·la de davant la fàbrica Anís del Mono, on també ens hem fotografiat alguns.

Ja molt aviat, hem arribat al club nàutic del Bétulo, on teníem reservada una taula per dinar una bona paella. En aquest dinar, hem tingut la sort que ens acompanyés la Gemma, vestida de carrer, clar, perquè encara no pot anar en bici per la seva lesió.