MARTORELL EL PRAT GAVÀ en bici Novbre 2012

25-11-12, MARTORELL - EL PRAT - GAVÀ

25-11-12

avui, la secció bicicleta de la UME, hem fet una nova sortida. En aquest cas, hem fet la travessa MARTORELL-EL PRAT, seguint la llera del riu Llobregat per la seva banda esquerra.

Tot i que ahir, a casa, vaig inflar les rodes amb la manxa, com que he sortit aviat, encara he tingut temps d'anar a la benzinera de Viladecans a inflar-les amb la seva bomba, ja que queden millor i es pedala amb més fluïdesa.

En total hem sigut 12 ciclistes. A les 08,00 del mati ens hem trobat davant del local de l'entitat la Anna, el Cèsar, la Susanna, el Ramon, el Manel, el Miquel, la Elisabeth, i jo; a l'estació de Sant Boi s'ha incorporat el Josep Maria Comas i l'Antonio Gimenez, i a la mateixa estació de Martorell, la Pilar i la Laura.

Hem esperat uns minuts, perquè el passat divendres em van trucar de la UME per dir-me que s'havia fet soci un noi que volia venir amb nosaltres, però eren les 08,10 i no havia vingut, així que l'he trucat per dir-li que marxàvem, però no he pogut parlar amb ell, perquè tenia el mòbil amb el contestador. No podíem esperar més, perquè teníem que agafar un tren, i no podem posar en perill la sortida d'unes quantes persones, per una que ni ve ni avisa.

Així que com diumenge anterior, hem agafat la carretera per dirigir-nos cap a Sant Boi, que és la població d'on surt el tren, ja que és el trajecte més curt i amb molt poc trànsit a aquestes hores del mati, el que vol dir també que segur en quant a cotxes. A l'estació, ja ens estaven esperant el Josep Maria Comas i el seu amic Antonio Gimenez. La Montse i la esposa de l'Antonio, s'han estimat més anar caminant cap el Prat.

Com que érem 10 els que agafàvem el tren junts, hem pogut comprar una T-10 de zona 3, el que ens ha permès estalviar uns calerons, que sempre venen be, ja que aquesta T-10 ens ha costat 25,50 euros, (2,55 x persona), mentre que el bitllet senzill costa 3,60 euros x persona.

Com que hem arribat amb força temps a l'estació dels FFCC, hem pogut agafar un tren anterior al previst, el de les 09,02h, en lloc del de les 09,17h, però de poc ens ha servit, perquè la Pilar i la Laura, que semblava que no venien, finalment ens han trucat per dir-nos que arribaven en el tren següent, així que quan hem arribat a Martorell Vila, hem esmorzat, fent temps fins que arribessin.

Eren les 09,40 quan ens posàvem en marxa amb les nostres bicis, i a aquella hora encara feia bona fresca. De seguida hem passat per davant del Pont del Diable i en Josep Maria Comas ens ha explicat que d'aquell pont, la part central és visigoda, i l'arc i el terra de l'entrada, des de la banda del marge esquerra, romans.

Com l'altre dia, he gaudit molt d'aquesta sortida, aquest tros és molt bonic, m'agrada més aquesta marge que l'altre, els camins son més naturals i a més, es pedala, durant molts quilòmetres, molt més a la vora de l'aigua que en l'altre banda.

Com que de fet és baixada, el grup s'ha anat estirant aviat, el que hem corregit de tant en tant, aturant la marxa, per tal d'agrupar-nos.

A més, és molta la gent que pedala per aquests camins, i sempre em fa por que algú es perdi. A mi poden veure'm més o menys be, perquè porto la càmera al casc i tothom em pot identificar en un moment donat, però també es cert que si et despistes, no saps qui va davant i qui darrera, per això miro d'anar el màxim d'agrupats possibles, encara que això és difícil, perquè, i és comprensible, agafen la bici i si a més fa baixada, com avui, la temptació és molt forta de fotre-li canya!!.

A mig camí de St. Boi, hem patit la primera incidència; el selló de la bicicleta del Miquel s'ha trencat, el que ens ha causat un problema important, perquè no te una reparació consistent. Sort de les bones arts de'n Cèsar, que ha trobat la manera de solucionar-ho i permetre'l continuar, perquè en uns primers minuts tots pensàvem que potser hauria d'abandonar la “expedició”. Molt be, Cèsar.

Ja amb la bici reparada, hem passat per els Aiguamolls de Molins de Rei, espai al que hem dedicat una bona estona per conèixer'l i fer-li algunes fotografies. Es un espai protegit, amb uns miradors preparats perquè els visitants gaudim de la visita, sense molestar la fauna de la zona.

La reparació de la bici del Miquel ens ha portat tanta estona, que hem arribat a St Boi sobre les 12,00, i aquí, el Manel i les dues amigues de l'Anna, ja s'han quedat, mentre la resta hem continuat cap a El Prat. A St Boi hem pogut travessar el riu sense pujar a la carretera, que és el que vaig fer l'altre dia. Ja en aquell moment, un cop abandonat el camí i mentre caminava per la carretera, vaig veure que hi havia un pas perfecte per la gent que volia passar d'una banda a l'altre, i avui l'hem agafat.

En aquest tros, hem tingut que canviar la càmera de la roda del darrera de la bici de la Elisabet, ja que havia punxat.

El Miquel i el Josep Maria, ens han esperat molt a la vora de El Prat, on hem arribat després de passar per la Nissan, com diumenge passat. Aquí, al bar on vam esmorzar amb el Gerard, ens hem separat i hem donat per acabada la sortida, perquè el Josep Maria i l'Antonio s'han quedat allà, esperant les seves dones, per dinar, mentre que la resta, es a dir, el Miquel, el Cèsar, la Susanna, l'Anna, i jo, hem tornat cap a Gavà, pedalant per els camins del parc rural que coneix l'Anna, i que en mitja hora ens ha portat fins a a Gavà, on tenia el cotxe aparcat a la estació del tren.

En total hem fet 46 qms,

18-11-12. VOLTA AL DELTA DEL LLOBREGAT

18-11-12

VOLTA AL DELTA DEL LLOBREGAT

un altre cop a la ume hem organitzat aquesta sortida, que és donar la volta a tot el Delta del Llobregat, fent una ruta circular des de Gavà.

El dia començava climatològicament complicat, perquè portava uns dies plovent i també la matinada prèvia plovia, en moments de forma consistent, així que em temia la possibilitat que la gent no vingués, o faltessin molts. De fet, el dia abans dues amigues ciclistes van anunciar que no venien!.

Com que havia quedat amb l'Àlex i la Anna a les 08,30 a l'estació de Gavà, vaig anar-hi una mica abans, per tal d'aparcar be i esperar-los. Mentre estava allà aturat, la pluja va tornar a fer acte de presència, o sigui que em temia el pitjor.

No obstant, a l'hora prevista l'Àlex i la Anna han arribat, així que ja érem tres!!

De seguida hem anat cap a les portes de la UME, a veure si la gent anava venint. La nostra intenció era anar a fer un tallat, però el bar del costat de la entitat estava tancat, i a més, ja hi havia gent i més que anava arribant, així que m'he quedat allà, prenent nota dels assistents, mentre ells si han pogut anar a prendre el cafè previst.

M'he alegrat molt de veure al pare de la Ònia. Sempre que ve amb nosaltres, es una alegria per mi. Em dona molta confiança que participi amb nosaltres. La seva mare, tota una super atleta, estava a Barcelona, participant en una prova atlètica que es diu la Jean Boein, una cita obligada als milers de corredors que cada any participen. Quan jo era petit, vaig apuntar-me a l'equip d'atletisme del FCB, justament per participar en aquesta prova, però vaig deixar-ho, perquè no aguantava els entrenaments que, en aquell temps, es feien fora de les instal·lacions del FCB i corríem per entre mig dels camps vora l'estadi, quan encara no estava tot urbanitzat, com està ara.

En aquesta sortida, també han vingut la Ònia, el Toni, el Cèsar, el Manel, el Miquel, la Anna, a banda dels meus nebots, i molta més gent, fins a sumar uns 22-23. No està malament, sobretot per quines eren les expectatives meteorològiques!!

sobre les 09,15 hem començat la pedalada. Aquesta vegada, en lloc de complicar-nos anant a buscar carrers alternatius, per evitar la carretera, no ho hem fet; hem tirat carretera avall, directament en direcció st Boi, perquè no hi havia trànsit i era més recte. 

Durant el trajecte, amb la Ònia hem anat parlant sobre la possibilitat d'organitzar a la UME una DUATLÓ, veurem com ho fem, perquè no en tenim ideia, però en canvi, tenim la sort que el seu germà, i també el fill de la Ana, hi participen, i poden orientar-nos força. Seria important per la UME poder muntar una prova d'aquesta mena. 

Aviat hem entrat al riu, agafant aquell accés de topets que hi ha al costat de l'estació dels ffcc de St. Boi. Aquesta vegada, a diferència de l'anterior, hem agafat el camí més a la vora del riu, més rústic, més fet malvé,  evitant al màxim pedalar per la banda preparada, per on passa molta gent, en bici i corrents. El grup era molt gran, així que de tant en tant hem anat aturant-nos per agrupar-nos i no perdre a ningú. Si la cosa segueix així, haurem d'inventar-nos una mena de bandereta identificativa!! encara que la gent, amb la meva càmera al casc, també em troba de seguida.

Com sempre, a l'alçada de la NISSAN hem entrat a El Prat, perquè el camí està tallat i hem fet el recorregut de sempre, passant per aquell bar que fan aquell esmorzar tant net en calories, (bacó, cansalada, xistorra, ous ferrats, patates fregides...) sort que després del cafè, ens donen aigua amb una mica de sal de fruites!!!v (això és obsequi de la casa).

Seguidament hem agafat els camins del Parc Fluvial, en direcció a la zona del Delta. Abans, però, ens hem aturat a l'entrada del parc, on hi ha unes quantes taules i on hem esmorzat els entrepans que portàvem.

Després ja directament ens hem anat fins el Mirador de la Bunyola, un lloc fantàstic, situat a la mateixa platja, des d'on podem veure unes vistes precioses del Delta i de tot aquest entorn. M'agrada veure com la gent descobreix llocs nous i se'n alegren molt del que veuen. Com per exemple, la Anna i l'Àlex, que no ho coneixien i els hi va agradar d'allò més.

A continuació, després de les fotos corresponents, hem seguit els camins de terra, primer passant per el costat de l'antiga caserna dels Carrabiners i després fins al Mirador del Semàfor, una meravella que deixa a tothom amb la boca oberta. Com el seu nom indica, aquesta construcció era una mena de semàfor, perquè en temps en que les comunicacions eren molt precàries, es comunicaven amb els vaixells a través de banderes i senyals d'aquesta mena.

El següent punt interessant ha sigut la part més oest de l'aeroport de Barcelona, on hi ha uns bancs de pedra, per seure i veure la panxa dels avions com s'acosten a l'aeroport i passen a menys de 50 metres. La pena es que avui, l'entrada i sortida dels avions es feia per un altre banda, així que no hem pogut gaudir d'aquests acostaments. També he llegit que hi ha gent amb molt mala llet, que amb llums làser apunten als pilots. No tindran alguna cosa millor que fer!!!

I després ha arribat el moment de travessar, caminant, les platges de El Prat. Es una llàstima, però arriba un moment en que l'asfalt acaba, i si vols donar la volta sencera, no et queda més remei que avançar caminant per l'arena, i arrossegar les bicis durant una bona estona, fins que arribem a una primera riera, la qual travessem a través d'un petit pont.

L'any passat, el Gerard i jo el vam passar caminant per entre mig de l'aigua, perquè el pont no hi era.

Una de les amigues que venia amb nosaltres, ens comentava que els ajuntament no estan per la feina de muntar una mena de passarel·la de fusta, per evitar-nos justament l'haver de caminar tanta estona per la sorra. Diuen que si ho fessin, vindria massa gent. La veritat es que no acabo d'entender aquesta mania d'alguns polítics, de poder decidir qui i en quines condicions, passen per algun lloc determinat. El que s'ha de fer, penso jo, és conscienciar la gent que quan anem per espais públics, siguin muntanyes, platges, parcs naturals, ens hem de comportar amb respecte per el medi ambient, però no prohibeixix a la gent gaudir d'aquests llocs, no? Al parc Natural del Delta de l'Ebre, per exemple, per exedir a les platges, s'ha de passar, obligatòriament per aquestes passarel·les, les quals estan delimitades amb unes cordes que impedeixen que la gent surti de la via. Doncs aquí podrien fer el mateix, penso jo.

Al final, arribem a la Riera de Sant Climent, on l'agafem per anar pujant amunt, primer passant per el costat de l'estany Les Filipines, on per cert, ens hem trobat amb la Maria, i després ja travessant l'autovia i anant a buscar els camins rurals, que ens porten a Gavà.

En total hem fet 37 qms,

11-11-12, PEDALADA ECOLÒGICA DE BARCELONA

11-11-12

PEDALADA ECOLÒGICA BARCELONA-SITGES

com l'any passat, he tornat a participar en aquesta sortida, en aquest cas acompanyat dels bons amics de l'equip BTT de la ume.

Aquesta pedalada la organitza la Federació Catalana de Ciclisme, i te per objectiu, conscienciar els conductors de cotxes, de les precaucions que han de tenir vers els ciclistes, quan, malauradament, cada any es produeixen molts atropellaments i morts de ciclistes, normalment per imprudències dels propis conductors de cotxes. Com sempre, l'excés de velocitat dels cotxes i i el no prestar tota la atenció a la conducció, és la pitjor improdència que podem patir els ciclistes.

També aporta molts elements positius per els mateixos ciclistes, com és fer salut, no contaminar l'ambient, estalviar-se diners en transports, etc.

Uns quants dies abans, vaig portar la bici a fer la revisió corresponent, i vaig canviar les rodes, ja que les originals son molt senzilles (segons el venedor!!), i no vull patir punxades cada dos per tres. Penso que unes bones gomes, com aquestes Michelin, em donaran molt bon resultat.

Sobre les 07,45 ens hem trobat a Gavà la Ònia, el seu germà, el Fernan, el Toni, la Susanna, l'Anna, el Cèsar i jo, i hem anat a agafar el rodalies que, ja a aquelles primeres hores, portava a força ciclistes cap a Barcelona. Com que es tracta de fer Barcelona – Sitges, molta gent puja fins a Sitges en cotxe, portant la bici i torna a Barcelona en tren per, un cop feta la travessa i arribar a aquella població, tenir el cotxe al seu abast, ja que tornar en tren, amb tanta gent, és molt complicat, perquè els trens es col·lapsen durant un bon temps i n'has de deixar passar uns quants.

A Sants, el Toni s'ha quedat esperant alguns amics/es, mentre que la resta hem anat cap a les instal·lacions del FCB, lloc de sortida de la pedalada, per anar formalitzant les inscripcions. En aquells moments, plovia bastant, i ens hem hagut de guarir tots els ciclistes sota les passarel·les del Nou Camp. Abans de començar la pedalada, he pogut saludar a la Carme i a la Lluciana, amigues amb qui vam coincidir amb els amics de Vadebici. Es curiós com la gent que et trobes, sigui a Vadebici, sigui la UME, sempre es una gent fantàstica amb qui et trobes molt be!!.

Després de llegir el pertinent manifest, sobre les 10,00 en punt ens hem posat en marxa. Com sempre, la primera acció de totes, sortir dels dominis dels FCB, es tot un equilibri, intentant no xocar entre els ciclistes, ja que es produeix un embut colossal. De fet, un bon tros de la sortida la fem caminant, amb la bici entre les cames.

No obstant, i com sempre, un cop al carrer, la cosa ja millora, i fora d'algun punt concret, on puguin haver-hi obres, o estretors de les vies per motius diversos, ja es pedala amb normalitat. Sempre seguint un ritme ràpid, per tant, s'ha d'anar molt a l'aguait dels altres ciclistes que t'avancen per la dreta o per l'esquerra.

Durant els primers minuts de pedalada, hem aguantat un bon xàfec, encara que molt menor de com plovia mentre estàvem aixoplugats sota les passarel·les del FCB. La bici de carretera, ha aguantat molt be tot i l'aigua i el terra mullat, per lo que m'ha anat donant confiança a mida que avançàvem cap a la nostra destinació.

Després ha sigut curiós, com, a l'arribar per la zona de St. Boi, Viladecans i Gavà, el terra estava completament eixut, com si lo de la pluja no anés per aquí!.

Lògicament, la part més divertida és quan comencem a atacar les famoses Costes del Garraf. La sensació de pedalar per aquí, sense cotxes que et molestin en cap sentit, perquè mentre dura la pedalada, tanquen l'accés als cotxes i a les motos, és fantàstica. M'agrada circular per el carril esquerra, perquè sempre estàs veient paisatges que no veus ni quan vens en cotxe ni quan vinc amb la bici, i és una sensació nova, que m'agrada. També, aquella certesa de saber que encara que s'acostin costes i corbes, no apareixerà cap cotxe que et vingui de cara.

Com és normal, el grup a mida que avançàvem, s'ha anat esmicolant, en el sentit que el mateix pilot general, xucla la gent i tots semblen iguals, i és molt difícil trobar algú. Sort que més o menys des del primer moment, l'Anna, la Susanna, el Cèsar i jo hem anat bastant junts i hem pogut mantenir el contacte durant tota la pedalada, perquè a la resta, a la Ònia, el Fernan, el Toni, la Carme, la Lluciana etc, els he perdut de seguida. Només arribant a Sitges, on els esperava, m'he trobat amb el Toni, que passava cap a la meta. Uns moments abans, mentre ja arribava a Sitges, m'he trobat a la Ònia i al Fernan, que ja tornaven cap a Gavà. Grans campions que son!!

Com sempre, aquesta pedalada és molt divertida, sobretot durant les baixades, i més potser amb aquesta bici de carretera, que manté molt be la velocitat, sense rebotar, rodant amb gran equilibri. El que passa es que encara no la domino en un 100%, així que tampoc em llenço a tota pastilla carretera avall. Be, jo crec que no m'hi llençaré mai, a tota pastilla!!.

A destacar molt positivament a la Susanna, la Anna i el Toni, que han fet una sortida perfecta, pujant molt be tota l'estona.

A Sitges, després de rebre el record i beure una ampolla d'aigua, i també de saludar a la Carme i d'altres amics de ruta, el Cèsar, l'Anna, la Susanna i jo hem emprès el camí de tornada, passant de nou per les costes, en direcció Gavà. Com deia al principi, anar fins a l'estació de tren hagués sigut molt complicat i potser fins i tot haguéssim arribat més tard a casa, tot esperant poder entrar a algun tren, a banda que un cop dins, ves a saber si haguéssim pogut baixar a Gavà, o si per el contrari, la gentada ens hagués obligat a anar fins a Barcelona. 

 

Així que, amb tota la paciència del mon, i també precaució, perquè aleshores la carretera ja estava oberta al trànsit, hem emprès, com dic, la tornada. Ens hem aturat un parell de vegades, per agrupar-nos i descansar una mica, fins que finalment hem arribat al Rat Penat, final de les costes. Aquí, hem decidit continuar per el passeig marítim de Castelldefels, per evitar el trànsit de la carretera. Per aquí es circula molt be, encara que he tingut la mala sort de caure en un dels passos de fusta, que estant fets a base de troncs rectangulars, que, entre tronc i tronc, se'm ha posat una roda al mig, i m'ha fet caure. Després, la Ònia m'explicaria que a ella també li ha passat.

De fet, quan he passat la primera, ja em temia poder caure i altres vegades, justament per això, vaig per la calçada, però mira, avui ho he fet pel passeig i m'he caigut.

Sobre les 15,00 he arribat a casa, després de fer 64 qms.

04-11-12, LA MORELLA EN BICI

04-11-12

LA MORELLA EN BICI

Al poc de tornar a casa, un bon amic que em vol treure la tristor per no haver aconseguit arribar al meu destí d'avui, m'escriu per proposar-me anar, l'endemà, a pujar al cim del Garraf, a La Morella. O sigui que ha fet efecte, Cèsar, me'n oblido per ara del Rat Penat, i començo a gaudir de la possibilitat de pujar a aquest cim del Garraf. La Morella es el nostre cim veí, forma part de la nostra família. No s'enfada quan fa temps que no anem a veure'l, que som capaços d'anar molt lluny i en canvi, a ell el deixem potser per moments com aquest, quan després d'una decepció, penses en ell per oblidar vells problemes o velles decepcions. La Morella està allà esperant-nos i sempre amb bona cara.

Així que com hem quedat, ens hem trobat amb en Cèsar a les 08,30 del mati a Can Bori, ja iniciada la pujada. Com que ell ve de Castelldefels i jo de St. Climent, quan sortim per aquesta zona sempre quedem aquí.

Abans, però, amb el cotxe, m'he anat fins a la benzinera a inflar les rodes de la bici, ja que com sempre, sobretot la del darrere, comença a perdre aire al poc d'omplir-la amb el líquid pertinent. Es un problema perenne, jo crec que aquesta llanta te un problema que no acaben de trobar els mecànics del decathlon, que és on la vaig comprar.

A Can Bori, abans de començar la pedalada, he fet alguns canvis en la meva vestimenta; com que estem en aquell moment de l'any en que les temperatures van a la baixa, començo a sortir segurament un pel massa abrigat. Avui, per exemple, portava la samarreta negra tècnica de màniga llarga, que m'abriga molt i a més, la jaqueta ciclista d'hivern, més els guants grans. A l'arribar a Can Bori, estava totalment suat, així que m'he tret aquesta jaqueta i m'he posat l'impermeable. Això m'ha permès anar, a partir d'aquell moment, més lleuger i no afeixugar-me amb la calor. També m'he tret la bufanda. I es que com deia a l'escrit de la sortida d'ahir, una de les coses que m'impedien anar tranquil era la excessiva calor que notava.

Ara, que l'impermeable ha fet efecte, semblava que anava pedalant dins d'una sauna!! al poc anava totalment mullat. Però com que el portava tancat amb la cremallera, no m'ha molestat en absolut; no he notat ni fred ni humitat.

sobre les 09,30 hem arribat a la benzinera de la Rectoria, on ens hem comprat aigua, acuarius i unes xocolatines per en Cèsar. Jo portava unes quantes galetes i trossos de xocolata de casa. Poca cosa, perquè teníem previst esmorzar al DSU.

Després de l'esforç de la pujada fins a la benzinera, agafem una estona de pedalada plana, que ens permet recuperar forces, fins que arribem a La Clota, cruïlla de camins, punt final del camí conegut com El Purgatori, que ve de La Sentiu i també des d'on es pot anar també a La Desfeta, un altre “cimet”, on hi ha instal·lada una torre de guaita . Des de Begues estem pedalant per el gr-92-3, una variant del gegant gr-92. Seguim a partir de La Clota per aquest camí, que ara s'enfila per la dreta, ja en direcció cap a La Morella, encara força lluny de nosaltres. Al poc d'agafar aquesta desviació, i després de travessar una cadena, agafem un camí que tira avall força estona. Es una volta que hem de fer, sempre tenim a La Morella a la nostra esquerra, cada vegada més amunt, perquè nosaltres cada vegada anem més avall, així que mentre pedalem, ja sabem que després haurem de recuperar tota aquesta alçada. Es el que passa quan anem a fer algun cim, que te un significat clar; mentre vegis muntanyes per sobre teu, encara no has arribat.

Durant tot el mati, ens hem trobat molta gent en bici i també corrents, imagino que intentant agafar la forma, per participar, la propera setmana, a la Marxa del Garraf, organitzada per la UME.

I com deia, després ens ha tocat pujar. En alguns moments, el desnivell era molt intens, així que també hem caminat una estona empenyent la bici. Aquest és un camí difícil, perquè a banda del desnivell, està ple de pedres i es fa difícil de mantenir l'equilibri amb les bicis.

Una mica passades les 11,00 h, per fi hem arribat dalt La Morella. Les bicis les hem deixat uns 25 metres per sota, perquè l'últim tros és impossible fer-lo amb elles, així que com ja vaig fer una vegada, quan vaig arribar justament pujant per el Rat Penat, les hem aparcat al costat d'uns matolls i hem fet la resta del camí a peu, per poder prendre una bona imatge de la panoràmica que es veu des d'allà. A més, avui hi havia una visibilitat perfecte. Es fantàstic viure en un lloc tant a la vora d'aquest parc!!

Abans de continuar el nostre camí cap a La Plana Novella, m'he tret els guants, perquè es que estaven completament xops de la suor. Ja notava, quan encenia i apagava la go pro, que em queien gotes per la cara, i era de la pressió del dit, que expulsava suor del guant!

Després ens hem dirigit cap a La Plana Novella, agafant la pista asfaltada que ve del Rat Penat. Nosaltres ens incorporem a un lloc que es diu el Pla de'n Pitxot, on molta gent puja amb els cotxes fins aquí i van passejant fins la Morella, i d'aquí cap a la dreta, on al poc, arribem allà on sempre dic que és com un tobogan de Port Aventura, una gran baixada que et permet agafar molta velocitat i que després t'impulsa un bon tros cap a munt. Aquí, el Cèsar ha agafat els 60 qms/h, i jo, més prudent, els 53.

I després d'altres tobogans més suaus, hem arribat al restaurant DSU, a La Plana Novella, sobre les 12,00 del migdia, on hem fet bon compliment del que havíem previst, menjar-nos una bona botifarra, amb mongetes i patates fregides, per afrontar la darrera part d'aquesta sortida, continuar cap a Sitges. En un principi la nostra intenció era tornar a St. Climent, passant per Begues i la pista vermella, però se'ns havia fet tard i a més, que després d'un esmorzar com el d'avui, posar-nos a pujar cap a Begues, ens hagués suposat un esforç important.

Així que hem enfilat cap a Sitges, primer en una bona baixada fins a la bonica masia de Can Marcer, envoltada de vinyes, i després la llarga pujada fins el Coll de la Fita. A partir d'aquí ja és tot baixada. Primer passem per Els Caçadors, on en Cèsar proposa anar a esmorzar un dia, i després ja enfilem la última baixada, que primer és una pista encimentada. En aquest lloc, encara hem tingut temps d'ajudar uns nois que havien punxat.

Després, tren cap a Viladecans.

Avui hem fet 41qms.

01-11-12, MATINAL CAP A SITGES

 01-11-12

després de tenir-ho tot preparat, de planificar amb els mapes la ruta i fins i tot d'emportar-me un tub de glucosa, preveent les dificultats de la sortida, avui no he tingut prou forces per pujar al RAT PENAT, que era el meu destí. De seguida que he començat la pujada, ja he notat que em costava molt més que d'altres vegades. He anat pujant i descansant de tant en tant, i pedalava molt lentament, procurant no cansar-me i anar avançant, però ha arribat un moment, quan portava dos quilòmetres de pujada i uns 200 metres d'altitud, que m'he estimat més donar la volta i tornar enrere.

 Poden ser diversos els motius que m'han impedit acabar el que ja he fet altres vegades; primer, penso si la combinació plat petit-pinyó gran de la bici de carretera, te menys desenvolupament que la mateix amb la bici de muntanya. I això ho dic, perquè les anteriors vegades que he pujat, amb la btt, m'he notat molt millor que avui; fins i tot, en algun moment puntual no molt empinat, he anat amb el plat del mig, cosa que avui hagués sigut impossible, tal i com estava pujant. També, perquè altres vegades també he notat aquesta dificultat no prevista, com per exemple tornant a casa, pujant per el casal, que durant les primeres vegades que hi passava amb la de carretera, ja notava aquesta dificultat no prevista.

Un segon motiu, també poden ser els pedals. Amb la de btt, quan he pujat per aquí, portava els pedals senzills, no automàtics, però també molt vàlids, perquè al ser totalment plans per les dues bandes, no importa el lloc on vagi a parar el peu quan arrenquis, perquè sempre es pla. En canvi, aquests pedals que porto ara, son especials, en el sentit que una banda son plans, però de l'altre son automàtics, per lo que quan vaig a posar el peu per avançar, si el poso sobre la banda automàtica, és dificultosa, perquè noto com un bony (el lloc on s'enganxa la bota al pedal) que em molesta, i aleshores estic uns moments intentant donar-li la volta, perquè es posi l'altre banda. Això se que em treu eficàcia i em despista, perquè estic pendent d'aquella operació, en lloc de centrar-me, només, amb la pedalada.

També, avui notava que tenia massa calor. Al poc de començar la pujada, m'he aturat per treure'm la bufanda del coll, perquè m'agobiava. I en darrer terme, potser també em perjudica estar pendent de la càmera, filmar, aturar la filmació, tancar la màquina, que representen uns 8 segons de mantenir polsat botó de tancament, temps que significa deixar anar el manillar i conduir amb una ma, etc, es a dir, altre motiu de descentralització del que estic fent. En fi, no intento buscar excuses, sinó motius per no haver pogut seguir cap a munt.

Així que he donat la volta i cap abaix, on he decidit agafar la carretera de les costes del Garraf i anar cap a Sitges. Aquest tros també te dificultat, perquè son un continuu de pujades i baixades, però clar, sense res a veure amb l'altre. Justament, el proper dia 11-11-12 participaré a la pedalada ecológica que organitza la federació catalana de ciclisme,que surt des del NOU CAMP i va cap a Sitges per les costes del Garraf. Lo més divertit d'aquesta sortida es que les costes estan tancades al trànsit, i es gaudeix d'una agradable pedalada. Anem més de 2000 ciclsites, i fa goig veure els diferents colors de cada participant. Es una serpentina de colors.  Tot i així, m'he aturat un parell de vegades, quan normalment ho faig tot seguit, però val, potser avui no era el meu dia.

A Sitges, directe cap a l'estació de la RENFE i tren cap a Gavà, des d'on he tornat cap a casa.

Avui he fet 39 qms