16-12-12
VOLTA PER LES MUNTANYES DE SANT CLIMENT
sense
pensar-ho massa, hem organitzat un altre sortida dins la UME.
Aquesta
vegada, hem participat el Manel, el Ramon, el Cèsar, l'Alan i jo.
L'Alan es un noi de Gavà i és la primera vegada que ve amb
nosaltres.
El
Manel ha vingut perquè a VADEBICI li van denegar la participació,
al·legant que ja eren molts i que havia enviat el correu d'inscripció massa tard. Tampoc entenc massa això. Jo no ho
faria, i menys venint amb el Toni, o sigui, deixes venir a un i al
seu amic no.
Però
en fi, la vida es així. La qüestió es que vam decidir donar la
volta a les muntanyes de St Climent, una sortida curta en
quilòmetres, però dura, perquè son molts els petits turonets que
anem pujant.
El
dia ha sigut esplèndid, amb sol i bona temperatura.
Sobre
les 09,00 vam començar la pedalada, i des de la UME ens vam dirigir
a Can Bori, la primera pujada del dia. Aquí, ja vaig veure que el
Manel s'anava quedant, li costava molt i es que no està tant
entrenat com nosaltres i realment no està en condicions de
seguir-nos. Mentre el Cèsar, el Ramon i l'Alan van anar tirant, jo
em vaig quedar amb el Manel, acompanyant-lo i tractant d'animar-lo.
Ell en alguns trams anava caminant i jo, o caminava amb ell, o anava
muntat a la bici, però al seu pas.
Dalt
a can Bori, vam decidir fer la ruta prevista, així que vam baixar
fins a la riera, i davant de Can Riera vam agafar el camí que puja
cap el cementiri, “dur de collons”, amb una rampa bestial, que
lògicament, ens va fer posar el peu al terra a uns quants.
El
pitjor moment va venir després, quan un cop vam arribar al
cementiri, vam agafar el camí del Roser. Aquí sí que el Manel no
va poder més. Ho va intentar, però ja portava estona avisant-nos
que no podria seguir pujant, i efectivament, al poc de començar la
pujada, ho va deixar i amb bon criteri, va decidir donar la volta i
anar-se'n pels camins de la platja.
aquí acabem de fer una SENYORA RAMPA!!!
No
oblidem que anar en bicicleta, ens ha de suposar passar-ho be, encara
que assimilem que hi ha moments durs, però una cosa es això i
l'altre estar patint tota l'estona.
Quan
el Manel va marxar, vaig continuar sol, perquè els companys havien
anat seguint, fins que ens vam trobar en una esplanada, molt després
de la ermita del Roser. Llàstima, perquè m'hagués agradat
ensenyar-lis. I es nota que estem a les portes del Nadal; ens ha
passat un grup de ciclistes, amb gorres i diverses vestimentes
nadalenques!!.
tampoc sembla que fem massa esport amb aquesta foto, eh!!
després
de carenar i donar tota la volta, hem arribat a les antenes, on hi ha
una petita capella de St Martí de Porres, on ens hem menjat els
entrepans. Seguidament, hem anat a visitar la torre de guaita, on hem
pogut fer altres fotos del gran paisatge que es veia des d'allà
dalt. Al Ramon cada vegada li agradava més aquest paisatge i aquesta
ruta.
Per
continuar el nostre camí, ho hem fet donant una petita volta. Hi ha
la possibilitat de seguir endavant a partir de la torre, però és
seguint un camí d'una baixada bestial, on el més segur és que
acabéssim pel terra. Aquí, sobretot, el problema son les gran
pedres i forts desnivells, que podrien causar danys importants en cas
de caiguda. així que hem fet el camí alternatiu, que és tornar
enrere uns metres i agafar un altre camí que surt a la dreta, que et
deixa justament sota mateix de la torre, però amb la baixada
estalviada.
Vista de St Ramon, des de la torre de güaita.
Des
d'aquí hem continuat fins a Les Creus de Querol, on després de
meditar-ho una mica, ens hem decidit a continuar cap a St Ramon,
perquè eren quarts d'una, i per tant, teníem temps de sobres de
seguir. A més, el camí que ve a continuació, és molt bonic,
sobretot, clar, a la primavera, quan els cirerers estan florint.
També ajuda a guarnir aquest tram i fer-lo encara més atractiu, el
fet que forma part de l'anella Verda de St Boi, i l'han delimitat amb
tanques fetes de troncs, molt rústics.
En
poc temps ens hem plantat al pont de fusta que han construït fa poc,
que travessa la carretera St Climent – St Boi, i que segueix
formant part de l'anella verda, i l'hem travessat, per enfilar
l'últim tram de pujada, una empinada pujada que ens porta a St
Ramon. Es tant bèstia, que pràcticament en la seva totalitat l'hem
feta caminant i en prou feines podíem arrossegar les bicis cap a
munt. Aquí, el més preparat de tots ha sigut l'Alan, que s'ha atrevit a pedalar en alguns trams, però nosaltres, empènyer, que ve pujada!!
Hem escollit aquest camí, per mantenir “carretera zero” en
tota la sortida d'avui, en que des del principi que hem sortit de
Gavà, ja no hem tocat carretera en cap moment.
Per pujar a St Ramon en bici, hi ha un camí millor, però per agafar-lo, hem d'anar fins a St Boi, el que volia dir, agafar la carretera fins aquella població, d'on surt el camí esmentat.
i la foto de l'arribada a Sant Ramon, cèsar, jordi, ramon i alan.
Finalment,
hem arribat dalt de St Ramon, expressant una gran alegria, perquè en
un moment donat, sobretot quan hem arribat a Les Creus, hem estat ben
a punt d'acabar allà la sortida. Sort de l'empeny del Cèsar i de
l'Alan, que hem continuat i ara, a St Ramon, hem pogut celebrar amb
alegria la nostra arribada, i dic alegria, perquè realment, la
sortida d'avui ha sigut forta, fent més de 800 metres de desnivell
positiu.
Després
del descans oportú, la foto pertinent i l'acuarius reparador, hem
enfilat ja la darrera part de la sortida d'avui. Hem agafat el camí
que baixa fins a Viladecans, el que ens deixa al darrera del camp de
beisbol, on ja ens hem separat, tornant jo cap a St Climent i
continuant ells cap a Gavà i Castelldefels.
En
total avui hem fet 30 qms
Molt bona crónica company!
ResponEliminagràcies amic, algú es llegeix els meus escrits!!!!
ResponElimina