IV ETAPA CAMI CATALÀ ST JAUME EN BTT. St. Miquel Fluvià-Girona.mp4

20-01-2013 IV ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BTT, sT. MIQUEL-GIRONA

20-01-2013

IV ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BTT.

Sant Miquel de Fluvià – Girona

Portava uns quants dies de pluges i les previsions eren encara més pessimistes, ja que es preveia que passaria per Catalunya la “ciclogènesi explosiva”, situació meteorològica que es va fer famosa fa un parell d'anys, quan va provocar la caiguda de molts arbres per la zona de St. Climent i voltants.

Així que amb aquesta situació, em vaig aixecar a les 06,30 del mati. De fet, no és la primera vegada que, abans d'una sortida, i quan les expectatives meteorològiques son preocupants, durant la nit em desperto algunes vegades, intentant “escoltar” el temps, per si està plovent, el que lògicament, perjudica el descans.

Al veure el cel, vaig descansar. Estava estrellat i al menys a aquelles hores, no esbrinava ni núvols.

Després dels ajustos normals en un dia de sortida, com fer-me l'entrepà, el tallat, preparar la roba i posar la bici dins el cotxe (el petit, més costós de fer-ho), me'n vaig anar cap al lloc de trobada. Vaig arribar molt aviat, ja que l'hora prevista per trobar-nos eren les 07,45 i jo ja estava allà, dins el cotxe per no passar fred, a les 07,15. Ja he comprovat que en això dels horaris, soc una mica maniàtic; marxo d'ora de casa, molt més aviat del que tocaria, com si d'aquesta manera, si no plou ara, no plourà en tot el dia. És com si busqués una excusa: ah!! quan he sortit de casa no plovia!!!

sobre les 07,30 he muntat la bici i m'he anat cap el Bar Lluc, a prendre'm un tallat. Justament en aquell moment, han arribat la Maite i la Ònia, i els tres ens hem dirigit cap a l'estació de Renfe, a esperar la resta de gent. Ha sigut aquí, quan la Ònia m'ha dit que ha sentit com plovia gran part de la nit, cosa que m'ha sorprès perquè jo no m'he assabentat de res. I sort, perquè si hagués sentit ploure, m'hagués posat nerviós i segurament no hagués dormit lo suficient. En fi...

a l'hora prevista, estàvem tots a l'estació, on a més, ens hem trobat amb la Montse i el Josep Maria, que a aquelles hores, marxaven al Garraf, a continuar la seva tasca de recuperació d'una cabana de pedra.

I aquí estem els set que hem participat en aquesta IV ETAPA, la Ònia, la Maite, la Susanna, la Anna, el Cèsar, el Toni i jo, a punt per agafar el nostre rodalies i dirigir-nos a l'estació de Sants.

Els bitllets pel trajecte d'avui els hem comprat a Gavà. Com que érem 7, hem comprat un bonus de 10, perquè ens val per els set trajectes d'anada i tres de tornada, estalviant-nos una bona morterada.

Com que el tren, tot i ser un trajecte regional, era un de rodalies, no tenia espai previst per les bicis, així que ens hem posat a l'últim vagó, situant les bicis a la banda on no s'obren les portes en tot el viatge.

A més, a aquelles hores, les 08,46, en el nostre vagó pràcticament anàvem sols.

Com havíem previst, durant el viatge ens hem menjat els entrepans de l'esmorzar, ja que l'hora prevista d'arribar a St Miquel eren quasi a les onze, i no podíem perdre massa temps abans de posar-nos en marxa. Això si, a St Miquel ens hem pres un tallat al bar Montseny, que per sort, estava obert.

Seguidament ja ens hem posat en marxa. Als pocs quilòmetres, hem arribat a un poble que es diu Vilajoan, un poblet molt petit, on, per exemple, només està asfaltada la carretera i que per tant, te els carrers de terra. Hem aprofitat per anar fins el castell i fer-nos un munt de fotos!!

Fins a Bàscara, de fet podem dir que el camí que hem seguit ha sigut original nostre, en el sentit que qui segueixi el camí català de sant Jaume, ni anirà als Aiguamolls de l'Empordà, ni passarà per St Miquel de Fluvià. Després de Vilajoan, hem arribat a la carretera N-II, i no hem tingut més remei que seguir-la uns metres, fins a uns petits llogarrets, que es diuen Santa Anna i La Bruguera, on ens hem ficat ja, de ple, dins el camí sant Jaume, seguint a partir d'aquell moments, els cartells blaus propis del camí i les senyals grogues, característiques del camí st Jaume.

El temps, perfecte. De fet només sortir de St Miquel, ja ens hem tret alguna peça d'abric, perquè estava fent sol i començaríem a suar només posar-nos en marxa.

Abans d'arribar a Orriols, hem tingut una primera pujadeta que ens ha fet prémer els dents durant una petita estona, curteta, això si. La part positiva d'aquest tros ha sigut un bosc de pins fantàstic, pleníssim, conegut com el Bosc de Geli, que en prou feines ens permetia esbrinar el camí per on anàvem. M'ha recordat aquells boscos vora Santiago.

També val la pena comentar que les senyals del camí, al menys al meu entendre, tindrien un màxim de 5 sobre 10, en quan a quantitat. N'hi ha i pels caminadors potser son suficients, perquè quan camines vas molt poc a poc i les veus acostar. Però si fas el camí en bici, ja és un altre cosa. No estaria de més posar-ne algunes més.

A partir de Orriols, hem tornat a agafar camí de terra, fins que un parell de quilòmetres abans de Viladasens, la pista resta asfaltada. Aquí hem passat pel costat de l'ermita de St Martí.

A Viladasens, els veïns estaven celebrant el dia de Sant Sebastià, tots ells al costat de l'església del poble i participant en una mena de festa local.

Un altre cosa que també hem pogut contrastar en aquesta sortida per les terres de Girona, son la gran quantitat d'estelades i senyeres que pengen dels balcons!!

Després de Viladasens, hem continuat per camins fins arribar a un petit llogarret conegut com el Veïnat de Dalt, quatre cases, però que ens ha ofert un altre aventura ciclista, fent-nos baixar per un camí atrotinat, amb una pendent del 30%.

Poc després hem arribat a Cervià de Ter, un poble bonic que te una torre cilíndrica, amb un rellotge dalt de tot. Curiós, però no recordo cap torre rodona, amb rellotge.

A partir de Cervià de Ter, hem travessat una fageda espectacular, perquè era un bosc espessíssim, amb tots els arbres nus de fulles, totes al terra, deixant només l'espai dedicat al camí, amb arbres a banda i banda. Molt divertida ha sigut també quan hem travessat un bassal amb força aigua, molta més que quan hi vaig passar feia 10 dies, passant un a un, mantenint tots esplèndidament l'equilibri.

Passada la fageda, hem continuat per el mateix camí, mantenint sempre el Ter a la nostra esquerra, fins que arribats a Sarrià de Ter, hem pogut passar a l'altre banda del riu, pel nomenat Pont de l'Aigua. Ara ja pràcticament estem entrant a Girona. Tenim a la nostra esquerra, dalt d'un turó el Castell de Montjuïc, moment en que el Ter gira cap a la dreta del seu curs, i es queda el riu Onyar, que és el que travessa la ciutat.

Ja al centre, i just abans d'aturar-nos a dinar, que ja teníem força gana, ens hem aturat en el pont que porta fins la catedral, on hem fet algunes fotografies.

En el mateix passeig, hem trobat una cafeteria on hem dinat molt be. Eren les 15,15 h, i s'ha complert l'horari previst de les quatre hores que ens ha portat aquesta sortida d'avui. Pel dinar, hem menjat unes botifarres, jo de bolets, acompanyant de trinxant, que ens ha sabut a glòria.

A les 17,06 agafàvem el tren de tornada. Cada vegada, estem més a la vora i el viatge dura menys, cosa que agraïm després de l'esforç.

Ara, la propera etapa, la V, ens portarà fins a Vic, però donat que és una etapa llarga i bastant costeruda en el sentit Girona-Vic, la farem a l'inrevés, que també val.

Avui hem fet 45 qmm.

ST CLIMENT-GAVÀ-CASTELL D'ERAMPRUNYÀ.wmv

13-01-13 CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

13-01-13

CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

Un cop al mes, uns voluntaris de la ume, ensenyen el Castell d'Eramprunyà, i expliquen la seva història, a tothom que vulgui anar.

Per la nostra banda, no teníem una sortida concreta programada per la nostra secció btt, així que el Cèsar va proposar marxar per la zona de l'Eramprunyà. Al llegir la seva proposta, vaig veure a la web de la ume, que justament aquest diumenge 13 era el dia en que es mostrava el castell al públic, així que els vaig proposar anar-hi, ja que a més, el Castell i tota la seva zona, estan dins d'una tanca, per evitar que la gent s'acosti, perquè entre els humans també hi ha animals i destrossen, i també, degut al seu estat en runes, evitar que prenguin mal.

Així que a les 09,00 del mati ens hem trobat el Ramon, el Cèsar i jo i hem fet el camí habitual d'accés a la zona, que és pujar per el camí de Can Bori amunt.

Amb en Cèsar, hem fet una mica de broma en quant als assistents a aquesta sortida; hem volgut “mostrar” artificialment, que érem molts, potser 25, perquè a can Bori, a l'esplanada on descansem i ens esperem per agrupar-nos, en el moment que hem arribat hi havia molts ciclistes, així que he fet una “passada” amb la càmera gravant, com si estigués filmant als ciclistes que ens acompanyaven en aquesta sortida.

A més, tanta gent hi havia, que després, mentre pedalàvem, anàvem avançant ciclistes i fins i tot m'he dirigit a ells, animant-los, que queda poc, que al castell hi haurà avituallament, etc. Fent broma, utilitzant paraules que son normals quan efectivament, anem una colla a un lloc concret, nomenant el Castell, perquè per l'àudio del vídeo sembli que estic parlant amb companys que ens acompanyen. I pels ciclistes que ens anàvem creuant, només era una salutació i uns ànims que els donava, sense més importància. En en nostre ànim, no està aconseguir sortides amb 25-30 persones, ni molt menys, tot és més complicat i difícil d'organitzar. Anant 8-10 màxim, controlem molt millor les nostres sortides. Justament, a partir d'ara, qui vingui amb nosaltres, haurà d'estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC o de la FCC. Però és que m'ha resultat divertit veure com es pot “manipular” una situació concreta, amb l'ús de la càmera!!

Poc després de “conquerir” el castell, han arribat els caminants que pujaven des de l'ermita, i amb ells també venia el Josep Maria Comas, amb qui ens hem incorporat per fer la visita al Castell.

Aquest ha sigut un mati bastant fred, que a més, ja acabant la visita, ha començat a ploure.

Com he dit a la peli, crec que és just agrair la tasca feta per la gent de la ume, que dedica el seu temps als veïns de Gavà i poblacions limítrofes, com per exemple avui, els dos companys que han dividit el grup en dos i han dedicat unes hores a aquesta tasca.

De tornada, ho hem fet per l'anomenat camí romà. Primer tenim uns quilòmetres de camí relativament fàcil i pedalable, però després es complica molt, tant que ens ha fet impossible muntar a les bicis per baixar-lo. El més valent ha sigut el Ramon, que és qui més metres ha baixat pedalant.

Quan hem arribat a l'alçada La Sentiu ens ha començat a ploure, així que hem donat la sortida per acabada. En principi teníem la intenció d'anar a la platja a fer costat als companys que organitzaven una competició de raquetes, però la pluja ens ha fet canviar de plans.

Tot i la poca distància feta, he arribat a casa a les 14,00

Avui he fet 30 qms,

Gavà La Morella Plana Novella Sitges, 30 12 2012

30-12-2012 GAVÀ-LA MORELLA

30-12-12

GAVÀ-LA MORELLA-SITGES

no tenim remei. Baixant de Montserrat ja vam organitzar aquesta sortida d'avui; si l'anterior era per celebrar l'arribada del Nadal, magnífica excusa per sortir en bicicleta, avui el lema era PEDALADA PER BAIXAR ELS TORRONS. I tant que els hem baixat!

Avui hem fet Gavà-La Plana Novella-Sitges, una dura sortida pel Garraf, que ens ha portat, en total, cinc hores i mitja, clar que una d'elles, dedicada a menjar-nos un bon esmorzar ciclista al restaurant DSU, de La Plana Novella, consistent en una botifarra i ous ferrats i mongetes.

Però anem poc a poc.

Ens hem trobat a les 08,00 del mati, a Gavà, el Cèsar, el Ramon, un company nou que es diu Alfons i jo. A La Plana Novella, s'ha incorporat la Rosa.

A aquelles intempestives hores feia bastant fred. De fet, sortint de casa el termòmetre marcava 5,5 graus, o sigui, sense bromes amb la temperatura, que estem a l'hivern!!.

abans de sortir, ens hem pres un tallat que ens entonés una mica, i sobre les 08,15 hem iniciat la marxa, pujant rambla de Gavà amunt, fins anar a buscar el camí de Can Bori, que deu ni do per començar.

A partir de can Bori, el Ramon i jo hem anat més endarrerits que el Cèsar i l'Alfons, perquè ells tiraven bastant forts. Quan hem arribat a l'encreuament amb la carretera, quasi el Ramon feia marxa enrere, sort que l'hem pogut convèncer que es quedés, perquè després, quan les dificultats han afluixat i la pedalada era més agradable, s'ha posat content d'haver vingut. És que sempre passa, i a mi em passa molt, que si els altres tiren molt més que un, et sap greu fer-los anar més lents del que anirien normalment, i t'agafen ganes de girar cua. Però justament, perquè coneixem que això passa, l'hem convençut que continués. El coneixem i sabem que pot fer-ho, és només una qüestió de coco.

Abans d'anar a la benzinera a comprar aigua, els he guiat a un lloc que es diu El Mur, que te unes vistes fantàstiques de totes les muntanyes que envolten la zona, i fins i tot es veuen més enllà, com Montserrat, El Montseny, etc.

Després de reposar aigua, hem continuat el nostre camí, enfilant ja la nostra principal destinació d'avui, el cim del Garraf, La Morella, de 596 metres d'altitud. Abans, hem d'entrar al parc i agafar un camí a l'esquerra que, després de travessar unes cadenes, ens porta fins a un lloc que es diu La Clota. Aquest és un punt on diversos camins es troben; es pot anar cap a Gavà per El Purgatori, també al mirador de Guaita que es diu La Desfeta, que està a 524 metres, al Puig de les Agulles, etc.

Nosaltres hem agafat el camí que surt més a la dreta, que aviat s'enfila cap amunt, de vegades molt empinat, que ens ha obligat a posar el peu al terra i fer alguns metres caminant.

Per aquí, finalment, arribem a Coll Sostrell, des d'on agafem un camí de davalla cap abaix, i que es diu Fondo del Teix. Aquí anem baixant, fins que en un moment donat, hem d'agafar un altre camí que surt i puja per l'esquerra. Aquest és potser el tros més complicat. Perquè puja molt. El que estem fent, ja que directament a La Morella no podem accedir per el camí que veníem, és desviar-nos i donar una bona volta per la seva dreta, deixant-lo sempre a la nostre esquerra i encarant-lo per l'altre banda. Per aquí no és que puguem arribar fins dalt, perquè La Morella està dalt d'un petit turó envoltat de matolls i roques, que impossibiliten accedir-hi en bicicleta.

Com altres vegades, el que hem fet ha sigut deixar les bicis uns 50 metres per sota del cim, i continuar caminant fins dalt.

Després de les fotos de rigor, quan eren les 11,20, més de tres hores després de sortir de Gavà, hem iniciat el camí cap a La Plana Novella, amb certa pressa, perquè havíem quedat allà amb la Rosa entre les 11,00 i les 11,30. l'he trucat, a ella i al Gustavo, però potser no tindrien cobertura, perquè no he pogut parlar amb ella i avisar-la que anàvem tard.

A més, i per acabar-ho d'adobar, just quan hem anat a agafar les bicis, el Cèsar s'ha trobat amb una roda punxada, de manera que, amb bon criteri, l'Alfons ens ha proposat que ens avancéssim cap el DSU, a avisar la Rosa que sí que anàvem, però amb retard. Realment, al Ramon i a mi ens ha sigut impossible parlar amb ella, segurament per la manca de cobertura, o del seu mòbil o del meu.

Així que nosaltres dos, mentre el Cèsar i l'Alfons reparaven l'averia, ens hem anat ràpidament cap a La Plana Novella. Quan ens faltaven 500 metres per arribar, m'ha trucat la Rosa, segurament que per preguntar si tot estava be, però tampoc he pogut parlar, de manera que quan hem arribat, feia molt pocs minuts que s'havia anat.

Sort que, mentre esperàvem que arribessin els nostres companys, ells s'han trobat amb la Rosa i hem pogut seguir tots cinc des d'aquell moment.

Abans, però, el luxe del dia; l'esmorzar de ciclista al DSU, que consisteix en beguda, pa, botifarra amb mongetes i ou ferrat i cafè. Tot un luxe que ens ha anat de conya per reposar forces!!!

a partir d'aquí, la Rosa ens ha guiat per un camí que no coneixia. Hem anat fins a Jafre per el mateix camí de sempre, en direcció a Sitges, però quan hem arribat, ens hem desviat a la dreta, per un camí que després es converteix en un senderó divertit, encara que emprenyador, perquè hi ha moltes pedres.

Aquest camí, finalment, dona a una masia per la que sempre passem, envoltada de vinyes, i que és l'inici de la pujada al Coll de la Fita, una última pujada que tenim abans de la baixada final a Sitges. La Rosa ens volia portar a l'ermita de la Trinitat, i m'hagués agradat molt anar-hi, però estàvem tant cansats de tanta pujada, que no hem tingut forces de seguir pujant, i ho hem deixat per un altre dia.

En total, avui hem fet 41 qms

GAVÀ - LA MOLA DEL GARRAF i tornada. Gener 2013

05-01-2013, GAVÀ-LA MOLA-ST CLIMENT

05-01-13

PUJADA A LA MOLA DEL GARRAF EN BTT

Avui, uns quants amics hem pujat a La Mola, tal i com teníem previst. Hem anat a gaudir d'aquesta sortida la Ònia, a qui per fi, li hem pogut fer la celebració del seu aniversari, el Cèsar, la Luciana, la Carme, la Rosa, el Quim, el Juan Miguel i jo.

Aquests dies estem tenint molta sort en el temps, perquè està fent sol i la temperatura tampoc és massa freda. De fet, en segons quins moments de la sortida, ens hem tret alguna roba, perquè teníem calor, sobretot quan pedalàvem a partir de les 13,00 h.

Abans de començar la ruta, m'he anat al forn que està al costat de la Ume, per comprar un tortell de Reis, que seria el pastís que quan arribéssim a La Mola, faríem servir per fer-li una sorpresa a la Ònia, celebrant el seu aniversari, encara que una mica tard.!!

He arribat al lloc de trobada aviat, ja que en Quim m'havia dit que ell arribaria abans, per tenir temps d'esmorzar. Jo m'he pres un tallat i una ampolleta de glucosa.

Sobre quarts de deu, hem iniciat la pedalada, pujant pels carrers de Gavà fins anar a agafar el Camí de Can Bori, la primera dificultat mig seriosa del dia. No és tant que sigui una forta pujada, sinó que aquest primer turonet l'agafem molt aviat, quan encara estem freds. De fet, l'afrontem al cap d'un parell de quilòmetres d'iniciar la pedalada.

Tot i així, un parell de minuts de descans, de beure aigua i de pensar si ja ens sobre roba, i continuem, que la ruta d'avui és llarga.

El grup ens hem anat esperant i pujant de manera tranquil·la. Per exemple, també ens hem esperat a la cruïlla que puja cap a la carretera de Begues, per anar pedalant tot el grup junts, i també al inici del caminet que surt a la dreta, quan ja estem molt a la vora de la carretera.

Aquest tros, val la pena destacar que l'han netejat força be, de manera que fins i tot, tant avui com l'altre dia, l'he pujat tot sencer sense posar el peu al terra. Al estar el camí net de matolls, es fa més ample i em dona més seguretat. El camí és el mateix, molt trencat i amb força canaletes, però potser veure els matolls tant a la vora, em feia dubtar més del compte. No ho se, en fi, millor, clar.

A la cruïlla amb la carretera ens hem tornat a agrupar i després de beure aigua i descansar uns minuts, hem iniciat la darrera part de la pujada fins a Begues, pujant poc a poc per la carretera, on els cotxes ens han respectat totalment.

Quan hem arribat dalt de tot, abans de continuar el nostre camí, els he portat a El Mur, un mirador excepcional, on ja vam estar la setmana passada amb el Cèsar i el Ramon, quan vam anar a La Morella. Des d'aquest mirador hi ha una vista fantàstica de totes les muntanyes que envolten St Climent, i més enllà, el Montseny, el Matagalls, La Mola de St Llorenç i Montserrat.

Després i abans de continuar, hem passat per la benzinera, a carregar aigua. Jo m'he comprat una ampolla de litre d'Acuarius, per fer la ruta tranquil en quan a aigua. De fet, he portat els dos bidons, una ampolla petita amb aigua, i una llauna de red bull, més l'acuarius esmentat. Per mi és molt important saber que porto aigua, o beguda, de sobres. Quan he arribat a casa, no portava res de res!!

Tot seguit, hem començat la segona part de la ruta d'avui, es a dir, la pujada a La Mola. Per sort, la Ònia coneix molt be aquests llocs, i ens ha portat una bona estona seguint uns camins que ens han estalviat carretera, molt millor que la via que vaig fer jo l'altre dia, quan vaig seguir la carretera des de la benzinera.

Justament quan arribem al qm 17, és quan ens desviem a l'esquerra i comença l'aventura!! la pujada al cim de La Mola. Aviat, la pujada es fa dura, sobretot al principi, on hi unes rampes molt fortes que per sort estan encimentades, agafant-se molt més les rodes al terra. No obstant, uns quants hem anat alternant bicicleta i senderisme.

Tot i la dificultat, finalment hem arribat al nostre objectiu d'avui, a La Mola.

Com l'altre dia, m'agrada molt aquesta pujada, perquè en un moment donat, estem pedalant per uns espais absolutament nets de civilització, sense cases, ni antenes, ni postes de llum. Res, tot pins.

De seguida, abans d'esmorzar, el Cèsar i jo hem fet el que teníem previst; primer, hem muntat un petit pessebre en un lloc amagat, esperant i desitjant que ningú s'emporti les figures. Algun dia hauríem d'anar per portar alguna caseta que les protegeixi de l'aigua de les pluges, de la possible calamarsa, etc.

I seguidament, amb la participació de tots, hem preparat el tortell de reis, per celebrar l'aniversari de la Ònia. Ens ha sigut impossible encendre les espelmes del vent que feia, així que li hem cantat el “feliç aniversari”, amb les espelmes apagades.

Lògicament, aquesta era una sorpresa que no s'esperava i s'ha quedat de pedra!!!. així som els companys de la ume-gava. En el seu moment ens vam empènyer que ho faríem i ho hem fet. Això si, avui sense cava!!

Després de l'esmorzar, de les celebracions i de les fotos, hem iniciat el camí de tornada. Per tornar teníem dues possibilitats, una que proposava la Ònia, i seguir el gr caminant. Al final hem escollit aquesta, perquè l'altre via ens portava a Olesa, el que hagués significat pujar bastant, des d'Olesa fins a Can Grau, mentre que seguint per el GR, caminant, això si, hem tallat camí, i també ens hem estalviat pujada, ja que hem anat a parar al mateix camí que proposava la Ònia, però més endavant.

La baixada, com la de l'altre dia, 20 minuts arrossegant la bici corriol avall, esquivant tota mena de pedres i roques que feien impossible la pedalada. Només 100 metres abans d'incorporar-nos al camí, hem pogut muntar a les bicis.

Des d'aquí, ja ve tota una bona baixada, seguint primer la carena i després baixant cap a Can Grau i més tard passant per Les Piques i el Corral Nou. Vora d'aquesta casa, preciosa, que per cert, algú ha dit que està en venda per 900.000 euros, el Cèsar ha punxat justament la mateixa roda de l'altre dia. També és mala sort!!.

Seguidament, ja hem arribat al caminet que surt a l'esquerra d'aquesta pista, que ens estalvia alguns metres del camí que després hem d'agafar, el que porta de La Plana Novella a Begues.

En aquesta cruïlla, la Rosa i la Luciana s'han acomiadat de nosaltres, ja que han enfilat en direcció Sitges, mentre que nosaltres hem continuat cap a Begues. Gràcies amigues!!

Aquest darrer tros de pujada, és molt emprenyador, perquè és una pujada constant i llarga i a més, com l'altre dia, l'hem fet ven entrat el migdia, amb un bon sol sobre nostre. De fet, quasi tots ens hem tret roba per anar més lleugers.

És a partir de la residència canina, on finalment agafem el camí de baixada, que ja no deixem fins pràcticament Begues. Aquí, els companys han seguit cap a Gavà seguint la carretera, mentre jo he anat per la pista vermella, que d'una manera relaxada i fàcil, m'ha portat fins a casa.

En total avui hem fet 51qms