05-01-13
PUJADA
A LA MOLA DEL GARRAF EN BTT
Avui,
uns quants amics hem pujat a La Mola, tal i com teníem previst. Hem
anat a gaudir d'aquesta sortida la Ònia, a qui per fi, li hem pogut
fer la celebració del seu aniversari, el Cèsar, la Luciana, la
Carme, la Rosa, el Quim, el Juan Miguel i jo.
Aquests
dies estem tenint molta sort en el temps, perquè està fent sol i la
temperatura tampoc és massa freda. De fet, en segons quins moments
de la sortida, ens hem tret alguna roba, perquè teníem calor,
sobretot quan pedalàvem a partir de les 13,00 h.
Abans
de començar la ruta, m'he anat al forn que està al costat de la
Ume, per comprar un tortell de Reis, que seria el pastís que quan
arribéssim a La Mola, faríem servir per fer-li una sorpresa a la
Ònia, celebrant el seu aniversari, encara que una mica tard.!!
He
arribat al lloc de trobada aviat, ja que en Quim m'havia dit que ell
arribaria abans, per tenir temps d'esmorzar. Jo m'he pres un tallat i
una ampolleta de glucosa.
Sobre
quarts de deu, hem iniciat la pedalada, pujant pels carrers de Gavà
fins anar a agafar el Camí de Can Bori, la primera dificultat mig
seriosa del dia. No és tant que sigui una forta pujada, sinó que
aquest primer turonet l'agafem molt aviat, quan encara estem freds.
De fet, l'afrontem al cap d'un parell de quilòmetres d'iniciar la
pedalada.
Tot
i així, un parell de minuts de descans, de beure aigua i de pensar
si ja ens sobre roba, i continuem, que la ruta d'avui és llarga.
El
grup ens hem anat esperant i pujant de manera tranquil·la. Per
exemple, també ens hem esperat a la cruïlla que puja cap a la
carretera de Begues, per anar pedalant tot el grup junts, i també al
inici del caminet que surt a la dreta, quan ja estem molt a la vora
de la carretera.
Aquest
tros, val la pena destacar que l'han netejat força be, de manera que
fins i tot, tant avui com l'altre dia, l'he pujat tot sencer sense
posar el peu al terra. Al estar el camí net de matolls, es fa més
ample i em dona més seguretat. El camí és el mateix, molt trencat
i amb força canaletes, però potser veure els matolls tant a la
vora, em feia dubtar més del compte. No ho se, en fi, millor, clar.
A
la cruïlla amb la carretera ens hem tornat a agrupar i després de
beure aigua i descansar uns minuts, hem iniciat la darrera part de la
pujada fins a Begues, pujant poc a poc per la carretera, on els
cotxes ens han respectat totalment.
Quan
hem arribat dalt de tot, abans de continuar el nostre camí, els he
portat a El Mur, un mirador excepcional, on ja vam estar la setmana
passada amb el Cèsar i el Ramon, quan vam anar a La Morella. Des
d'aquest mirador hi ha una vista fantàstica de totes les muntanyes
que envolten St Climent, i més enllà, el Montseny, el Matagalls, La
Mola de St Llorenç i Montserrat.
Després
i abans de continuar, hem passat per la benzinera, a carregar aigua.
Jo m'he comprat una ampolla de litre d'Acuarius, per fer la ruta
tranquil en quan a aigua. De fet, he portat els dos bidons, una
ampolla petita amb aigua, i una llauna de red bull, més l'acuarius
esmentat. Per mi és molt important saber que porto aigua, o beguda,
de sobres. Quan he arribat a casa, no portava res de res!!
Tot
seguit, hem començat la segona part de la ruta d'avui, es a dir, la
pujada a La Mola. Per sort, la Ònia coneix molt be aquests llocs, i
ens ha portat una bona estona seguint uns camins que ens han
estalviat carretera, molt millor que la via que vaig fer jo l'altre
dia, quan vaig seguir la carretera des de la benzinera.
Justament
quan arribem al qm 17, és quan ens desviem a l'esquerra i comença
l'aventura!! la pujada al cim de La Mola. Aviat, la pujada es fa
dura, sobretot al principi, on hi unes rampes molt fortes que per
sort estan encimentades, agafant-se molt més les rodes al terra. No
obstant, uns quants hem anat alternant bicicleta i senderisme.
Tot
i la dificultat, finalment hem arribat al nostre objectiu d'avui, a
La Mola.
Com
l'altre dia, m'agrada molt aquesta pujada, perquè en un moment
donat, estem pedalant per uns espais absolutament nets de
civilització, sense cases, ni antenes, ni postes de llum. Res, tot
pins.
De
seguida, abans d'esmorzar, el Cèsar i jo hem fet el que teníem
previst; primer, hem muntat un petit pessebre en un lloc amagat,
esperant i desitjant que ningú s'emporti les figures. Algun dia
hauríem d'anar per portar alguna caseta que les protegeixi de
l'aigua de les pluges, de la possible calamarsa, etc.
I
seguidament, amb la participació de tots, hem preparat el tortell de
reis, per celebrar l'aniversari de la Ònia. Ens ha sigut impossible
encendre les espelmes del vent que feia, així que li hem cantat el
“feliç aniversari”, amb les espelmes apagades.
Lògicament,
aquesta era una sorpresa que no s'esperava i s'ha quedat de pedra!!!.
així som els companys de la ume-gava. En el seu moment ens vam
empènyer que ho faríem i ho hem fet. Això si, avui sense cava!!
Després
de l'esmorzar, de les celebracions i de les fotos, hem iniciat el
camí de tornada. Per tornar teníem dues possibilitats, una que
proposava la Ònia, i seguir el gr caminant. Al final hem escollit
aquesta, perquè l'altre via ens portava a Olesa, el que hagués
significat pujar bastant, des d'Olesa fins a Can Grau, mentre que
seguint per el GR, caminant, això si, hem tallat camí, i també ens
hem estalviat pujada, ja que hem anat a parar al mateix camí que
proposava la Ònia, però més endavant.
La
baixada, com la de l'altre dia, 20 minuts arrossegant la bici corriol
avall, esquivant tota mena de pedres i roques que feien impossible la
pedalada. Només 100 metres abans d'incorporar-nos al camí, hem
pogut muntar a les bicis.
Des
d'aquí, ja ve tota una bona baixada, seguint primer la carena i
després baixant cap a Can Grau i més tard passant per Les Piques i
el Corral Nou. Vora d'aquesta casa, preciosa, que per cert, algú ha dit que està en
venda per 900.000 euros, el Cèsar ha punxat justament la mateixa
roda de l'altre dia. També és mala sort!!.
Seguidament,
ja hem arribat al caminet que surt a l'esquerra d'aquesta pista, que
ens estalvia alguns metres del camí que després hem d'agafar, el
que porta de La Plana Novella a Begues.
En
aquesta cruïlla, la Rosa i la Luciana s'han acomiadat de nosaltres,
ja que han enfilat en direcció Sitges, mentre que nosaltres hem
continuat cap a Begues. Gràcies amigues!!
Aquest
darrer tros de pujada, és molt emprenyador, perquè és una pujada
constant i llarga i a més, com l'altre dia, l'hem fet ven entrat el
migdia, amb un bon sol sobre nostre. De fet, quasi tots ens hem tret
roba per anar més lleugers.
És
a partir de la residència canina, on finalment agafem el camí de baixada, que ja
no deixem fins pràcticament Begues. Aquí, els companys han seguit
cap a Gavà seguint la carretera, mentre jo he anat per la pista
vermella, que d'una manera relaxada i fàcil, m'ha portat fins a
casa.
En
total avui hem fet 51qms
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada