13-01-13 CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

13-01-13

CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

Un cop al mes, uns voluntaris de la ume, ensenyen el Castell d'Eramprunyà, i expliquen la seva història, a tothom que vulgui anar.

Per la nostra banda, no teníem una sortida concreta programada per la nostra secció btt, així que el Cèsar va proposar marxar per la zona de l'Eramprunyà. Al llegir la seva proposta, vaig veure a la web de la ume, que justament aquest diumenge 13 era el dia en que es mostrava el castell al públic, així que els vaig proposar anar-hi, ja que a més, el Castell i tota la seva zona, estan dins d'una tanca, per evitar que la gent s'acosti, perquè entre els humans també hi ha animals i destrossen, i també, degut al seu estat en runes, evitar que prenguin mal.

Així que a les 09,00 del mati ens hem trobat el Ramon, el Cèsar i jo i hem fet el camí habitual d'accés a la zona, que és pujar per el camí de Can Bori amunt.

Amb en Cèsar, hem fet una mica de broma en quant als assistents a aquesta sortida; hem volgut “mostrar” artificialment, que érem molts, potser 25, perquè a can Bori, a l'esplanada on descansem i ens esperem per agrupar-nos, en el moment que hem arribat hi havia molts ciclistes, així que he fet una “passada” amb la càmera gravant, com si estigués filmant als ciclistes que ens acompanyaven en aquesta sortida.

A més, tanta gent hi havia, que després, mentre pedalàvem, anàvem avançant ciclistes i fins i tot m'he dirigit a ells, animant-los, que queda poc, que al castell hi haurà avituallament, etc. Fent broma, utilitzant paraules que son normals quan efectivament, anem una colla a un lloc concret, nomenant el Castell, perquè per l'àudio del vídeo sembli que estic parlant amb companys que ens acompanyen. I pels ciclistes que ens anàvem creuant, només era una salutació i uns ànims que els donava, sense més importància. En en nostre ànim, no està aconseguir sortides amb 25-30 persones, ni molt menys, tot és més complicat i difícil d'organitzar. Anant 8-10 màxim, controlem molt millor les nostres sortides. Justament, a partir d'ara, qui vingui amb nosaltres, haurà d'estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC o de la FCC. Però és que m'ha resultat divertit veure com es pot “manipular” una situació concreta, amb l'ús de la càmera!!

Poc després de “conquerir” el castell, han arribat els caminants que pujaven des de l'ermita, i amb ells també venia el Josep Maria Comas, amb qui ens hem incorporat per fer la visita al Castell.

Aquest ha sigut un mati bastant fred, que a més, ja acabant la visita, ha començat a ploure.

Com he dit a la peli, crec que és just agrair la tasca feta per la gent de la ume, que dedica el seu temps als veïns de Gavà i poblacions limítrofes, com per exemple avui, els dos companys que han dividit el grup en dos i han dedicat unes hores a aquesta tasca.

De tornada, ho hem fet per l'anomenat camí romà. Primer tenim uns quilòmetres de camí relativament fàcil i pedalable, però després es complica molt, tant que ens ha fet impossible muntar a les bicis per baixar-lo. El més valent ha sigut el Ramon, que és qui més metres ha baixat pedalant.

Quan hem arribat a l'alçada La Sentiu ens ha començat a ploure, així que hem donat la sortida per acabada. En principi teníem la intenció d'anar a la platja a fer costat als companys que organitzaven una competició de raquetes, però la pluja ens ha fet canviar de plans.

Tot i la poca distància feta, he arribat a casa a les 14,00

Avui he fet 30 qms,