30-12-2012 GAVÀ-LA MORELLA

30-12-12

GAVÀ-LA MORELLA-SITGES

no tenim remei. Baixant de Montserrat ja vam organitzar aquesta sortida d'avui; si l'anterior era per celebrar l'arribada del Nadal, magnífica excusa per sortir en bicicleta, avui el lema era PEDALADA PER BAIXAR ELS TORRONS. I tant que els hem baixat!

Avui hem fet Gavà-La Plana Novella-Sitges, una dura sortida pel Garraf, que ens ha portat, en total, cinc hores i mitja, clar que una d'elles, dedicada a menjar-nos un bon esmorzar ciclista al restaurant DSU, de La Plana Novella, consistent en una botifarra i ous ferrats i mongetes.

Però anem poc a poc.

Ens hem trobat a les 08,00 del mati, a Gavà, el Cèsar, el Ramon, un company nou que es diu Alfons i jo. A La Plana Novella, s'ha incorporat la Rosa.

A aquelles intempestives hores feia bastant fred. De fet, sortint de casa el termòmetre marcava 5,5 graus, o sigui, sense bromes amb la temperatura, que estem a l'hivern!!.

abans de sortir, ens hem pres un tallat que ens entonés una mica, i sobre les 08,15 hem iniciat la marxa, pujant rambla de Gavà amunt, fins anar a buscar el camí de Can Bori, que deu ni do per començar.

A partir de can Bori, el Ramon i jo hem anat més endarrerits que el Cèsar i l'Alfons, perquè ells tiraven bastant forts. Quan hem arribat a l'encreuament amb la carretera, quasi el Ramon feia marxa enrere, sort que l'hem pogut convèncer que es quedés, perquè després, quan les dificultats han afluixat i la pedalada era més agradable, s'ha posat content d'haver vingut. És que sempre passa, i a mi em passa molt, que si els altres tiren molt més que un, et sap greu fer-los anar més lents del que anirien normalment, i t'agafen ganes de girar cua. Però justament, perquè coneixem que això passa, l'hem convençut que continués. El coneixem i sabem que pot fer-ho, és només una qüestió de coco.

Abans d'anar a la benzinera a comprar aigua, els he guiat a un lloc que es diu El Mur, que te unes vistes fantàstiques de totes les muntanyes que envolten la zona, i fins i tot es veuen més enllà, com Montserrat, El Montseny, etc.

Després de reposar aigua, hem continuat el nostre camí, enfilant ja la nostra principal destinació d'avui, el cim del Garraf, La Morella, de 596 metres d'altitud. Abans, hem d'entrar al parc i agafar un camí a l'esquerra que, després de travessar unes cadenes, ens porta fins a un lloc que es diu La Clota. Aquest és un punt on diversos camins es troben; es pot anar cap a Gavà per El Purgatori, també al mirador de Guaita que es diu La Desfeta, que està a 524 metres, al Puig de les Agulles, etc.

Nosaltres hem agafat el camí que surt més a la dreta, que aviat s'enfila cap amunt, de vegades molt empinat, que ens ha obligat a posar el peu al terra i fer alguns metres caminant.

Per aquí, finalment, arribem a Coll Sostrell, des d'on agafem un camí de davalla cap abaix, i que es diu Fondo del Teix. Aquí anem baixant, fins que en un moment donat, hem d'agafar un altre camí que surt i puja per l'esquerra. Aquest és potser el tros més complicat. Perquè puja molt. El que estem fent, ja que directament a La Morella no podem accedir per el camí que veníem, és desviar-nos i donar una bona volta per la seva dreta, deixant-lo sempre a la nostre esquerra i encarant-lo per l'altre banda. Per aquí no és que puguem arribar fins dalt, perquè La Morella està dalt d'un petit turó envoltat de matolls i roques, que impossibiliten accedir-hi en bicicleta.

Com altres vegades, el que hem fet ha sigut deixar les bicis uns 50 metres per sota del cim, i continuar caminant fins dalt.

Després de les fotos de rigor, quan eren les 11,20, més de tres hores després de sortir de Gavà, hem iniciat el camí cap a La Plana Novella, amb certa pressa, perquè havíem quedat allà amb la Rosa entre les 11,00 i les 11,30. l'he trucat, a ella i al Gustavo, però potser no tindrien cobertura, perquè no he pogut parlar amb ella i avisar-la que anàvem tard.

A més, i per acabar-ho d'adobar, just quan hem anat a agafar les bicis, el Cèsar s'ha trobat amb una roda punxada, de manera que, amb bon criteri, l'Alfons ens ha proposat que ens avancéssim cap el DSU, a avisar la Rosa que sí que anàvem, però amb retard. Realment, al Ramon i a mi ens ha sigut impossible parlar amb ella, segurament per la manca de cobertura, o del seu mòbil o del meu.

Així que nosaltres dos, mentre el Cèsar i l'Alfons reparaven l'averia, ens hem anat ràpidament cap a La Plana Novella. Quan ens faltaven 500 metres per arribar, m'ha trucat la Rosa, segurament que per preguntar si tot estava be, però tampoc he pogut parlar, de manera que quan hem arribat, feia molt pocs minuts que s'havia anat.

Sort que, mentre esperàvem que arribessin els nostres companys, ells s'han trobat amb la Rosa i hem pogut seguir tots cinc des d'aquell moment.

Abans, però, el luxe del dia; l'esmorzar de ciclista al DSU, que consisteix en beguda, pa, botifarra amb mongetes i ou ferrat i cafè. Tot un luxe que ens ha anat de conya per reposar forces!!!

a partir d'aquí, la Rosa ens ha guiat per un camí que no coneixia. Hem anat fins a Jafre per el mateix camí de sempre, en direcció a Sitges, però quan hem arribat, ens hem desviat a la dreta, per un camí que després es converteix en un senderó divertit, encara que emprenyador, perquè hi ha moltes pedres.

Aquest camí, finalment, dona a una masia per la que sempre passem, envoltada de vinyes, i que és l'inici de la pujada al Coll de la Fita, una última pujada que tenim abans de la baixada final a Sitges. La Rosa ens volia portar a l'ermita de la Trinitat, i m'hagués agradat molt anar-hi, però estàvem tant cansats de tanta pujada, que no hem tingut forces de seguir pujant, i ho hem deixat per un altre dia.

En total, avui hem fet 41 qms