20-01-2013 IV ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BTT, sT. MIQUEL-GIRONA

20-01-2013

IV ETAPA CAMÍ CATALÀ ST JAUME EN BTT.

Sant Miquel de Fluvià – Girona

Portava uns quants dies de pluges i les previsions eren encara més pessimistes, ja que es preveia que passaria per Catalunya la “ciclogènesi explosiva”, situació meteorològica que es va fer famosa fa un parell d'anys, quan va provocar la caiguda de molts arbres per la zona de St. Climent i voltants.

Així que amb aquesta situació, em vaig aixecar a les 06,30 del mati. De fet, no és la primera vegada que, abans d'una sortida, i quan les expectatives meteorològiques son preocupants, durant la nit em desperto algunes vegades, intentant “escoltar” el temps, per si està plovent, el que lògicament, perjudica el descans.

Al veure el cel, vaig descansar. Estava estrellat i al menys a aquelles hores, no esbrinava ni núvols.

Després dels ajustos normals en un dia de sortida, com fer-me l'entrepà, el tallat, preparar la roba i posar la bici dins el cotxe (el petit, més costós de fer-ho), me'n vaig anar cap al lloc de trobada. Vaig arribar molt aviat, ja que l'hora prevista per trobar-nos eren les 07,45 i jo ja estava allà, dins el cotxe per no passar fred, a les 07,15. Ja he comprovat que en això dels horaris, soc una mica maniàtic; marxo d'ora de casa, molt més aviat del que tocaria, com si d'aquesta manera, si no plou ara, no plourà en tot el dia. És com si busqués una excusa: ah!! quan he sortit de casa no plovia!!!

sobre les 07,30 he muntat la bici i m'he anat cap el Bar Lluc, a prendre'm un tallat. Justament en aquell moment, han arribat la Maite i la Ònia, i els tres ens hem dirigit cap a l'estació de Renfe, a esperar la resta de gent. Ha sigut aquí, quan la Ònia m'ha dit que ha sentit com plovia gran part de la nit, cosa que m'ha sorprès perquè jo no m'he assabentat de res. I sort, perquè si hagués sentit ploure, m'hagués posat nerviós i segurament no hagués dormit lo suficient. En fi...

a l'hora prevista, estàvem tots a l'estació, on a més, ens hem trobat amb la Montse i el Josep Maria, que a aquelles hores, marxaven al Garraf, a continuar la seva tasca de recuperació d'una cabana de pedra.

I aquí estem els set que hem participat en aquesta IV ETAPA, la Ònia, la Maite, la Susanna, la Anna, el Cèsar, el Toni i jo, a punt per agafar el nostre rodalies i dirigir-nos a l'estació de Sants.

Els bitllets pel trajecte d'avui els hem comprat a Gavà. Com que érem 7, hem comprat un bonus de 10, perquè ens val per els set trajectes d'anada i tres de tornada, estalviant-nos una bona morterada.

Com que el tren, tot i ser un trajecte regional, era un de rodalies, no tenia espai previst per les bicis, així que ens hem posat a l'últim vagó, situant les bicis a la banda on no s'obren les portes en tot el viatge.

A més, a aquelles hores, les 08,46, en el nostre vagó pràcticament anàvem sols.

Com havíem previst, durant el viatge ens hem menjat els entrepans de l'esmorzar, ja que l'hora prevista d'arribar a St Miquel eren quasi a les onze, i no podíem perdre massa temps abans de posar-nos en marxa. Això si, a St Miquel ens hem pres un tallat al bar Montseny, que per sort, estava obert.

Seguidament ja ens hem posat en marxa. Als pocs quilòmetres, hem arribat a un poble que es diu Vilajoan, un poblet molt petit, on, per exemple, només està asfaltada la carretera i que per tant, te els carrers de terra. Hem aprofitat per anar fins el castell i fer-nos un munt de fotos!!

Fins a Bàscara, de fet podem dir que el camí que hem seguit ha sigut original nostre, en el sentit que qui segueixi el camí català de sant Jaume, ni anirà als Aiguamolls de l'Empordà, ni passarà per St Miquel de Fluvià. Després de Vilajoan, hem arribat a la carretera N-II, i no hem tingut més remei que seguir-la uns metres, fins a uns petits llogarrets, que es diuen Santa Anna i La Bruguera, on ens hem ficat ja, de ple, dins el camí sant Jaume, seguint a partir d'aquell moments, els cartells blaus propis del camí i les senyals grogues, característiques del camí st Jaume.

El temps, perfecte. De fet només sortir de St Miquel, ja ens hem tret alguna peça d'abric, perquè estava fent sol i començaríem a suar només posar-nos en marxa.

Abans d'arribar a Orriols, hem tingut una primera pujadeta que ens ha fet prémer els dents durant una petita estona, curteta, això si. La part positiva d'aquest tros ha sigut un bosc de pins fantàstic, pleníssim, conegut com el Bosc de Geli, que en prou feines ens permetia esbrinar el camí per on anàvem. M'ha recordat aquells boscos vora Santiago.

També val la pena comentar que les senyals del camí, al menys al meu entendre, tindrien un màxim de 5 sobre 10, en quan a quantitat. N'hi ha i pels caminadors potser son suficients, perquè quan camines vas molt poc a poc i les veus acostar. Però si fas el camí en bici, ja és un altre cosa. No estaria de més posar-ne algunes més.

A partir de Orriols, hem tornat a agafar camí de terra, fins que un parell de quilòmetres abans de Viladasens, la pista resta asfaltada. Aquí hem passat pel costat de l'ermita de St Martí.

A Viladasens, els veïns estaven celebrant el dia de Sant Sebastià, tots ells al costat de l'església del poble i participant en una mena de festa local.

Un altre cosa que també hem pogut contrastar en aquesta sortida per les terres de Girona, son la gran quantitat d'estelades i senyeres que pengen dels balcons!!

Després de Viladasens, hem continuat per camins fins arribar a un petit llogarret conegut com el Veïnat de Dalt, quatre cases, però que ens ha ofert un altre aventura ciclista, fent-nos baixar per un camí atrotinat, amb una pendent del 30%.

Poc després hem arribat a Cervià de Ter, un poble bonic que te una torre cilíndrica, amb un rellotge dalt de tot. Curiós, però no recordo cap torre rodona, amb rellotge.

A partir de Cervià de Ter, hem travessat una fageda espectacular, perquè era un bosc espessíssim, amb tots els arbres nus de fulles, totes al terra, deixant només l'espai dedicat al camí, amb arbres a banda i banda. Molt divertida ha sigut també quan hem travessat un bassal amb força aigua, molta més que quan hi vaig passar feia 10 dies, passant un a un, mantenint tots esplèndidament l'equilibri.

Passada la fageda, hem continuat per el mateix camí, mantenint sempre el Ter a la nostra esquerra, fins que arribats a Sarrià de Ter, hem pogut passar a l'altre banda del riu, pel nomenat Pont de l'Aigua. Ara ja pràcticament estem entrant a Girona. Tenim a la nostra esquerra, dalt d'un turó el Castell de Montjuïc, moment en que el Ter gira cap a la dreta del seu curs, i es queda el riu Onyar, que és el que travessa la ciutat.

Ja al centre, i just abans d'aturar-nos a dinar, que ja teníem força gana, ens hem aturat en el pont que porta fins la catedral, on hem fet algunes fotografies.

En el mateix passeig, hem trobat una cafeteria on hem dinat molt be. Eren les 15,15 h, i s'ha complert l'horari previst de les quatre hores que ens ha portat aquesta sortida d'avui. Pel dinar, hem menjat unes botifarres, jo de bolets, acompanyant de trinxant, que ens ha sabut a glòria.

A les 17,06 agafàvem el tren de tornada. Cada vegada, estem més a la vora i el viatge dura menys, cosa que agraïm després de l'esforç.

Ara, la propera etapa, la V, ens portarà fins a Vic, però donat que és una etapa llarga i bastant costeruda en el sentit Girona-Vic, la farem a l'inrevés, que també val.

Avui hem fet 45 qmm.