Avui
hem participat en una sortida preparada per la Luciana, una amiga que
ve del grup argentí de Sitges-Vilanova, com la Rosa, el Gustau, etc.
Gent agradabilíssima.
En
total hem sigut nou, el Cesar, la Lola, la Luciana, el Joan Nicolau,
la Nyans, el Gerard, el Miquel ,el Quim i jo.
Amb
el Cèsar, com anem així de sobrats, jeje, vam decidir que aniríem
a Vilanova per les Costes del Garraf, així que he quedat a les 06,45
amb la Lola a la benzinera de la sortida de Gavà, per anar a
recollir al Cèsar a Castelldefels a les 07,00.
Amb
la Luciana vam quedar a l'estació de Vilanova a les 08,30 i la
nostra previsió era arribar-hi al menys 10-15 minuts abans, per
prendre un cafè, abans de posar-nos en marxa.
Així
que quan ens hi hem ficat, la Lola, el Cèsar i jo ja portàvem 30
qms fets, una prèvia perfecta, amb les cames molt entrenades per
afrontar amb alguna garantia d'èxit la sortida prevista.
Clar
que amb això hi ha que anar en compte, no sigui que et passis de
frenada i aleshores et trobis massa cansat per seguir la gent, però
no, ens ha anat a tots tres molt be aquesta pedalada prèvia de
Gavà-Castelldefels-Vilanova.
Després
de les salutacions pertinents, ens hem posat em marxa sobre les
08,45, hora en que el sol es deixava notar clarament.
D'entrada,
hem fet el mateix camí per on ens va portar la Luciana la primera
vegada que vam venir a fer una ruta amb ella. Seguint alguna pista
encimentada (que representava la seva duresa) hem anat pujant fins
arribar a una masia que es diu Can Molins, on ens hem fet la foto de
tot el grup, repetint la mateixa acció de l'altre vegada. Aquí, la
Nyans i el Gerard s'han enfilat dalt de l'esquelet d'un arbre que
queda, totalment sec i mort, per fer-se una fotografia més especial.
Ha estat be, ja que fins i tot els hem acostat una bici perquè la
foto quedés encara més perfecte.
Seguidament
hem continuat en direcció a l'atalaia, sense arribar-hi, en una
ascensió digne del Pirineu, molt costeruda. Llàstima que aquesta
zona fa uns anys va patir un incendi i encara es veuen tots els
arbres negres i cremats. Dalt de tot i abans d'arribar a la torre,
ens hem desviat per un camí que surt a la dreta, que, baixant, ens
ha portat a Castellet. Abans, el Cèsar ha patit una punxada, normal,
ja que el camí és molt pedregós.
A
mig camí abans de Castellet, hem passat per les runes d'una masia,
on hem gaudit d'un gran espectacle de tota la zona.
M'ha
agradat molt el poble de Castellet, molt petit i amb les cases de
pedra. I naturalment amb el seu castell, impressionant. Mai havia
pujat fins aquí, he passat per la carretera, però sense pujar-hi.
Aquí
ens hem pres una cerveseta a la ombra, en un lloc on passava una
brisa fantàstica i molt reparadora.
Seguidament,
hem enfilat la darrera part de la ruta. Hem baixat fins la carretera
i ens hem anat a buscar uns camins que baixen per la banda dreta del
pantà, mantenint-lo sempre a la nostre esquerra, i passant, de
vegades, molt a la vora de l'aigua. Aquí, la Luciana ens ha demanat
precaució, ja que el camí és estret i davant d'alguna baixada
d'atenció, podríem anar a parar a l'aigua.
Aquest
pantà és petit i de seguida hem arribat a la presa, la qual hem
travessat fàcilment. Aquí, abans de travessar-la del tot, ens hem
fet més fotografies de record.
A
partir d'aquí, ja només quedaven uns 10 qms fins arribar a
Vilanova, i els enfilàvem a bona marxa, però ens hem hagut d'aturar
una estona, perquè en un moment donat, hem vist com la Lola, la
Nyans i el Gerard no venien, ni agafaven el telèfon, així que m'he
anat cap enrere a buscar-los. La meva preocupació era que
m'estranyava que no agafessin els telèfons cap dels tres, així que
cap allà que m'he anat. He fet uns tres qms enrere, fins que
finalment els he vist venir i m'he incorporat a ells. La Lola ha
tingut una punxada i clar, vulguis o no, canviar una càmera no et
treu 15-20 minuts.
Poc
després hem arribat a l'estació i de seguida hem agafat el tren cap
a Castelldefels-Gavà.
En
total, avui he fet 69 qms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada