El grup, a VIC, abans de posar-nos en marxa.
07-07-13
VIC-GIRONA
II, pels pantans de SAU i SUSQUEDA.
Si
ahir la vam fer bona, avui l'hem feta grossa. I com ahir, també érem
9. Cèsar, Simon, Jorge, Jordi Puiggròs, Maite, Mari, José, Toni i
jo.
Tot
i que havíem quedat a les 06,45 a l'estació de Gavà, tant el Cèsar
com jo hem arribat abans. Fins i tot hem agafat el tren anterior, de
manera que ens ha donat prou temps per anar a Sants a prendre unes
pastes i suc de taronja. Sempre faig el mateix, esmorzo tallat amb
pastes a casa, i poc després, a Sants, repeteixo.
Poc
a poc han anat arribant els companys, i aviat érem el Simon, Josep,
i el Jordi P, més nosaltres dos. Abans d'entrar a les andanes, ens
hem trobat amb la Mati, que s'anava a fer una via
ferrada. No tenia el plaer de conèixer-la en persona, però si l'havia vist pel FB. Quina casualitat, no? El mon és un mocador.
La
Maite m'havia dit que arribaria de Sabadell a les 07,42 i ha pogut
pujar al tren de miracle, perquè baixava les escales mecàniques
d'accés a les andanes, just al mateix moment en que arribava el
tren. L'hora de sortida del nostre tren, les 07,56!!
durant
el trajecte, ens hem anat situant al llarg del tren, per molestar el
menys possible a la resta de passatgers. A St Andreu han pujat un
grup d'escoltes que anaven al Tagamanent, a El Figaró, que l'han
acabat d'omplir.
Un
cop arribats a Vic, de seguida tenim el primer problema; el Jordi
Puiggròs s'ha deixat la motxilla al tren. Ha tingut molta sort que
han pogut organitzar la devolució en un primer tren que passaria en
sentit contrari. Menys mal, perquè allà duia la documentació,
diners, etc.
Sobre
les 10,10 ens hem fet una foto a la Pl Major de Vic, i tot seguint
ens hem posat em marxa. Moments abans, m'he comprat dues ampolles
d'aigua i he substituït la dels bidons, per mantenir aigua freda en
tot moment.
Els
primers quilòmetres son molt pesats, perquè s'han de fer per
carretera. Primer hem passat per Calldetenes, i després per
Folgueroles, on el trac m'ha fet despistar. No m'ha anat gens be
avui, potser la baixada de la ruta d'Internet va fallar, perquè a
banda d'aquesta despistada, que ens ha fet perdre un temps preciós,
i ens ha fet pujar per uns carrers molt costeruts sense necessitat,
també m'ha fallat, bastant, al llarg de la ruta. Sort que repetíem
aquesta ruta, i entre el Cèsar i jo ens hem orientat força be.
El
tema és agafar la carretera en direcció al Parador de Vic, on un
quilòmetre abans d'arribar, aproximadament, agafem una desviació a
la dreta, un camí en principi asfaltat, que va tirant avall, en
direcció al pantà de Sau, passant-hi molt a la vora.
En
aquest punt, m'ha trucat l'Alfons, per dir-me que ell també estava
d'excursió per la zona, participant en una pedalada organitzada per
la marca BROMTOM, de bicis plegables.
I
com teníem previst i per això hem repetit la sortida, els pantans
avui estaven ben plens, a diferència de l'altre vegada. Quin goig
veure'ls així de plens.!!
primeres imatges del pantà de SAU.
El
dia d'avui ha sigut molt calorós, sort que durant gran part de la
travessa, hem passat per l'interior del bosc, gaudint plenament de
l'ombra que ens oferien els arbres.
Quina
enveja ens ha fet la gent que gaudia d'una piscina a una casa de
colònies, a la vora de Vilanova de Sau!! ens haguéssim llençat a
l'aigua vestits i si cal, amb les bicicletes!.
Després
de la casa de colònies, hem entrat més encara al bosc, continuant
per un petit corriol, al final del qual ens ha dut, com per art de
màgia, davant d'un bar de carretera, on hem pogut gaudir d'una
cervesa i a més, he pogut comprar-me aigua pel camelback, ja que el
deuria tancar malament a Vic, perquè de cop i volta he vist que
anava perdent aigua. Sort d'aquesta troballa, perquè sincerament,
sense aigua no se com hagués arribat al final de la ruta!!
Que plens estan ara els pantans!!
més
endavant hem arribat a la pressa de Sau, tot un espectacle passar per
allà i veure'l tant ple d'aigua. Del campanar de l'ermita
submergida, només es veu un pel la part més alta, quan de vegades,
en època de sequera, fins i tot es pot anar-hi caminant i
entrar-hi!!
Ara
hem de canviar de banda uns centenars de metres, perquè per on
veníem s'ha produït un despreniment i fa pràcticament impossible
continuar, fins que més avall, per un pont, tornem a la banda que
anàvem seguint des del principi, els pantans sempre a la nostre
esquerra. A partir d'aquí, ha vingut la segona part, pròpiament
dita. Toca tornar a pujar, de manera contundent durant uns
quilòmetres. Ens ho prenem amb calma, perquè a més, en aquell lloc
ara no hi ha arbres, ni ombres.
Coronem
el collet i ara si, la baixada ja és definitiva, excepte alguna
petita ascensió, però en general baixada. Només emprenya la molta
arena que hi ha, el que fa perillar l'estabilitat damunt les bicis.
Un company fins i tot s'ha caigut en aquest tros.
En
un moment donat, hem travessar un rierol, moment que tots hem vist
com el lloc ideal per baixar de les bicis, treure'ns els cascs, els
guants i submergir el cap sota l'aigua que per allà corre. Que
fresca i deliciosa!! això ens ha donar més energia per seguir!!
Després
seguim gairebé sempre sota la ombra dels arbres, excepte moments
puntuals, fins que ens acostem a la segona presa del dia, la del
Pantà de Susqueda. Un parell de quilòmetres abans d'arribar, el
Jordi Puiggròs m'ha deixat la seva bicicleta de 29 polsades. Va molt
be. Al tenir la roda més gran, a la mateixa cadència, avança més
que la resta. Dit d'una altre manera, per fer la mateixa distància
que jo, per exemple, amb el mateix desenvolupament de plats i
pinyons, farà menys pedalada que jo.
Aquí
ens hem tornat a reagrupar. Passaven de les 15,00 i ja teníem gana,
així que quan hem continuat, ho hem fet ja gaudint d'una gran
baixada, primer seguint la mateixa marge, i després travessant a
l'altre banda del riu, però sempre en baixada, el que ens ha permès
plantar-nos a La Cellera de Ter, en poca estona. Aquí i abans d'anar
cap el restaurant, ens hem aturat una estona a un bar situat a les
portes mateix de la planta generadora d'electricitat.
Mentre
em prenia una clara, he trucat al restaurant, per confirmar la nostra
reserva, no fos que al no dir-lis res, ens trobéssim sense taules
per dinar.
Aquest
l'hem fet a LA PRESÓ, un bar-restaurant de La Cellera, bastant
pitjor que el QUER, on volíem anar i no hem pogut perquè estan de
vacances. Aquí és on vam dinar la primera vegada, i on vam trobar
un menú molt bo.
Aquí,
a banda de dues clares, m'he menjat un plat combinat d'aquells en els
que el colesterol millor s'ho passen; botifarra, ou ferrat, bacó i
patates fregides! Però clar, tenia gana i aquest luxe no podia
passar-lo de llarg.
Sobre
les 17,15 hem continuat el nostre camí, fent els darrers 19 qms que
ens portarien a Girona. Aquí hem mantingut un ritme alt, per
intentar (i aconseguir), agafar el tren de les 18,49 i no haver
d'esperar-nos al de les 19,19.
ja
arribant, i intentant superar una acera, m'he caigut de la bici.
Hem
arribat tant justos a l'estació, que ens hem anat directament a
l'andana, a pagar el bitllet al mateix revisor del tren. Si haguéssim
volgut treure els bitllets, no haguéssim pogut agafar aquest tren,
que a més, era mitja distància, refrigerat i amb neveres amb beguda fresca!!!
En
total avui he fet 78 qms,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada