29-06-13, NOCTURNA GAVÀ-SITGES-VILANOVA

29-06-13

TRAVESSA NOCTURNA GAVÀ-VILANOVA I LA GELTRÚ

aquesta vegada hem volgut anar una mica més enllà, i més que organitzar una sortida nocturna de les que ja hem fet altres vegades, com és anar a sopar a la platja de Port Ginesta, avui el que hem muntat ha sigut fer una nocturna-nocturna, que la sortida ens duri tota la nit.

I a més, aprofitant que avui era la festa major de Gavà, era la nit perfecte per portar a terme aquest projecte.

Vam quedar a les portes de la UME a les 23,00 hores, per buscar un lloc per sopar sense presses, per sortir el més tard possible. Inclòs havia pensat que potser fins i tot podríem trobar un bar en alguna plaça on hagués música en directe, per participar una mica del xivarri, nosaltres, vestits de ciclistes, amb la gent normalment mudada, que estaria per allà, encara que això finalment no ha vam fer.

Sobre aquesta hora ens vam trobar 6 ciclistes, cosa que està molt be donades les circumstàncies (nit, dissabte, festa major), i això que a les darreres hores, es van esborrar uns quants, com si s'haguessin posat d'acord.

Tinc clar que les convocatòries no es poden fer amb massa temps per endavant, perquè la gent, quan veu una activitat que li agrada, tendeix a apuntar-se per inèrcia, justament per això, perquè li fa gràcia i d'entrada vol venir, encara que arribat el moment, no te cap problema en esborrar-se o, pitjor encara, en no presentar-se a la sortida. Aquest fet ja m'ha portat a escriure un parell de notes, demanant una mica més de seriositat.

Mentre esperava als companys, m'he distret una mica mirant les paradetes del mercat medieval, instal·lades a tot lo llarg de la rambla. Lo de sempre, paradeta d'embotits i formatge, escuts medievals, remeis casolans contra tota mena de mals, roba...

abans que vingués ningú, saludo al Josep Gusta i la seva dona, que passegen per la rambla.

A l'hora prevista, comencen a arribar els companys. Primer arriben el Cèsar i la Susanna i només saludar-nos, apareixen tres companys nous, la Mar, el Xavier i el Manel. Després de les salutacions pertinents, busquem un lloc per sopar. Els del bar de sota la UME em diuen que no poden atendre'ns, perquè estan a punt de tancar, cosa que no entenc, clar, tens la possibilitat d'atendre sis clients, que poden demanar-te entrepans i begudes, i no t'interessa?

Res, busquem un altre lloc. Em temia que podríem tenir problemes, degut a la gentada, però no, només creuar la carretera, trobem de seguida un bar amb un parell de taules buides, i ens llancem sobre elles ràpidament, abans que ens les prenguin.

Jo porto entrepà de casa, així que em demano una cervesa. En Cèsar i la Susanna demanen uns creps i els altres també beguda. Estem en animada xerrada, volem començar tard, per arribar també el més tard possible a Vilanova i poder fer el banyet que havíem previst i la xocolata amb xurros. És una nit fresca i jo no porto banyador, però els altres si.

A quarts d'una ens posem en marxa. Pedalem poc a poc rambla amunt, esquivant passejants i nens pels voltants de les atraccions. Ens miren una mica estranyats, amb les nostres bicis i vestimentes, on van aquesta gent? També és curiós com les mares es preocupen desesperadament de protegir els seus nens d'aquests ciclistes sense escrúpols, disposats segurament a passar per damunt de les criatures. Son les mateixes que fumen amb els nens dins els cotxes, o els porten a les platges a torrar-se al sol. Els omplen de crema solar i així pensen que han complert amb la seva responsabilitat i poden gaudir, elles, del sol i els seus raigs ultra violetes, mentre exposen als petits als perills solars. En fi.

Aviat deixem Gavà i entrem al camí que ens porta a Can Bori. Les primeres sensacions de pedalar de nit per la muntanya, son contradictòries, anem amb més precaucions de les normals, els forats, les arrels, les pedres, tenen una altre dimensió, una altre forma, no saps si millor o pitjor, més val anar en molt de compte.

Els nervis fan dificultar algunes decisions; si em poso el tallavent, tinc calor, si me'l trec, tinc fred.

La Mar, el Xavi i el Manuel, tiren molt be, ens van esperant de tant en tant. El Cèsar i jo al nostre aire, ni fred ni calor. A la Susanna li costa, perquè fa pujada, i potser també, amb més precaucions de les normals. Jo també.

El tros més perillós, el de la carretera. Portem llums, també al darrere i així els cotxes ens veuen quan s'acosten a nosaltres, però no les tinc totes. A mida que s'acosten, la tensió puja, després, quan passen de llarg, disminueix. Potser per distreure'-m, els compto, 22 cotxes ens han passat fins que ens desviem per Can Planes. Cap ensurt cap agressió acústica, tot correcte.

A Can Planes encenc la llum que m'ha deixat la Imma. És una llum molt potent i com que passem per un corriol ple d'arrels i roques, poso la potència màxima. M'hi veig molt be, funciona de conya aquest focus.

Entrem al parc, i vaig estalviant llum. Baixo la potència al mínim i porto també la meva lot encesa. És vital veure-hi be i més ara, quan enfilem la primera baixada. Els reguerots i forats provocats per les pluges, son un perill i millor veure-s'hi be. Jo, normalment prenc moltes precaucions en les baixades, però més avui.

A La Plana Novella arribem vora les tres de la matinada. Hi ha trànsit de cotxes, i es sent música, alguna festa que encara dura. Pensem que tant de bo estigués obert el DSU, per descansar i prendre alguna cosa, però no, està tancat com mana la lògica a aquelles hores.

Així que seguim. Ara continuem baixant, en moments de forta pendent, fins que arribem al fons, just al costat d'uns camps de vinyes, on el camí torna a remuntar. Ara toca pujada una estona, 1200 metres de constant pujada fins que esgotats, arribem al Coll de la Fita, des d'on ja veiem llums llunyanes de la costa de Castelldefels.

Aquí toca petit descans, ens reagrupem i tornem, que ara és baixada. En un moment donat, veiem unes llums de Sitges i urbanitzacions diverses, que donen una dimensió diferent a quan passem de dia. Ara, de nit, es veu clarament allò que de dia ni et pares a observar.

Arribem a Sitges, i decidim que anirem a Vilanova per la carretera. La idea era anar-hi seguint el GR92, un camí preciós que passa per la costa, entre el mar i la via del tren, però decidim que no, perquè és un trajecte amb un plus de perillositat que no veiem necessari assumir. Hi ha trams de pujada, on hem de carregar la bici o arrossegar-la, amb petits penya-segats que de nit poden ser més perillosos i creiem que no cal assumir-los.

A les portes de Vilanova, se'm apaga la llum de la Imma, sort que em passa justament quan entrem al barri de Roquetes i ja ens podem veure amb la llum dels fanals. La meva lot també deixa de funcionar, però val, no em preocupa perquè ens veiem.

Son les 04,30 i ens anem directament a la xurreria, ja que la Mar sap on està, però llàstima, està tancada. Ens esperem fins les 05,00 i segueix tancada, no sabem quan obren perquè no hi ha cap cartell, així que decidim marxar i pregar que la cafeteria de l'estació estigui oberta, ja que ens cal aviat un cafè, un tallat, un cafè amb llet, o qualsevol cosa calenta. No ha pogut ser la xocolata desfeta de la xurreria, a veure si podem compensar-ho al bar de l'estació.

Arribem a les 05,15 i faig una foto del rellotge. El bar està tancat, però l'obren al cap de 10 minuts, així que estem salvats!!! jo em prenc un tallat i dos croissants, tenia molta gana!!

hem perdut el primer tren, però la visita a la cafeteria ho compensa. Agafem el segon, que surt a les 06,19.

A Castelldefels baixen la Susanna i el Cèsar, i a Viladecans nosaltres quatre. Seguim cap a St Climent el Xavi i jo i en animada xerrada arribem al nostre poble. Ell viu davant de can Molins i ens acomiadem.

Ha sigut una nit magnífica, la nostra primera nocturna en bici. És tot un espectacle, i segur que la repetirem!! Els companys, molt be, molt agradables i amb ganes de repetir.

a les 07,00 he arribat a casa.

Aquest dia m'ha costat força descansar. Vaig anar a dormir després d'una dutxa i una mica de relax a l'ordinador, però vaig dormir poca estona seguida. Els sorolls, la llum i la calor em despertaven contínuament

en total he fet 51 qms.