SORTIDES EN BTT

15-11-14 LA PORTALS 2014

En un dia assolellat i molt ventós, el Juanmi, el Jacinto i jo vam anar a fer aquesta volta, coneguda com a Portals. Es tracta de fer una volta a la muntanya de Montserrat, per camins.

Nosaltres l’hem feta pel nostre compte, però quan s’organitza de forma oficial, hi participen centenars de ciclistes. I com he dit alguna vegada, no m’agraden les sortides massa multitudinàries.

Al final, tots tres vam desplaçar-nos fins a Monistrol en cotxe. És més car, però tens l’avantatge que un cop has acabat, tens el cotxe allà i no t’has d’esperar a que vingui el tren, ni les molèsties amb els passatgers, ja que aquest tren de tornada de Montserrat, sempre va ple.

Sobre les 09,15 vam començar la sortida, enfilant ja de seguida el camí que voreja el riu Llobregat, en direcció Olesa. És el camí que he fet ja unes quantes vegades, que venint de Olesa i en direcció Monistrol, puja a La Puda i després baixa a ran de riu. Com que ha plogut molt en aquests dies, el camí estava ple d’aigua, més o menys com sempre que passem per aquí.

Aquests primers quilòmetres han sigut de baixada general, excepte el tros de pujada a la Puda, que encara que petit, s’enfila força en pocs metres. Després, ve la baixada final que ens porta a la carretera, al principi del camí de La Puda.

Després de conèixer aquest camí en les seves dues vessants, he de dir que en direcció cap a Olesa és més fàcil de pujada que en sentit contrari.

A la carretera, hem fet camí direcció Monistrol durant uns 300 metres, i de seguida hem agafat un camí semi asfaltat, en direcció muntanya, que ens portaria a Collbató. En primer lloc, ja de pujada constant, passem pel mig d’una urbanització, i ja de seguida girem a la dreta, seguint la llera d’una riera coneguda com a Riera del Puig. Aquí costa una mica, perquè la riera és de terra i les rodes s’enganxen una mica, i costa d’avançar.

Després deixem la riera i agafem un camí a ma dreta, iniciem una ziga-zaga amb desnivells molt importants que ens obliga a avançar molt lentament, a dosificar les forces, be, sobretot a mi i no tant al Jacinto, perquè el Juanmi ha tirat molt be tota l’estona. En quan a mi, he notat molt que portava dues setmanes sense sortir en bici, i les cames ja feia estona que em feien mal.

Després de les ziga-zagues, hem continuat pujant, fins que finalment hem arribat a l’alçada de l’autovia que porta a Lleida, i hem continuat per un camí lateral, que ens ha portat fins a Collbató.

Hem arribat a les 11,00 aproximadament, i hem esmorzat en un bar de la plaça. Jo portava entrepà de casa, però al final m’he decidit a demanar-me un entrepà de truita, per guardar l’altre per més endavant, ja que a partir d’aquell moment, en principi ja no trobaríem cap altre bar fins acabar la sortida, a Monistrol.

Que bons i que grans son els entrepans que preparen a segons quins bars!! Aquest meu el podria haver repartit al menys entre dues persones. De fet, el Juanmi i el Jacinto se’n repartit un entre els dos.

Ja amb la panxa plena, sobre quarts de dotze hem continuat el nostre camí. Avui, a més, he estrenat un nou GPS, el GARMIN dakota 20, i he pogut seguir la ruta, gràcies a que el dia abans vaig anar a casa del Cèsar a que m’ensenyés com funciona, ja que ell en te un igual. Te molt bones prestacions. Ara espero que m’aguanti una bona temporada, perquè l’altre s’ha acabat espatllant. Clar que l’he utilitat molt!!

Després, sense deixar de pujar, hem continuat la ruta, mantenint sempre la muntanya de Montserrat a la nostra dreta, fins arribar al poble de El Bruc. A partir d’aquí, el desnivell de pujada s’incrementa molt i fins i tot hem hagut de posar el peu al terra un parell de vegades, sobretot en el tram final de la pujada, quan arribàvem a La Massana.

En aquest punt, jo tenia molta necessitat de beure alguna beguda dolça, sobretot coca cola, com si de cop i volta m’hagués quedat sense sucre al cos. A La Massana hi havia un gran desplegament de Mossos i de Bombers, i en un primer moment em creia que hi havia alguna prova esportiva, de manera que fins i tot pensava que podria haver alguna parada d’avituallament, on compraria la tant anhelada beguda de cola fresca, però no. He preguntat a un bomber què passava, i m’ha dit que estaven allà en la recerca d’un muntanyenc francès que feia dies s’havia perdut.

Arribar fins a La Massana ens ha costat molt a tots, jo estava que no podia, però per sort, a partir d’aquí ja tot canvia. Durant uns centenars de metres baixem per la carretera, en direcció al Monestir, però aviat ens desviem per un camí de terra. Ja des de La Massana, pràcticament tot és baixada, de vegades fins i tot perillosa. Al final, hem arribat a la carretera B1123, que seguint-la cap a la dreta, ens ha portat a Marganell i després fins a la desviació en direcció Sant Cristòfol, justament per on passem quan fem Manresa – Montserrat i també seguint el camí que vam fer a principis d’any en una sortida que vam fer en bici de carretera amb el Rafa. Aquí hem deixat el trac i lo primer que hem fet ha sigut aturar-nos a un bar i prendre’m l’anhelada beguda refrescant de cola, que m’ha anat de perles.

Aquí ja portàvem 40 qms, i hem decidit que dinaríem al Restaurant  Can Ibars, de Monistrol, un restaurant que ja coneixem d’altres vegades, on hem arribat en 30 minuts.

Aquí hem guardat les bicis al magatzem i ens hem disposat a menjar-nos un menú molt bo.